La guerra a l'Iran i l'encariment de l'energia que se n'ha derivat han impactat en la inflació a Espanya. Així, el cost de la vida de les famílies aquest mes de març s'ha encarit notablement respecte al febrer, fruit de la pujada de preus dels carburants i l'electricitat.

El govern espanyol es reunirà divendres en un consell de ministres extraordinari per fer front als efectes econòmics de la guerra a l'Iran i aprovar un paquet de mesures. Fonts de la Moncloa expliquen que el pla de resposta per a la guerra a l'Orient Mitjà inclourà decisions conjunturals i estructurals, tal com ha confirmat la mateixa vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen. Però d'entrada no seran mesures generalitzades com es va fer amb la guerra d'Ucraïna en els carburants, sinó que es prioritzaran els sectors econòmics més afectats i també els "més vulnerables".

Els atacs dels EUA i Israel a l'Iran ja es noten a les butxaques. La situació serà pitjor com més duri el conflicte i més es trigui a solucionar el tancament de l'estret d'Ormuz, per on passen la cinquena part del petroli i el gas mundials. "Ningú no sap el que passarà demà, però sí que sabem que el risc és molt alt", afirma Javier Díaz-Giménez, professor de l'Iese. El problema és que ens trobem en un context d'incertesa i volatilitat, afegeix Pedro Aznar, professor d'Economia d'Esade.

Amb el pas de les hores es van coneixent més detalls de quines mesures està estudiant el govern espanyol per afrontar la crisi energètica derivada de la guerra a l'Orient Mitjà. Si bé aquest dijous el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, apuntava a ajudes específiques per als sectors més castigats per la pujada dels carburants –el camp o el transport per carretera, entre d'altres–, aquest divendres la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha posat damunt la taula la rebaixa de l'IVA del rebut de la llum, una mesura que el govern de Pedro Sánchez ja va tirar endavant el 2021, quan els preus energètics es van disparar. "Sí, també considerem aquesta mesura", ha dit Aagesen en una atenció als mitjans de comunicació aquest divendres al matí. Aquest 2025, l'IVA de la llum va tornar a ser del 21% i va dir adeu a la rebaixa fiscal dels últims anys.

El cost de la vida per a les famílies catalanes va repuntar lleugerament al febrer, tot i mantenir-se dintre dels límits marcats pel Banc Central Europeu (BE). El mes passat va ser l'últim abans de l'esclat de la guerra a l'Iran, que previsiblement tindrà un impacte a l'alça en els preus fruit de l'encariment del petroli i el gas natural que n'ha derivat.

El govern espanyol està decidit a aprovar un pla de mesures per afrontar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà, però abans vol parlar amb els partits al Congrés, de qui en necessitarà l'aval, així com amb els agents socials (sindicats majoritaris i patronals). D'aquesta manera, la Moncloa activarà una "ronda de contactes", en paraules de la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, amb les diferents formacions per avaluar quines mesures es poden prendre –també li servirà per conèixer les exigències dels partits i que alguns, com Podem o el PP, ja han posat damunt la taula–. Una particularitat d'aquesta ronda serà, però, la inclusió de Vox, a qui l'executiu de Pedro Sánchez ha deixat fora en altres ocasions. De fet, el va excloure de la ronda de contactes del mes de gener passat per informar sobre l'enviament de tropes espanyoles a Ucraïna.

La guerra a l'Iran i les seves ramificacions a l'Orient Mitjà no només estan pressionant els preus de les matèries primeres com el petroli o el gas, sinó que ja es nota "a la butxaca dels espanyols i al seu dia", tal com ha reconegut el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dilluns des de Brussel·les. Des de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, el govern espanyol està fent un seguiment de l'impacte del conflicte sobre l'economia espanyola i es mostra obert a adoptar mesures. "Aquest govern respondrà", indiquen fonts governamentals. L'escenari actual ha despertat el fantasma de fa quatre anys, quan l'atac rus a Ucraïna va desencadenar una crisi energètica i inflacionista sense precedents: el preu del MWh al pool elèctric, per exemple, va fer pols tots els rècord.

La inflació a Espanya es manté plana el segon mes de l'any. Al febrer, els preus van créixer un 2,3% en comparació respecte fa un any, tal com ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). És la mateixa taxa d'inflació interanual que es va registrar al gener i suposa deixar enrere tres mesos de descensos consecutius.

Diversos bancs han anunciat que al llarg del 2026 enduriran les condicions de les hipoteques. Apujaran preus i seran més estrictes en la concessió. El gir arriba després d’un 2025 rècord. L’explicació oficial apel·la a la prudència i a la necessitat d’evitar riscos futurs al mercat immobiliari.

Aquesta setmana han aparegut nous anuncis de pobles sencers en venda per cinc-cents mil euros. Ho confesso: soc dels que dedica temps a mirar aquests anuncis, mogut per una mena de fascinació, de somni i d’estupor alhora. “Venem el pis i marxem cap allà?”, acostumo a dir a la família, sabent que plantejo un impossible.

L'economia espanyola va accelerar el ritme de creixement durant els últims tres mesos del 2025 i gairebé va doblar la taxa de creixement esperada a la zona euro, segons dades avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), fet que va situar Espanya com un dels països capdavanters de la Unió Europea en creixement un trimestre més. A banda, el gener el cost de la vida per a les famílies es va moderar després de tres mesos seguits de pujades de preus.

Catalunya va ser la segona comunitat autònoma amb una inflació més baixa el desembre i manté, per desè mes consecutiu, un creixement del cost de la vida per sota de la mitjana de l'Estat, on Madrid va liderar l'increment del cost de la vida, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els intents del ministeri de Transports i de Renfe per millorar i modernitzar les tarifes ferroviàries aquest 2026 no acaben de convèncer els usuaris. Aquesta vegada són els passatgers dels trens Avant, el servei d'alta velocitat de Renfe a preus regulats –que a la pràctica funciona com una extensió dels regionals o una alternativa a Rodalies– els que s'han revoltat i denuncien que el nou sistema de pagament, l'anomenat Pase Vía, és "opac" i genera un "encariment de preus encobert".

El preu del cacau va caure el 2025 més d'un 45% després d'un 2024 marcat per un fort encariment provocat per les males collites al principal país productor, la Costa d'Ivori, i per l'entrada als mercats majoristes de fons especuladors. De moment, però, el cost de la xocolata per als consumidors encara no s'ha adaptat a la disminució del preu del cacau i es manté per sobre dels nivells de fa pocs anys.

El cost de la vida a Espanya s'ha moderat aquest desembre gràcies a l'abaratiment dels carburants, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, la inflació al conjunt de l'Estat ha tancat l'any lleugerament per sota de la taxa de creixement del 2024.

Tot i que l'escenari no és el del 2022 i tampoc el del 2023, en plena crisi inflacionista, el cost de vida continua sent alt: l'any 2025 acaba amb una inflació mitjana d'un 2,7%, de manera que no es pot parlar d'una normalització dels preus si es té en compte l'objectiu del Banc Central Europeu del 2%. La preocupació recau, sobretot, en el comportament dels preus d’alguns béns de primera necessitat, com ara l’habitatge, avui un dels grans problemes a Espanya i Catalunya. De fet, el 2025 tanca amb senyals d’alerta sobre el cost dels immobles, siguin de lloguer o compra, però també sobre el cost dels aliments.

Després de moltes setmanes de debat polític i d'incògnites, els governs espanyol i català han premut l'accelerador i en menys de 24 hores han definit i anunciat com seran els preus dels transports per a l'any que ve i els tipus de bitllets que hi haurà. Ara, amb els nous canvis, entendre el maremàgnum de modalitats, preus i descomptes no és una feina fàcil i els usuaris hauran d'estudiar bé quin bitllet els surt més a compte comprar a partir de l'any que ve. Desgranem tots els canvis i anuncis que s'han fet les últimes hores, en quatre apartats:

Catalunya va registrar al novembre un increment anual de preus inferior al de la mitjana espanyola, cosa que situa la taxa d'inflació catalana per sota de l'estatal per novè mes consecutiu, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística.

El cost de la vida a Espanya ha continuat pujant aquest novembre, tot i que a un ritme més moderat que el mes anterior, segons les dades avançades de l'índex de preus del consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'alimentació i, en grau més baix, els serveis d'oci i cultura, han sigut els elements que més s'han encarit aquest mes, marcat també per l'abaratiment de l'electricitat.

Uns 738 euros més a l'any és el que gasta avui en menjar, de mitjana, cada català si no ha canviat els hàbits de consum en comparació amb el gener del 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia. En menys de cinc anys, el cost de l'alimentació ha augmentat un 37% per a la família mitjana.