Aena insisteix que no mourà fitxa pel que fa a la cessió de la gestió dels aeroports i, per tant, la cessió de la gestió de l'aeroport del Prat. De fet, quan es va anunciar l'ampliació de l'aeroport català, aquesta carpeta ja va quedar apartada. La posició del gestor aeroportuari fa anys que és inamovible pel que fa a això, si bé és cert que s'ha obert a una "més gran coordinació" amb les comunitats autònomes i, per tant, amb governs com la Generalitat. "La cessió de la gestió [d'un aeroport] seria nul·la de ple dret", ha sentenciat el president d'Aena, Maurici Lucena, aquest dijous durant un esmorzar informatiu a Madrid, una intervenció en què ha aprofitat per tornar a defensar l'ampliació de l'aeroport català. Cal recordar que, a Catalunya, la possibilitat d'un paper protagonista de la Generalitat sempre ha estat una ambició de partits com ERC i Junts.

Dels 3.200 milions d'euros que es preveuen per ampliar l'aeroport del Prat, tal com es va anunciar aquest estiu, per sobre d'uns 1.000 milions s'executarien en el Document de regulació aeroportuària per al període 2027-2031 (DORA III). La resta de la inversió, és a dir, uns 2.200 milions d'euros, ja es deixaria per al següent quinquenni (2032-2036) o DORA IV, tal com han confirmat fonts d'Aena aquest divendres.

Aena, el gestor aeroportuari de l'Estat, preveu una inversió sense precedents de 12.888 milions d'euros entre els anys 2027 i 2031 per a la xarxa d'aeroports espanyols, dels quals 9.991 milions corresponen a la inversió regulada, tal com ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous en un acte a l'aeroport d'Alacant. Després la companyia ho ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els gairebé 13.000 milions d'euros suposen disparar la inversió dels últims cinc anys: a tall d'exemple, entre el 2022 i el 2026 només la inversió regulada haurà estat de 2.500 milions d'euros.

L’ampliació de l’aeroport és molt més que una qüestió logística. En totes les inversions importants s’hi projecta una visió del país. Quan es va discutir el transvasament de l’Ebre, no es parlava tant de metres cúbics com de la sensació d’oblit permanent que patien les comarques meridionals del país. Ara, per molt que els experts parlin de llargada de pistes o connexions transoceàniques, el debat ens deixa amb la desagradable sensació d’estar-nos jugant el futur del país a una sola carta.

La Cambra de Comerç de Barcelona i unes altres set organitzacions empresarials catalanes han valorat "molt positivament" l'acord entre Generalitat, el govern espanyol i el gestor aeroportuari estatal Aena per ampliar l'aeroport del Prat. En un comunicat conjunt, la Cambra, la patronal Pimec, Fira de Barcelona, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), el Col·legi d'Economistes de Catalunya i les organitzacions empresarials FemCat, Barcelona Global i el Cercle d'Economia han valorat "positivament el projecte anunciat per l’executiu català i el consideren necessari i estratègic per millorar la competitivitat de l’economia i convertir Barcelona en un node de connexions intercontinentals".

Si un no vol que es riguin de les seves metàfores, cal procurar que les metàfores no siguin, d’entrada, risibles. Sentir el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, afirmant que la solució per ampliar l’aeroport del Prat sense carregar-se els aiguamolls de la Ricarda passa per fer “un aeroport per a ocells” fa venir un riure irònic. La qüestió és complexa, i arrossega una controvèrsia llarga i tècnicament densa. Però, tal com s’ha explicat darrerament, resultava que era tan fàcil com canviar ocells de lloc.

Amb uniformes i credencials de l'aeroport i a través de les instal·lacions restringides als treballadors. Així facilitaven cinc empleats de l'àrea de restauració i manteniment de la Terminal 1 del Prat l'entrada il·legal de migrants a Espanya, segons ha informat la Policia Nacional en un comunicat. El cos policial ha desarticulat un grup que hauria introduït fins a 22 persones a Espanya saltant-se el control fronterer. A canvi d'importants quantitats de diners, facilitaven als migrants roba i targetes d'empleats perquè poguessin simular la condició de treballador de l'aeroport i, així, sortir de la zona internacional o de trànsit i entrar a Espanya sense retre'n comptes a ningú.

Josep Antoni Acebillo (Osca, 1946) va ser el responsable urbanístic de Barcelona durant l'alcaldia de Pasqual Maragall i va ser responsable en gran part de la transformació de la ciutat per als Jocs Olímpics del 1992. Ara, amb l'enginyer Albert Vilalta, ha presentat una nova proposta d'ampliació de l'aeroport del Prat. El seu projecte consisteix en allargar la pista transversal –tècnicament la pista 02 20– fins a l'interior del mar, amb un espigó. Una solució que, segons assegura, "és més barata" que les altres propostes que s'han fet, permet millorar l'operativa i "és respectuosa amb el medi ambient".

És possible fer compatible l'objectiu de descarbonització amb l'enlairament de més avions als aeroports? El president d'Aena, Maurici Lucena, creu que sí. El gestor aeroportuari espanyol és aquesta setmana l'amfitrió de l'edició del 2023 del WAGA, el congrés internacional que se celebra des de dilluns fins demà i que ha reunit prop de 700 delegats d'aquesta indústria a Barcelona per debatre sobre els reptes i assignatures pendents d'un negoci cada cop més qüestionat pel seu impacte ambiental.

Si bé el DORA II recull el grapat de diners que Aena invertirà durant cinc anys als diferents aeroports de la seva xarxa, la presentació oficial del pla aquest dimecres al ministeri de Transports ha estat marcada més aviat pels recursos que, finalment, no arribaran. "El DORA no aborda l'ampliació del Prat. Una situació que, com a catalana, m'entristeix, i lamento que hàgim perdut una gran oportunitat per millorar Catalunya i Espanya", ha dit la ministra de Transports, Raquel Sánchez, a l'inici de l'acte. Però no ha sigut l'única: també s'hi ha referit la secretària general de Transport Aeri, María José Rallo del Olmo, davant els màxims responsables del sector aeroportuari.

El Govern ha aprofitat la seva jornada de treball d'aquest dissabte a la Vall d'en Bas per intentar tancar files al voltant del debat de l'aeroport del Prat. En una compareixença després de la reunió, la portaveu, Patrícia Plaja, ha mirat d'unificar les veus dins l'executiu i ha assegurat que el Govern no acceptarà cap proposta que "destrossi" la llacuna de la Ricarda. Així doncs, ha dit que era un missatge unitari de tot el Govern i que "hi ha consens" a l'hora de rebutjar qualsevol proposta en què l'ampliació de l'aeroport afecti aquest espai natural. "La protecció mediambiental és la línia vermella", ha assegurat la portaveu, i ha insistit que els detalls sobre la reforma de la infraestructura (i el seu impacte ambiental) es concretaran en el pla director, un document en la redacció del qual també participaran l'executiu català i els ajuntaments afectats.

Hectàrees d’espessos canyissars, pinedes i una frondosa vegetació litoral que amaguen una llacuna i que s'estenen fins a tocar del mar. El mosaic verd de la Ricarda, un espai natural protegit al delta del Llobregat, sobreviu miraculosament ben conservat en un enclavament on semblaria que tot li és hostil: la pressió de milions de persones i d’infraestructures viàries, l’activitat del port de Barcelona en un flanc i, a l’altre, i ben a tocar, l’aeroport del Prat, que ara vol tornar a créixer envaint el seu espai d’aiguamolls.

Fa dues setmanes vaig publicar un article en què tractava de posar de manifest que la decisió sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat és difícil, i que per això em sorprenia que tantes organitzacions cíviques –des de partits polítics a patronals– s’hi hagin posicionat de manera inequívoca. Avui hi torno per posar de manifest alguns arguments que s’estan esgrimint i que em semblen especialment febles.

El trànsit aeri de l’aeroport del Prat ha estat des de sempre un dels millors indicadors per mesurar el creixement de l’economia del nostre país. El 2019 representava un 6,9% del PIB i assolia la xifra rècord de 53 milions de viatgers anuals. Si bé és cert que la pandèmia ha aturat aquesta tendència, molt possiblement el 2024, amb la recuperació plena de l’activitat i el retorn dels congressos, els turistes i els negocis, l’aeroport arribarà a la seva capacitat màxima de 55 milions de viatgers a l’any. És per això que cal abordar-ne l’ampliació sense demores.

Com que ens acostem a la fi de la pandèmia, Aena ha tornat a posar sobre la taula el seu ambiciós projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, que inclou una nova terminal (satèl·lit de la T1), l'allargament de la pista Mar i un desenvolupament immobiliari davant de la T2. Els dos primers elements han de permetre augmentar la capacitat de l’aeroport, que estava molt a prop de la saturació. Els avantatges econòmics no són només quantitatius, ja que l’augment es podria centrar en els vols transcontinentals, que són els que tenien més demanda insatisfeta i els que més ens convenen per desenvolupar una economia sana, basada en l’exportació i en les start-ups tecnològiques. Per altra banda, l’allargament de la pista Mar permetria concentrar-hi tots els enlairaments, la qual cosa reduiria el soroll que actualment pateixen els veïns de Gavà Mar i Castelldefels.

Divendres Sant, el dia amb més activitat de la Setmana Santa a l'aeroport del Prat, s'han enlairat o aterrar a Barcelona tan sols 230 vols comercials. L'operació sortida del 2021 via avió ha sigut, com s'esperava, sota mínims. A diferència de l'any passat —en ple confinament domiciliari i amb la mobilitat aturada excepte per als vols de repatriació—, les aerolínies han tingut un escàs marge per tornar a programar rutes, però la realitat és que del divendres 26 de març al dilluns 5 d'abril el Prat només acollirà prop de 2.100 operacions. Segons les dades proporcionades pel gestor aeroportuari Aena, d'aquests vols uns 950 (el 45%) són nacionals i els 1.150 restants (el 55%) seran per a rutes internacionals sobretot a capitals europees.

Us proposem un recorregut per alguns dels barris més densament poblats del nostre territori. Sovint formats per edificis homogenis, configuren una imatge estereotipada de la perifèria de les nostres ciutats. A còpia de passejar pels seus carrers, castigats ara per la pandèmia, anem copsant-ne el pols, el dels veïns i el de les entitats. La bellesa de la vida s'obre pas entre el maó i l'asfalt.