La Casa Coll i Regàs és una joia del modernisme que va ser projectada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Està situada al cor de Mataró i és un Bé Cultural d’Interès Nacional. Història, art i elegància creen un escenari incomparable per a qualsevol ocasió especial.

Jesús Sánchez explica que la persona que els llogava la parcel·la els hauria enganyat tot aquest temps i ara hauria fugit. “Li truquem i no ens respon. Ha marxat”, assegura. Ell i la seva família vivien al càmping il·legal que aquest dilluns la policia ha desallotjat en uns terrenys rústics de Mataró. Segons les dades del padró, constaven 85 persones vivint en aquest recinte i 44 més es trobaven immerses en el tràmit d'empadronament. Tot i això, hi hauria més gent pernoctant en aquest càmping que el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona va ordenar desallotjar. “De sobte ens hem trobat en un terreny que és il·legal”, denuncia un altre home, que diu que se sent enganyat.

Els aldarulls al barri de Cerdanyola de Mataró de fa una setmana han posat contra les cordes el govern de la ciutat, del PSC i En Comú Podem. Tot va començar amb un intent d'ocupació d'un pis buit que va desencadenar una onada de protestes per la crisi de l'habitatge del barri, com ja va passar a Salt amb el desnonament del seu imam. I, com també va passar aleshores, el PP i Vox han aprofitat els aldarulls —amb contenidors i vehicles cremats i una desena de detinguts— per acusar els socialistes de deixadesa de funcions en matèria de seguretat. Davant d'això, l'alcalde de Mataró, David Bote, ha promès contundència davant d'uns fets dels quals acusa "grups extremistes" (de dretes i d'esquerres) com a atiadors i instrumentalitzadors. En coordinació amb la conselleria d'Interior, s'ha multiplicat la presència policial al barri —amb uns índexs de pobresa alts i un 26% de veïns d'origen estranger— i les identificacions a joves. Una estratègia de mà dura que critiquen el Sindicat d'Habitatge i diverses entitats antiracistes de la ciutat, que consideren que el PSC ha preferit assimilar el seu discurs al de la dreta i l'extrema dreta en lloc de parar atenció al malestar social rere les protestes.

D'entrada, la imatge sobta. Un grup de joves –alguns nens– estan al carrer xerrant. Tenen des de tretze fins a divuit anys, i es vacil·len, bromegen i es claven algun clatellot amistosament. A l'altra banda de la vorera, hi ha dues furgonetes d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra. Formen part del dispositiu de reforç desplegat al barri de Cerdanyola de Mataró pels aldarulls dels últims dies. N'hi va haver dimecres i dijous de la setmana passada, però també aquest dilluns i aquest dimarts. Alguns d'aquests joves asseguren que són ells els que han cremat algun contenidor i els que han llençat algun ou a la policia. Fins i tot, un de catorze anys afirma que aquest dimarts a la nit va acabar detingut. Per què ho fan?

Fa just un mes, se succeïen els aldarulls nocturns a Salt, al Gironès, arran del desnonament d'un imam de la localitat. Ara, la història es repeteix a Mataró: dimecres a la nit la policia va detenir una persona quan intentava ocupar un habitatge. L'arrest s'ha traduït en una mobilització al carrer i quatre nits d'aldarulls al barri de Cerdanyola de la capital del Maresme. Fins ara, el balanç és de vuit detencions i una vintena contenidors cremats.

Tenia 53 anys, vivia a Mataró des de feia anys, treballava de perruquer i adoctrinava persones perquè anessin a lluitar a Síria en nom del Daeix. Tal com va avançar dijous l'ARA, la Policia Nacional ha expulsat aquest home de l'Estat per ser un "greu" perill per a la seguretat nacional. El trasllat, autoritzat per l'Audiència Nacional, es va practicar el passat gener, quan un avió el va portar des de Madrid fins a Casablanca. Aquest dilluns, la Policia Nacional ha donat més detalls del seu perfil.

En Ramon, amb dues filles petites, fa tres anys va decidir amb la seva parella traslladar-se a una casa amb una mica de jardí. Fins llavors vivien a l'avinguda del Maresme de Mataró, al mateix bloc que la mare d'en Ramon, en un pis en propietat que van deixar en mans d'una agència perquè hi busqués un llogater. "Ens van proposar un home de 58 anys que s'acabava de separar, amb bones nòmines", comenta en Ramon. Tot semblava, aparentment, normal. "Però aquí va començar el malson", narra.

El passat 18 de novembre, el Palau de la Generalitat de Catalunya va acollir l’entrega dels Premis Nacionals del Comerç. En aquesta 24a edició, RetailLab Mataró ha estat reconeguda com a Millor Iniciativa Col·lectiva, per revitalitzar el centre de la ciutat en els àmbits econòmic, urbanístic i de mobilitat. El projecte, impulsat per l'Ajuntament de Mataró, s’ha dissenyat com un laboratori de transferència de coneixements i d’informació al voltant de diferents tecnologies i eines digitals que es troben al mercat, orientades a la millora de la competitivitat del comerç, els serveis i la restauració local.

La història de Ventura Ametller comença quan encara es deia Bonaventura Clavaguera i una tarda va quedar amb el seu amic Josep Pla, al mas Llofriu, per examinar el que duia en una capsa de sabates. A dins hi havia desenes de poemes, la major part dels quals van acabar fent companyia al foc que cremava a la llar. Els que es van salvar de les flames van anar a parar a les mans de Salvador Espriu. "Els seus versos, avui per avui, encara no són res", responia Espriu a Clavaguera al cap d'unes setmanes. Rere la duresa d'aquelles paraules inicials hi havia una sèrie de consells que el jove autor –que tot just tenia 30 anys– va entomar i va seguir durant dècades: "Treballi molt i molt la seva llengua, fugi de tota mena de pensaments i sentiments abstractes, o massa transcendentals o generals –escrivia Espriu–. No vulgui dir més del que està al seu abast, no s’empari en citacions il·lustres. Culli la bellesa concreta, arran de terra. No es deixi portar de cap facilitat, pateixi la seva poesia, que ella valgui la seva vida. I si no està disposat a pagar aquest preu, val més que ho deixi córrer".

L’Ajuntament de Mataró podria convertir-se en la primera administració sancionada per Antifrau per represaliar un alertador, una figura reconeguda a partir de la llei 2/2023 que regula la protecció de persones que informen sobre infraccions normatives i la lluita contra la corrupció. L'oficina que dirigeix Miguel Ángel Gimeno ha obert un expedient sancionador al consistori en què s'han de confirmar les represàlies identificades en una primera fase de la investigació.

No es coneixen gaires detalls sobre qui era aquell Tom Ros. Era gal·lès, pèl-roig, vestia bé i era amable. Però aquest ni tan sols era el seu nom. De fet, alguns l’anomenaven Tom Son, i d'altres, Tom Redson. Era un malnom, ja que tots els britànics que van arribar a Catalunya per treballar amb els ferrocarrils van ser batejats com a Tom. Fa 175 anys, un 28 d’octubre del 1848, aquest Tom va ser el maquinista del primer trajecte de tren de la història de Catalunya, entre Barcelona i Mataró. Ros es va quedar a viure aquí i s’explica que ja jubilat anava a veure les velles locomotores en uns tallers del Clot, per parlar-hi. Especialment amb la coneguda com la Mataró, amb què havia fet el primer trajecte. Els maquinistes s’estimaven les locomotores com si fossin familiars, d’una forma tan passional que aquell gal·lès no podia viure sense la Mataró, una locomotora que va fer història, però de la qual no sabem què se'n va fer.

M’han parlat de Sant Simó, una ermita marinera de Mataró. Podria ser un dels capítols d’aquesta sèrie. Decideixo anar-hi. De seguida confirmaré que sí, que val molt la pena. M’esperen a l’entrada Quim Tarragó i Lluís Álvarez, molt vinculats a aquesta parròquia, i la directora del Museu de Mataró, Anna Capella. Hi ha dos bonics esgrafiats a la façana. El de l’esquerra representa un pescador, i el de la dreta, una pagesa, amb dues criatures. Una placa exterior indica l’any en què es va acabar l’ermita: 1611. Hi veig una altra imatge que, dissortadament, em situa al segle XXI: roba rebregada a terra, senyal que hi resideix un sensellar.

Un ordinador ple de contingut pedòfil i fins a set discos durs per analitzar. Aquest és el material que la Policia Nacional va trobar a casa del jove de 23 anys de Mataró que estaven investigant per una presumpta agressió sexual a un noi de 14 anys d'Almeria. "No es descarten noves víctimes", apuntaven llavors fonts policials. I així ha sigut: els investigadors han localitzat fins a cinc víctimes més. Ell sempre deia que tenia menys de 18 anys, perquè el menor amb qui parlava no sospités. Sempre xatejaven a través de videojocs o per xarxes socials. El cas de la víctima d'Almeria exemplifica tots els altres: primer les converses anaven sobre el videojoc al qual jugaven, però de seguida van tornar-se íntimes. Les paraules pujades de to van evolucionar a fotografies de contingut sexual. Fins i tot, perquè confiés en ell, el pedòfil li va enviar regals per missatgeria. Finalment, va anar fins a Almeria per quedar amb el menor i van mantenir relacions sexuals.

Un home aparca sobre la calçada mentre espera per recollir la seva mare, que té Alzheimer i problemes de mobilitat. Tot seguit, la Policia Local de Mataró li demana els papers del cotxe. El conductor, molest per la situació, s'hi enfronta i finament els llança a terra el DNI. El que passa després es pot veure al vídeo que el Sindicat d’Habitatge de Mataró ha publicat al seu compte de Twitter en què denuncia els fets i la que descriu com a “desmesurada, xulesca i violenta” actuació policial per gestionar un vehicle mal estacionat. 

La Generalitat posa en marxa una nova estratègia per eixamplar el parc d'habitatge de lloguer social valent-se dels pisos buits detectats en alguns municipis. El procediment, que d'entrada es posarà en pràctica en 14 municipis, consistirà en requerir als propietaris d'aquests pisos –la majoria grans tenidors com bancs o fons d'inversió– que els posin al mercat en un preu baix per a famílies vulnerables. En cas que no ho facin es procedirà a expropiar-los per la via d'urgència, perquè passin a formar part del parc públic per als qui esperen un pis social a les meses d'emergència municipals.

HUB4T és el Centre d'Estudis de Postgrau i Formació Permanent del TecnoCampus. El seu objectiu és formar les persones al llarg de la seva vida amb una experiència educativa altament professionalitzadora, apostant clarament per l'emprenedoria i la innovació.

El TecnoCampus posarà en marxa el curs 2023-2024 dues noves propostes formatives. El nou grau en Nutrició Humana i Dietètica i la doble titulació de Turisme i Gestió del Lleure / Màrqueting i Comunitats Digitals completaran una àmplia oferta de titulacions ja existents en els àmbits de la tecnologia, l’empresa, l’audiovisual i la salut.

El seu club va tornar a aparèixer als mitjans de comunicació. I per fets semblants. I a la mateixa època. L'ARA va publicar el 12 de setembre la denúncia per abusos sexuals d'un exjugador del Club Hoquei Mataró contra Joan P., figura històrica de la institució maresmenca. Això va remoure per dins tot en un grup d'exjugadores de l'entitat, que van veure com els dies següents el nombre de víctimes augmentava fins a quatre. "A la mateixa època, al mateix club, un home abusava de nens i un altre de nenes", lamenta una de les esportistes que l'octubre del 2020 va decidir fer el pas i denunciar el que havia sigut massatgista de l'entitat, Quim P. En total hi ha una quinzena de denúncies: un terç són jugadores del Mataró i la resta són clientes que anaven a la seva consulta privada.

Hores després que l'ARA publiqués dilluns que un noi havia denunciat per abusos sexuals Joan P., una figura històrica de l'hoquei a Mataró, tres persones més han anat als Mossos d'Esquadra per presentar denúncia. En els quatre casos es tracta de persones vinculades al Club Hoquei Mataró, on Joan P. havia sigut entrenador, delegat i directiu, fins al punt de rebre'n una distinció honorífica. Segons va avançar Mataró Audiovisual, la segona denúncia seria per uns fets que es van produir fa quasi quaranta anys, mentre que les dues últimes les han posades dos nois que van patir abusos fa set o vuit anys. En tots els casos, les víctimes eren menors d'edat.

Recorda que la primera vegada va ser quan tenia 12 anys. Als vestidors. Quan s’estava dutxant després d’un entrenament. Joan P. era una figura venerada dins del Club Hoquei Mataró i va aprofitar la seva posició per abusar sexualment d’aquell nen que no entenia el que estava passant. Els abusos van repetir-se al llarg de dos anys, fins que ell va complir els 14 i va poder posar-hi fi. Un dia l’home el va tancar al bany, empenyent-lo a l’interior per intentar abusar-ne sexualment, però el nen va aconseguir desfer-se’n i va marxar. Va ser l’última vegada que va patir abusos d’aquell home que ho era tot al club: havia estat delegat i entrenador i havia sigut vicepresident de l'entitat a la qual havia arribat l’any 1968, quan va aterrar-hi per col·laborar amb la base. Primer va vincular-se a l’equip infantil, ajudant en tasques de delegat, i al cap d’uns anys, va començar a fer d’entrenador dels més menuts. Consultat per aquest diari, Joan P., que aviat complirà 80 anys, ha preferit no fer cap declaració.