El cor del Barça va bategar fins al darrer minut, fins a l'última pilota dividida, fins al darrer alè del darrer aficionat que, com tots els jugadors del seu equip, va creure-hi fins al final (3-0). Els futbolistes de Hansi Flick van demostrar una fe indestructible, impulsats per més de 45.000 ànimes que els van acompanyar en un intent de remuntada tan quimèric com somiat. Marc Bernal, amb un doblet i un partit que el consagra com el mig centre del present i del futur, i Raphinha, després d'un penal provocat per un Pedri que ja és un bocí de l'escut, van alimentar unes esperances que no es traslladen en un bitllet per a la final de Copa, però que són una mostra de l'orgull immensurable d'un equip ple de joves i de talent. No es va aconseguir capgirar el 4-0 d'una anada nefasta, però sí que es va recuperar el crèdit per caminar amb el cap ben alt fins al final de la temporada.

Quina primera part. Quin desastre. Just quan el Barça semblava que estava en ratxa, una derrota de les que fan mal. Potser si el gol de Cubarsí no hagués estat anul·lat, encara es podria confiar en la remuntada, però cal creure que existia fora de joc. Costa creure-ho, però. En canvi, cal seguir creient en aquest equip tot i el naufragi. No és el moment de cremar-ho tot, encara que costi després de veure un partit per oblidar.

El Barça va quedar ferit de mort a la Copa després de caure per 4 a 0 al camp de l’Atlètic de Madrid a l’anada de semifinals. El resultat va ser tan contundent com sagnant per a un equip que no va tenir recursos ni en atac ni en defensa. Els locals, amb un joc molt físic i amb molt d’ofici, van sentenciar el partit i l’eliminatòria amb quatre gols a la primera meitat d’un duel en què, per increïble que sembli, el marcador va acabar fins i tot curt contra un rival que, sense opcions a la Lliga i amb dubtes a Europa, s’aferrava a la Copa com l’única opció real d’aconseguir un títol.

El Barça jugarà les semifinals de la Copa del Rei davant l'Atlètic de Madrid. Després d'eliminar el Guadalajara (0-2) de Primera Federació i el Racing de Santander (0-2) i l'Albacete (1-2) de Segona Divisió, els blaugranes hauran de superar els matalassers per ser a la final de Sevilla. "Serà un partit molt important, tenim moltes ganes que arribi l'eliminatòria. La part bonica de la Copa és que tothom pot competir amb tothom, l'Albacete va eliminar el Reial Madrid", ha comentat Balde abans de conèixer el rival. L'anada serà el 10, l'11 o el 12 de febrer a Madrid, mentre que la tornada es jugarà el 3, el 4 o el 5 de març al Camp Nou. L'altra eliminatòria de la Copa del Rei la disputaran l'Athletic Club i la Reial Societat.

El Barça ja és a les semifinals de la Copa. Els blaugranes van eliminar l'Albacete (1-2) però van patir fins al darrer minut, quan Gerard Martín va salvar la pròrroga sobre la línia de gol. A continuació, uns apunts en calent.

No gaire lluny de l’estàtua que recorda aquell moment en què un fill d’Albacete, Andrés Iniesta, va decidir la final d’un Mundial, Lamine Yamal va fer-ne de les seves. El Carlos Belmonte, estadi que desperta records dels anys 90 entre els que ja tenen una edat, s’afegeix a la llista d’escenaris on el geni de Rocafonda va fer-ne de les seves. Just abans del descans d’un primer temps incòmode, amb moltes faltes i molt soroll, va aturar el temps per colpejar la pilota suaument lluny del porter local. Era l’inici del final de la resistència manxega en un partit on qui semblava més content era Ronald Araujo. L’uruguaià, titular en el partit que obria les portes de les semifinals de Copa al Barça, va encarregar-se de marcar de cap el segon gol, celebrant-ho amb una abraçada amb Hansi Flick, el tècnic qui li ha donat suport incondicional quan ho ha passat malament. Va ser un moment especial.

El Barça jugarà els quarts de final de la Copa del Rei contra l'Albacete. És l'únic equip de Segona Divisió que sobreviu a la competició, i ho fa precisament després d'haver derrotat el Reial Madrid en la ronda anterior. Això converteix l'eliminatòria entre el conjunt manxec i el blaugrana en la més morbosa dels quarts de final, que es continuen disputant a partit únic. El duel, que serà els dies 4 o 5 de febrer, es jugarà al Carlos Belmonte, pel fet de ser de categoria inferior.

El Racing de Santander i el FC Barcelona es veuran les cares avui, 15 de gener, a l'estadi del Sardinero (21 h) en un partit corresponent als vuitens de final de la Copa del Rei. El Racing, líder de LaLiga Hypermotion, vol seguir somiant amb una gran nit a casa i repetir gestes com l'eliminació contra el Vila-real a la ronda anterior (2-1). El Barça buscarà defensar el títol i avançar cap als quarts de final.

L’eliminatòria de vuitens de la Copa entre el Racing de Santander i el Barça s’ha convertit en un dels enfrontaments més atractius de la ronda. El duel, només d'anada, es disputa aquest dijous 15 de gener a les 21.00 h a l’estadi El Sardinero, un escenari amb molta història. Tot i que en els últims anys els dos equips no s’han vist les cares amb freqüència a causa de la diferència de categories, s’han enfrontat un total de 100 vegades en competicions oficials: el Barça ha guanyat 62 dels partits; el Racing, 17, i 21 han acabat en empat. En l’aspecte golejador, la superioritat culer també és evident: 240 gols del Barça per només 103 del conjunt càntabre.

El Barça ja és als vuitens de final de la Copa després de derrotar el Guadalajara (0-2) en una eliminatòria a partit únic que va tenir de tot. D’un protagonista inesperat a l’onze titular fins al caos a les graderies. Sense gols a la primera part, les dianes de Christensen i Rashford van decantar la balança després del descans un duel que va començar amb mitja hora de retard per un problema de seguretat a les graderies suplementàries que, fins i tot, va amenaçar amb la suspensió. Al final, el club local va aconseguir resoldre el problema en un temps rècord.

"Encara no hem decidit. No és el dia per prendre cap decisió. Vull esperar a demà", va dir Hansi Flick abans del primer partit de Copa del seu Barça aquesta temporada. La pregunta –o preguntes, perquè en va capejar quatre de seguides sobre aquest tema només començar la roda de premsa– era sobre la porteria. A la Lliga i a la Champions, la plaça està ben coberta per Joan Garcia, "el número u" segons el tècnic alemany. En canvi, a la Copa, el de Sallent d'entrada descansarà, la qual cosa converteix l'eliminatòria de setzens de final d'aquest dimarts a Guadalajara (21 h, Movistar) en un duel que pot acabar de confirmar l'ostracisme de Marc-André ter Stegen, un capità en hores baixes.

Van insistir tant a la professora de castellà que al final va cedir i els va donar permís per projectar el sorteig de la Copa a la classe. Tanmateix, aquests sortejos sempre s'eternitzen, de manera que va sonar el timbre i va baixar corrent pel passadís fins al Seat del seu pare, aparcat davant l'institut. Va obrir el YouTube al mòbil i van viure junts un dels moments més especials de la seva vida. "Va ser un moment d'explosió i de bogeria. Ens vam abraçar i vam plorar tots dos", explica Dani Díaz Leceta (1979), el pare, el delegat del rival del Barça aquest dimarts (21 h, Movistar) en els setzens de final, el Guadalajara.

El Barça ja coneix el rival dels setzens de final de la Copa del Rei. Serà el Guadalajara, que competeix a la Primera RFEF i que mai s'ha enfrontat fins ara al conjunt blaugrana. Així s'ha decidit en el sorteig que s'ha fet aquest dimarts a Las Rozas. L'equip de Hansi Flick, que s'incorporava en aquesta ronda a la competició pel fet de ser un dels quatre que juga la Supercopa, començarà a defensar el títol el pròxim 17 de desembre a les 21 hores.

L'Espanyol ha durat només dos partits a la Copa del Rei. L'equip de Manolo González ha sigut eliminat del torneig després de perdre per la mínima al camp de l'Atlètic Balears, un rival que juga dues divisions per sota, a la Segona RFEF. Un gol de Jaume Tovar al minut 54 va ser suficient per derrotar els periquitos, que d'aquesta manera encadenen ja dues temporades caient en les primeres eliminatòries davant d'un oponent teòricament inferior. El curs passat va ser el Barbastre qui els va portar a fer el ridícul, si bé en aquell cas l'equip no anava tan bé a la Lliga com aquest any.

L'any 2018-2019 jugava al Sant Andreu i cobrava 700 euros que cremava en gasolina. Als matins feia un curs de socorrisme a la piscina de Manlleu, dinava un tàper al seient del conductor del seu Seat Ibiza gris en alguna àrea de servei de la C-17, a les tardes s'entrenava al Narcís Sala i arribava a Osona quan ja era fosc. Aquest dijous Ferran Jutglà torna al barri com a jugador del Celta de Vigo. De jugar amb el Sant Andreu contra un equip de Primera a jugar amb un equip de Primera contra el Sant Andreu. "Estic molt feliç. Estava desitjant que toqués el Sant Andreu. Per a mi és un partit molt especial", explica a l'ARA el davanter de Sant Julià de Vilatorta (1999), poques hores abans del partit de la segona ronda de la Copa del Rei entre els quadribarrats i els gallecs (21 h, 2 Cat).

No n'aprèn, el Girona, que va calcar el ridícul de l'any passat a la Copa del Rei. No va ser el Logronyès, sinó l'Ourense, de la Primera RFEF, qui va acomiadar al conjunt de Míchel de la competició (2-1). Ni la presència de suplents habituals i joves del filial justifica la mala imatge d'un equip que va encaixar un gol al primer minut i va estavellar una pilota al pal en l'última jugada que hauria enviat el partit a la pròrroga. Per a afegir més dramatisme, va perdre a Abel Ruiz per lesió. El davanter va marxar plorant del camp passada la mitja hora de joc.

Manolo González es retrobarà aquest dijous amb Luis Blanco, el seu assistent a l’Espanyol durant l’època a Segona Divisió. Blanco és l’entrenador de l’Atlètic Balears, de Segona RFEF, que si bé no ha arribat mai a Primera Divisió, és un club històric de Mallorca i un dels pocs d’extracció proletària que queden al futbol espanyol.

De Badia del Vallès a Broadway. I d'allà a la província de Múrcia. Antonio Díaz Cascajosa, més conegut com el Mago Pop, és un dels artistes més celebèrrims de Catalunya. L’il·lusionista, presentador de televisió i empresari vallesà -el Teatre Victòria de Barcelona i l’Encore de Branson (Missouri) són seus-, també és propietari, des de l’any 2020, d’un equip de futbol: el CD Cieza, un modest club murcià de Tercera RFEF que aquest dimecres s’enfronta al Llevant de Primera Divisió a la segona eliminatòria de la Copa del Rei.

L'any 2010, un grup de pares i mares de nens que jugaven al juvenil del FC Sant Just i que estaven en desacord amb la manera de fer de l’entitat van decidir abandonar l’equip de futbol del seu poble per crear-ne un altre des de zero. Així va néixer l’Atlètic Sant Just, que el curs passat va estar a punt de pujar a Tercera RFEF i que ara, amb els fills dels seus fundadors sobre la gespa, fa història a la Copa del Rei: dissabte passat va guanyar 3-0 a l’Atlètic Calatayud a l’anada de la ronda prèvia, i si aquest cap de setmana manté l’avantatge a l’Aragó, rebrà un equip de Primera Divisió al municipal de Sant Just Desvern.

Els equips masculí i femení del Barça continuen pujant graons en la cada vegada més costeruda escala de final de temporada, i cap dels dos fa pinta d’aturar-se al pròxim replà. L’equip de Flick ja suma dos títols, albira la Lliga i demà passat juga les semifinals de la Champions a Montjuïc. I les noies tornen a ser finalistes europees per sisena vegada en els últims set anys.