L'OTAN estima que Espanya ha arribat al 2% del PIB en defensa

BarcelonaEspanya ha arribat al 2% de despesa en defensa respecte al seu producte interior brut (PIB) durant aquest 2025, segons els càlculs fets públics per l'OTAN a partir de les xifres que ha recopilat fins al 3 de juny d'aquest any. És el primer cop que l'estat espanyol arriba a l'objectiu que els membres de l'organització atlàntica van acordar el 2014, i que s'havia d'assolir durant la dècada posterior. En un any, Espanya ha augmentat la seva despesa en defensa un 43,1% i ha passat de 22.693 milions d'euros el 2024 als 33.123 milions aquest any.

Fa deu anys, el 2014, Espanya destinava el 0,92% a la despesa en defensa i l'evolució ha estat ascendent (excepte l'any 2016 i el 2019) fins que el 2020 va arribar a l'1%. L'any 2023 és quan l'executiu espanyol va fer créixer la despesa fins al 1,43%, el segon augment més alt després del d'aquest últim any. Al costat d'Espanya, també han arribat al 2% Bèlgica, la República Txeca, Luxemburg i Portugal, i d'aquesta manera a hores d'ara els 31 països que conformen l'aliança atlàntica ja destinen el 2% del PIB i una desena més se situen entre el 2% i el 2,1%. Fa un any, només 19 havien assolit l'objectiu que els socis de l'OTAN es van marcar el 2014. Polònia, Lituània, els Estats Units, Noruega i Dinamarca, en canvi, són els països que més recursos destinen en defensa: entre un 3% i un 4%.

"Espanya, com a soci fiable i responsable, no només dona resposta a les necessitats de l'aliança amb l'aportació d'efectius a les missions de l'OTAN, sinó que compleix amb el compromís adquirit d'arribar al 2% del PIB en inversions de l'àmbit de defensa", apunta el ministeri de Defensa en un comunicat. Hores més tard, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha posat veu al comunicat: ha remarcat "l'importantíssim esforç" que ha fet el govern espanyol per arribar al 2% i s'ha compromès a "seguir invertint en defensa". En roda de premsa des de Berlín, on s'ha reunit amb el seu homòleg alemany, Boris Pistorius, Robles també ha subratllat l'aportació en mitjans humans a les missions de l'OTAN que fa Espanya. Segons les dades del ministeri de Defensa, uns 3.000 membres de les forces armades espanyoles estan desplegats sota el paraigua de l'aliança atlàntica.

L'objectiu del 5%

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat diverses vegades al llarg d'aquest any que Espanya arribaria al 2% en defensa, cosa que ha fet aflorar les resistències internes del seu soci minoritari, Sumar. Ara bé, el cap de l'executiu estatal es va plantar davant les exigències del president dels Estats Units, Donald Trump, d'augmentar aquesta despesa fins al 5% durant la pròxima dècada, fins al 2035.

"Comprometre's al 5% no és raonable", va defensar Sánchez abans de la cimera que l'OTAN va celebrar a finals de juny a la Haia. La reunió va acabar amb l'acord de destinar el 5% del PIB en defensa. Ara bé, el pacte contenia lletra petita. D'aquest 5%, els aliats han de destinar un 3,5% a armament dur, com tancs, míssils, soldats o munició, mentre que l'1,5% restant hauria de destinar-se a seguretat, on s'inclourien recursos per la lluita contra el terrorisme, la ciberseguretat o algunes infraestructures. Sánchez va sortir de la cimera explicant que Espanya només s'havia compromès a arribar al 2,1% del PIB perquè considera que amb aquest percentatge ja pot assolir els objectius de capacitats militars de l'aliança atlàntica. De fet, va assegurar que el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, li havia atorgat una "flexibilitat" especial i que no calia que arribés al 3,5%.