La fractura entre les dues Barcelones per la crisi de l'habitatge és cada vegada "més profunda" i accelera la gentrificació d'uns barris i el buidatge d'altres. Així ho constata l'últim informe de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), titulat SOS habitatge, que ha detectat que el 2024 hi havia més de 600 grans promocions especulatives en marxa a la capital catalana que afectaven més d'11.800 habitatges. Es tracta, majoritàriament, segons la FAVB, de famílies que s'han vist obligades a marxar de casa seva per l'extinció del seu contracte de lloguer per "la típica operació de compra de tot un bloc, expulsió dels veïns i reforma per vendre a preus de luxe", han assenyalat els portaveus.

Barcelona i Madrid pateixen des de fa dos anys una bombolla al mercat de l'habitatge, segons un nou estudi. Entre les causes hi ha diversos factors, des de l'increment de població per l'arribada d'immigració i la manca de construcció pública i privada de nous habitatges fins a l'abaratiment del crèdit i l'entrada d'inversors de caràcter especulatiu.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat aquest dimecres al congrés de la UGT que el Govern comprarà aquest desembre 450 pisos que actualment són propietat de La Caixa per destinar-los a lloguer social, com ja va avançar l'ARA el mes de juliol. Aquesta operació, que l'anterior govern ja havia acordat amb La Caixa, suposarà una inversió de 30,5 milions d'euros, uns 66.000 euros per cada pis.

Deixar de ser llogater per passar a ser propietari és cada vegada més difícil. El lloguer ja no és només una manera de començar per als joves i d'accedir al mercat de l'habitatge, sinó que es "cronifica" i en molts casos es converteix en l'única opció possible. Així ho conclou l'últim estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que s'ha fet públic aquest dimecres amb el títol De propietaris a inquilins.

El preu de l'habitatge lliure (el que no està regulat per cap règim legal especial ni és de protecció oficial) va registrar en el segon trimestre la pujada més forta dels últims dos anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dijous. Amb aquest, doncs, ja s'acumulen 41 trimestres consecutius amb increments anuals dels preus de cases i pisos a l'Estat.

Viena, la capital d'Àustria, apareix sovint al capdamunt dels rànquings mundials de les ciutats amb millor qualitat de vida per als seus habitants. Una de les raons que expliquen aquesta bona qualitat de vida és la política d'habitatge de l'Ajuntament, basada en el control dels lloguers i en una elevada quantitat de pisos de protecció oficial. No obstant això, el sistema, iniciat fa aproximadament un segle, ha quedat en part desfasat, ja que en queden fora les capes més pobres de la població i afavoreix, sobretot, les classes mitjanes, segons explica el setmanari britànic The Economist.

El nombre d'anuncis de pisos de lloguer de Barcelona en grans portals està en el nivell més baix dels últims sis anys. En pocs dies, Idealista, Fotocasa i Habitaclia han vist desaparèixer una de cada tres ofertes d'arrendaments a la capital catalana. Entremig hi ha hagut un moviment de pes per part de la Generalitat: l'aprovació d'un decret llei per regular d'urgència els lloguers de temporada.

Visitem un pis per veure quines són les claus a tenir en compte a l'hora de comprar un pis. Quins consells donen els professionals? Jordi Clotet, personal shopper immobiliari explica que les primeres impressions a l'hora de comprar un pis són molt importants, i que en pocs segons es pot descartar un pis i pot acabar sent un error.

A Catalunya el preu mitjà d'un habitatge és de 2.876,73 euros el metre quadrat. La majoria de les compravendes són de cases i pisos de segona mà, el gran gruix del parc d'habitatge. I és que, quan es tracta de comprar un pis, tant la crisi de preus com la desconeixença de la situació immobiliària ens pot fer tirar enrere. A més, la inversió de temps i diners que suposa no es poden passar per alt. Al dossier d'aquest diumenge, publiquem una guia pràctica sobre el que hem de tenir en compte abans de convertir-nos en propietaris.

El dubte que planava aquest dimecres a la sessió del ple del Parlament era si el Govern aconseguiria o no convalidar el decret per limitar els pisos turístics, que estableix que els municipis hagin de donar una llicència prèvia per a aquesta mena de negocis. La resposta és que sí, però a canvi de modificar-lo substancialment abans del mes de març. ERC ha pactat amb el PSC eliminar el topall general de 10 habitatges turístics per cada 100 habitants que fixa la norma i deixarà aquesta qüestió en mans dels ajuntaments. A més, es redueixen de manera significativa els municipis que hauran d'aplicar algun tipus de regulació: en un primer moment es preveia aplicar-lo als 262 més tensionats habitacionalment, i finalment el nombre es reduirà a 140.

El govern del recentment investit Pedro Sánchez posa el focus en la política d’habitatge creant un ministeri que tindrà com a titular Isabel Rodríguez. Han estat molt discutides les últimes declaracions de la nova ministra, que ha fet èmfasi en la necessitat d’estar al costat dels petits propietaris. Ha utilitzat un discurs molt recurrent a peu de carrer: el que parla de la necessitat de protegir les persones, especialment les persones grans, que han comprat un segon habitatge amb els seus estalvis per poder completar les seves rendes. No obstant, el 97% dels arrendadors viuen en un habitatge de propietat i el seu perfil mitjà és de 54 anys, estudis superiors i uns ingressos mitjans d’uns 42.000 euros bruts anuals. 

El pacte entre el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez té en l’habitatge un dels seus punts centrals. Però, què en podem esperar? Els objectius en matèria d’habitatge, ¿s’acaben realitzant? El passat mes d’abril Pedro Sánchez va anunciar als quatre vents que es posarien en lloguer social 50.000 habitatges de la Sareb. Es va dir que 9.000 ja estaven disponibles i la Sareb va assegurar que n’hi haurien 12.000 més en sis mesos, com a màxim. Avui, arribada la data que es va prometre, ens preguntem on són aquests habitatges socials i quines són les actuacions i les condicions en les quals aquests habitatges s’han posat a disposició dels ajuntaments i comunitats autònomes.

Els preus dels pisos no paren de pujar. Segons Idealista, han augmentat un 5% a Catalunya respecte a l’estiu de l’any 2022. La pujada dels tipus d’interès ha portat l’Euríbor fins al 4,2%, valor màxim dels últims 15 anys. Semblaria normal que en aquestes condicions, donat que les hipoteques són més cares, les operacions de compravenda es redueixin i, de fet, ho han fet en un 17%.

El Govern anunciava a finals de juny la seva intenció de limitar els preus de lloguer en 140 municipis considerats "zones tensades" pels grans esforços econòmics que ha de fer la població per accedir a un habitatge. Ara, i un cop s'han resolt la quarantena d'al·legacions rebudes per part dels ajuntaments, les associacions del sector immobiliari i les entitats socials, la consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat que es mantenen els plans –no s'hi afegeix cap municipi ni en desapareix cap del llistat–, però s'introdueixen dos canvis en els criteris que haurien de garantir la contenció dels preus d'arrendament en aquestes zones. A partir d'ara, en el mercat del lloguer català, es considerarà gran tenidor aquell propietari que tingui cinc o més pisos, i no 10, com fins ara. En canvi, els promotors de pisos destinats al lloguer social seran exclosos de la categoria de grans tenidors.

La proposta de la Generalitat de declarar 140 municipis com a "zona tensada de mercat de l'habitatge" per limitar la pujada dels lloguers ja té resposta del sector immobiliari. Fins a set entitats representatives del sector de la promoció d'habitatges, la intermediació i els administradors de pisos es resisteixen a acceptar aquesta mesura perquè consideren que limitar el preu contravé la llei estatal i "no és una solució òptima", motiu pel qual han presentat al·legacions contra la iniciativa del Govern.

El Govern ha identificat fins a 140 municipis catalans com a "zones tensades" pel que fa a l'accés a l'habitatge. Això vol dir que en aquestes localitats s'hi aplicarà la regulació dels preus del lloguer prevista en la nova llei estatal de l'habitatge, que està en vigor des de finals del mes de maig. El departament de Territori ha confirmat aquest matí que ja ha iniciat el tràmit d'informació pública per delimitar aquests municipis on han detectat una "oferta insuficient d'habitatge assequible i que compleixen els requisits que marca la llei per implementar mesures de contenció de les rendes".

Cada vegada en queden menys, perquè els seus inquilins es fan grans i ja no es poden continuar subrogant. Els contractes de lloguer indefinits, o de renda antiga, es van crear abans de la Guerra Civil Espanyola, per facilitar l’accés i l’estabilitat en el mercat d’habitatge, sobretot a les grans ciutats. El 1985, però, el decret Boyer els va prohibir amb l’argument que calia "dinamitzar" el mercat i fomentar la compra i, de rebot, l’economia. Hi ha molt poques dades però, segons una enquesta de l’Ajuntament de Barcelona feta el 2020, cada any desapareixen uns 3.000 contractes d’aquest tipus a la ciutat, tot i que encara en queden uns 50.000, que paguen de mitjana uns 530 euros mensuals.

La Laura utilitza un nom fictici perquè tem que la seva immobiliària "s'enfadi" i la faci fora de mala manera. Tot i això, vol denunciar que l'han estafat i que fa tres anys que viu encadenant contractes de lloguer de temporada d'un any quan, en realitat, viu de forma permanent a casa seva i, per tant, li tocaria un contracte de 7 anys (perquè la propietat és una empresa). "Quan vaig decidir anar a viure sola, després d'anys compartint pis, no era experta en mercat immobiliari, sincerament. Vaig trobar un pis al Raval de Barcelona, de tres habitacions a un preu assequible per a mi i vaig signar un contracte de lloguer per entrar-hi a viure", recorda. No li van demanar contracte de treball, ni avals ni cap documentació extra: "Era el 2020, estàvem en plena pandèmia i es notava que estaven desesperats per trobar inquilins, perquè la finca estava buida", explica. Tot i que ella va especificar que el pis seria el seu únic habitatge, és a dir, on faria vida, la immobiliària li va posar al davant un contracte de temporada que, per definició, és "per a un ús diferent del d'habitatge". I el seu cas no és aïllat.

Cop de timó en la política d'habitatge social de lloguer a Catalunya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha promès aquest matí que el Govern farà fins a 10.000 pisos nous de lloguer social en els pròxims tres anys, fins al 2026, repartits en una vuitantena de municipis de tot Catalunya. Aquesta xifra representa augmentar en un 18% més el parc actual de pisos de lloguer social, que ara mateix se situa en els 55.000 pisos a tot el territori. "Tenim molt clar que l'accés a l'habitatge no és un luxe, és un dret bàsic", ha dit Aragonès. "Aquesta xifra suposa un gran salt endavant en el volum d'habitatges de lloguer social i constata l'aposta decidida per donar resposta a una necessitat social més que evident", ha afegit.

Els pisos de protecció oficial disponibles a les comarques de Barcelona són cada cop més escassos, i els pròxims anys la retallada encara serà més evident. Dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona l’any 2021, només en quedaran 36.031 el 2030 i 18.830 deu anys més tard, el 2040. És a dir, s'hauran reduït un 49,7% i un 74%, i passaran de ser pisos públics a mans absolutament privades i regits pel mercat lliure. Així ho constaten tant els experts de l'Observatori Desc com els de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, que per primera vegada han posat xifres a aquesta destrucció continuada d'habitatge de protecció oficial (HPO) a Catalunya en un informe titulat El parc d’habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució.