L'escalada militar entre els Estats Units, Israel i l'Iran ja es fa notar al món dels esports just en un any de Mundial. La Federació de Futbol de Qatar ha anunciat aquest diumenge que suspèn totes les competicions al seu territori, a causa de la inestabilitat a la regió. Espanya i l'Argentina tenien previst disputar un partit, la Finalíssima, com a campiones d'Europa i Amèrica el 27 de març. S'havien venut més de 80.000 entrades per a aquest partit previst a l'estadi de Lusail, però al veure que els drons iranians cauen a Qatar, s'ha decidit suspendre el partit. Ara la FIFA busca una nova seu per aquest partit entre les millors seleccions d'Europa i l'Amèrica del Sud.

1. El Mundial de futbol 2026 va començar dissabte amb un acte de vergonya aliena just abans del sorteig celebrat a Washington. La FIFA va lliurar el Premi de la Pau a Donald Trump. És un guardó creat expressament per fer la rosca al president dels Estats Units. Trump no té el Nobel de la pau –de moment–, però la UEFA li dona aquest os de consolació perquè el vagi rosegant. Un capítol més del paper d’estrassa de Gianni Infantino, que s’agenolla davant del poder per, paradoxalment, poder-ne tenir més. D’on ve aquest vincle entre la Casa Blanca i el president de la FIFA? Sembla l’inici d’una novel·la que va arrencar fa just quinze anys, però no és pas ficció.

"Bany de realitat", han titulat diversos mitjans de comunicació que segueixen l’actualitat del conjunt blanc. És la sensació que hi ha a Madrid després de caure 4-0 contra el PSG de Luis Enrique. Xabi Alonso, que en unes setmanes havia aconseguit erigir-se en el salvador, va ser durament criticat per la premsa estatal després d’una golejada que els deixa sense opcions de disputar la final del Mundial de Clubs, que jugaran el Chelsea i el PSG.

La primera edició del Mundial de Clubs de la FIFA va començar amb un empat sense gols entre l’Inter Miami i l’Al-Ahly egipci. El partit es jugava a l’estadi Hard Rock de la ciutat de Florida, on normalment es juga a futbol americà. Unes 60.000 persones s'hi van aplegar sense acabar d’omplir del tot el recinte, en part per la por d’alguns aficionats d’anar a l’estadi, ja que per arribar-hi calia passar per diferents controls de seguretat. I molts dels aficionats que volien anar-hi són immigrants llatins, alguns sense els papers en regla.

Potser podria passar a qualsevol país del món, però el cas és que això ha passat a Espanya. L’assemblea de la Federació Espanyola de Futbol havia d’escollir un nou president i el guanyador va ser un candidat que està condemnat pel Tribunal Suprem pel delicte de prevaricació, perquè quan era president de la Diputació de Pontevedra va pagar dues vegades pel mateix camp de gespa artificial. Rafael Louzán, que és com es diu aquest vell conegut de Fraga i d’Alberto Núñez Feijóo, va arrasar amb 90 vots contra 43. Potser no s’estarà ni dos mesos al càrrec perquè el 5 de febrer el tribunal ha de ratificar o no aquesta primera condemna. Si s'hi veuen amb cor, passin al següent paràgraf.

Les crítiques dels futbolistes per la saturació del calendari i l'amenaça d'una possible vaga han derivat en una denúncia a la FIFA de les 33 lligues de futbol europees –inclosa l'espanyola– i la Federació Internacional d'Associacions de Futbolistes Professionals (FIFPro).

Cada cop que hi ha una aturada de seleccions surt a debat el tema del calendari. Els clubs es queixen perquè perden els seus jugadors internacionals i pel risc de lesió que això comporta. Els futbolistes treuen el fetge per la boca i amenacen amb anar a la vaga. I els aficionats es queden sense partits del seu equip els caps de setmana. La pela és la pela i el negoci del futbol només rutlla –o això opinen els que manen– si la pilota roda. Amb contractes milionaris pel mig, ningú està disposat a renunciar a la seva part del pastís.

Si el Girona aconsegueix la classificació per disputar competició europea la temporada vinent, que tot indica que caurà pel seu propi pes, la relació amb el City Football Group canviarà. La FIFA i la UEFA han modificat recentment el seu reglament i actualment dos clubs que formen part del mateix propietari no poden participar ni a la Champions, ni a l'Europa League ni a la Conference League a la vegada. Tampoc pot haver-hi cap mena d'operació entre ells, ni empresarial ni esportiva. Això vol dir, ras i curt, que el Manchester City i el Girona no podran mantenir el vincle actual. Des del grup, però, ja s'està treballant, a la recerca de solucions que facin legal el lligam entre les dues parts i perquè, al mateix temps, els uns i els altres puguin competir a Europa sense cap mena de problema.

En cada aturada de seleccions molts clubs lamenten lesions dels seus futbolistes. És un tema recurrent i gairebé inevitable. En un calendari cada vegada més atapeït, els jugadors abandonen l'ecosistema dels seus equips i se'n van a un grup diferent, que s'entrena amb una altra intensitat i amb exigències físiques particulars. Aquest novembre, per no faltar a la tradició, molts internacionals han omplert la infermeria. El cas més destacat és el del blaugrana Gavi, que es perd el que queda de la temporada. Però el Reial Madrid també n'ha estat víctima: Vinícius i Camavinga no podran jugar, almenys, fins a finals de gener, i es queden sense disputar la Supercopa d'Espanya.

El Comitè de Disciplina de la FIFA ha inhabilitat Luis Rubiales durant tres anys per exercir qualsevol activitat relacionada amb el futbol tant en l'àmbit estatal com en l'internacional. La decisió del màxim organisme del futbol mundial s'emmarca en l'escàndol causat pel petó no consentit que l'expresident de la RFEF va fer a Jenni Hermoso durant la celebració del Mundial que la selecció espanyola va guanyar el 20 d'agost a Sydney.

La FIFA s'ha avançat al Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) i, segons ha informat en un comunicat, ja ha suspès provisionalment el president de la RFEF, Luis Rubiales, de qualsevol activitat relacionada amb el futbol en l'àmbit nacional i internacional. A més, el màxim organisme del futbol mundial també obliga Rubiales i la RFEF a abstenir-se, ells mateixos o mitjançant tercers, de contactar o d'intentar contactar amb Jennifer Hermoso o el seu entorn més proper després que aquest divendres, tant durant l'assemblea extraordinària de la RFEF com amb un comunicat a última hora, es posés en dubte la versió de la jugadora campiona del món.

L'obertura d'un expedient disciplinari per part de la FIFA a Luis Rubiales ha precipitat els esdeveniments pel seu petó no consentit a Jennifer Hermoso i la seva actitud masclista durant la celebració del títol Mundial dissabte a Sydney (Austràlia). Així, segons han avançat la SER i la Cope, Rubiales està preparant la seva dimissió per fer-la oficial durant l'assemblea extraordinària que se celebrarà demà divendres (12 h / Esport 3) a la Ciudad del Fútbol de las Rozas. Prèviament, el digital Relevo ha avançat que els 20 clubs professionals espanyols convocats a l'assemblea –entre els quals hi ha el Barça– no tenen previst anar-hi, fet que podria comportar, fins i tot, la impossibilitat que se celebrés, ja que han de ser-hi presents com a mínim 70 dels 140 membres convocats.

No n’ha tingut prou Gianni Infantino amb la Copa del Món celebrada fa uns mesos. Després d'una organització convulsa, la cita mundialista amb seu a Qatar deixava dubtes i deutes morals. Encara sort, per al president de la FIFA, que el Mundial el va aixecar Lionel Andrés Messi amb l'Argentina, potser la imatge més potent que podia compensar la ferum que desprenia un torneig amb milers de morts a l'esquena. El negoci d’un esport en què els resultats són el reclam més petit. Sota aquesta premissa, l'organisme del futbol mundial ha anunciat aquesta setmana, en el seu 73è congrés a Ruanda, un nou format per al Mundial del 2026 amb seu a Mèxic, el Canadà i els Estats Units. Hi haurà 12 grups en què es repartiran els 48 equips participants, amb un total de 104 partits a disputar en 39 dies. Més partits, més taquilla. Més beneficis, més diners.

El futbol, l'esport més estimat i que mou més diners arreu del planeta, les ha vist de tots els colors aquestes darreres dècades. Crisis, escàndols, drames i moviments polítics de tota mena. Però si alguna cosa no ha canviat és la figura més poderosa de totes, la del president de la FIFA. Des de fa 25 anys, a la FIFA hi mana un suís que no ha jugat a futbol. Com si fos una broma, després de 17 anys de mandat de Joseph Blatter, el 2016 el nou president del màxim organisme del futbol mundial és un altre suís amb un perfil similar, Gianni Infantino. Els dos, de fet, són nascuts en dos pobles separats per tot just set quilòmetres.

Ha aparegut un nou virus FIFA. La Copa del Món del Qatar es va acabar fa tot just un mes i els futbolistes que més hi van participar ho noten en la tornada a la competició amb els seus clubs. Des que es van reprendre les competicions estatals després del 20 de desembre, alguns gegants del Vell Continent han patit l'efecte d'un Mundial —la competició més exigent— disputat enmig de la temporada regular, el primer en tota la història. Espòiler: el Barça se salva de l'escabetxina.

L'1 de gener s'obre el mercat d'hivern més atípic de tots els temps, bàsicament perquè mai abans s'havia disputat un Mundial a mitja temporada de les principals lligues de futbol. La cita mundialista sempre és un aparador per a molts futbolistes, que aconsegueixen tancar traspassos o millorar les condicions que tenen amb els seus clubs. Per a molts jugadors, el Mundial de Qatar ha significat un abans i un després. A l'ARA repassem els quinze noms que més l'han sabut aprofitar.

L’Argentina està de festa major. Milions de persones arreu del país van sortir ahir a celebrar la victòria esperada. Després d’un Mundial molt lluitat i d’una final d’infart, l’afició sentia que, senzillament, era just que Leo Messi alcés la copa del món. L’eufòria va explotar als carrers de Buenos Aires al quart penal i s’ha allargat durant tota la matinada a l’Obelisco. Avui dilluns, la ressaca emocional serà enorme, i la celebració continuarà durant hores a la capital i a les províncies, amb impaciència per rebre l’equip aquesta tarda.

Kylian Mbappé va estar desaparegut durant 80 minuts a la final del Mundial. Com havia passat inadvertit en les semifinals i als quarts de final. Però el davanter francès, malgrat tot, va ser decisiu. Sense els seus gols, França no hauria dut el partit a la pròrroga. En condicions normals, el seu hat trick hauria estat suficient perquè l'equip gal –i ell– revalidés el ceptre. Ara bé, ahir els déus van voler que el nom propi de la final fos un altre.

El dramatisme d’una final del Mundial: no es juga per als diaris ni les xarxes socials, ni per a la prima ni el palmarès de la Viquipèdia; es juga per als llibres de mitologia grega. I aquí estem, un cop més, qui ens ho havia de dir, els que considerem Leo Messi un membre més de la nostra família.