Un terratrèmol de magnitud 7,7 va sacsejar aquest divendres el centre de Myanmar, i els seus efectes es van notar fins a la Xina i Tailàndia. El balanç de víctimes a Myanmar, segons ha fet públic aquest dissabte la junta militar, és d'almenys 1.644 morts, 2.389 ferits i 30 desapareguts. Es tracta, però, d'una xifra provisional després de visitar diverses zones afectades del país, on el règim militar va assumir el poder en un cop d'estat fa quatre anys i manté oberta una guerra civil amb grups rebels. Diversos organismes alerten que el nombre de morts pot ser molt més alt. El model predictiu del Servei Geològic dels Estats Units, per exemple, estima que el nombre de morts de Myanmar pot arribar a superar els 10.000. L'ONU ha fet públic aquest diumenge el balanç d'afectats, que ascendeix a 20 milions de persones, un terç de la població del país.

Han passat dos anys des del cop d'estat que va expulsar del poder la Nobel de la pau de Myanmar Aung San Suu Kyi, i la situació dins del país és el d'una autèntica guerra civil. La junta militar que va assumir el govern l'1 de febrer del 2021 ha estès a diverses zones del país els mètodes de terror que havia fet servir fa uns anys –llavors sota el govern de Suu Kyi– contra la minoria ètnica dels rohingyes, que els van forçar a fugir massivament del país. Avions de combat militars bombardegen pobles sencers i cremen les cases. A la seva lluita de dècades contra els grups ètnics armats d'algunes regions s'hi afegeix ara el combat contra les Forces de Defensa del Poble (PDF, en les sigles en anglès) que van sorgir després del cop d'estat per tractar de derrocar la dictadura militar. Són principalment estudiants universitaris que van agafar les armes i que s'enfronten amb mètodes de guerrilla contra el poderós exèrcit birmà (Tatmadaw), però que, segons diverses fonts, ja controlen algunes zones del centre del país.

La junta militar birmana ha executat quatre homes, entre els quals dos activistes polítics, en la primera aplicació de la pena de mort al país asiàtic en tres dècades. L'agència de notícies controlada pel règim militar ha informat aquest dilluns que "el càstig s'ha realitzat" i que els presos han mort penjats. Entre els executats hi ha Phyo Zeyar Thaw, un exdiputat de la Lliga Nacional per a la Democràcia –el partit fundat per Aung San Suu Kyi– i l'activista Kyaw Min Yu, conegut com Ko Jimmy, tots dos detinguts la tardor passada i acusats de terrorisme en uns judicis celebrats a porta tancada a principis d'aquest any.

L'exlíder birmana Aung San Suu Kyi ha estat condemnada a cinc anys més de presó en una nova sentència de la junta birmana, al poder des del cop d'estat del febrer del 2021. Aquest últim veredicte, que arriba després d'un nou procés totalment opac, se suma a diverses condemnes anteriors que, en total, sumen 11 anys de presó per a la Nobel de la pau, que en té 76. El tribunal l'ha declarat culpable del primer dels onze càrrecs de corrupció presentats en contra seva per la junta militar, que la podrien acabar condemnant a dècades entre reixes i impedir-li, així, qualsevol possibilitat de tornar a la política.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el principal òrgan judicial de les Nacions Unides, ha començat avui una vista sobre les acusacions de genocidi contra la minoria rohingya a Birmània. La junta militar birmana, al poder després del cop d'estat de l'any passat, representarà el país davant l'alt tribunal, fet que ha rebut crítiques de juristes i organitzacions de defensa dels drets humans, perquè suposa concedir-los reconeixement internacional.

Els birmans volen deixar els carrers buits aquest 1 de febrer. En el primer aniversari del cop d'estat militar, i després d'un any de brutal repressió contra les manifestacions massives que reclamaven el retorn de la democràcia, busquen noves formes de protesta i han convocat una vaga silenciosa: entre les 10 del matí i les 4 de la tarda tothom s'ha de quedar a casa i no obrir cap negoci. Ja ho van fer el 10 de desembre i va ser un èxit, però aquesta vegada corren un gran risc: la junta militar ha amenaçat amb cadena perpètua tothom qui hi participi.

La junta militar birmana, que governa el país des del cop d'estat del febrer del 2021, ha condemnat aquest dilluns a quatre anys de presó Aung San Suu Kyi, exlíder civil i premi Nobel de la pau. Una condemna que se suma als dos anys de presó a què ja va ser sentenciada el desembre passat.

Un tribunal de Birmània ha condemnat aquest dilluns Aung San Suu Kyi, la líder destituïda pel cop d'estat del febrer passat, a dos anys de presó per incitació a aldarulls i incompliment dels protocols de covid-19. Inicialment la condemna era de quatre anys, però hores més tard la televisió estatal ha anunciat un indult parcial del cap de la junta militar colpista que ha deixat reduit la pena a dos anys.

La junta militar que governa Birmània amb mà de ferro ha promès alliberar 5.636 presos polítics, condemnats per haver participat en les manifestacions contra el cop d'estat de l'1 de febrer. Ho ha anunciat aquest dilluns el general Ming Aung Hlaing, amb motiu de la celebració, el 20 d'octubre, de la festa del Thadingyut. La mesura de gràcia arriba després que els països de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (Asean) excloguessin el règim de la cimera de la setmana que ve.

Des que l'exèrcit va agafar el poder a Birmània amb el cop d'estat de l'1 de febrer, els més joves no han deixat de sortir als carrers per protestar i de posar en risc la seva vida. Els birmans de la generació Z lideren les lluites contra la junta militar, tant la que ja ha agafat les armes per combatre contra els soldats com la lluita no-violenta que es manté viva des de dins i fora del país. Sullivan, un birmà de 24 anys que ha hagut de fugir del país i ara viu a Barcelona, segueix des d'aquí el seu activisme no-violent contra la dictadura militar, connectat de forma virtual amb altres activistes com ell que no es donen per vençuts i que fan servir les eines tecnològiques de la seva generació. Abans del cop era DJ, ara és activista per la democràcia.

El personal sanitari de Birmània va ser el primer que es va alçar contra el cop d’estat militar de l'1 de febrer. Metges i infermeres van impulsar una vaga que, a través de les xarxes socials, va impulsar el moviment de desobediència civil que encara dura avui. Però la junta militar resisteix al poder, a costa d’una repressió que ha deixat ja 931 morts, i ara no només es veu incapaç de contenir una onada devastadora de covid-19 al país, sinó que segueix amb la seva persecució política als metges i el personal dels hospitals: ha dut a terme 260 atacs a personal i instal·lacions sanitàries, amb 18 morts, i té ordres de detenció per a 600 professionals mèdics, en dades de l’ONU. Tot això, mentre la població birmana busca desesperadament bombones d’oxigen, que també falten als hospitals, per pal·liar els efectes de l’expansió de la variant delta al país. L’onada de covid que va arrencar a finals de juny supera ja els 5.700 casos diaris i divendres registrava 342 nous morts en 24 hores. Amb tot, organitzacions del país asseguren que les xifres oficials estan molt per sota de la realitat per la falta de tests i per la profunda desconfiança de la població cap a la junta militar que governa el país.

La situació es deteriora per moments a Birmània, malgrat que el país cada cop estigui menys present als mitjans internacionals. Molts dels periodistes locals que informaven de la brutal repressió de les protestes contra el cop d’estat militar o estan detinguts o han hagut de fugir del país. Activistes de drets humans, polítics i acadèmics vinculats al govern civil d’Aung San Suu Kyi s’han sumat a l’èxode. La repressió de la junta militar ha matat 865 persones des del cop d’estat de l’1 de febrer, n’ha detingut 4.900 i ha forçat el desplaçament de centenars de milers més: només a l’estat de Kayah, a la frontera amb Tailàndia, 108.000 persones han hagut de marxar de casa, segons l’ONU.

Tres dies abans que l’arrestessin els soldats, la líder de Birmània, Aung San Suu Kyi, va rebre la primera dosi de la vacuna contra el covid-19. El gest formava part d’una campanya d’àmbit nacional per combatre el coronavirus a través de tests, mascaretes, confinaments i vacunació. Però, igual que el seu govern, aquest programa de mesures anticovid va ser eliminat per l’exèrcit quan va assaltar el poder en el cop d’estat de l’1 de febrer. “Hi havia hagut un esforç clar de detecció, vigilància i vacunació, i tot això es va ensorrar”, diu Alessandra Dentice, cap de l’oficina de l’Unicef a Birmània.

Dos gegants del sector energètic, la petroliera francesa Total i la nord-americana Chevron, han decidit tallar vincles econòmics amb la junta militar que governa a Birmània des del cop d'estat de l'1 de febrer passat. Tal com li demanaven les organitzacions de defensa dels drets humans, les dues grans multinacionals sumen pressió a les sancions impulsades per governs com el dels Estats Units o la Unió Europea contra el poder econòmic del Tatmadaw, com es coneix l'exèrcit birmà, propietari majoritari dels dos principals conglomerats empresarials del país. Les dues companyies han decidit frenar qualsevol pagament de dividends a l'estat birmà per les explotacions petrolieres que hi tenen perquè no vagin a parar a mans de la junta militar. No obstant això, mantindran les seves explotacions operatives al país per seguir subministrant-hi energia.

Un home grava amb el mòbil desenes de soldats i policies que avancen pel carrer de sota el seu balcó disparant foc real contra manifestants que hi ha més endavant. De sobte, alguns dels agents el veuen, i se sent un tret. La càmera enfoca dins del balcó i una noia, al costat de l’autor de la gravació, trontolla amb una taca de sang al front. Desenes de vídeos com aquest acrediten les atrocitats de l’exèrcit i les forces policials a Birmània, que perpetren “homicidis sistemàtics i premeditats amb un desplegament important d’armes del camp de batalla”, com denuncia Amnistia Internacional (AI) en un informe, després d’haver verificat fins a 55 vídeos d’aquest tipus, gravats per ciutadans anònims. “No són accions d’agents individuals aclaparats pels esdeveniments que prenen decisions errònies, sinó comandaments irredempts implicats ja en crims de lesa humanitat que despleguen les seves tropes i mètodes assassins a plena llum del dia”, denuncia l’informe.

"Em temo que la situació a Birmània s'està convertint en un conflicte en plena expansió. Els estats no poden permetre que es repeteixi el mortal error del passat comès a Síria i altres territoris". És la conclusió que l'alta comissària de Drets Humans de l'ONU, Michelle Bachelet, exposa en un comunicat publicat aquest dimarts i que pretén implicar la comunitat internacional per aturar l'actitud repressiva de l'exèrcit birmà contra els ciutadans que protesten contra el cop d'estat militar de l'1 de febrer.

Almenys 83 persones van morir en un sol dia, de divendres a dissabte, a mans de l’exèrcit en les protestes contra el cop d’estat militar a Birmània. Això eleva per sobre dels 700 el total de morts des que el general Min Aung Hlaing va usurpar el poder al govern democràtic liderat per Aung San Suu Kyi, l'1 de febrer passat. Dels 83 morts en un sol dia, 82 es van produir a la ciutat de Bago, a 90 quilòmetres al nord-est de Rangun, on l’exèrcit va entrar divendres al vespre disparant granades de fusell.

L'escalada de violència a Birmània amenaça amb convertir-se en una veritable guerra civil, no només per la cada cop més mortífera repressió militar contra les protestes al carrer, sinó també per l'entrada en escena de les guerrilles ètniques que actuen en alguns estats del país. Aquest dimarts l'Exèrcit d'Akaran, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Ta'ang i l'Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional de Myanmar han fet públic un comunicat conjunt per donar suport al moviment de desobediència civil contra el cop d'estat i per exigir a l'exèrcit birmà que aturi "immediatament els tirotejos violents i l'assassinat de ciutadans que protesten pacíficament". Els tres grups, de fet, amenacen amb anul·lar l'acord d'alto el foc que mantenien amb l'estat birmà si continuen les matances en les manifestacions pro democràcia.

El 1991, quan li van donar el premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi estava sota arrest domiciliari a Birmània i no va poder pronunciar el seu discurs d’acceptació fins 21 anys més tard. Aleshores va afirmar que, al concedir-li el premi, el Comitè Noruec del Nobel reconeixia que “els oprimits i aïllats de Birmània també formen part del món, reconeixia la unicitat de la humanitat”. És irònic que la mateixa Suu Kyi que ha fet els ulls grossos davant del sofriment dels musulmans rohingyes del seu país torni a estar, trenta anys després, sota arrest domiciliari per ordre de la junta militar de Birmània. Setmanes de manifestacions no-violentes i una duríssima repressió han sacsejat l’estat birmà després del cop militar de l’1 de febrer, que ha tornat a instaurar un règim militar després d’uns quants anys de democràcia tutelada.

La policia i l'exèrcit birmans han mort més d'un centenar de persones, informa el diari Myanmar Now –inclosos un nen de 5 anys, dos de 13 anys i una nena de 14–, en el que pot ser la jornada de repressió més sagnant des del cop d'estat de l'1 de febrer. Una nena d'un any ha patit un impacte de bala de goma en un ull a Rangun, tot i que els seus pares han dit que no es tem per la seva vida. Els manifestants han sortit als carrers d'una quarantena de ciutats desafiant l'amenaça dels militars de disparar-los "al cap i a l'esquena", coincidint amb el Dia de les Forces Armades. El nombre total de civils morts en les protestes contra la junta militar pot elevar-se ja als 400. Divendres la televisió estatal, controlada també pels colpistes, havia advertit a la gent que no participés en les protestes convocades: "Hauríeu d'aprendre de la tragèdia, de les horribles morts que ja s'han produït, i saber que us exposeu que us disparin al cap o a l'esquena".