El Parlament israelià ha aprovat aquest dilluns una de les lleis més polèmiques dels últims anys: permet la pena de mort a la forca per als palestins condemnats per delictes de terrorisme en què hi hagi hagut víctimes mortals. La mesura ha estat durament criticada com a discriminatòria per països europeus i organitzacions de drets humans. El nou text legislatiu, anomenat “pena de mort per a terroristes”, introdueix canvis profunds al Codi Penal: permet als tribunals imposar la pena capital sense necessitat d'una sol·licitud prèvia de la Fiscalia i sense que hi hagi unanimitat entre els jutges; n’hi ha prou amb una majoria simple. Els jutges tampoc hauran de tenir ara rang militar superior. A Israel ja existia la pena capital per a crims de guerra, crims contra la humanitat o crims contra el poble jueu. A la pràctica, però, les poques sentències de mort que s'hi han dictat s'han acabat substituint per cadenes perpètues.

Hi ha un teatre d’entreteniment, el més abundant; teatre d’art, que deia Stanislavski; hi ha un teatre d'agitació i propaganda (agitprop) vinculat a la política, i hi ha un teatre d’urgència que rescata la veu dels silenciats per l’horror de la guerra. És el cas de Retorn a Haifa, que obre el minicicle Bategant per Palestina al Heartbreak Hotel. Perquè el lloc on neixes marca no sols la infància sinó també el futur de la vida, com passa amb el poble palestí. (“L’home es allò per què lluita”, diu el noi jueu.) 

Colons israelians violents han atacat diversos pobles de Cisjordània aquest diumenge de matinada, i hi han cremat cotxes i cases, i han apallissat o llançat pedres a civils palestins. Almenys dotze persones han resultat ferides. Els incidents han tingut lloc prop de les ciutats de Ramal·lah, Nablús i Jenín, després que dissabte un jove colon de divuit anys morís quan el seu cotxe va topar contra un vehicle palestí. Les autoritats estan investigant si es va tractar d'un simple accident o bé d'un acte terrorista. Amb tot, els colons han volgut fer justícia pel seu compte.

A menys de cent metres del Museu Britànic, a l'icònic establiment de la London Review Bookshop, un dels primers títols amb què el client es troba tot just franquejar l'entrada és la nova edició d'un clàssic del 1979, The Palestinians, que va signar el periodista Jonathan Dimbleby i que va il·lustrar el fotògraf Don McCullin. El pròleg s'iniciava amb la justificació de per què era necessari aquell llibre en aquell moment. Paraules que, gairebé mig segle després, continuen ressonant amb força.

A Cisjordània no està passant res de nou. El que és nou és que ja gairebé no es dissimula.

El govern d'Israel ha aprovat aquest diumenge reobrir el procés de registre de terres a la Cisjordània ocupada per primer cop des del 1967. Aquesta mesura permetrà a l'estat registrar territoris palestins com a "propietat de l'Estat d'Israel", segons han informat el ministeri de Justícia i l'emissora estatal Kan. D'aquesta manera, Israel ampliarà el control a Cisjordània en detriment de l'Autoritat Nacional Palestina, fet que suposa avançar cap a l'annexió del territori.

Quan Donald Trump va segellar l'alto el foc a Gaza, va proclamar l'adveniment d'una "era daurada" per al Pròxim Orient, una promesa de prosperitat i pau que havia de transformar la regió. La realitat sobre el terreny, però, és una altra: quatre mesos després de l'acord, només s'han comptat 17 dies sense atacs israelians contra la població civil. L'exèrcit no només no s'ha retirat, sinó que avança posicions respecte a la "línia groga" que delimita el territori de la Franja sota control israelià. Mentrestant, dirigents i inversors es freguen les mans amb la perspectiva de convertir Gaza, sota la presidència vitalícia de Donald Trump, en una ribera de negoci immobiliari.

El pla de Donald Trump per al futur de la Franja de Gaza, pactat entre els Estats Units i Israel i aprovat pel Consell de Seguretat de l'ONU, estableix el desplegament d'una Força Internacional d'Estabilització (FIE) al territori palestí fins al 2027. L'objectiu, segons l'acord, és que aquesta força militar doni "suport a les policies palestines verificades a Gaza" i contribueixi a "assegurar les zones frontereres". Fins ara cap actor havia concretat quins països formaran la FIE, ni tampoc quants soldats aportarà cada Estat. Però aquest dimarts Indonèsia ha començat a posar-hi llum: el país asiàtic calcula que podria contribuir-hi amb fins a 8.000 soldats, i assegura que en total seran unes 20.000 les tropes que es desplegaran al llarg de la Franja.

En el seu segon dia d'obertura parcial, l'encreuament de Rafah entre Gaza i Egipte ha confirmat que la reobertura, ara com ara, no implica un canvi substancial en la mobilitat des de la Franja. Després d'una primera jornada centrada gairebé per complet en proves tècniques i verificació de llistes, aquest dilluns el pas ha començat a operar de manera efectiva, encara que a un ritme molt lent i amb un abast extremadament limitat.

Inabastable, pel nombre de persones implicades i per la magnitud de les emocions desplegades: solidaritat, generositat i dignitat, també indignació i ràbia. Així ha sigut el Concert Manifest per Palestina que ha aplegat 12.000 persones (tothom assegut) al Palau Sant Jordi aquest dijous, i en què han participat músics com Amaia, Bad Gyal, Lluís Llach, Lina Mankoul, Alguer Miquel, Morad, Fermin Muguruza, Mushkaa, Oques Grasses, Clara Peya, Rosalía, Xavi Sarrià, Ana Tijoux i Tinariwen, entre d’altres. "Moltes gràcies, Barcelona, Catalunya", va dir la vocalista del grup palestí Sol Band que va obrir l’acte a dos quarts de vuit. Era l’agraïment per la mobilització aconseguida per la campanya Act x Palestine, “una crida col·lectiva que, a través de la música, la paraula, l’art i la imatge, reivindica la cultura com a espai de resistència i de presa de consciència, vinculant la realitat de Palestina amb les grans lluites del nostre temps”, tal com recull el manifest fundacional. Per això tots els beneficis del concert es destinaran a donar suport a diferents espais culturals palestins. El concert, per cert, s’ha celebrat la mateixa setmana que l’exèrcit israelià ha reconegut que ha matat més de 71.000 persones a Gaza des de l’octubre del 2023.

Perplexitat. Inquietud. Indignació. Aquests són alguns dels estats d’ànim que sovintegen en el nostre dia a dia enmig d’un panorama internacional farcit d’incertesa. El món s’ensorra? Respondre a aquesta qüestió pot semblar un exercici costerut. Ara bé, no són poques les veus compromeses que ens donen una empenta per pair aquests i altres dubtes, i ens allarguen la mà per intentar avançar.

"Lluitar per Palestina és lluitar pel conjunt de la humanitat", diu Ruben Wagensberg, un dels implicats en l'organització del concert manifest Act x Palestine que es farà el dijous 29 de gener al Palau Sant Jordi de Barcelona. Wagensberg considera que la impunitat amb què ha actuat el govern israelià provoca una desmobilització contra la qual cal actuar. És en aquest context moral que s'inscriu la campanya Act x Palestine, "una crida col·lectiva que, a través de la música, la paraula, l’art i la imatge, reivindica la cultura com a espai de resistència i de presa de consciència, vinculant la realitat de Palestina amb les grans lluites del nostre temps", tal com diu el manifest fundacional. I atès que la cultura és, com recorda Wagensberg, "un pilar essencial per a la resistència de Palestina, al mateix nivell que l'ajuda humanitària i la defensa dels drets humans", tots els beneficis del concert es destinaran a donar suport a diferents espais culturals palestins. L'ajuda "es canalitzarà a través de la Palestinian Performing Arts Network (PPAN) i diversos centres culturals independents, com l’AJEE/Lajee Center (camp de refugiats d’Aida) i el Dar Qandeel (Tulkarem), garantint que els recursos arribin de manera directa als projectes i col·lectius i minimitzant la intermediació".

La paraula Palestina no és gens desconeguda en aquesta aula. De fet, els alumnes no pregunten què passa a Gaza, sinó com és possible que això continuï. Coneixen el context del conflicte, i fins i tot se submergeixen en debats paral·lels on comparteixen informació i s'ajuden entre ells a entendre millor la situació que travessen els gazatins. "Això no és una qüestió política, estan matant nens i persones grans", exclamen. En aquest institut de màxima complexitat de Sant Boi de Llobregat, el genocidi s'ha fet lloc a les converses dels estudiants filtrat per TikTok, per Instagram i per xerrades a casa i a l'escola. "Jo me'n vaig assabentar per la meva família, que és musulmana", explica la Chada. "Quan vaig saber que feia més de 70 anys que estaven així... fins i tot vaig anar a manifestacions amb la meva mare, perquè no es pot comprendre", afegeix.

"Hem de tocar, hem de cantar, hem d'expressar-nos perquè, si no ho fem, podem morir en qualsevol moment sense haver dit el que volíem dir. La música és la millor eina per treure de dins tot el que sents i cridar-ho ben fort perquè tothom ho escolti", explica Raji al-Jaru, vocalista i guitarrista del grup palestí Osprey V, originari de la Franja de Gaza. El músic viu refugiat a Jordània, amb la seva dona i la seva filla de tres anys, des del maig del 2025. El genocidi israelià va provocar la dispersió i l'exili de tots els membres de la banda que, en el moment de l'entrevista, estaven intentant aconseguir el visat per poder venir a Barcelona i tocar al concert-manifest X Palestina al Palau Sant Jordi que es farà el 29 de gener.

Després de tenir a les seves mans la medalla del premi Nobel de la pau la setmana passada, durant la visita a la Casa Blanca de la veneçolana María Corina Machado, Donald Trump ha tornat a deixar clar que continua enrabiat per no haver-lo rebut ell. Aquest dilluns el president dels Estats Units ha enviat una carta al primer ministre de Noruega, Jonas Gahr Støre, en què assegura que, com que no va rebre el guardó, ja no sent "l'obligació" de pensar en la pau. En la missiva, el líder republicà vincula concretament l'amenaça expansionista dels EUA sobre Groenlàndia a no haver aconseguit aquest guardó.

La identitat nacional alemanya (suposant que existeixi) va canviar després del nazisme. El mateix va passar amb els jueus, receptors d'una onada de simpatia internacional després de l'horror de l'Holocaust. Ara, amb les atrocitats que Israel comet a Gaza i Cisjordània, la percepció de la identitat jueva (no només la israeliana) s'està modificant al món. El que gairebé no s'altera és com veiem els palestins: o terroristes o víctimes, gairebé mai éssers humans amb totes les seves dimensions.

La palestina Reem Alhajajra i la israeliana Yael Admi han rebut aquest dijous el Premi Internacional Catalunya que atorga la Generalitat. Totes dues són impulsores de Mother's Call, una iniciativa de la qual formen part dones palestines i israelianes que busca "tornar l'esperança" a totes dues comunitats lluitant per una resolució pacífica i negociada del conflicte que fa dècades que s'arrossega. Conversem amb elles poques hores abans de rebre el guardó.

Assetjat pels casos judicials que esquitxen el PSOE i amb dificultats per donar continuïtat a la legislatura, Pedro Sánchez opta per potenciar el paper internacional d'Espanya en un moment de convulsió global. Després de posicionar-se com una veu destacada contra l'atac il·legal dels EUA a Veneçuela, i de rebutjar les amenaces de Donald Trump a Groenlàndia, el líder socialista va obrir la porta aquest dimarts a enviar tropes a Ucraïna un cop es consumi l'alto el foc amb Rússia. I aquest dijous ha afirmat que, quan arribi el moment, plantejarà desplegar també tropes a Palestina.

El dia de Nadal ens hem despertat cap a les cinc del matí amb quatre explosions. Una en particular ha fet tremolar com panderetes les finestres de la casa de Metges Sense Fronteres o, millor dit, com simbombes, pròpies d'aquests dies de festes o de bombardejos, segons el lloc on t'hagi tocat néixer. Era la resposta “proporcional” que havien anunciat les autoritats d'Israel a un atac la nit de Nadal al sud de la Franja de Gaza que va ferir un soldat israelià. Aquí, a Gaza, el tió caga explosius.

Enguany hi torna a haver llums de Nadal a Betlem, la ciutat de Cisjordània on, segons la tradició cristiana, va néixer l'infant Jesús dins un pessebre, escalfat només per un bres de palla i els alens d'un bou i una mula. Aquestes llums intenten ser una aparença de retorn a una certa normalitat, després de dos anys de guerra i de genocidi a Gaza per part del govern ultrareligiós i d'extrema dreta d'Israel, presidit per Benjamin Netanyahu. Hi ha un gran arbre ple de llums i estels al mig de la plaça principal de la ciutat, coneguda com a plaça del Pessebre, a prop de l'església de la Nativitat, que presumeix de ser la més antiga del món. Són intents de tornar a cridar l'atenció del turisme, i efectivament alguns turistes s'han aventurat ja a tornar a Betlem en aquests dies assenyalats. Practiquen una modalitat a mig camí entre el turisme religiós, el cultural i el de morbo i catàstrofes.