Recuperació econòmica
Economia 28/09/2021

La inversió al Prat es queda en 325 milions d'euros

El consell de ministres ha aprovat el DORA II i una bateria de mesures laborals per fer front a la crisi

4 min
La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en roda de premsa posterior al consell de ministres aquest dimarts.

La inversió de 1.700 milions d'euros per ampliar l'aeroport del Prat ha quedat oficialment fora del DORA II. Aquest dimarts, el consell de ministres ha donat llum verda al pla quinquennal d’Aena (ho havia de fer abans del 30 de setembre), denominat Document de Regulació Aeroportuària 2022-2026 (DORA II), que recull per a l'aeroport català uns 325 milions durant el quinquenni que dura el pla, segons estima Aena. Gran part d'aquests diners es destinaran a la millora de les instal·lacions (250 milions) i una petita part (75 milions) són inversions no especificades dins el DORA II. Aquest és, ara com ara, el desenllaç d'una inversió que des del primer minut ha estat marcada pels estira-i-arronses polítics i que finalment el govern espanyol va decidir suspendre per la falta de consens amb la Generalitat.

El DORA II estableix les "condicions de qualitat, capacitat i accessibilitat" que hauran de complir els aeroports del gestor aeroportuari públic des de l'any 2022 fins al 2026. La inversió conjunta del pla és de 2.250 milions d'euros, cosa que anualment es tradueix en uns 450 milions d'euros, segons les dades que aporta el ministeri de Transports. "Aquesta inversió ha de permetre donar resposta a les necessitats dels usuaris i contribuir a superar les conseqüències que la pandèmia ha provocat al transport aeri", ha defensat la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en roda de premsa posterior al consell de ministres. Una part d'aquests diners corresponen a la inversió que rebrà l'aeroport de Barajas, uns 1.694 milions d'euros segons dades d'Aena, que aquest dimarts ha tornat a ser criticada per entitats ecologistes madrilenyes.

A l'espera de saber-ne més detalls, el DORA II també inclou l’evolució de les tarifes aeroportuàries. Finalment, el govern espanyol ha optat per congelar durant els pròxims cinc anys les tarifes que Aena cobra a les companyies aèries, una decisió que s'allunya tant del que demanava l'empresa pública, augmentar-les, com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que en un informe no vinculant defensava rebaixar-les un 0,44% cada any. Aena es veurà obligada també a rebaixar el lloguer que cobra a botigues i restaurants dels aeroports després que el Congrés aprovés una esmena incorporada a la Llei d’Ordenació del Transport Terrestre. Segons l'empresa pública, la mesura té un impacte en els ingressos de 1.500 milions d’euros.

"La proposta final no és el resultat que esperàvem, però és l'escenari menys dolent possible perquè tot i que no es redueixin les tarifes per als pròxims cinc anys, tampoc augmentaran com demanava Aena", ha dit Javier Gándara, president de l'Associació de Línies Aèries, que ha acollit amb bon gust la mesura. Al seu torn, des del gestor aeroportuari també han rebut amb bons ulls la congelació de les tarifes. "El DORA donarà estabilitat i permetrà impulsar la recuperació del sector", ha expressat el president i conseller delegat d'Aena, Maurici Lucena.

Bateria de mesures laborals

El caràcter econòmic del consell de ministres d'aquest dimarts també l'han marcat les polítiques en matèria laboral. D'una banda, el govern espanyol ha aprovat la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) fins al 28 de febrer del 2022, després d'un nou acord in extremis amb els sindicats majoritaris i les patronals. Durant el mes d'octubre es mantindran els ERTO actuals i a partir del mes de novembre, fins al 28 de febrer, comencen uns nous expedients que el govern espanyol ha batejat com a "ERTOs de formació" i que les empreses hauran de sol·licitar entre l'1 i el 15 d'octubre.

La principal diferència serà que el grau d'exoneracions a la Seguretat Social de què podran gaudir les empreses variarà segons si es dona o no formació als treballadors, en el cas dels ERTO per limitació. En els ERTO per impediment, és a dir, quan les empreses es veuen obligades a tancar per motius sanitaris (cada vegada menys), les exoneracions es mantenen al 100%.

A més de les exoneracions, les empreses que formin persones afectades per aquests ERTO també tindran dret a un augment del finançament de les activitats formatives. Així, per a empreses d'1 a 9 treballadors les empreses podran rebre 160 euros per cada empleat en ERTO que rebi formació; les de 10 a 49 treballadors percebran 240 euros per persona, i en les de 50 treballadors o més, 320 euros per empleat.

Que la formació hagi guanyat pes no és cap novetat, com ha anticipat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa posterior al consell de ministres. De fet, el govern espanyol ja està dissenyant l'esquema dels ERTO permanents i el pal de paller serà precisament la formació dels treballadors. Aquesta negociació camina en paral·lel a la de la reforma laboral. "[Les reunions] estan molt avançades", ha assegurat Díaz, que ha defensat que el govern "complirà els terminis". La reforma ha d'estar enllestida abans del 31 de desembre. En aquests moments, uns 250.000 treballadors estan acollits a un ERTO al conjunt d'Espanya.

Millora per als autònoms i SMI

El consell de ministres també ha aprovat, a proposta del ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, mantenir les ajudes extraordinàries per als treballadors autònoms. El ministeri calcula que unes 226.000 persones es beneficiaran de les ajudes. Fins al gener es mantindran les exoneracions com fins ara i els autònoms que continuïn amb l'activitat suspesa per les restriccions mantindran una prestació extraordinària equivalent al 70% de la base mínima de cotització.

A més, també s'ha aprovat l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2021. Un total de 15 euros al mes en 14 pagues que s'aplicarà de manera retroactiva, és a dir, a partir de l'1 de setembre. En aquest cas, l'acord només va obtenir el dels sindicats, mentre que les patronals el van rebutjar argumentant que la situació econòmica "no ho permetia". De fet, la discòrdia per aquest acord va posar en el punt de mira la resta de mesures i reformes, com la laboral, que el govern espanyol vol consensuar amb els agents socials. De fet, sobre l'SMI s'obre un altre repte que és tancar l'augment per al 2022. Segons els sindicats, el govern es va comprometre a arribar als 1.000 euros mensuals l'any que ve. De fet, el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, ha afirmat aquest mateix dimarts que la pujada de 15 euros "és una merda i una misèria".

stats