El curs comença amb una novetat llargament reivindicada en els últims anys per gran part de les famílies:: la prohibició total dels telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents en totes les etapes de l’educació obligatòria, fins i tot quan es vulguin utilitzar amb finalitats pedagògiques. Així ho va anunciar la consellera d’Educació, Esther Niubó, a finals del curs passat. A més, també es preveu limitar progressivament l’ús de les tauletes digitals en l’etapa d’educació infantil (de tres a cinc anys), tot i que es garantirà una “disponibilitat suficient” d’aquests dispositius per a usos puntuals en les altres etapes educatives. Niubó també va anunciar una “restricció progressiva” de l’ús de les pissarres digitals a les aules d’infantil, mentre que aquestes es mantindrien en les etapes superiors. Un setge que, això sí, no s’aplicaria als ordinadors portàtils que es donen als alumnes de l’ESO. Però com ho veu la comunitat educativa?

Avui dia, un dels grans reptes educatius que afronten famílies i docents és la relació que tenen els adolescents amb les pantalles. L'univers digital forma part de les seves vides, i és allà on també viuen la seva adolescència, ens agradi o no. Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista, autor de diversos llibres –entre ells l’èxit de vendes Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito (2018)– torna amb No sense el meu mòbil (2025). Un llibre que convida a la reflexió sobre com educar els adolescents en el món digital i que ofereix estratègies útils per a pares i mestres, sempre prioritzant l’acompanyament educatiu per sobre de la prohibició.

A Cómo atrapar el universo en una telaraña (2017), Tomás Saraceno deixà que 7.000 aranyes creessin durant mesos un bosc de teranyines que podia visitar-se al Museu d'Art Modern de Buenos Aires. Aquest exèrcit, aliè a la mirada humana i la seva estetització, executava a cada puntada allò que Louise Bourgeois projectà en la seva Maman: l’aranya com a animal diligent, atent, calmat, precís i subtil, capaç de filar totes les contradiccions aparents. Filar una xarxa caçadora de preses i protectora de cries, una estructura tènue, quasi invisible, de gran resistència i tenacitat, tant capaç d’arrelar als arbres com de volar o fer de campana de busseig. Només, però, per a la ment humana, que coneix per oposició, és una paradoxa. A la natura, tots aquests atributs conviuen sense esquerda.

L’agent progenitor li diu a l’agent filial que està tot el dia amb el mòbil. I és cert. Però l’element progenitor també. L’element filial, així que es desperta i mig obre un ull, es posa escoltar els àudios de “bon dia” i es mira els missatges dels que se’n van anar a dormir més tard. L’element progenitor, que ja està vestit fa hores, l'hi retreu. Però és que ell, quan s’ha llevat, el primer que ha fet ha estat jugar al Casino online, bo i estirat al llit.

“La majoria té com a mínim dos comptes a Instagram i a Tiktok”, diu la Selma, de 17 anys. Al seu costat, la Victoria, de la mateixa edat, explica que en té tres a Instagram i tres a TikTok. S’ha acabat això de tenir només un perfil a les xarxes socials. De fet, el 2021, un estudi d’Unicef sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència ja revelava que el 61,5% dels joves tenen diversos comptes o perfils en una mateixa xarxa social, mentre que el 83,5% tenen presència en tres o més plataformes. Però per què volen tants perfils i com els utilitzen?

El guionista i dramaturg britànic Jack Thorne ha escrit diversos drames televisius amb què esperava suscitar un debat polític. Però fins fa poques setmanes mai no ho havia acabat d'aconseguir. Se n'ha sortit amb la seva nova sèrie, Adolescència, que es pot veure a Netflix.

Repassem alguns dels primers mòbils que van integrar funcions que ara ens semblen ordinàries però que van suposar una revolució. Originàriament, la seva tecnologia era molt limitada, a més de tenir unes dimensions molt diferents de la majoria dels models comercials actuals.

"En cap moment ens van dir que ells hi fossin i tampoc sortia a la documentació", explica a l'ARA una de les membres de la plataforma Aixeca el Cap que va participar en la segona reunió de la comissió creada pel departament d'Educació per decidir quin ha de ser el futur de les pantalles i els mòbils a les aules. Dimecres es va reunir el grup de professionals que ha d'analitzar els efectes dels usos dels dispositius i entorns digitals i les seves conseqüències. Entre els convocats hi havia pediatres i psicòlegs com Francisco Villar –conegut per estar especialitzat en tractar conductes suïcides entre adolescents– i també entitats com la mateixa Aixeca el Cap, que engloba docents i famílies que lluiten per un ús responsable i regulat de les pantalles, o l'AFFAC, que representa la majoria d'associacions de pares i mares d'escoles i instituts públics del país.

Austràlia ha imposat la prohibició de les xarxes socials als menors de setze anys, en una de les mesures més exhaustives del món destinades a protegir els joves dels possibles perills que hi ha a internet. No obstant això, molts detalls encara no estan clars, com la forma en què s'aplicarà i quines plataformes es tindran en compte.

Cal agrair que Austràlia hagi fet un pas important en termes legislatius amb la prohibició de l’ús de xarxes socials entre menors. Però la clau ni és la restricció per se ni la frontera dels 16 anys. La gratitud, en canvi, neix pels debats que permet obrir vers les plataformes digitals: prou de comerciar amb dades de menors i fins aquí l’explotació de vulnerabilitats. La pregunta de fons seria si ens volem limitar a protegir prohibint o si apostem per marcar quins entorns digitals volem potenciar. Dit d’una altra manera: seguirem intentant posar portes al camp o bé ens atrevirem a qüestionar la forma de llaurar la terra?

No exposar els nadons de 0 a 3 anys a les pantalles; reduir al màxim l'ús dels dispositius digitals fins als 6 anys i, si cal, que s'utilitzin sempre en presència d'un adult; limitar l'accés a internet fins als 12 anys; instal·lar mesures de protecció almenys fins als 16 anys, i endarrerir tot el que es pugui l'arribada del primer mòbil amb accés a internet. Aquestes són les principals recomanacions de l'informe elaborat pel comitè de 50 experts (nomenats pel govern espanyol el gener passat) per minimitzar l'impacte nociu de les tecnologies entre els menors d'edat. Un document que el govern espanyol avala: el consell de ministres, a proposta del ministeri de Joventut i Infància, ha validat aquest dimarts aquest paquet de recomanacions amb l'objectiu de dissenyar un pla que promogui un entorn segur per als infants i adolescents.

Fer que pari el soroll. Aquesta utopia, o una derivada similar, encapçala l’èxode de X (abans Twitter) que s’ha precipitat després de la recent victòria de Donald Trump. Milions d’usuaris, que ja estaven descontents amb la plataforma des que la va adquirir Elon Musk, s’han llançat a explorar noves terres virtuals. Bluesky és l’alternativa preferida. És comprensible: allunyar-se de la crispació, llepar-se les ferides, intercanviar opinions des de la calma. Però també: no renunciar a la visibilitat virtual, ni a  l’estímul immediat dels likes, al bàlsam superficial per a la soledat… I si fóssim més ambiciosos?

Només ell i un altre company, a qui segurament ja li compraran aquest Nadal, no tenen mòbil a la seva classe de primer d’ESO. Ell en voldria un, però la seva mare ho està endarrerint, sobretot per evitar que accedeixi a les xarxes socials. La mare, la Carme, considera que amb dotze anys el cervell del seu fill encara no és prou madur per "tenir un ordinador a la butxaca". Admet que és dur i dubta si val la pena resistir-s'hi. "Tots els altres tenen mòbil menys jo, sé que ho fas per mi, però et preocupes massa, no soc estúpid, no em passarà tot això que expliquen en els documentals", li diu el seu fill.

Ja fa dos mesos que han començat les classes a tots els centres escolars de Catalunya. Aquest curs, amb una novetat: la implementació de la nova normativa que regula la utilització de dispositius mòbils a l’entorn escolar. Era una normativa que fa un any no teníem i que el govern de la Generalitat va aprovar el passat mes de gener, arran de la creixent mobilització social al respecte. Els mòbils estan prohibits a primària i secundària. Això vol dir que aquells centres que no tenien regulat a la seva normativa de funcionament què cal fer quan un alumne treu el mòbil a classe, al descans o en qualsevol altre espai, ara ja ho tenen establert.

Alumnes de 5è i 6è de primària i de primer a quart d'ESO de deu centres educatius de Girona han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre l'ús del mòbil i de les pantalles convocat per l'ARA i Unicef amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, Plataforma Educativa i ARA Llibres. Aquests són els relats i els dibuixos guanyadors i finalistes que han participat en el concurs. En total, s'han presentat més de 150 treballs.

¿Com aprendre a viure en un món entre pantalles? ¿És possible aconseguir que els nens i adolescents en puguin fer un ús saludable? De totes aquestes qüestions en parla el nou llibre Viure entre pantalles. Entendre i acompanyar els joves en el món digital (Rosa dels Vents, 2024), escrit pels psicòlegs experts en joves i addiccions Josep Matalí i Jordi Bernabeu. És amb aquest últim que em trobo per treure una mica de llum a aquesta qüestió que fa anar de corcoll a pares i mestres.

La reforma penal del 2022 que va afegir les penes de presó per als multireincidents del furt "no està donant els resultats esperats" per la Fiscalia. Així ho ha assegurat el tinent fiscal en funcions de Barcelona, Amadeu Melis, en la memòria de la Fiscalia sobre l'any 2023, on també ha exposat la seva recepta per fer-hi front. D'una banda, en el cas de la sostracció de mòbils, el principal problema de la multireincidència a hores d'ara, el fiscal proposa aplicar una pena agreujada que impliqui entrar a la presó tot i que el valor de l'objecte sostret no superi el llindar fixat per llei. Actualment, el furt es castiga amb presó només si se superen els 400 euros. De l'altra, demana que els fiscals puguin accedir al registre central de penats per consultar tots els antecedents d'un detingut per agilitzar els judicis.

Quan encara faltaven més de 20 minuts perquè sonés el timbre que marca l'inici de les classes, la plaça davant de l'institut escola Arts de Barcelona ja era plena a vessar. Selfies, algun vídeo a un volum més alt de l'habitual i molts pares que volien immortalitzar el moment en què els més petits comencen –o tornen–  a l'escola. Aquesta mena de carta blanca amb els mòbils, però, no ha durat gaire: avui comença el primer curs en què l'ús dels mòbils per part dels estudiants estarà regulat. "Deixa-me'l una estona més!", reclamava la Maria a la seva mare. La dona explica que la seva filla farà 2n d'ESO i l'única manera d'aconseguir venir puntuals havia estat pactar que podria fer servir el mòbil fins que arribessin a l'institut, però que un cop fossin davant de la porta ella se l'emportaria.

Primer ens va explicar com funciona el cervell dels infants, després ens va instruir en això d'educar amb disciplina positiva, sense crits ni càstigs, i ara s'atreveix amb la temuda adolescència. El neuropsicòleg Álvaro Bilbao, pare de tres fills, un dels quals entrant en l'adolescència, acaba de publicar Prepárate para la vida. 7 claves para orientar a jóvenes y adolescentes (Plataforma Editorial), en què dona eines als joves i els seus pares per transitar aquesta etapa de canvis.