Des de dimecres passat, si el Txema Escorsa, 34 anys i professor de la secundària en lluita, encara és a casa seva, al carrer Sant Agustí de la Vila de Gràcia, és perquè aquell dia, ben d’hora, una gentada anònima, cos a cos i colze a colze, va impedir que comitiva judicial i dispositiu judicial executessin la feinada de fotre’l fora de casa seva. Tot es va aturar a peu de carrer i via mur humà, i d’això se’n diu sindicalisme social, desobediència civil i defensa comunitària. La innegable evidència aclareix, amb llums i taquígrafs, que el desnonament només el va blocar la multitudinària mobilització de la gent. És a dir, que el Txema es va quedar salvat per la iniciativa popular del Sindicat de Llogateres i no pas per cap serena i severa decisió política, judicial o policial. I això que el president de la Generalitat fins i tot va fer un tuit de suport –malgrat que caldrà alguna cosa més que una piulada–. La batalla contra el mercat global és sempre local i la imatge concentrava centenars de veïns contra un fons voltor estranger ubicat a Nova York, que vulnera i esbotza la legislació vigent i que va fent impunement colivings prohibits de lloguer d’habitacions, als quals ja cobra per cambra molt més del que paga el Txema per un pis sencer. Paradoxalment, els màxims representants dels especuladors eren, dimecres passat, la jutgessa i els policies –és a dir, el sistema institucional–, que venien a accelerar l’expulsió de veïns. I d’aquí plora la criatura. La comitiva judicial ha deixat per escrit que ho tornarà a intentar el 15 d’abril. La gent, indubtablement, també. 

Les mesures de l'escut social, que dijous es va tombar al Congrés amb els vots en contra de PP, Vox i Junts, protegien 60.000 persones vulnerables a tot l'Estat, unes 13.000 de les quals a Catalunya. Una d'elles és Francesca Cervelló. Aquesta veïna del barri barceloní del Putxet, de 63 anys, fa mesos que temia que aquest dia arribés. "Què faré jo ara? Què passarà amb mi?", es pregunta en conversa amb l'ARA.

Nova derrota del govern espanyol al Congrés. La cambra baixa ha aprovat la revalorització de les pensions un 2,7% aquest 2026 (només Vox hi ha votat en contra), però ha tombat, per segon cop, el decret de l'escut social i el decret que ha impulsat el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, que preveia que el govern espanyol pogués limitar els preus de béns i serveis en situacions d'emergència. Totes dues mesures s'han tombat pels vots en contra del PP, Vox i Junts. "Tinguin clar que la gent prendrà nota [de la seva decisió] i té memòria", ha dit Bustinduy.

Acabarem ja amb aquesta immersió en el 23-F que fa dies que dura, no sense remarcar la ironia del destí que significa que Tejero es morís ahir, precisament. Avui és el dia del balanç (esprem que final) Guanyadors: Pedro Sánchez que, desclassificant aquests documents, ha dirigit la conversa política durant gairebé una setmana i li ha sortit de fàbula. Guanyador, Joan Carles de Borbó, que apareix com algú que atura el cop, amb dos asteriscs molt grans: no han desclassificat les converses que el rei va tenir la tarda del cop amb els diversos capitans generals de les regions militars i, per tant, no sabem si els estava temptejant; i dos, mai no sabrem si els dies abans el rei va donar a entendre que estaria disposat a donar suport a allò que se’n deia “un cop de timó”. Per la resta, cap novetat, més enllà de fregar-nos els ulls en veure que ha estat guardat com a confidencial un diagrama, un esquema que sembla propi d’un alumne de primària sobre diversos cops d’estat possibles. 

El decret de l'escut social que aquest dijous es vota al Congrés penja d'un fil. De fet, a hores d'ara res fa pensar que prosperi, perquè l'executiu espanyol no té prou vots lligats. Junts assegura que hi votarà en contra, o com a mínim així ho ha anticipat la portaveu del partit al Congrés, Miriam Nogueras, durant la sessió de control d'aquest dimecres al govern espanyol. "Votarem que no", ha afirmat Nogueras, que ha recriminat a Pedro Sánchez que hagin tornat a incloure en el decret la mesura antidesnonaments. "Escut social sí, ocupacions no", ha dit Nogueras. D'aquesta manera, l'executiu de Pedro Sánchez s'aboca, de nou, a una nova derrota del paquet de mesures. Fonts governamentals eviten entrar a valorar aquest escenari i es limiten a dir que s'esperen a la votació d'aquest dijous.

La pressió no ha fet efecte. El PP i Junts han tombat la pujada de les pensions i les mesures antidesnonaments al Congrés. Encara que els dos partits estaven d'acord amb la primera iniciativa d'actualitzar les pensions, el fet que estigués inclosa en un mateix decret amb la segona, a la qual s'oposen, ha provocat que hagin optat per votar en contra de totes dues. Les crítiques que han rebut de l'esquerra en el ple de la cambra baixa d'aquest dimarts i el prec dels col·lectius d'habitatge, que s'han desplaçat fins a les portes de la cambra baixa per reclamar l'aprovació de la norma, no han fet variar les posicions inicials que ja feien pronosticar la primera derrota parlamentària del govern espanyol aquest 2026. Vox també hi ha votat en contra. En canvi, el govern espanyol ha salvat el decret que crea un abonament únic de transports per a tot l'Estat i manté les bonificacions del transport públic en plena crisi ferroviària. Junts hi ha votat a favor i els populars s'han abstingut.

L’habitatge a Catalunya travessa una paradoxa dolorosa. Mentre la normativa intenta equilibrar amb esforç el dret a accedir a un habitatge digne amb la protecció del dret de propietat, la realitat dels procediments de desnonament evidencia un desequilibri creixent, alimentat per la saturació judicial, l’escassetat d’habitatge públic i un marc processal insuficient.

Ultimàtum de Barcelona en Comú a Jaume Collboni. La presidenta del grup, Janet Sanz, ha llançat un “últim” avís a l'alcalde de Barcelona: o el govern municipal atura el macrodesnonament de Vallcarca immediatament o no hi pactaran res. “Ni parlarem de la modificació de crèdit, ni de les ordenances fiscals ni dels pressupostos, com tampoc de plans urbanístics”, ha assegurat.

No poder pagar el lloguer és el principal motiu de desnonament a l’Estat. El primer trimestre d’aquest 2025 s'han registrat en total 7.334 desallotjaments, dels quals set de cada deu han estat per impagament del lloguer. D'aquests, un 28,2% s'han produït a Catalunya.

El cas es va produir fa dos cursos i encara en pateixen les conseqüències: "Es tracta de dues nenes, germanes. Eren a casa en el moment del desnonament de la seva família i van veure com arribaven els furgons de la policia, la comitiva judicial, com entraven a casa seva i com les feien fora. Les van portar a l'escola dues treballadores de l'Ajuntament. Van arribar en un absolut estat de xoc i nosaltres no sabíem com reaccionar: a la tarda no tenien casa on tornar". Qui relata aquest cas, encara emocionada, és Anna Pérez, directora de l'Escola Jacint Verdaguer del barri del Poble-sec de Barcelona. "Sempre hi ha un cas que et fa saltar, que et fa dir prou, i per a nosaltres va ser aquest", continua. Aquest curs tenen 18 alumnes més a l'escola en la mateixa situació, en ple procés de desnonament.

Set furgons policials, tensió i confusió fins a l'últim moment. Finalment, la comitiva judicial ha decidit aturar in extremis el desnonament programat per a aquest matí a casa del Juanjo, un històric activista de Ciutat Meridiana, un dels barris més pobres de Barcelona. El Sindicat de Llogateres feia dies que denunciava que no tenia "cap sentit" que la propietat –el fons Cerberus– mantingués en peu l'ordre de desallotjament perquè, segons el sindicat, ja s'havia arribat a un principi d'acord.

El 13 de febrer A.P. i la seva dona van ser desnonats del seu pis a Cerdanyola. Els seus veïns, l'E.V., el seu marit i els seus dos fills, passaran pel mateix tràngol el 10 de març. Són famílies amb capacitat econòmica per pagar el lloguer i tenen una sentència favorable que els reconeix el dret a ser els propietaris legítims dels seus pisos. Aquesta sentència, però, no es va executar pel traspàs de la propietat dels pisos entre dues empreses participades per CaixaBank. Ara, tot i el litigi obert a Madrid contra el traspàs, estan al caire del carrer.

Avui és un d’aquells dies d’actualitat dual. A la mateixa hora que el president Illa pronunciava una conferència solemne per explicar la seva visió econòmica del país, milers de persones es concentraven a Barcelona per aturar el desnonament d’un veí, pagador puntual del seu lloguer, en un edifici, la ja famosa Casa Orsola, comprat per un fons d’inversió. 

L’últim consell de ministres de l’any ha arribat carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Entre les quals, la pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat del 2023, encara que el govern espanyol aspira a aprovar-ne uns de nous aquest 2025. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura de la llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 o l'última crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'ha explicat alguns pocs detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns al migdia, en què també ha fet balanç de l'últim any. De moment, aquests són els elements clau.

Va ser una mesura desplegada amb l'esclat de la pandèmia de la covid-19. Es tracta de la suspensió d'alguns desnonaments aprovada pel govern espanyol i que, com la resta de mesures en vigor per afrontar la crisi energètica i de preus dels últims dos anys, decau aquest 31 de desembre. Per això, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ja pressiona perquè l'executiu de Pedro Sánchez prorrogui la mesura ara que, per primer cop, es tenen xifres del seu impacte: ha permès la suspensió de 58.000 desnonaments en quatre anys, tal com ha publicat l'Observatori DESCA aquest dimarts. Durant aquest període de temps s'han practicat 106.294 desnonaments, segons l'informe.

Fa unes setmanes va ser el PP en una reforma que afavoria presos d'ETA i aquest dijous han sigut Esquerra i EH Bildu en una iniciativa que pot agilitzar desnonaments en casos d'ocupació. Un error en una votació al Congrés deixa en evidència ara les dues formacions d'esquerres, que s'han posicionat al costat del PP, el PNB, Junts, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès, és a dir, amb la dreta parlamentària. El partit abertzale ja ha emès un comunicat en què reconeix l'equivocació, demana disculpes i promet "intentar revertir-ho com més aviat millor en coherència" amb els seus postulats. Fonts d'ERC també admeten que ha sigut un error i que miraran d'esmenar-lo. Què és exactament el que s'ha aprovat?

"La policia no pot entrar perquè no té una ordre judicial. El desnonament no s'executarà. Tothom tranquil". Les advocades Marta Llonch i Mireia Salazar tranquil·litzen diverses persones que malviuen a l’antic institut B-9 de Badalona. Són una vintena, però en total hi ha gairebé 200 persones en aquest assentament. La majoria són persones migrants en situació irregular que lamenten la manca de solucions de l'Ajuntament liderat pel popular Xavier García Albiol, que dimecres a les 9.30 té previst fer-los fora. Ho farà per via administrativa i, per tant, és necessari que els residents marxin voluntàriament; una sortida que ja han avançat a l'ARA que no passarà perquè no tenen alternativa residencial.

Els clubs de futbol professional no només es dediquen a xutar la pilota. I tot i que normalment les portades les ocupen els resultats i els fitxatges, a vegades surten històries que valen la pena ser explicades. Un d'aquests casos s’ha viscut aquestes últimes setmanes a Cadis, on la fundació del club de la ciutat ha decidit ajudar María Muñoz, una veïna de 88 anys que havia de ser desnonada aquest dimecres 26 de juny de l'habitatge on ha viscut els darrers 57 anys. Muñoz podrà continuar vivint a casa seva fins a l’últim dia de la seva vida pel mateix lloguer que pagava fins ara: 97 euros al mes. 

"Mama, quan tindré una habitació per a mi sola?", pregunta la Jasmina, de vuit anys. Des del desembre passat, ella, juntament amb la Samia, la seva mare; el Redouan, el pare, i la Tamara, la seva germana, de tan sols tres mesos, viuen en una habitació d’un pis compartit dels serveis socials de Barcelona. Van patir un desnonament. Aquesta família marroquina subsisteix, a més, amb una ajuda de 300 euros, mentre el Redouan, que està fent uns cursos, espera aconseguir feina per aportar més diners a casa. Però a quina llar? Un habitatge on conviuen amb dues famílies més en la mateixa situació: tots en llista d’espera per aconseguir un habitatge que no arriba. La Jasmina, a qui li costa concentrar-se a classe, encara recorda el desconcert del dia del desallotjament. "Per què venen aquests homes? Per què criden?", preguntava als seus pares, que només li van saber respondre: "Ens canviem de casa, momentàniament".

Segon intent de desnonament de la família d'Alejandra Tirado aturat. La comitiva judicial marxa del pis que ocupa amb els seus dos fills menors d'edat des del 2018, però els va anunciar que tornaran d'aquí deu dies, així que creix l'angoixa i la incertesa en mig de l'alleujament per poder continuar a casa. És dilluns al matí i sobre la taula del menjador hi ha els set informes dels serveis socials de Sant Adrià de Besòs que, l'un rere l'altre, corroboren que la família viu en una situació més que precària, amb la mare malalta i amb una pensió mínima. Fins i tot la treballadora social escriu que l'Ajuntament assumirà el cost de tres nits en un hostal quan es produeixi el desallotjament, la resposta d'ofici que dona el consistori per a aquest tipus de casos. Davant aquest panorama, des de fa unes poques setmanes la filla gran, de 20 anys, ja no resideix al pis i s'ha traslladat amb la seva filla de dos anys a una habitació rellogada.