Qui determina què és veritat? En l'era de les notícies falses, dels algoritmes manipulats i de la postveritat, un grup d'arquitectes, periodistes, enginyers i advocats treballen plegats posant la tecnologia al servei dels fets. En diuen arquitectura forense i es dediquen a reconstruir esdeveniments en disputa, des de manifestacions fins a atacs militars d'arreu del món. Des del 2023 se centren en Gaza, i els seus informes consten com a proves en l’acusació de Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia. Parlem amb Júlia Nueno, investigadora de Forensic Architecture, amb seu a Londres, i editora de Genocidios. Una lectura forense (Galaxia Gutenberg).

L'atac, un més d'una guerra que no sembla tenir aturador, no ha estat al sud ni als barris perifèrics xiïtes de Beirut. Ha tingut lloc a Hazmieh, una zona residencial lluny de les línies habituals del front. És el segon d'aquesta zona cristiana de l'est de la ciutat, i ha colpejat un edifici on s'allotjaven famílies desplaçades. Segons les autoritats locals, l'home a qui anava dirigit el bombardeig havia arribat tot just una hora abans. No figurava com a llogater. Hi ha hagut un mort.

Mentre els titulars internacionals se centren en la guerra entre els Estats Units i Israel contra l’Iran, a la Franja de Gaza la situació humanitària està empitjorant a marxes forçades. El tancament del pas de Rafah, l’augment dels preus dels aliments i l'expulsió del personal internacional de les grans ONG dibuixen un escenari que recorda els pitjors moments del setge.

Des d’aquest diumenge no queda cap treballador internacional de les principals ONG a la Franja de Gaza. Israel els ha ordenat que marxessin, després de retirar la llicència a 37 organitzacions –des de Metges Sense Fronteres fins a Oxfam, passant per World Vision o Danish Refugee Council– que treballaven per pal·liar la terrorífica situació humanitària a l’enclavament palestí. El pretext? Que es van negar a entregar al govern de Benjamin Netanyahu la llista del seu personal palestí per protegir-lo de les represàlies.

L'Open Arms, el vaixell insígnia de l'organització humanitària de Badalona que ha salvat més de 73.000 persones al Mediterrani, s'uneix a la Global Sumud Flotilla, que salparà de Barcelona el proper 12 d'abril amb l'objectiu de trencar el bloqueig israelià a la Franja de Gaza. Serà una del centenar d'embarcacions que portaran material i personal per al sistema sanitari i la reconstrucció de l'enclavament palestí després de més de dos anys de genocidi israelià. En concret, el vaixell de rescat humanitari portarà personal i material mèdic.

La relatora de les Nacions Unides per a Palestina, Francesca Albanese, és una de les veus que han denunciat amb més contundència el genocidi a Gaza. Els seus informes han servit per assenyalar no només les atrocitats comeses els últims anys a la Franja, sinó les complicitats de tercers països i empreses que s'enriqueixen de la situació al Pròxim Orient. Publica Cuando el mundo duerme (Galaxia Gutenberg), un recorregut a través de 10 converses que transiten entre el discurs íntim i el polític, i miren de respondre preguntes clau sobre impunitat, resistència, guerra i pau.

Dilluns, al Telenotícies migdia, Anna Garnatxe i Xavi Coral ens recordaven la treva de quatre mesos a Gaza, tot i que Israel hi continua prohibint l’accés a periodistes. Informaven que malgrat aquest context de suposat alto el foc, els atacs s’han mantingut i han provocat més de sis-cents morts. Especificaven que molts d’ells havien estat assassinats quan creuaven la frontera, ara anomenada “línia groga”. Aquesta introducció servia per anunciar que el corresponsal de TV3 a Jerusalem, Jordi Brescó, havia pogut entrar a Gaza de l’única manera que era possible fer-ho: amb un comboi organitzat i controlat per l’exèrcit israelià. “Les imatges tenen valor, però hi han posat moltes limitacions, encara que Israel ho presenti com una gran oportunitat per als periodistes”. Aquest preliminar era necessari per advertir que aquell operatiu tenia més una intenció propagandística que no pas periodística.

Quan Donald Trump va segellar l'alto el foc a Gaza, va proclamar l'adveniment d'una "era daurada" per al Pròxim Orient, una promesa de prosperitat i pau que havia de transformar la regió. La realitat sobre el terreny, però, és una altra: quatre mesos després de l'acord, només s'han comptat 17 dies sense atacs israelians contra la població civil. L'exèrcit no només no s'ha retirat, sinó que avança posicions respecte a la "línia groga" que delimita el territori de la Franja sota control israelià. Mentrestant, dirigents i inversors es freguen les mans amb la perspectiva de convertir Gaza, sota la presidència vitalícia de Donald Trump, en una ribera de negoci immobiliari.

El pla de Donald Trump per al futur de la Franja de Gaza, pactat entre els Estats Units i Israel i aprovat pel Consell de Seguretat de l'ONU, estableix el desplegament d'una Força Internacional d'Estabilització (FIE) al territori palestí fins al 2027. L'objectiu, segons l'acord, és que aquesta força militar doni "suport a les policies palestines verificades a Gaza" i contribueixi a "assegurar les zones frontereres". Fins ara cap actor havia concretat quins països formaran la FIE, ni tampoc quants soldats aportarà cada Estat. Però aquest dimarts Indonèsia ha començat a posar-hi llum: el país asiàtic calcula que podria contribuir-hi amb fins a 8.000 soldats, i assegura que en total seran unes 20.000 les tropes que es desplegaran al llarg de la Franja.

A Gaza, la reobertura parcial del pas de Rafah, l'únic punt que connecta la Franja amb la resta de món fora d'Israel, no ha reactivat la vida quotidiana. Ha reorganitzat l’espera. Al sud, on la frontera s’ha convertit en una referència constant –tot i que gairebé continua deserta–, l’economia funciona sota mínims, amb llistes que canvien i decisions que s’ajornen dia rere dia. El que hi ha disponible és pràcticament el mateix des de fa setmanes, sense entrades regulars ni un calendari previsible. En aquest context, les decisions diàries ja no depenen tant del que realment arriba com dels rumors i dels avisos sobre el pas: permisos puntuals, tancaments d’última hora, anuncis que no es concreten.

En el seu segon dia d'obertura parcial, l'encreuament de Rafah entre Gaza i Egipte ha confirmat que la reobertura, ara com ara, no implica un canvi substancial en la mobilitat des de la Franja. Després d'una primera jornada centrada gairebé per complet en proves tècniques i verificació de llistes, aquest dilluns el pas ha començat a operar de manera efectiva, encara que a un ritme molt lent i amb un abast extremadament limitat.

Quasi quatre mesos després de l’alto el foc, el paisatge de la Franja de Gaza continua sent de destrucció gairebé completa de nord a sud i d’est a oest. Malgrat que les promeses de reconstrucció es fan cada dia, la realitat sobre el terreny és ben diferent i de moment ningú ha mogut un dit per proporcionar allotjaments estables a centenars de milers de palestins que ho han perdut tot.

Un primer grup de palestins ha travessat aquest dilluns d'Egipte cap a Gaza pel pas de Rafah després de la reobertura d'aquesta cruïlla vital que feia dos anys que estava tancada. Els palestins han arribat a la zona internacional del pas a les 7:30, hora local, i estan enllestint el procés burocràtic per a poder accedir a l'enclavament, segons ha informat la televisió egípcia Al Qahera News. A les imatges hi apareixen una cinquantena de persones, sobretot dones i criatures que baixen d'autobusos i són escortats per personal humanitari de la Mitja Lluna egípcia. També està previst que aquest mateix dilluns, mentre Israel segueix atacant Gaza malgrat l'alto el foc —només avui han mort quatre palestins a la Franja—, pel pas de Rafah hi surtin cinc gazatins dels 20.000 que actualment necessiten assistència mèdica, segons el ministeri de Sanitat de Gaza.

L'exèrcit israelià ha matat almenys 32 persones a Gaza aquest dissabte, malgrat l'alto el foc vigent des de l'octubre, segons han informat fonts mèdiques i de la defensa civil de l'enclavament palestí. La d'avui és una de les jornades més letals des de l'entrada en vigor de la treva, i ja són prop de 530 els gazians que han estat assassinats des de llavors.

Israel diu que reobrirà parcialment el pas fronterer de Rafah aquest diumenge i permetrà el pas entre Egipte i Gaza "en les dues direccions, amb circulació limitada", segons ha afirmat aquest divendres l'agència governamental israeliana que coordina les operacions civils a Gaza, COGAT. Aquest pas fronterer és l'única porta d'entrada i sortida de Gaza fora d'Israel per a gairebé tots els més de 2 milions de persones que hi viuen.

L’exèrcit israelià ha acceptat com a referència l’estimació del ministeri de Salut de Gaza –governat per Hamàs– que xifra en prop de 71.700 els palestins morts per foc israelià des de l’inici de la guerra, el 7 d’octubre de 2023, informa el diari israelià Haaretz, que cita fonts militars. La dada només comptabilitza els morts en atacs militars directes: no inclou les persones desaparegudes que podrien continuar sepultades sota la runa ni tampoc les morts causades per la fam, el fred, la propagació de malalties curables i l'anorreament de tot el sistema sanitari de la Franja. Fins ara Israel havia negat aquestes xifres, que les titllava de propaganda de guerra dels islamistes, encara que els organismes internacionals i les estimacions d'experts independents les avalaven.

Raji Sourani no parla de guerra. El director del Centre Palestí pels Drets Humans sosté que el que passa a Gaza és “el genocidi més ben documentat de la història”. Ho ha dit a Barcelona, en una conversa organitzada pel Cidob amb la Universitat de Barcelona, on ha desmuntat la idea d'un alto el foc en vigor i que la Franja s'estigui encaminant cap a la pau, com afirma Donald Trump.

Vint-i-set mesos després dels atacs palestins del 7 d'octubre del 2023, Israel ha recuperat les restes de l'últim dels 255 ostatges segrestats des d'aquell dia a la Franja de Gaza. Ho ha anunciat l'exèrcit en un comunicat aquest dilluns al migdia, després de dos dies d'una operació de cerca al nord de l'enclavament.

Per primera vegada des de l'inici de la guerra a Gaza, el terme postguerra comença a obrir-se pas als despatxos diplomàtics. L'anunci de l'enviat especial de Donald Trump, Steve Witkoff, sobre que l'acord d'alto el foc entra a la segona fase, centrada en la desmilitarització total de l'enclavament i la reconstrucció integral, marca un canvi d'etapa. També reflecteix l'estat del que s'ha aconseguit fins ara.

Assetjat pels casos judicials que esquitxen el PSOE i amb dificultats per donar continuïtat a la legislatura, Pedro Sánchez opta per potenciar el paper internacional d'Espanya en un moment de convulsió global. Després de posicionar-se com una veu destacada contra l'atac il·legal dels EUA a Veneçuela, i de rebutjar les amenaces de Donald Trump a Groenlàndia, el líder socialista va obrir la porta aquest dimarts a enviar tropes a Ucraïna un cop es consumi l'alto el foc amb Rússia. I aquest dijous ha afirmat que, quan arribi el moment, plantejarà desplegar també tropes a Palestina.