Front comú empresarial per ampliar l’aeroport del Prat

Més de 200 entitats firmen un manifest que demana consens de les administracions per defensar les obres davant Brussel·les

4 min
L'aeroport del Prat, el febrer d'enguany.

Més de 200 entitats donen suport al manifest en favor de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Entre els adherits al manifest hi ha organitzacions com les patronals Foment del Treball i Pimec, el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç de Barcelona, el RACC, Barcelona Tech City, Barcelona Global, la Mobile World Capital, l’escola de negocis Esade i tot tipus d’organitzacions empresarials i socials catalanes. El manifest es fa públic abans d’un acte previst per al dia 2 a Esade per deixar palès aquest suport a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, similar al que es va fer el 2007 a l’Iese.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Un acte en què es vol deixar clara la necessitat d’ampliar l’aeròdrom, però, com que l’última paraula la tindrà Brussel·les perquè afecta zones protegides del delta del Llobregat, en el manifest es reclama un acord entre Aena, la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona, el Prat, Gavà, Viladecans, Sant Boi i altres consistoris afectats, “per enviar a les institucions europees un missatge clar i contundent de consens en relació a l’interès públic que justifica l’ampliació, i a les mesures de compensació mediambiental que cal adoptar per facilitar la seva execució”.

El manifest deixa clars tres arguments en favor de l’ampliació. D’una banda, el fet que la infraestructura estigui arribant al màxim de la seva capacitat. L’any 2019 –abans de la pandèmia– va assolir els 53 milions de passatgers, quan la seva capacitat màxima són 55 milions, amb la qual cosa “està esgotant la seva capacitat”. Un segon argument clau és la seva aportació a l’economia. Segons aquest manifest, l’aeroport contribueix en un 7% a la riquesa de Catalunya i “amb l’ampliació arribaria a una contribució del 9% al PIB”.

Un altre argument clau que esgrimeixen en suport de l’ampliació els signants del manifest és que, amb el dèficit històric d’infraestructures que reiteradament ha anat denunciant la societat civil catalana, ara “no es pot renunciar a una inversió de 1.600-1.700 milions d’euros”.

“Imprescindible i inajornable”

Per això, en el manifest s’indica que l’ampliació de l’aeroport és “imprescindible” i “inajornable” i que respon “a l’interès públic general, de caràcter social i econòmic”, incrementarà en dos punts el PIB català i permetrà “situar Catalunya i Barcelona al món”. A més, es recorda que l’aeroport del Prat és un dels principals motors de competitivitat, ocupació i futur de Barcelona, Catalunya, Espanya i la regió euromediterrània, i que les seves successives ampliacions han demostrat la importància de tenir un aeroport competitiu per disposar d’ocupació de qualitat, desenvolupament industrial, logístic i innovador.

Davant la saturació de l’aeroport, el manifest indica que per incrementar la seva capacitat cal construir la terminal satèl·lit ja prevista i l’allargament d’una de les pistes, la qual cosa donaria al Prat un paper destacat de hub intercontinental. Després de l’aturada per la pandèmia, els signants indiquen que “ara del que es tracta és que l’aeroport de Barcelona, a través de la seva última ampliació, contribueixi a la recuperació econòmica de Catalunya i al seu creixement”.

Economia postpandèmia

Segons el manifest, amb l’ampliació Catalunya i Barcelona no només es convertirien en una destinació de turisme sostenible –un gest per atreure el suport de l’alcaldessa Ada Colau–, sinó que suposaria “dinamitzar l’activitat econòmica al generar ocupació, atracció i retenció de talent i inversió internacional, elements necessaris per fer realitat altres polítiques engegades per al creixement dels nous sectors econòmics verd i blau”.

El manifest considera que l’ampliació és “perfectament compatible amb la protecció de la biodiversitat, mitjançant l’adopció de les mesures compensatòries adequades i proporcionades” que millorin la situació inicial econòmica i mediambiental mitjançant “un diàleg sincer entre les administracions i les associacions implicades” per arribar a un consens.

Per això, demanen que Aena –l’empresa controlada per l’Estat de gestió d’aeroports– es comprometi al fet que les actuacions projectades “comportin no solament la mera restauració, sinó la compensació dels espais naturals afectats en relació d’1 a 10, així com la creació d’un nou espai natural del delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% de l’actual”.

Estimen que si l'ampliació no es fes Catalunya “perdria competitivitat, d’una banda, i connectivitat en un món cada cop més global, de l’altra”.

Oposició ecologista

Així mateix, insten Aena a mantenir el seu compromís amb els plans de futur dels aeroports de Girona-Costa Brava i Reus, pels quals “s’ha de continuar apostant amb inversions destacades”. “És necessari que es prioritzin les infraestructures públiques i privades vitals per al país i per al seu desenvolupament, que li permetin competir internacionalment i reduir el seu dèficit històric denunciat per la societat civil catalana”, afegeixen aquestes entitats.

La possible ampliació de l’aeroport del Prat ha desfermat una nova polèmica, ja que Aena supedita la construcció de la nova terminal satèl·lit a l’ampliació de la pista més pròxima al mar, cosa que afectaria l’ecosistema de La Ricarda. Per això diverses entitats ecologistes i ajuntaments de la zona ja s’han pronunciat en contra d’aquesta possible ampliació.

stats