Espanya, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Uruguai rebutgen conjuntament l'atac a Veneçuela
Sánchez ha condemnat "rotundament" l'operació dels Estats Units i l'ha vinculat a la "ultradreta"
BarcelonaEls equilibris i l'ambigüitat de bona part de la comunitat internacional, inclosa la Unió Europea, tenen petites escletxes: ja hi ha països que uneixen esforços per criticar l'atac dels Estats Units a Veneçuela. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha estat un dels més contundents en les darreres hores i aquest diumenge a la tarda, el seu govern signa un manifest conjunt amb diversos estats americans per rebutjar "les accions militars executades unilateralment en territori de Veneçuela". Són Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Uruguai els que, conjuntament amb Espanya, expressen "una profunda preocupació i rebuig" a la situació provocada per l'administració de Donald Trump.
Segons el comunicat, els sis països subratllen que les accions dels Estats Units "contravenen principis fonamentals del dret internacional, en particular la prohibició de l'ús i l'amenaça de la força, el respecte a la sobirania i a la integritat territorial dels estats". També expressen la seva preocupació perquè hi hagi "qualsevol intent de control governamental, d'administració o apropiació externa de recursos naturals o estratègics". Trump no ha amagat l'interès dels Estats Units en tutelar la transició a Veneçuela i en les reserves de petroli del país.
Al matí, Sánchez ja havia enviat una carta als militants del PSOE en què condemnava "rotundament" l'atac dels Estats Units i el vinculava a les polítiques de la "internacional ultradretana". De fet, el president espanyol situa Espanya com "el major contrapès" a l'extrema dreta i "una de les poques veus que encara defensen amb fermesa la pau".
La Unió Europea s'ha limitat fins ara a fer una crida a la "moderació" i al respecte als principis del dret internacional i la Carta de les Nacions Unides, en boca de la cap de la seva diplomàcia, Kaja Kallas. Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va remarcar després de l'atac dels Estats Units que la UE "està al costat del poble de Veneçuela" i dona suport a "una transició pacífica i democràtica".
Alguns líders europeus, en canvi, han celebrat directament l'operació. Un d'ells el president francès, Emmanuel Macron, que aquest dissabte aplaudia la caiguda de "la dictadura de Nicolás Maduro" i deia que espera que Edmundo González Urrutia "pugui assegurar la transició tan aviat com sigui possible".
En la carta a la militància, Sánchez insistia en la importància de mantenir un govern progressista a l'Estat i en la seva voluntat d'esgotar la legislatura.
Feijóo celebra que s'hagi derrotat el "mal"
El cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, va ser dels polítics espanyols que més van trigar a posicionar-se sobre la detenció de Maduro. La seva reacció inicial, com la de Sánchez, va ser més aviat tèbia, però a diferència del president espanyol, Feijóo ha anat radicalitzant-la en sentit oposat (de fet, ha criticat la connivència de Sánchez amb Maduro). Aquest diumenge també ha recorregut a una carta, que ha fet pública a X, per defensar ja sense embuts la caiguda del govern veneçolà. "Un mal ha sigut derrotat", subratlla el líder del PP, que celebra la detenció de Maduro. Tot i que es posiciona a favor de respectar el dret internacional, Feijóo excusa l'administració Trump recalcant que "abans que ningú, va ser el mateix règim [chavista] el que va menysprear l'ordre basat en regles". "Les dictadures no s'enderroquen a mitges", segueix Feijóo, que insisteix que ara li hauria de pertocar a qui considera el veritable guanyador de les eleccions veneçolanes del 2024, Edmundo González, i a María Corina Machado liderar la transició. Feijóo critica que es pugui deixar governar Delcy Rodríguez, la vicepresidenta de Maduro, perquè representa "el passat més fosc" de Veneçuela.