En un any com el 2025, amb guanys rècord a la borsa, els principals directius de les empreses de l’Íbex, la principal referència del mercat de renda variable a Espanya, van obtenir, en una gran majoria, ingressos molt destacats, que van eixamplar encara més la bretxa amb la mitjana del que cobren les seves plantilles. La vinculació de les retribucions amb l’evolució de les accions va contribuir a engreixar els ingressos de molts alts executius. Un clar exemple va ser Manuel Manrique, president de Sacyr, que va encapçalar la classificació al percebre 32,6 milions d’euros, un 384,59% més que l’exercici anterior, gràcies a la bonificació per la pujada a borsa de la companyia des de la pandèmia. A conseqüència d’aquest pla, aquest directiu, un dels fundadors de Sacyr, va multiplicar la retribució d’uns 6,7 milions del 2022, 2023 i 2024. El fet és que la retribució de Manrique va multiplicar per 628 vegades la mitjana que percep la plantilla d'aquesta companyia, que és d'uns 52.000 euros, segons l'informe de remuneració dels consellers publicat per aquesta empresa.

La tensió al voltant de la guerra amb l’Iran ha tornat a sacsejar els mercats energètics i ha impulsat el preu del petroli per sobre dels 110 dòlars per barril. Després del discurs de Donald Trump, en què va evitar concretar quan es podria reobrir l’estret d’Ormuz, els inversors han reaccionat amb nerviosisme i han accelerat les compres de cru. El West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s’ha enfilat per damunt d’aquest llindar –el nivell més alt des del 9 de març– i apunta al seu increment diari més intens des del 2020, mentre que el Brent, referència a Europa, també manté una tendència alcista en un context marcat per la incertesa geopolítica i el risc de noves interrupcions en el subministrament.

La crisi als mercats energètics derivada de la guerra a l'Orient Mitjà empitjorarà "molt" de cara a l'abril en comparació amb el març, segons el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol. Birol, que ha visitat el pòdcast de Nicolai Tangen, conseller delegat del Norges Bank Investment Management (NBIM), ha explicat que si bé durant el darrer mes els carregaments procedents de l'Orient Mitjà encara arribaven als ports, a l'abril "no hi haurà res".

Grifols aprofundeix en la seva aposta de total integració i autosuficiència de plasma per evitar-ne la importació als països on es pot pagar per la donació de sang. Un instrument per reforçar l'aposta serà la sortida a borsa amb una part del capital de l'àrea Biopharma als Estats Units. La companyia ha decidit fer aquest pas, comunicat dimarts a la nit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), per reforçar el seu model als EUA. Amb aquesta fórmula abasta tota la cadena de valor, des de la recollida del plasma, fins a la fabricació, la logística, les anàlisis i la distribució per la producció d'hemoderivats, equiparable a la integració vertical del model d'Inditex-Zara.

El govern espanyol ha fet aquest dimarts el primer pas per intentar reanimar el mercat de valors espanyol, que fa molts anys que pateix una sequera de noves incorporacions. En aquest sentit, l'executiu ha aprovat un avantprojecte de llei que transposa diverses directives europees amb un objectiu clar: posar-ho més fàcil a les empreses, especialment a les pimes, perquè s'animin a cotitzar.

Llegim a l’ARA aquest titular: “Dijous negre als parquets mundials”. Es refereix, esclar, al fet que el sonat dels Estats Units està sacsejant la borsa amb la seva actitud de comensal de bufet lliure amb el món. Els parquets són la borsa. Tots ho entenem, de la mateixa manera que quan diem “els papers” entenem que ens referim als diaris.

El consell d'administració d'Indra, en reunió extraordinària, ha decidit aparcar la fusió prevista amb Escribano Mechanical & Engineering SL (EM&M). La decisió ha estat a proposta del president, Ángel Escribano, que alhora és propietari d'EM&M juntament amb el seu germà Javier. Amb aquest pas, Escribano esquiva la reclamació de l'Estat, el primer accionista d'Indra a través de la SEPI, que li exigia que dimitís en cas de continuar amb el projecte d'integració. La SEPI, societat pública de l'Estat que controla el 28% del capital d'Indra, considerava que aquesta era l'única manera d'evitar un conflicte d'interessos, tot i que s'havien pres mesures perquè l'empresari no participés en l'operació de concentració de cara a crear un gran grup de defensa espanyol.

El departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat aquest dijous que autoritzarà temporalment la compra de petroli rus que estigui en trànsit. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades i que aquest divendres, tot i moderar el ritme de l'escalada, continuava augmentant.

El petroli i el gas natural continuen encarint-se a mesura que avança el conflicte a l'Orient Mitjà, la qual cosa repercuteix negativament en les borses. Aquest dijous el petroli Brent torna a fregar els 100 dòlars el barril, cosa que suposa un avenç de més del 8% respecte a la jornada anterior. L'escalada de preus s'ha accelerat després que el nou líder suprem de l'Iran, Mojtaba Khamenei, hagi advertit que mantindrà el tancament de l'estret d'Ormuz. També el gas natural ha pujat aquest dijous, i s'ha situat als 50,27 euros per megawatt hora (MWh) al mercat Dutch TTF, al voltant d'un 0,56% per sobre dels nivells de dimecres.

Si l'inversor té paciència i no es deixa portar pel nerviosisme quan cauen o es disparen les cotitzacions, les accions són l'actiu financer que dona més rendiment. Des del 1900, les participacions en empreses a la borsa espanyola han sumat un 2% de mitjana més que els bons i el deute públic a llarg termini, segons l'estudi Global investment returns yearbook 2026 (Anuari de rendiments d'inversions globals 2026) que publica el banc suís UBS amb col·laboració amb el professor Paul Marsh i el doctor Mike Staunton (London Business School) i el professor Elroy Dimson (Universitat de Cambridge) amb dades de 35 països.

La borsa espanyola ha obert aquest dimecres amb una caiguda del 0,67% del seu índex selectiu, l'Íbex-35 davant la incertesa geopolítica i econòmica que ha provocat l'ofensiva conjunta dels EUA i Israel contra l'Iran, i l'endemà que el president dels EUA, Donald Trump, amenacés amb sancions l'estat espanyol pel seu posicionament contra la guerra i per no cedir l'ús de les bases militars. Ara bé, al llarg del dia, el selectiu de referència espanyol ha corregit la tendència i ha acabat rebotant un 2,49% i ha tancat la sessió en els 17.487 punts.

Dilluns el cop semblava més fluix, tot i que la sessió a la borsa va acabar amb pèrdues, però aquest dimarts les borses han caigut a plom. L'Íbex-35, la principal referència del mercat de renda variable a Espanya, ha cedit un 4,55% tot i que salva el nivell dels 17.000 punts, després de venir de rècords molt per sobre dels 18.000. L'únic valor que aconsegueix guanyar terreny és Repsol, amb un avenç superior al 3%. La resta de títols de l'Íbex acumulen descensos, Acciona (-11,77%), Solaria (-10,46%) i Acerinox (-9,46%) han estat els valors més castigats. Els missatges llançats des de la Casa Blanca sobre el conflicte amb l'Iran, lluny de calmar, han posat més nerviosos els inversors, que preveuen un conflicte més llarg del que s'esperava.

El fons GIP, propietat del gegant inversor nord-americà Blackrock, ha decidit sortir del capital de Naturgy,. El grup ha anunciat una col·locació accelerada al mercat de l'11,4% del capital de la gasista que, al preu de tancament d'aquest dilluns, són més de 2.955 milions d'euros.

El conflicte bèl·lic al golf Pèrsic ha provocat aquest dilluns l'escalada del preu del petroli i del gas natural, així com la caiguda de les borses, fruit de la incertesa i de les afectacions al trànsit de vaixells a la regió, particularment a través de l'estratègic estret d'Ormuz.

Últimament assistim a una operació militar cada mes. Aquest cop, a l’Iran. Casualment, gairebé sempre tenen lloc en cap de setmana, amb els mercats financers tancats. Però després arriba dilluns i les borses tornen a obrir. Ens hem d’espantar?

L'or torna als màxims i la seva cotització al comptat augmenta l'1,2%, fins als 5.163,60 dòlars per unça, i els futurs per entrega a l'abril arriben als 5.184,90 dòlars. Aquesta tendència –que remarca el paper del metall preciós com a valor refugi després de l'anunci de Donald Trump d'imposar un aranzel global del 15%, després que el Tribunal Suprem li tombés divendres els que havia imposat sense passar pel Congrés– es combina amb un descens del valor del dòlar. L'euro es cotitza entorn dels 1,1833 dòlars.

La nominació d'un nou candidat a presidir la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha retornat la volatilitat i ha girat com un mitjó molts mercats, sobretot la borsa nord-americana i el dòlar, mentre que, a l'altre extrem, el preu de l'or i altres metalls preciosos continua caient aquest dilluns després d'ensorrar-se més d'un 14% divendres passat.

Nou dia amb els panells vermells a les borses per les tensions geopolítiques i el risc de guerra comercial entre Europa i els Estats Units. L'Íbex ha cedit l'1,34%, en una sessió marcada per les vendes, i la resta de places europees també han caigut, amb descensos del 0,61% a l'1,03% del Dax de Fràncfort. L'Eurostoxx-50, que agrupa els principals valors europeus, ha tancat en 5.892,08 punts, amb un retrocés del 0,57%. En aquest context, el dòlar perd encara més terreny i l'euro s'aprecia i se situa en el nivell dels 1,17 dòlars.

La creixent tensió entre els EUA i Europa amb relació a Groenlàndia ha penalitzat les borses. Els mercats de renda variable han registrat caigudes a tot Europa amb descensos de més de l'1% en aquest inici de setmana, després que Donald Trump anunciés aranzels addicionals per als països que enviïn tropes a Groenlàndia i la possible resposta que pugui donar la Unió Europea (UE). Amb tot, els descensos s'han moderat al final del dia.

Cada tres mesos, les empreses que cotitzen a borsa han de retre comptes davant el mercat. Aquestes presentacions trimestrals revelen la seva salut financera: nivells de liquiditat, deute, beneficis i creixement. És, sense cap dubte, el moment de màxima incertesa per als inversors, ja que tothom es pregunta cap on es mourà el preu de l’acció.