Trump oficialitza la seva Junta de Pau: "Gaza es reconstruirà i quedarà molt bonica"

BarcelonaDonald Trump ha posat en marxa aquest dijous la Junta de Pau que ha de posar fi a la guerra de Gaza. En una cerimònia que ha reunit els caps d'estat de les nacions que hi han confirmat la presència a la localitat suïssa de Davos, el president dels Estats Units ha firmat un document per oficialitzar aquest comitè amb el compromís de desmilitaritzar la Franja i "reconstruir-la" perquè quedi "molt bonica", però amb l'ambició que abordi també altres reptes globals més enllà del Pròxim Orient.

Un gran rètol on es llegia "Junta per la Pau" presidia la sala del Fòrum Econòmic Mundial on han anat desfilant els representants dels països que han de conformar aquest nou ens global. Javier Milei i Viktor Orbán eren dues de les cares més conegudes que s'han assegut a dalt de la tarima per escenificar la unitat amb Donald Trump en aquest nou ordre global.

"Cap administració a la història ha aconseguit un gir en només 12 mesos, tant a casa com a l'exterior", ha començat el dirigent republicà, que ha tornat a repassar els suposats èxits del seu primer any de mandat en política domèstica. I també ha lloat la tasca que ha fet a l'exterior: "Avui el món és més ric, més segur i més pacífic del que era fa només un any. Hem apagat tots aquests incendis", ha dit en referència a les suposades guerres que ha aturat.

L'anhel de Trump, que presidirà aquesta nova organització, és que serveixi també per posar fi a altres conflictes, com per exemple la guerra d'Ucraïna. "Un cop aquesta junta estigui completament formada, podrem fer pràcticament el que vulguem. I ho farem conjuntament amb les Nacions Unides", ha dit Trump, que ha recalcat –en la línia de les declaracions dels últims dies– que l'ONU té un gran potencial que no s'ha utilitzat completament. En referència a Ucraïna, hores abans de la reunió que té prevista amb Volodímir Zelenski, sosté que s'estan fent "molts progressos".

Una Riviera a Gaza

Jared Kushner, el gendre de Trump que ha negociat des de primera línia a Gaza, ha exposat els plans per a la reconstrucció de Gaza amb un llenguatge més semblant al d'una reunió de negocis que al d'una conferència de pau. "El 85% del PIB de Gaza ha estat ajuda humanitària fins ara. Això no és viable", ha afirmat obviant el règim d'ocupació al qual està sotmesa l'economia de l'enclavament. "Volem fer servir els principis del lliure mercat dels quals parla Trump per portar a aquesta gent [els palestins] la capacitat d'il·lusionar-se". Segons ha dit, la següent fase de l'acord d'alto el foc ha d'abordar el finançament per a la reconstrucció del territori i el desarmament de Hamàs.

En el gràfic que ha fet servir per exposar els seus plans, s'hi pot veure que a primera línia de costa hi vol crear un complex turístic amb 180 torres, mentre que arreu de l'enclavament s'hi projecten diversos complexos industrials amb centres de dades, un gran aeroport, un port i infraestructures logístiques, i diversos espais verds destinats a l'agricultura o a instal·lacions esportives. Un mapa que fa pensar en la idea exposada per Trump de la Riviera de Gaza, un centre de vacances sense gaire palestins.

En un gest destinat a demostrar el compromís de la Casa Blanca amb la suposada pau, s'ha fet una connexió amb Ali Shaath, el líder del comitè tecnocràtic palestí, per anunciar que el pas de Rafah es tornarà a obrir la setmana que ve. Aquest pas entre Egipte i la Franja està tancat des del maig del 2024, fet que impedeix el pas d'ajuda humanitària, amb l'objectiu declarat de pressionar Hamàs a alliberar els ostatges israelians. "És un pas important i marca una nova direcció", ha afirmat Shaath, que ha advertit que encara queda molta feina per fer.

Preocupats pel paper que tindrà

Trump ha convidat desenes d'altres líders mundials a unir-s'hi. Entre els 35 que han acceptat hi ha l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l'Argentina, Israel i Turquia. Si bé ha anunciat que no pretén que substitueixi les Nacions Unides, molts països –sobretot europeus– temen que el seu rol com a actor internacional acabi soscavant l'organització.

Per aquest motiu, alguns aliats tradicionals de Washington s'han resistit a unir-se a la junta, sigui responent amb cautela o rebutjant la invitació. Per ara, Suècia o Finlàndia s'hi han negat, i molts països europeus han optat per la prudència. Cal recordar que Trump demana als membres permanents un pagament de mil milions de dòlars cadascun per ajudar a finançar l'organització.

Cap altre membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU –les cinc nacions amb més veu sobre el dret internacional des del final de la Segona Guerra Mundial–, excepte els Estats Units, s'ha compromès encara a unir-s'hi. Rússia va dir dimecres que estava estudiant la proposta després que Trump digués que s'hi uniria. França s'hi ha negat. I el Regne Unit va descartar dijous unir-s'hi ara per ara. La Xina, en canvi, ha optat pel silenci.

Estem treballant per ampliar aquesta informació