Un agent judicial austríac ha entrat en un avió de l'aerolínia de baix cost Ryanair per l'impagament d'una indemnització a una passatgera, segons ha confirmat a Efe l'aeroport on va tenir lloc l'incident el passat 9 de març. La companyia aèria s'havia negat a pagar 890 euros a una viatgera en concepte de despeses legals i una compensació per un vol direcció a Mallorca que havia patit un retard fa dos anys.

El Tribunal Suprem (TS) rebutja increments addicionals a les indemnitzacions per acomiadament improcedent. En concret, el ple de la sala social del TS, reunit aquest dimecres, ha conclòs que l'actual indemnització per acomiadament improcedent prevista a l'Estatut dels Treballadors "no pot veure's incrementada a través de la via judicial amb altres quantitats", tal com ha informat l'alt tribunal a través d'un comunicat de premsa. Així doncs, conclou que no es poden decretar indemnitzacions addicionals que superin la quantia màxima fixada a l'Estat dels Treballadors.

El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) torna a tocar el crostó a Espanya perquè considera que l'acomiadament a l'Estat és massa barat. Aquest òrgan penja del Consell d'Europa i s'encarrega de vigilar que els estats membres compleixin la Carta Social Europea. En un dictamen publicat aquest divendres, el CEDS ha tornat a deixar clar que les indemnitzacions que es paguen després que un treballador perdi la feina ni són suficients per compensar el dany sofert, ni per dissuadir l'ocupador de fer-lo fora.

Aquest mes de juny l'arquebisbat de Barcelona ha començat a pagar les primeres indemnitzacions a víctimes d'abusos sexuals a dins de l'Església. L'any passat, arran dels casos denunciats al llarg dels últims anys i els informes sobre abusos a l'Església que van fer la mateixa Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble, es va tirar endavant el pla de reparació integral a menors víctimes d'abusos sexuals, conegut com a PRIVA. Des de la seva creació, la Comissió Assessora de Reparació Integral de la CEE ha anat estudiant cada expedient de les persones que van denunciar haver patit abusos dins de l'Església catòlica a Espanya i que demanen una indemnització.

Nascuda l'any 1959 a Barcelona, Josefina Mompeó és una de les nombroses víctimes de la talidomida a l'Estat. Aquest fàrmac, que es va comercialitzar a Espanya des dels anys 50 fins al 1985 com a calmant de les nàusees en els primers mesos de l'embaràs, va provocar greus malformacions en milers de fetus, una realitat que es va ocultar durant dècades. Nascuda sense cames, amb un 86% de discapacitat i condemnada a desplaçar-se en cadira de rodes, no ha estat fins gairebé set dècades després que Mompeó ha sabut que rebrà una compensació per aquell greuge. Atén l'ARA el dia en què el govern espanyol ha aprovat indemnitzar 130 persones afectades per la talidomida, onze de les quals a Catalunya, amb 12.000 euros per cada punt de discapacitat.

El Govern ha avalat la petició d'indemnització de la família del matrimoni que va morir a causa d'una esllavissada de roques el 16 d'abril del 2018 a la carretera del Castell de Mur, al Pallars Jussà, titularitat de la Diputació de Lleida. El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, en data 22 d'octubre, xifra en 172.812,76 euros la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant de la Diputació de Lleida pels danys i perjudicis derivats de la mort dels pares de l'alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra, esdevinguda per una esllavissada de roques que va sepultar el cotxe amb què circulaven per la carretera LV-9124.

L'exconseller de Justícia Carles Mundó ha demanat al ministeri de Justícia una indemnització de gairebé 20.000 euros pel mes que va passar tancat en presó preventiva el 2017, segons ha avançat TV3. En declaracions a l'ARA, Mundó explica que el seu objectiu és que l'Estat "reconegui l'error" que va cometre. "No és important l'import, el dany ja és irreparable", assegura, però afegeix que tan sols que se li assigni un euro de compensació econòmica per aquest motiu, ja es demostrarà que la presó preventiva va ser equivocada.

El diumenge 17 de gener del 2010 Castro Nguema, nascut a Guinea Equatorial, tenia 23 anys i en feia deu que vivia a Barcelona. Eren les vuit del matí passades quan tornava de festa amb uns pocs amics. Van agafar la línia 1 del metro a plaça Espanya i, segons explica, al vagó hi havia unes "trenta persones africanes". "Un noi anava molt borratxo i va començar a molestar: ballant, saltant, cridant", diu, i afegeix que "algú va trucar a seguretat i el metro va parar a Marina". Un vigilant va entrar al vagó i va dir: "Que tots els negres surtin fora", recorda Nguema, que assegura que va ser l’únic que es va negar a obeir-lo.

ICV, des de dissabte, està oficialment en concurs de creditors. Arran de la mesura, presa per la “insolvència” econòmica, la formació ecosocialista indemnitzarà 16 treballadors afectats per l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) amb 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mesos. És la indemnització mínima que preveu l’Estatut dels Treballadors per a acomiadaments objectius, com és el cas, i que van mantenir les reformes laborals que van fer els governs de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), l’any 2010, i Mariano Rajoy (PP), dos anys més tard. Dues reformes laborals amb les quals ICV es va mostrar molt crítica, com quan Joan Herrera va signar, el 2011, una ILP contra la impulsada per Zapatero perquè preveia una abaratiment dels acomiadaments, entre altres aspectes.

El Cercle d'Empresaris ha defensat aquest dimecres que s'igualin les indemnitzacions per acomiadament de temporals i indefinits a 18 dies per any treballat.

Després d'una batalla legal de més de sis anys, la justícia francesa ha condemnat la revista 'Closer' per haver publicat unes fotos de la duquessa de Cambridge en 'topless'. Segons la sentència, la publicació haurà de pagar una indemnització de 100.000 euros per les imatges en què Caterina apareixia prenent el sol en una piscina privada sense la part de dalt del banyador durant una estada a la Provença francesa.

L’aeroport del Prat podria viure un altre caos aquest estiu. Les vagues dels controladors de Marsella i les anunciades pels tripulants de Ryanair i Iberia auguren un escenari de llargues cues i retards. Enmig d’aquesta situació, els taulells de reclamació de les aerolínies se saturen i els passatgers cada cop s’impacienten més. Els viatgers, a més, han de realitzar una sèrie de tràmits burocràtics, sovint feixucs, si volen rebre alguna mena de compensació pel que han viscut. Per posar fi a aquesta incomoditat una empresa barcelonina ha desenvolupat una aplicació que permet als usuaris afectats posar una reclamació des del telèfon intel·ligent i evitar les grans acumulacions.

Rafael Villaseca ha deixat de ser conseller delegat de Gas Natural molt qüestionat per la seva gestió en els últims temps, però ho ha fet amb les butxaques plenes. La companyia li ha pagat 14,25 milions com a indemnització, als quals s’han de sumar els 3,64 milions que el directiu tenia acumulats en concepte de pensió, i dels quals també podrà disposar. En total, 17,9 milions.

L'Audiència Nacional investigarà l'antiga cúpula de CaixaBank per la indemnització de 16 milions d'euros que l'entitat va pagar al seu exvicepresident i conseller delegat, Joan Maria Nin, en acomiadar-lo. El magistrat del jutjat d'instrucció número 5 d'aquest tribunal, José de la Mata, considera que podria haver-hi indicis d'un "delicte societari i d'apropiació indeguda", segons explica a la interlocutòria de data 28 de juny a la qual ha tingut accés l'ARA.

El segon judici per una persona ferida per un projectil policial ha acabat com el primer: igual que en el cas d'Ester Quintana, l'Audiència de Barcelona ha absolt l'agent dels Mossos d'Esquadra acusat de deixar borni un jove durant la celebració del triplet del Barça el 2009, al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Una desena part dels afectats pel brot de gastroenteritis causat per un lot de garrafes d'aigua contaminada de la marca Eden cobraran una indemnització d'almenys 220 euros. Es tracta de 400 persones que van presentar una demanda col·lectiva, sota el paraigus del Col·lectiu Ronda, i que tenien informes mèdics per demostrar les afectacions patides.

Els familiars de les víctimes de l'accident de Spanair recordaran avui i demà a les Canàries i a l'aeroport de Barajas de Madrid el vuitè aniversari de la tragèdia. Enguany l'efemèride està marcada per una recent sentència de l'Audiència de Barcelona que dóna la raó a un dels afectats i ordena incrementar la indemnització, prescindint del barem dels accidents de trànsit que s'havia fet servir fins ara.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat la Generalitat a indemnitzar amb 300.000 euros uns pares a qui va mantenir la custòdia retirada dels seus dos fills durant més de 2 anys, tot i que els informes dels metges i les sentències judicials descartaven que els haguessin maltractat. La direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que assegura que es tracta "d'un cas puntual", ha confirmat que acatarà la sentència.

Seixanta-quatre diputats de la legislatura passada que han deixat de tenir seient al Congrés després del 20-D han demanat poder rebre la indemnització per cessament a la qual tenen dret. L'exministra de Sanitat Ana Mato i el socialista Eduardo Madina són alguns dels que han demanat aquesta ajuda que atorga la cambra baixa, de 2.813,87 euros mensuals.

La secció primera de l'Audiència Provincial de Castelló ha condemnat aquest dimecres a quatre anys de presó per un delicte continuat d'estafa un home que es va amputar una mà i va fingir haver patit un accident de trànsit. A més a més, haurà de retornar a les asseguradores els 335.000 euros que va percebre com a indemnització.