La Fiscalia ha demanat a l'Audiència de Barcelona que condemni a 43 anys i mig de presó un entrenador de bàsquet del Centre Catòlic de l'Hospitalet de Llobregat a qui acusa d'agredir sexualment tres de les seves jugadores, d'entre 14 i 15 anys, quan ell en tenia 20. El judici del cas està previst per dimecres de la setmana que ve i el noi també s'exposa a una inhabilitació per treballar amb menors.

Óscar Onrubia (Barcelona, 2000) s'ha proclamat fa poc campió d'Europa de bàsquet en cadira de rodes després de liderar la selecció espanyola a la fase final de Sarajevo. Fill del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, va patir de menut una sèpsia meningocòccica que el va deixar amb una doble amputació tibial i sense dits a les mans. Però l'Óscar no és d'aquells que ha nascut per estar quiet. Aquest barri, que carrega un estigma, va convertir-se en l'escenari de la seva història per enamorar-se de l'esport i la música. Amant del cinema i dels tatuatges, ara és un dels millors jugadors d'Europa. Rep la trucada de l'ARA a Albacete, on viu i brilla amb l'Amiab Albacete, el campió de la Champions de bàsquet adaptat.

Dels vuit partits que el Barça ha jugat sense Joan Peñarroya, set han acabat amb victòria del Barça. Tres amb Òscar Orellana com a entrenador interí i quatre amb Xavi Pascual liderant l'equip blaugrana. La il·lusió ha tornat a una afició culer que ja donava per perduda aquesta temporada. El conjunt català se submergeix ara en un calendari de bojos que el portarà a disputar 13 partits en 30 dies. El primer arriba aquest divendres (20.30 h), quan rep l'Olympiacos al Palau Blaugrana.

"No havíem tingut mai una llista de sol·licituds d'entrevistes tan llarga com la que tenim ara amb el Ricky". Judit Borrull, responsable de comunicació del Joventut, resumeix perfectament la il·lusió que ha generat el retorn de Ricky Rubio a la Penya. El base de 34 anys viu el seu epíleg somiat al club que el va formar. La venda de samarretes amb el dorsal 9 s'ha disparat i el número d'abonats no para de créixer.

Feliç com si hagués après a prioritzar les coses bones de les dolentes, Ricky Rubio va ser presentat com a jugador del Joventut. El base de 34 anys va explicar el procés que l’ha portat de pensar en la retirada a decidir jugar amb l’equip que el va fer debutar quan tan sols tenia catorze anys. “Jo ja tenia clar que fins aquí havia arribat, però a finals d’abril em van passar quatre coses que em van fer prendre'm la vida d’una altra manera. Tot va començar amb una conversa amb una persona que no coneixia i això va donar com a resultat tres o quatre accions en tres dies seguits que em van fer replantejar la situació. Vaig deixar passar una setmana per respirar i vaig decidir escoltar-me”,  va avançar.

Tal com ha avançat Xavi Ballesteros (Televisió de Badalona), Ricky Rubio tornarà a jugar a bàsquet de manera professional. El base s'ha compromès amb el Joventut Badalona, que aquest dimarts ha fet oficial l'acord, que és per una temporada. Vint anys després del seu precoç debut amb tan sols 14 anys, el jugador del Masnou tornarà a vestir la samarreta verd-i-negra.

“Intentava dormir, però era impossible. Acabava amb la sensació que era un farsant. Volia demostrar que estava bé, que ho tenia tot controlat. I uns collons! Estava perdut i tenia por. Tenia la sensació que des dels 14 anys, des que vaig començar a ser un jugador professional, havia de seguir un guió, unes normes no escrites. La pressió social i les expectatives eren el camí que havia de seguir”. Així comença Ricky Rubio a explicar la seva experiència en una entrevista difosa per Lo de Évole (La Sexta).

Els esportistes d’elit i els esports de masses, així com els esportistes que més cobren i més projecció mediàtica solen tenir, sempre han estat, tradicionalment, homes. Com que es tracta d’una causa de naturalesa principalment cultural, perpetuada des de fa temps, cal empoderar les nenes i les joves a l’hora d’iniciar-se i consolidar-se en aquells esports que els agradin. Però com es pot fer? Alejandra Domínguez, directora de Women’s Sports Institute (WSI), suggereix començar “proporcionant informació veraç”. I és que, sosté, “tendim a donar per fet que les diferències salarials entre esportistes homes i dones obeeixen a algun tipus de discriminació, quan allò que passa amb l’esport, com amb qualsevol negoci o indústria, també està sotmès a les lleis del mercat i, per tant, per accedir-hi hem de sotmetre’ns a les seves regles”. Això no vol dir, aclareix de seguida, “que no es pugui fer res per millorar o que no hi hagi res a fer”. De fet, segons el seu parer, tot allò que quedi al marge de la concepció de la indústria esportiva com a negoci ha de gaudir d’una protecció especial. “Hem de vetllar perquè l’accés a la pràctica esportiva esdevingui una realitat per a qualsevol persona”, subratlla.

La tensió entre els clubs de bàsquet de Tarragona s'ha disparat les últimes setmanes i alguns clubs reconeixen que tenen pànic d'enfrontar-se a un equip que gairebé cada partit que juga acaba com el rosari de l'Aurora. Es tracta del FarLaw Sports, un equip de la Canonja liderat per l'advocat David Peña. En només quatre setmanes, aquest entrenador tarragoní de categories inferiors acumula una incidència rere l'altra: ha estat expulsat almenys dues vegades del terreny de joc; ha estat denunciat per agredir un noi del públic que l'hauria insultat; ha tirat una cadira al mig del camp segons l'acta arbitral, i ha estat sancionat per fer jugar un jugador que no tenia fitxa.

La primera vegada que Paola Manjón de Olañeta va jugar amb una pilota de bàsquet era amb la seva mare, que l'hi va comprar perquè estigués entretinguda. Nascuda a Santo Domingo l'any 1998, va ser adoptada quan tenia 2 anys i des d'aleshores sempre ha viscut a Catalunya. Acumula medalles i guardons de tota mena a la paret de la seva habitació del barri de Gràcia de Barcelona. Guanyadora de la medalla d'or als Special Olympics World Games de Berlín del 2023, la seva història de superació l'ha portat a protagonitzar el documental Mas allá del deporte i a rebre el Premi Dona Esportista de l'Ajuntament de Barcelona. Ens rep uns dies després de participar en una taula rodona al Palau Macaya de la Fundació La Caixa per parlar de la seva experiència com a membre d'un equip format per persones amb intel·ligència límit o discapacitat intel·lectual lleu.

Una riuada de gent desfilava cap a l’estadi Pierre-Mauroy mostrant les seves samarretes. Aquest estadi acostuma a viure partits de futbol, tant de la lliga com de competicions europees, del Lilla. Però avui les samarretes eren dels Celtics, els Lakers o de Michael Jordan als Bulls. Tota mena de samarretes de tots els equips de la NBA, també alguns que ja no existeixen, com els Seattle Supersonics. O de jugadors menys coneguts, com Amar'e Stoudemire. Però els noms més vistos eren els de LeBron James i Stephen Curry. La NBA aterrava en un estadi de futbol, coses d’aquests Jocs, en què els francesos han decidit repensar-ho tot, també les instal·lacions. La primera fase del torneig de bàsquet, en lloc de fer-se en un pavelló, es fa en un estadi de futbol, que per un dia s'ha transformat en un pavelló on milers d'aficionats al bàsquet han somiat amb ser a Boston o Los Angeles.

Aquest mes, el Joventut de Badalona recorda el trentè aniversari del moment més rutilant: la conquesta de l’Eurolliga (aleshores se’n deia Lliga Europea) del 1994. Va ser un èxit enorme, fins i tot desproporcionat, per a un club que ja en aquells moments començava a perdre el tren de l’elit per motius econòmics. En els trenta anys següents, la Penya ha fet prou mantenint-se a la zona mitjana-alta de l’ACB, guanyant un parell de Copes del Rei i una copa ULEB (l’actual Eurocup) i, sobretot, fabricant futures estrelles a les pistes i a les banquetes: la magnífica feina del planter que ha fet del Joventut un referent europeu del bàsquet formatiu.

Escric després d’una nit televisiva passada en companyia de l’èpica victòria del Girona sobre l’Atlètic de Madrid, la muntanya russa emocional del bàsquet amb el Barça guanyant per fi un partit i contra el Madrid a l’Eurolliga i, de postres, un capítol del documental sobre Josep Lluís Núñez al 3Cat.

Quan va esclatar la guerra entre Israel i Palestina, Josep Maria Berrocal, entrenador ajudant del Maccabi de Tel-Aviv, estava dormint amb la seva filla al mamad, una habitació que tenen de refugi que està totalment protegida i blindada. "Eren les sis i mitja del matí i, quan em vaig aixecar per anar al lavabo, vaig sentir un soroll al mòbil. Pensava que era alguna aplicació dels nens que s'havia quedat encesa, però eren els avisos de seguretat. Quan van començar a sonar les sirenes, ens vam adonar que passava alguna cosa seriosa. En un primer moment vam creure que s'acabaria aviat, com altres vegades, però quan vam veure les notícies, vam veure que la cosa era molt més seriosa. Dissabte vam sentir moltes explosions. Encara que estiguis tancat al mamad, sents els míssils", diu l'entrenador català.

Després d'aconseguir l'ascens a la Lliga Femenina 2 amb el CEEB Tordera Uni Girona, Kendall Martin s'ha vist obligada a renunciar a la nova categoria i ha acabat fitxant pel segon equip del Barça CBS, que milita a la Copa Catalunya, la Cinquena Divisió del bàsquet estatal. La Federació Espanyola (FEB) no va validar la inscripció de la jugadora trans i el club gironí encara espera la resposta del Consell Superior d'Esports (CSD).

Després de jugar tota la temporada amb el CEEB Tordera Uni Girona, Kendall Martin no va poder disputar la fase d'ascens a Lliga Femenina 2 perquè la Federació Espanyola (FEB) no va validar la seva inscripció. La Federació Catalana, que es regeix per la llei de l'esport, no va posar obstacles perquè la jugadora trans disputés el campionat de Copa Catalunya, tot acreditant el seu gènere amb el DNI pertinent.

El Barça juga aquest diumenge (18.30 h, #Vamos) contra el Reial Madrid. Un dels protagonistes del partit, Àlex Abrines (Palma, 1993), analitza en profunditat la situació d'un equip blaugrana amb ganes de fer un bon tram final de temporada i ho aprofita per recordar la importància de la salut mental dels esportistes d'elit.

Ser dona és un factor de risc extra quan es practica esport d'elit. Després que durant molts anys la medicina basés les seves teories i diagnòstics en els cossos de l'home, cada vegada hi ha més estudis que se centren en les especificitats de les esportistes. Les jugadores de bàsquet no en són alienes. La tríada femenina és un aspecte clau. "El concepte ve de fa uns 40 anys, quan es va començar a estudiar l’esport de manera científica. Una de les coses que més van sobtar els investigadors va ser que les noies d’entre 13-14 i 30 anys es lesionaven molt. Era molt prevalent, així que es van fer estudis i es va descobrir que hi havia un perquè. El tema té a veure amb la disponibilitat d'energia, els trastorns que provoca la menstruació i els ossos dèbils", avança Dani Asensio, fisioterapeuta i readaptador de Kinetic Clinik.

Ja Morant no ha sabut controlar la velocitat que agafava la seva vida. Empès per una inèrcia autodestructiva, una de les grans estrelles de la NBA viu hores molt incertes. El seu futur com a esportista professional està amenaçat després d'haver estat apartat de la disciplina dels Memphis Grizzlies. L'acumulació de despropòsits ha comportat que moltes marques comercials que el patrocinaven trenquessin el contracte que els unia.

Les jugadores del Museu del Còmic CB Castelldefels 2025 han denunciat els comportaments masclistes d'un àrbitre durant un partit de bàsquet de Primera Autonòmica disputat contra el CB Valls DIC. El club ha difós una carta signada per la capitana Clara Verdaguer, que compta amb el suport de les seves companyes.