El petit miracle futbolístic d'un grup de pares i mares enfadats

Sant Just DesvernL'any 2010, un grup de pares i mares de nens que jugaven al juvenil del FC Sant Just i que estaven en desacord amb la manera de fer de l’entitat van decidir abandonar l’equip de futbol del seu poble per crear-ne un altre des de zero. Així va néixer l’Atlètic Sant Just, que el curs passat va estar a punt de pujar a Tercera RFEF i que ara, amb els fills dels seus fundadors sobre la gespa, fa història a la Copa del Rei: dissabte passat va guanyar 3-0 a l’Atlètic Calatayud a l’anada de la ronda prèvia, i si aquest cap de setmana manté l’avantatge a l’Aragó, rebrà un equip de Primera Divisió al municipal de Sant Just Desvern.

“Saltar al camp amb el pegat de la Copa del Rei o veure els nostres pares per la televisió al sorteig de l’altre dia és molt gros. Fa 15 anys no podíem ni imaginar res dels que ens està passant”, explica a l’ARA el capità Àlex Palacios, germà del seu company d'equip Nacho Palacios i fill del president Pep Palacios, exjugador del Barça de bàsquet als 80. A Las Rozas, al Pep el va acompanyar Carlos Cebrián, un altre dels instigadors del projecte, actual director esportiu i pare d’Álex Cebrián, que el juny passat va penjar les botes després d'una dècada i mitja ininterrompuda a l’entitat. No hi ha cap dubte que l'Atlètic Sant Just és un club d'allò més familiar.

De Quarta catalana a Lliga Elit

“Hi ha one club man, però no sé si existeix un nom per definir els que juguem en un club des de la seva fundació”, comenta entre riures Jan González, màxim golejador històric de l’Atlètic Sant Just –en l’últim lustre ha fet més de 100 gols– i un dels culpables que el primer equip hagi pujat de Quarta Catalana a la Lliga Elit en tan poc temps i sense comprar cap plaça. A diferència del que succeeix amb altres projectes joves com el del Rōnin FC o l’Inter de Barcelona, en el seu cas la fórmula d’èxit no està en els diners. “Som un club totalment amateur que no paga un sou als futbolistes, tot i que sigui habitual a la categoria. Tot just l’any passat vam començar a pagar alguna cosa per objectius”, manifesta Carlos Cebrián, que de jove va jugar a Tercera Divisió.

“L’altre dia, un amic em preguntava: per quina xifra canviaries d’equip? Li vaig dir que no em perdonaria mai marxar d’aquí per diners. I tampoc me’n sobren, eh?”, declara amb una rialla el capità. D’ofertes no els n’hi ha faltat. De fet, al Jan, que recentment ha estat convocat per la selecció catalana amateur, fins i tot li ha trucat algun equip de Primera RFEF, tres categories per sobre. “El meu fill sempre em diu que el més bonic del futbol és poder jugar a un alt nivell competitiu amb els teus amics. I ells són un gran grup d’amics”, afegeix Cebrián, tot revelant un dels secrets d’aquest club modest que s’ha convertit en referència a la província de Barcelona -té 47 equips i més de 700 futbolistes- pels resultats esportius i la seva identitat, definida pels educadors i exesportistes que van aixecar-lo.

Esperit cruyffista

“El nostre objectiu és educar i competir a la vegada. Una cosa sempre ha d’anar lligada amb l’altra”, explica Cebrián, que és psicopedagog en un institut. És per això que l’Atlètic Sant Just compta en la seva estructura amb un responsable de valors i educació; és el Tonyo González, professor, exjugador professional d’handbol i pare del Jan González, autor d’un gol dissabte passat. Com altres dels seus companys al primer equip, el Jan, que també és mestre, col·labora amb el futbol base –actualment és coordinador– transmetent als més petits l’ideari futbolístic que van dibuixar els fundadors i que regeix l’entitat: “Tenim una base metodològica amb molts continguts que va enfocada a ser proactius amb pilota i proposar més que el rival. En resum, tots els nostres equips busquen fer un joc atractiu i associatiu, i això forma part de la nostra idiosincràsia”.

Aquest esperit cruyffista no és només teòric, tal com va comprovar la setmana passada l’Atlètic Calatayud, sorprès d’inici per l’energia i el bon joc del seu rival. “A Segona i Tercera Catalana ens deien ‘si comenceu a pujar categories haureu de renunciar al vostre estil per ser més competitius’. Doncs mira, així vam estar a punt de pujar a Tercera RFEF”, es reafirma Palacios, que treballa com a analista de dades a la secretaria tècnica de l’Espanyol i que no vol veure ni en pintura el conjunt blanc-i-blau, un dels possibles rivals al sorteig del pròxim dilluns si l’Atlètic Sant Just certifica la seva classificació a l'Aragó. Però per ara aquest és un tema tabú al vestidor.

“Només pensem amb guanyar a l’Atlètic Calatayud. Com que no sabem defensar en bloc baix ni especular amb el marcador, nosaltres sortirem a guanyar i a jugar a la nostra manera, perquè és el que ens ha portat fins aquí”, conclou amb orgull Jan González a les portes d’un partit històric per al grup de pares i mares que van fundar l’Atlètic Sant Just i que ara somien veure els seus fills enfrontant-se a un equip de Primera Divisió.