A partir del 15 d'abril, aquelles persones que en el passat van sofrir abusos sexuals per part de membres de l'Església catòlica o en algun altre àmbit religiós podran optar a una reparació tutelada pel Defensor del Poble. Tot i les imperfeccions del sistema, que no recull algunes de les demandes de les víctimes, la firma ahir del protocol s'ha de llegir com un nou èxit d'aquest moviment de víctimes que des de fa uns anys ha aconseguit que es reconegui el dany i s'acceptin les responsabilitats. El protocol estableix la manera com persones que fins ara no podien acudir a la justícia perquè el seu cas havia prescrit o perquè la persona que n'havia abusat ja havia mort podran optar a una reparació. I, el més important, l'àrbitre no serà la mateixa institució eclesiàstica en el si de la qual es van cometre els abusos, i que de manera sistemàtica els ha estat negant o minimitzant fins fa molt poc, sinó que serà l'estat, a través de la figura del Defensor del Poble, el que farà d'àrbitre i que en última instància decidirà en què ha de consistir la restauració, que en bona part serà econòmica.

El govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Conferència Espanyola de Religiosos han firmat aquest dilluns, a la seu del Defensor del Poble, el protocol per indemnitzar les víctimes d'abusos sexuals i pederàstia. Es tracta del sistema per reconèixer i reparar les persones per a les quals ja no és possible la via judicial i que estava pendent de detallar des de principis de gener, quan es va arribar a un pacte més genèric per posar-lo en marxa. Finalment, en el text no s'hi ha inclòs cap xifra orientativa d'indemnització.

TV3 va estrenar dimarts una nova entrega de La fugida, la sèrie documental que recull els treballs d’investigació del periodista Guillem Sánchez sobre els abusos sexuals comesos en entorns religiosos. El 2024 en vam veure una primera temporada. Però cada emissió interpel·la noves víctimes i, per tant, també es denuncien altres agressors. Aquesta vegada, els tres nous episodis (que trobareu a la plataforma 3Cat) es van centrar en casos vinculats als Escolapis i a l’Escola Pare Manyanet de Barcelona.

"Té una professora per a tu per ensenyar-te a parlar rus. Ella té 2x8 anys i no és rossa. Les lliçons són gratuïtes i pots tenir la primera avui si truques". És un missatge de Jean-Luc Brunel a Jeffrey Epstein l'1 d'abril del 2005. El missatge l'anota en una agenda una de les persones que treballava llavors per al magnat nord-americà. Brunel era director d'una agència de models francesa i va suïcidar-se l'any 2022 quan esperava ser jutjat per violació de menors. Llavors, quan deixa aquest encàrrec telefònic, era íntim d'Epstein i s'havia convertit en un dels seus principals proxenetes: no només li proporcionava models, sinó també noies menors d'edat. I ho feia amb la impunitat de poder deixar un missatge telefònic com aquest, deixant rastre per escrit. De fet, als documents desclassificats per part del departament de Justícia dels Estats Units hi ha centenars d'anotacions que els empleats d'Epstein feien de les trucades que rebia i no podia atendre. Algunes molt explícites. Tanmateix, ningú va fer res.

El Vaticà ha ocultat durant gairebé un segle milers de casos de pederàstia en diversos punts de tot el món. Així ho ha destapat una investigació del mitjà alemany Correctiv, en col·laboració amb El País i juntament amb els mitjans internacionals The Boston Globe dels Estats Units, l'Observador de Portugal i Casa Macondo de Colòmbia, en la qual afirmen que "el Vaticà té el que és probablement l'arxiu més gran de pederastes impunes del món".

La història de Jeffrey Epstein no és només la d’un pederasta que tenia una xarxa de prostitució al servei d'homes rics de tot el món. La història de Jeffrey Epstein és també una història de diners i política i, sobretot, de poder. Epstein utilitzava el sexe per comprar favors i influència. Però també per obtenir informació i fer créixer la seva fortuna. El magnat nord-americà, que es va suïcidar el 2019 a la presó de Nova York, tenia una xarxa de còmplices que li aconseguia joves models i menors. Però ell també era el gran artífex de la trama. Què volien els rics que hi acudien? Ell els ho aconseguia i els obria les portes de l’illa Little Saint James: un paradís al Carib on convidava algunes de les persones més influents del planeta i on algun d’aquests homes van agredir i violar desenes de menors.

L'abril del 2017 Daniel Siad envia un correu a Jeffrey Epstein per donar-li les gràcies. Aquest francoalgerià s'acaba d'instal·lar a Barcelona i li anuncia que ja s'ha posat en contacte amb dues agències de models amb seu a Espanya per començar "l'scouting" de noies. "Espanya és més segura que París, especialment Barcelona, està plena de turistes a tot arreu", afegeix l'home. La documentació que el departament de Justícia dels Estats Units ha desclassificat sobre el cas Epstein ha permès que surtin a la llum pública milers de documents de les converses i correus electrònics que el pederasta i corruptor de menors tenia amb famosos, empresaris i els facilitadors que tenia escampats per la geografia mundial. Siad era un d'ells. També apareixen les converses que Epstein tenia amb moltes noies joves.

La menor de 13 anys que va ser víctima d'una macroxarxa de pederàstia liderada des de Barcelona mentre estava sota control de l'antiga direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) "molt possiblement" va patir més agressions de les que s'han pogut acreditar. És la conclusió de l'instructor de la causa un cop acabada la investigació judicial, que s'ha dividit en tres peces per la magnitud del cas, en què també hi ha una altra víctima, un menor de 14 anys. Les dues primeres peces ja estaven en mans de l'Audiència de Barcelona pendents de judici, i en la primera la Fiscalia ha demanat 107 anys de presó per al líder de la trama.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat la condemna a Xavier Padial, el pederasta confés de Barberà del Vallès condemnat a 57 anys de presó per haver torturat i haver abusat sexualment de manera continuada de dues cosines seves, menors d'edat, i induir a la prostitució una d'elles. "No creiem que la indemnització atorgada compensi el que han patit" les víctimes "a mans del processat" i "ni molt menys que sigui desproporcionada", recull la sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA, i que confirma una de les indemnitzacions per violència sexual més altes que s'han fixat a l'Estat: 400.000 euros per a la Laura –nom fictici per respectar la identitat de la noia–, que va patir els abusos des que tenia 6 o 7 anys, i va prostituir-se sota la influència d'ell, i 80.000 per a l'altra noia, que també va patir els abusos sexuals.

Després de dècades de silenci, finalment l'Església catòlica espanyola assumeix explícitament la seva responsabilitat en els abusos sexuals a menors, i ho fa de la mà, i sota la lupa, de l'Estat. En concret, sota la vigilància i mediació de la institució del Defensor del Poble. Ja era hora. Més val tard que mai. Hi ha moltíssima feina a fer. Això hauria de ser només el començament i l'Església hauria de ser la primera interessada a anar fins al final.

"Ha estat una negociació complexa, àrdua, dura i llarga, però hem arribat al punt que volíem i estem més que satisfets". Així ha descrit el ministre de la Presidència del govern espanyol, Félix Bolaños, les negociacions amb la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Conferència Espanyola de Religiosos per arribar a un acord per la "reparació i reconeixement" de les víctimes d'abusos dins de la institució eclesiàstica. "Avui es fa un pas indiscutible que fa justícia", ha remarcat el ministre durant la presentació dels detalls de l'acord, aquest dijous al matí.

L’escriptora i periodista Leonor Paqué (Biscaia, 1963) va convertir el seu Renault Clio en un refugi itinerant per a ella, el seu germà Diego i la gosseta Tinta, i va recórrer 20.000 quilòmetres per l'estat espanyol. "Volia conèixer altres víctimes de pederàstia. Tenia el desig de saber qui eren, com eren com a adults i quines vides tenien", explica Paqué, que va ser víctima dels abusos d’un capellà a principis dels setanta, quan tan sols tenia vuit anys, al Sanatori Infantil de Santa Marina, a Bilbao, on estava ingressada a causa d'una tuberculosi. Sense pràcticament recursos, ella i el seu germà, el cantautor flamenc Diego Paqué, van gravar les entrevistes i n’han fet un documental que es pot veure a Filmin, Hermana Leonor. 20.000 km de confesión.

El 8 de gener l'Èric tornarà a Lledoners, on ja havia estat durant dos anys en presó preventiva per haver agredit sexualment un menor. Li queden poc més de dues setmanes de llibertat després que el 3 de desembre l'Audiència de Barcelona ratifiqués l'acord de conformitat per condemnar-lo a sis anys i mig de presó.

L'electricista acusat de liderar una xarxa de pederàstia al Raval i d'agredir sexualment una menor tutelada també serà jutjat per agredir quatre menors més en un pis del mateix barri barceloní. El jutge que investiga el cas ha reunit indicis "més que suficients" per processar T.L.M. en una altra de les peces separades de la mateixa causa per agredir sexualment quatre menors més, gravar-los sense el seu consentiment per produir pornografia infantil i després difondre-la.

La menor a càrrec de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que va ser víctima d'una xarxa de pederàstia a Barcelona s'ha personat en la causa contra l'electricista que liderava la trama, a qui acusa d'aprofitar-se de la seva "situació de clara vulnerabilitat". L'acusació particular que representa la noia, segons informa Efe, reclama com la Fiscalia una condemna de 107 anys de presó i una indemnització de 100.000 euros per danys morals.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat aquest dilluns al matí que el Govern posa fil a l'agulla per fer una "transformació integral" de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Martínez Bravo ho ha dit després d'una reunió amb entitats del tercer sector social i col·legis professionals, a qui ha traslladat que el canvi recollirà "tots els diagnòstics i les propostes" que fa anys que reclamen les entitats i endegarà dos grups de treball amb experts: un tindrà l'encàrrec de com millorar la prevenció amb les famílies, per tal de detectar situacions de risc per reduir les retirades de tutela, mentre que l'altre grup se centrarà en les condicions dels centres. La consellera ha dit que l'actual és un "moment de catarsi" per a tot el sector involucrat en la protecció de menors, i que el cas de la menor de 12 anys tutelada que va ser explotada sexualment ha de ser una "finestra d’oportunitat" per abordar, ara sí, una nova estratègia i planificació de tot el sistema, segons expliquen a l'ARA fonts presents a la trobada.

Els agressors de la xarxa de pederàstia de Barcelona eren conscients que la noia tutelada que violaven i gravaven era menor, segons els missatges que consten en un informe policial al qual ha tingut accés EFE. "Aquesta és la teva primera nena de 14?" és un dels missatges que un dels acusats va intercanviar amb el cervell de l'entramat, T.L.M., a través de les xarxes socials. Ell era qui, a més d'agredir sexualment la noia, també organitzava les trobades amb altres pederastes perquè la violessin.

La notícia del violador d’una nena de dotze anys tutelada per la DGAIA i els detalls de com la va gravar sotmetent-la a altres pederastes ha creat, en els mitjans de comunicació estatals, una comparació periodística inadequada i amb una fórmula comunicativa cridanera molt desafortunada. Cadenes com Cuatro i La Sexta han utilitzat el concepte "el Pelicot catalán" per referir-se a l’acusat. Ho vam veure dijous a En boca de todos, quan el programa es preguntava pels detalls de "la red de prostitución del Pelicot catalán". Va passar el mateix a Noticias Cuatro, on parlaven del fet com “el caso Pelicot de Barcelona”. A Más vale tarde repetien el recurs. No han sigut els únics. També ho han fet emissores de ràdio com la SER i tota mena de mitjans digitals. Fins i tot la web de RTVE recorre, sorprenentment, a aquest concepte.

Quan encara no ens hem pogut refer del cas Pelicot, ni ens en refarem perquè la brutalitat no s’assimila, apareix ara un altre grup de depredadors que, com els violadors de Gisèle, són el que es coneix com a persones normals. Això vol dir que els homes implicats en la xarxa de pederàstia i pornografia infantil que han destapat els Mossos, i segons les mateixes paraules del cos policial, eren homes “de tots els estatus socials” i d’edats que anaven des dels 19 anys fins als 50. Alguns d’ells, pares de fills petits i amb parella estable.

La direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) està en el punt de mira. A les presumptes irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats destapades per l'ARA al gener i ampliades al març ara s'hi suma el cas de la menor tutelada que va ser violada per una xarxa de pederastes. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ja va anticipar dimecres que compareixerà al Parlament i aquest dijous Junts, PSC, ERC i Comuns han demanat una comissió d'investigació al Parlament per aprofundir en la "crisi" de la gestió de la DGAIA. "És evident que la DGAIA necessita una transformació profunda i això ha estat evident molts anys", ha admès la consellera socialista des de Balaguer.