La crisi de l'habitatge també s'acarnissa amb el futbol català

BarcelonaEl futbol català no és aliè al drama de l'habitatge, i especialment els clubs modestos, de més avall de Segona, ho pateixen. Els més afectats són els secretaris tècnics, sobretot d’equips de Barcelona i voltants, que treballen per fer plantilles que rendeixin amb pocs diners i jugadors locals. “Ens condiciona molt. Els recursos són limitats, i cal racionalitzar-los. Per regla general, apostem per fitxar futbolistes catalans que no necessitin allotjament, perquè posar pis és una despesa molt important”, diu Josep Maria Gené, director esportiu de l’Europa, que ha pujat a Primera RFEF, la tercera categoria estatal, amb un dels pressupostos més baixos de Segona RFEF.

Això vol dir que el curs que ve s’enfrontarà al Tenerife, el Racing de Ferrol o l'Hèrcules, clubs professionals amb capacitat d’oferir sous alts i un sostre més barat. L’Europa ja ho va patir fa un any, quan 13 dels seus jugadors van marxar per anar a jugar a Logronyo, Mèrida o Lleida, entre altres llocs, on el preu del metre quadrat és molt més barat que a Barcelona.

El sou mínim a Primera RFEF és de 30.000 euros bruts anuals i el preu mensual mitjà del lloguer a Gràcia, d’on és l’Europa, de 1.042 euros. Ho té molt en compte Gené, que fa equilibris per dibuixar un equip competitiu sense estirar més el braç que la màniga, i reduint al màxim la partida en habitatge: “L'any passat vam ajudar tres jugadors amb el pis. Però és una excepció”.

Una categoria més avall es troba el Sant Andreu, el quart club de futbol de Barcelona, per sota de Barça, Espanyol i Europa. Els dos primers, i els seus equips filials, també a Segona RFEF, mengen a part. “Busquem jugadors de la ciutat o la rodalia que tinguin pis. Si no en tenen, els ajudem a trobar-ne a un preu raonable a través de les immobiliàries que ens patrocinen. Al mercat d'hivern van venir tres fitxatges de fora i els vam donar un cop de mà amb la gestió”, apunten des de l’entitat de Sant Andreu del Palomar, on un lloguer val 900 euros al mes.

A Nou Barris no arriba als 800, però la Montañesa, l’únic equip barceloní de Tercera RFEF a banda de l’Europa B, no es planteja fitxar jugadors que demanin casa: “Tots els nostres futbolistes són de l’àrea metropolitana”. Més enllà dels límits de la capital, el preu del lloguer baixa i l’impacte de la crisi de l’habitatge es relaxa una mica, tot i que no gaire. Aquesta temporada, a la mateixa categoria que la Monta hi ha jugat l’Hospitalet, el Badalona, el Prat i l'FE Grama.

Tots ells prioritzen futbolistes catalans que puguin anar a entrenar amb cotxe, però s’han permès alguna excepció. El Prat va firmar un madrileny a l’hivern al qual li va pagar un sostre a Corbera durant mig curs, i la Grama va fer el mateix amb un andalús, a Santa Coloma de Gramenet. Això sí, sempre allotjant-los fora de Barcelona, com fa el Cornellà. Per la seva banda, l’Hospitalet té llogat un pis de cinc habitacions on conviuen els de fora, i el Badalona, si ho considera oportú, també ofereix casa. Cada cas és diferent, però el missatge és comú: “El drama de l’habitatge ens esquitxa a tots”.

El cas de l’Olot

“Som un club identitari, que només juga amb futbolistes catalans i, si cal, dels Països Catalans. Tenim una filosofia de proximitat i busquem jugadors a la nostra comarca i les limítrofes, però no n’hi ha prou amb això i hem de baixar a fitxar a Barcelona, on hi ha la majoria de les llicències. Quan ho fem, intentem que vinguin a viure aquí, que s’arrelin a la zona”, exposa Joan Agustí, president de l’Olot, de Segona RFEF, que en l’actual mercat d’estiu s’ha topat amb un problema inesperat.

“No trobem pisos, ni cars ni barats. Ni Habitaclia ni Idealista... res. Només un àtic a 1.800 euros”, comenta Lluís Micaló, director esportiu de l’entitat, a qui la manca d’allotjaments a la Garrotxa l’està “limitant” en la seva tasca de reforçar la plantilla, cosa que l’ha obligat a aturar alguna operació. “No m’afecta la política de club, sinó la poca oferta d'habitatge”, clarifica. Necessita allotjar “sis o set reforços” en “tres o quatre pisos”. Si bé és l’Olot qui s’encarrega de buscar un sostre, el lloguer va a càrrec dels futbolistes.

En vista de la situació, l’equip olotí llançà una crida a través de les xarxes socials per demanar ajuda als simpatitzants de l’entitat. “No m’esperava que funcionés tan bé. Ha respost molta gent oferint-nos llogar el seu pis com a favor”, diu Micaló, agraït per la solidaritat dels veïns en un context delicat per a l’Olot, l’enèsim club català colpejat pel drama de l’habitatge.