El matí del 27 de gener del 2005 –aquest dilluns fa 20 anys– el terra del barri barceloní del Carmel va tremolar per segon cop i va deixar un forat d'uns 30 metres de profunditat i uns altres 30 de diàmetre que va engolir el garatge del número 12 del carrer Calafell i l’edifici del número 2 del carrer Conca de Tremp. Malgrat la destrucció, sortosament no hi va haver ni ferits ni morts per lamentar, però el sinistre va deixar una ferida difícil d’oblidar en un barri que arrossegava l’etiqueta de perifèric. Hi va haver un miler de veïns desallotjats, de vuitanta blocs, al voltant del gran esvoranc, en l'operació més gran d’aquesta mena que ha viscut la ciutat.

El cineasta Sergei Loznitsa va realitzar un documental sobre el turisme al camp de concentració d’Auschwitz. Està rodat en blanc i negre. La càmera acompanya l’espectador per diferents racons i espais del camp, ocupats per masses de visitants que es fan selfies, mengen gelats i roseguen entrepans, baden, escolten què diuen els guies. Aquest film descriu l’ocupació massiva d’un espai essencial de memòria històrica. Què volen aquesta gent? Per a l’espectador, hi ha una mena d’absurd en les imatges rodades. No hi ha paraules o una veu en off que acompanyi les imatges: només el murmuri de qui ronda d’una banda a l’altra. El cineasta agafa en primer pla els barracons des de dins, en la forma arquitectònica dels vèrtexs i les parets, a través de les finestres tronades, com per expressar que, més enllà de la massa de turistes, el lloc es manté ferm amb el pas dels anys, malgrat la frivolitat que l’envolta. Un lloc històric s’aguanta sense paraules, testimoni mut del que no hem d’oblidar mai més.

No és una mesura que generi consens veïnal, però després de més de quatre mesos construint-les, el Turó de la Rovira estrena avui les reixes que, cada nit, blindaran l'accés als visitants. A partir de dos quarts de vuit del vespre (de les 17.30 h, en l'horari d’hivern), el cim quedarà protegit per una tanca de dos metres d'altura que el mantindrà tancat fins a les nou del matí. L'objectiu, segons l'Ajuntament, és evitar que s'hi concentri gent fins a altes hores de la matinada i, sobretot, protegir un espai que està museïtzat i fa lluir tant la bateria antiaèria com el seu passat barraquista.

–What’s the plan for today?

La fi del malson veïnal per l'incivisme i els sorolls dels botellons o l'adeu a un espai públic obert a la ciutat que pot acabar sent de pagament. Són dues visions contraposades sobre el tancament a les nits de les bateries antiaèries del Carmel, un dels miradors més de moda a Barcelona. "Els busos van plens cada dia, això ja és com la rambla Catalunya", explica la Josefina, asseguda al sol en un dels bancs del carrer Mühlberg mentre per davant li passa un grup de manifestants que protesten pel projecte de tancament de l'espai que ja ha començat l'Ajuntament.

A diferència d’altres turons de Barcelona, com el Tibidabo i Montjuïc, el de Turó de la Rovira està rodejat de contínuum urbà, als 360 graus. La seva situació privilegiada va animar els ibers a fer-hi un poblat. Durant la Guerra Civil van instal·lar-hi un conjunt de bateries antiaèries –un total de set bases per a canons i altres construccions–, l’estructura de les quals roman avui en part sencera. Durant molts anys van acollir barraques i són un indret molt apreciat pels grafiters.

La precarietat amb què es van aixecar els edificis del passatge Sigüenza del barri del Carmel de Barcelona estava detectada des de fa dècades i, de fet, un pla urbanístic del 2010 ja preveia enderrocar-los, però no va ser fins a l'estiu passat que un ensurt va obligar l'Ajuntament a treure la pols d'aquell planejament. El 29 d'agost del 2020 el propietari d'un dels pisos del número 95 del passatge va decidir sense consultar-ho a ningú que retirava apuntalaments de casa seva i els bombers, que van ser avisats d'urgència, van concloure que el risc d'ensorrament era massa alt i que calia desallotjar tothom. Una decisió que més tard es va fer extensiva als dos edificis dels costats. Aquest estiu, veïns de tres finques més de la zona –els números 91 i 101 del passatge Sigüenza, i el 101 del carrer Sigüenza– van rebre per sorpresa la visita de bombers i policia: ja no era segur estar-se a casa seva i tenien uns pocs minuts per agafar les coses bàsiques per reallotjar-se en un altre lloc. El govern d'Ada Colau assegura que vol evitar noves decisions precipitades com aquesta i, mentre completa l'enderroc manual dels tres primeres edificis desallotjats, avança en l'expropiació del conjunt de finques per després demolir-les.

Peça per peça, a mà i de dalt cap a baix, així s'han començat aquest dilluns a enderrocar els edificis dels números 93, 95 i 97-99 del passatge Sigüenza del barri del Carmel de Barcelona. Els operaris, assegurats amb cordes que pengen de grues, han començat la feina –de desconstrucció, més que no d'ensorrament– que es farà de manera alternada. O sigui: desmuntant els tres edificis alhora, perquè s'aguanten entre si i si un es fes caure abans que els altres hi podria haver un efecte dòmino. Les obres duraran fins a finals de novembre o principis de desembre.

"Pot passar de pressa, però no pot estacionar-se aquí al davant. L'edifici podria cedir". És l'avís del treballador de seguretat que aquest matí vigilava l'accés al passatge de Sigüenza, al barri del Carmel de Barcelona. Ahir, cap a dos quarts de sis de la tarda, les vint persones que vivien als edificis 91 i 101 d'aquest estret passatge i al número 91 del carrer Sigüenza van rebre per sorpresa la visita dels bombers i la policia: se'ls comunicava que ja no era segur estar-se a casa seva i que tenien uns pocs minuts per agafar les coses bàsiques per reallotjar-se en un altre lloc. Sense una data concreta per poder tornar a casa. El problema és que s'ha detectat perill d'ensorrament a l'edifici del número 95 del passatge i això podria afectar en cadena els blocs dels costats. Ja no és segur estar-s'hi.

"Aquí van abusar de mi". La frase, feridora, colpidora, domina aquest dimecres la part alta de Barcelona, allà on fa trenta anys hi havia les famoses barraques del Carmel. Al costat de la frase hi ha vint il·lustracions que descriuen el dolor de quatre anys d’abusos sexuals. Abusos comesos en aquest mateix espai, abusos que va patir l’Aurora Martín quan era petita i que ara ha volgut exorcitzar amb aquestes obres.

Vint anys de presó i deu més de llibertat vigilada. Aquesta és la condemna que haurà de complir el tercer agressor d'una violació en grup a una menor, al barri del Carmel de Barcelona. Els fets van passar l'estiu de fa quatre anys, quan la víctima en tenia només 13. La noia va decidir sortir una nit amb una amiga a les festes majors del barri i, al final de la nit, van acceptar continuar la festa, bevent, acompanyades de tres nois majors d'edat, al pis d'un d'ells al mateix barri. Un cop allà, però, segons considera provat la sentència, els homes van acabar violant una de les noies, en una agressió múltiple, sense que ella pogués impedir-ho malgrat oposar-hi resistència.

Un home va resultar apunyalat la matinada de dissabte en una baralla al barri del Carmel de Barcelona, segons han informat els Mossos d'Esquadra. El ferit va ser hospitalitzat i encara està ingressat, però no es tem per la seva vida. Els fets van passar al voltant de les tres de la matinada de dissabte, quan es van rebre diversos avisos al 112 d'un ferit per arma blanca al carrer, després que tanqués la fira del barri del Carmel, on és festa major. La policia continua investigant els fets i de moment no hi ha detinguts ni identificats.

El cas de la Manada, la violació de cinc homes a una jove de 18 anys durant els Sanfermines del 2016, va posar el focus sobre les agressions sexuals en grup. Però hi ha altres casos igual de greus que han quedat invisibilitzats. Un d'ells és la violació múltiple a una noia de 13 anys a Barcelona l'estiu del 2015 per part de tres nois. Dos d'ells s'han assegut aquest matí al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona i el tercer està fugat, amb una ordre de cerca i captura. El fiscal demana per a cadascun dels acusats 43 anys de presó i 10 anys més de llibertat vigilada quan esgotin la primera condemna.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, la regidora d'Horta-Guinardó Mercedes Vidal i el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, han participat avui en la inauguració d'una placa commemorativa en homenatge als veïns que van viure als barris de barraques del Carmel i de Can Baró.