Un broker vinculat al secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, hauria intentat fer una inversió multimilionària en el sector armamentístic setmanes abans de l’atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, segons ha publicat el Financial Times citant fonts coneixedores del cas.

L'estoc d'inversió estrangera directa (IED) productiva a Espanya va assolir els 627.795 milions d'euros el 2024, fet que suposa un increment de l'1,6% respecte a l'any anterior i la consolidació d'una dècada de creixement ininterromput. "Aquesta evolució confirma la confiança sostinguda dels inversors internacionals a l'economia espanyola, així com a la qualitat del seu entorn empresarial", ha destacat el ministeri d'Economia, després de conèixer-se les dades actualitzades de les xifres de posició d'inversió exterior corresponents a l'exercici 2024.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) minimitza el risc dels fons de deute privat, un instrument d'inversió que als Estats Units travessa una situació de crisi amb limitació a la liquiditat per als inversors en alguns casos, com un corralito. A Espanya només operen vuit d'aquests instruments d'inversió col·lectiva lliure, amb un total de 913 milions d'euros. Aquesta xifra suposa menys de l'1% del que mouen aquesta mena de fons.

El consell de govern de la Generalitat ha donat aquest dimarts el vistiplau al nou conveni de col·laboració entre l'executiu català i la resta d'entitats accionistes de Fira 2000 per al finançament de l'ampliació dels espais de la Fira de Barcelona. Dins de l'acord destaca que el cost de l'anomenat Hall Zero, el nou edifici de la Fira al recinte de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat, augmentarà dels 200,8 milions d'euros previstos inicialment fins als 365,4 milions, segons ha informat aquest mateix dimarts la Generalitat.

Si finalment ERC avala el projecte, Catalunya tindrà pressupostos per al 2026 per primera vegada en els darrers tres anys. El 2024, el 2025 i fins al dia d'avui els ha hagut de prorrogar per manca de suports. Són al voltant de 50.000 milions, un llindar que se supera per primera vegada en la història, i que suma 9.100 milions més de despesa que els darrers aprovats fa tres anys i que, en aquella ocasió, suposaven superar per primera vegada els 40.000 milions.

El dèficit d'inversió en la conservació de la xarxa viària ha passat de 9.453 milions d'euros l'any 2022 a 13.491 milions en l'actualitat, segons els càlculs de l'Associació Espanyola de la Carretera (AEC). Davant aquestes xifres i la constatació del mal estat d'algunes vies, com és el cas de l'A2 en el tram entre la Panadella i Cervera, que ha necessitat una actuació d'urgència perquè divendres més de 20 vehicles van punxar la roda, es van trencar vidres de cotxes perquè saltaven pedres i fins i tot es va produir alguna col·lisió, la Cambra de Comerç de Barcelona reclama la implantació d'un sistema de pagament per ús a la xarxa viària d'altres prestacions.

El govern espanyol posa xifres a la resposta estatal davant del caos de les últimes setmanes a Rodalies. El secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, ha assegurat aquest matí que la inversió executada en 91 obres d'emergència iniciades després de l'accident de Gelida –una setantena de les quals encara estan pendents– ja supera els 80 milions d'euros. "Estem a prop dels 90 milions i és possible que [la xifra] creixi", ha dit des de Barcelona, en una roda de premsa conjunta amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

Més de 1.000 milions d'euros. És la inversió que el Banc Europeu d'Inversió (BEI), el braç finançador dels projectes comunitaris, va destinar el 2025 als ferrocarrils de l'Estat, que ara estan en el punt de mira arran dels tràgics accidents d'Adamuz i Gelida, desencadenants d'una crisi del servei i reputacional gairebé sense precedents. D'aquesta partida, 250 milions formaven part d'un acord signat al mes de desembre per millorar la flota de trens de Rodalies (en concret, 101 trens), tal com ha detallat la presidenta de l'organisme i exministra d'Economia espanyola, Nadia Calviño, aquest dilluns. De fet, es tracta d'un primer tram d'un préstec de 500 milions que s'acabarà d'executar en un futur, segons ha detallat.

Dues setmanes de caos ferroviari sense precedents i la xarxa catalana de trens continua a mig gas, amb molts trams aturats i en revisió per garantir la seguretat. Superat el primer impacte, la pregunta que s'obre ara és: ¿I com s'arregla tot aquest desgavell? Ja ningú posa en dubte que caldran molts anys (i molts milions) per posar al dia la xarxa. Però són igual d'importants la injecció de diners i les obres de renovació que la millora de l'organització, la coordinació i la integració del canvi climàtic en les previsions de futur.

La taxa d'estalvis dels ciutadans espanyols ha augmentat els últims anys. Però és ben sabut que tenir els diners al banc sense invertir-los és perdre diners, perquè la remuneració dels comptes corrents a l'Estat és de les més baixes d'Europa, per sota de la inflació. Si es tenen els diners i no s'inverteixen, això suposa que el seu valor real va a la baixa a mesura que avança el temps. A més, el sector immobiliari és el preferit per part dels ciutadans per invertir quan tenen estalvis, cosa que en el fons ajuda també a l'increment del preu de l'habitatge.

La Generalitat ha destinat més de 60 milions d'euros a ajudes a la indústria aquest 2025, una inversió que ha beneficiat 491 projectes industrials i que ha mobilitzat capital privat per valor de 325,6 milions d'euros, segons ha informat aquest dilluns el departament d'Empresa i Treball.

Els catalans que tenen la capacitat de reservar una part dels seus ingressos, en general inverteixen en actius més que la mitjana de la població espanyola. En concret, gairebé 3.000 euros a l'any més en diferents instruments d'inversió, com dipòsits, accions i participacions en fons d'inversió. També mostren una preferència més gran que la mitjana espanyola per invertir en accions, bons i productes de renda fixa, així com en criptomonedes. Tot plegat ho revela un estudi fet per Fidelity International, un dels grans gestors mundials d'actius, segons el qual, de mitjana, els residents a Catalunya que poden estalviar arriben a una mitjana de 13.900 euros l'any destinats a diferents inversions, davant de menys d'11.200 euros de la resta. La gestora, que elabora un informe sobre el sentiment dels inversors europeus, ha entrevistat un total de 1.000 persones a Espanya, de les quals 160 resideixen a Catalunya.

L'economia espanyola va continuar creixent a l'estiu a un ritme clarament superior al de la majoria de països europeus. La inversió de les empreses i el consum de les famílies van ser els dos principals motors del creixement en un moment en què el sector exterior (exportacions i turisme) va frenar l'activitat.

Les empreses familiars veuen amb cert optimisme la situació econòmica, que valoren amb 5,66 punts en una escala de 0 a 9, per sobre del que estimaven fa un any. I gairebé la meitat preveuen un creixement econòmic moderat i una creació neta limitada de l'ocupació, amb un 48%; encara que un altre 47% pensa que el creixement serà fràgil sense creació neta de llocs de treball. El 52% estimen que mantindran la plantilla actual.

Miquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, creu que l'amenaça per la guerra comercial desfermada per Donald Trump es pot convertir en una oportunitat de creixement i diversificació dels mercats per a Catalunya i les seves empreses. El Govern mobilitzarà 25 milions d'euros en ajudes directes. L'objectiu és assolir les 19.000 empreses catalanes exportadores regulars (amb vendes a l'estranger els últims quatre anys) i obrir 300 filials d'empreses catalanes a fora, que se sumin a les ja existents per arribar a 3.500, així com també que 2.000 empreses que no ho han fet, comencin a exportar.

La immensa majoria de les empreses industrials estan situades en polígons i a la província de Barcelona n'hi ha actualment 817. Els polígons són competència dels municipis i, per tant, esdevenen el principal instrument de transformació que tenen a l'abast per fomentar la indústria i generar riquesa al seu territori. Però, alhora, es tracta d'infraestructures que requereixen un alt grau de manteniment per garantir la competitivitat de les empreses que hi treballen i per atraure noves inversions.

L'ecosistema espanyol d'empreses emergents viu un moment dolç. Tot i que els últims anys s'alertava d'una manca d'inversió –sobretot en les fases més primerenques–, un informe elaborat per la companyia holandesa Dealroom, especialitzada en gestió de dades, en col·laboració amb BBVA Spark, Endeavor, Enisa, GoHub, Kfund, Spaincap i Wayra, apunta a un rècord de valoració de les start-ups espanyoles. Des del 2020 l'ecosistema ha duplicat el seu valor, que ja supera els 110.000 milions d'euros, i que podria tancar el 2025 en els 112.000 milions, xifra superior a les previsions de l'any passat.

L'economia catalana mantindrà el ritme de creixement previst els pròxims dos anys, sempre que la guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, no escali més del que ho ha fet fins ara, segons els pronòstics de la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, aquest creixement, molt superior a la mitjana europea, està comportant un canvi de patró del model productiu cap a un increment de la inversió i, per extensió, de la productivitat.

Recentment, s’han presentat dues publicacions emblemàtiques que fan balanç de l’economia catalana de l’any anterior i apunten perspectives per a l’any en curs: la Memòria econòmica de Catalunya, editada per les tretze cambres de comerç catalanes des de fa 60 anys, i l’Informe anual, que s’elabora des del departament d’Economia i Finances de la Generalitat. Totes dues publicacions coincideixen a destacar un canvi en el patró de creixement en què la demanda interna pren progressivament el relleu de la demanda externa, en un context marcat per la incertesa geopolítica, desencadenada per la temerària política aranzelària dels Estats Units.

Aquesta setmana he vist un anunci per les xarxes que deia “Inverteix amb nosaltres i obtindràs un rendiment del 35% anual garantit”. No he pogut fer més que posar-me les mans al cap. Un consell: si mai veieu una inversió que és massa atractiva, desconfieu. Com a base de qualsevol inversió, a més risc, més retorn.