L'expresident de Bankia Rodrigo Rato haurà d'entrar a la presó abans d'aquest divendres. L'Audiència Nacional ha rebutjat aquest dimecres la petició que va emetre el mateix Rato per endarrerir el seu ingrés i, per tant, haurà de complir la seva condemna de quatre anys i mig per apropiació indeguda arran del cas de les 'targetes black'. Dilluns passat el també expresident de Caja Madrid va demanar a l'Audiència Nacional que suspengués temporalment la seva entrada a un centre penitenciari per preparar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha arxivat la peça separada del cas Bankia en què s'investigava l'antiga cúpula de Caja Madrid per les participacions preferents en no quedar acreditat que s'emetessin per "enganyar els inversors de manera global".

El Tribunal Suprem considera que Miguel Blesa, l'expresident de Caja Madrid que es va suïcidar el 19 de juliol, és un dels responsables de defraudar 9,3 milions d'euros a través de l'ús de les targetes 'black'. Així, les autoritats judicials procediran a la venda dels seus béns ja embargats per recuperar aquesta quantitat de diners.

L'autòpsia practicada al cadàver de l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, confirma que es va suïcidar. Així ho han confirmat diferents fonts de la investigació a l'agència Efe. Així, s'ha determinat definitivament que va ser ell mateix el que es va disparar al pit amb un rifle de la seva propietat, que no hi ha evidències de lluita o defensa i que la posició de la ferida apunta a un tret intencionat.

"Estic desitjant que acabi el meu curs escolar; tinc un estiu mogudet, no m'avorriré. L'última setmana de juliol navegant a Turquia, la primera d'agost cuidant el negoci, i després em retiraré entre la Costa Blava, també en vaixell, Sotogrande i més Madrid, i acabaré amb la meva filla i l'aspirant a Miami". Així explicava Miguel Blesa, el juliol del 2009, com serien les seves vacances, segons es pot llegir als correus que va publicar aleshores 'El Mundo'.

L'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, ha mort aquest dimecres en una finca de Còrdova a causa d'un tret al pit a l'edat de 69 anys. El seu cos ha aparegut al costat d'una arma de foc, i tot apunta que es tracta d'un suïcidi, segons informen a Efe fonts de la investigació.

Ni Miguel Blesa ni Rodrigo Rato, condemnats a sis i quatre anys de presó respectivament per les targetes 'black' aniran, de moment, a la presó. La secció quarta de l’Audiència Nacional ha desestimat aquest divendres totes les mesures cautelars que sol·licitava Anticorrupció i l’acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC). La raó? “El seu comportament processal ha sigut irreprotxable”, diuen els magistrats de Blesa. La conducta de Rato, en la seva opinió, ha sigut “honest”, per la qual cosa en cap dels casos hi ha risc de fuga.

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat aquest dilluns a l'Audiència Nacional que se celebri una vista en què demanarà mesures cautelars, entre les que podria incloure l'ingrés a la presó, per a l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, condemnat a sis anys de presó per les targetes 'black'.

L'Audiència Nacional ha condemnat els expresidents de Caja Madrid i Bankia, Miguel Blesa i Rodrigo Rato respectivament, a 6 anys i 4 anys i mig de presó pel cas de les targetes 'black'. Tots els acusats han estat condemnats a sentències que van dels 3 mesos als 6 anys de presó. Les penes imposades coincideixen amb les peticions que havia fet la Fiscalia Anticorrupció.

A l’espera de la sentència del judici de les targetes black, en què el fiscal va demanar sis anys de presó per a ell, i amb un peu als jutjats de la plaça de Castilla, que investigaran un suposat delicte fiscal destapat en els papers de Panamà, l’expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, seurà de nou al banc dels acusats els pròxims mesos. El motiu? Els sobresous que tant ell com el seu director financer, Ildefonso Sánchez Barcoj, van repartir entre els membres del comitè de direcció de l’entitat entre el 2008 i el 2010, que van generar un perjudici a la caixa de 8,5 milions d’euros. Anticorrupció demana quatre anys de presó per a cadascun d’ells per administració deslleial.

Un jutge ha rebutjat aquest dimarts parcialment la demanda col·lectiva d'Adicae per la venda de preferents de Caja Madrid perquè l'associació de consumidors va presentar una acció col·lectiva en lloc d'una d'individual de nul·litat per error en el consentiment, amb la qual cosa l'entitat no haurà de tornar als clients els diners invertits.

Els exconsellers de Caja Madrid Ignacio Varela Díaz i Joaquín García Torres han declarat aquest dilluns al jutjat de l'Audiència Nacional que les retribucions a través de les targetes 'black' estaven supervisades pel Banc d'Espanya, l'Agència Tributària i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Aquesta és la garantia que Enrique de la Torre, exsecretari general de l'entitat, havia donat a aquests dos exconsellers per fer ús d'aquestes targetes i, fins i tot, carregar-hi despeses privades, tal com han declarat davant el tribunal que jutja 65 exdirectius i alts càrrecs de Caja Madrid i Bankia. De fet, l'expresident de Bankia, Rodrigro Rato, ja havia assegurat que les 'black' eren legals i que Hisenda les avalava. També el seu homòleg a Caja Madrid, Miguel Blesa, havia defensat arguments similars.

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha explicat que la targeta l'hi va entregar el secretari general, Miguel Ángel Montero, quan ell era conseller de Caja Madrid i no president -ho era Jaime Terceiro-, el 1994. "Em va precisar que era una targeta per a despeses de lliure disposició", ha afirmat a preguntes del fiscal, i no va preguntar "per confiança" quina era la naturalesa tributària d'aquelles targetes. També ha afirmat que "ni el Banc d'Espanya ni Hisenda hi van posar cap impediment", i ha dit que ha sabut "més el fonament de les targetes ara que quan va ser president" de Caja Madrid: "No em vaig posar a revisar acte per acte cada decisió de la caixa".

El judici per les targetes 'black' de Bankia i Caja Madrid arrenca aquest dilluns a l'Audiència Nacional, a Madrid, amb els expresidents de les entitats, Rodrigo Rato i Miguel Blesa, com a principals acusats d'una llista de 65 persones entre financers, polítics i sindicalistes que conformaven els òrgans de direcció i consells de l'entitat. Aquests acusats van gastar-se, segons els indicis del jutge i manté la Fiscalia Anticorrupció, 15,25 milions d'euros entre el 1999 i el 2012 amb aquestes targetes opaques, que suposaven una retribució amagada i que no pagaven a Hisenda.

La jutge d'instrucció número 9 de Madrid, Esperanza Collazos, ha arxivat la causa contra l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa pel cas de la compra del City National Bank of Florida. Va ser per aquesta causa que Blesa va arribar a ingressar a presó fins a dues vegades a la primavera del 2013, quan la causa la instruïa el jutge Elipidio José Silva.

Dotze exconsellers de Caja Madrid han hipotecat la casa per poder afrontar les fiances de responsabilitat civil que els va imposar l'Audiència Nacional, que sumen un total de 3,14 milions d'euros, per haver usat les targetes opaques ('black') en "benefici propi" i en perjudici de l'entitat.

El Barça va presentar ahir l'acord amb la marca turca Lassa Tyres, nou patrocinador de les seccions fins al 2019. Aquesta temporada, el club ja havia signat set acords més amb marques comercials que s'han convertit en patrocinadors regionals: Nichiban, Tenys Pé, Apamanshop, Advan, Fitness Time, Tecate i Gillette. És la política de la junta de Josep Maria Bartomeu, buscar noves marques que es converteixin en socis en una zona geogràfica determinada, i que permeti incrementar els 169 milions que va ingressar el club l'exercici passat gràcies al màrqueting. A banda, el Barça va signar un acord amb Movistar (Telefónica), que es va convertir aquest mes de febrer en nou patrocinador oficial, i que ha suposat 40 milions per a les properes tres temporades. Un acord que s'emmarca en la venda dels drets televisius per al curs 2015-16, que es va quedar Telefónica per 140 milions, i el compromís de l'empresa espanyola de tirar endavant el projecte per dotar el Camp Nou de wifi gratuït. D'aquesta manera, el Barça va trencar amb l'empresa catalana Mediapro, que havia tingut els drets audiovisuals del Barça en els últims anys i havia fet una oferta d'uns 140 milions pels drets d'aquest proper curs.

Hisenda haurà d'aturar la seva investigació a l'expresident de Caja Madrid, Rodrigo Rato i també a d'altres usuaris de les targetes 'black', entre els que hi ha el també expresident de l'entitat Miguel Blesa per ordre del jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu. El magistrat considera que cal suspendre les inspeccions a Rato i els altres 62 usuaris de Caja Madrid iniciada l'any passat perquè en haver-hi dues investigacions obertes de manera simultània, la de l'Audiència Nacional i la de l'Agència Tributària, l'una podria influir en l'altra i per tant, prima la investigació del jutge sobre la d'Hisenda.

L'excap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno mai va comprovar el que ingressava. Durant la seva compareixença com a imputat pel cas de les targetes 'black', Spottorno va explicar que va donar per bo allò que Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, li deia que cobraria com a sou en l'entitat, en el qual entraria la targeta opaca.