Els dos sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han exhibit unitat amb propostes concretes sobre l'acomiadament, l'habitatge, el contracte a temps parcial i el diàleg social i la negociació col·lectiva. Aquest dimarts, les dues organitzacions han presentat un pla conjunt al voltant d'aquestes quatre matèries que suposi un revulsiu per a l'acció sindical, sobretot a les portes del Primer de Maig, però que també serveixi com a "corretja de transmissió" d'aquelles preocupacions que afecten els treballadors i que, a parer de les organitzacions, l'agenda política marcada per la crispació no està recollint. "Estem davant una iniciativa [sindical] que té pocs precedents", ha indicat el secretari d'Acció Sindical de CCOO, Javier Pacheco, en roda de premsa.

"Sempre li agrada recordar que és llicenciada en medicina". És un dels trets que recorda un exdiputat català al Congrés encarregat dels temes econòmics quan se li pregunta què destacaria de la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ara que surt del govern de Pedro Sánchez. La veritat és que la trajectòria de Montero està marcada per la Sanitat. No només és metgessa de formació, sinó que els primers passos professionals els va fer com a gestora d'hospitals. Aquesta, de fet, va ser la seva porta d'entrada a la conselleria andalusa de Salut l'any 2002. I potser per això, Montero torna ara a la seva terra natal anunciant que si guanya les eleccions –és la candidata del PSOE–, una de les primeres mesures serà aprovar un pla per "salvar" la sanitat pública andalusa.

El retrat d'una Espanya amb les fronteres tancades a la immigració perfila una societat més envellida, però també amb pèrdues importants, tant pel que fa a la població com a la mà d'obra en sectors essencials com són les cures, l'educació o la sanitat. També hi hauria un inevitable augment d'impostos i fins i tot el tancament d'escoles, bars, comerços i explotacions agràries. Aquest panorama gairebé distòpic respon a la següent pregunta: com seria l'Espanya del 2075 si els fluxos migratoris es reduïssin un 30% seguint les polítiques restrictives que impulsen gairebé tots els socis de la Unió Europea?

Hi ha una primera crisi del petroli. L’ensenyem a tots els cursos d’història econòmica. La crisi va començar l’octubre del 1973 arran de la guerra del Yom Kippur, quan l'Aràbia Saudita, al capdavant de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), va negar la venda de petroli als països que s’havien alineat amb Israel. Ràpidament, la mateixa OPEP va transformar el boicot en increments de preu. Davant de la rigidesa de la demanda mundial de petroli, l'OPEP va poder repetir els increments de preu diverses vegades fins a arribar a multiplicar-los per quatre en uns pocs mesos, un impacte que es va estendre arreu del món i que va afavorir l’enriquiment obscè dels grans exportadors.

Una de les primeres conseqüències de l'anunci d'eleccions a Andalusia ha estat la sortida de María Jesús Montero del govern espanyol. La vicepresidenta i ministra d'Hisenda haurà de fer les maletes per convertir-se en candidata del PSOE als comicis, anunciats aquest dilluns de manera anticipada pel president Juanma Moreno Bonilla. En la primera roda de premsa d'ençà de l'anunci, Montero ha assegurat aquest dimarts que inicia "aquesta cursa electoral" com a candidata i que la seva marxa com a ministra "serà imminent en els pròxims dies", tal com va dir dilluns.

Ángel Losada (Berna, Suïssa, 1953) és un diplomàtic espanyol amb una llarga carrera a les seves espatlles. Ha sigut ambaixador d'Espanya a Nigèria, a Kuwait, enviat especial de la Unió Europea al Sahel i ambaixador a l'Iran. Ja jubilat, atén l'ARA per analitzar la guerra oberta a l'Orient Mitjà.

Pedro Sánchez entra a la sala decidit, camina amb desimboltura amb la carpeta sota el braç, saluda a les càmeres –"bon dia"–, i es dirigeix directament al canceller, Friedrich Merz. Uns copets a l’esquena, rialla d’orella a orella i xerrada amistosa per escenificar la reconciliació després del xoc pel paper que va fer l'alemany al costat de Donald Trump quan va amenaçar Espanya. L’escena, que es va produir dijous a Brussel·les en el marc del Consell Europeu, és l’exemple més clar de la comoditat amb què Sánchez es mou en l’àmbit internacional. Sabent-se observat, se sent reconegut pel seu no a la guerra en el si de la Unió Europea. Guanyador internament –el CIS avalava aquesta setmana que la majoria dels espanyols estan en contra de l’atac a l'Iran– i també externament, perquè la majoria de països europeus s’han anat alineant amb la posició espanyola en contra de l'atac dels EUA i Israel. Politico avalava la tesi aquesta mateixa setmana. Primer era un outsider... i ara tots volen estar al seu bàndol, relatava.

Després d'una topada inèdita amb els ministres de Sumar pel pla de xoc contra la guerra de l'Iran, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest divendres a la Moncloa per explicar un nou escut social que ha definit com el "més gran" de tot Europa. Tindrà dues potes: un paquet de rebaixes d'impostos al combustible, el gas i l'electricitat, i un altre decret llei sobre habitatge amb la pròrroga dels contractes de lloguer fins a dos anys. Ha dit que en total seran 80 mesures que costaran 5.000 milions d'euros a les arques públiques, bàsicament per la baixada de la pressió fiscal. "Espanya està més ben preparada que altres països per fer front al xoc energètic derivat de la guerra il·legal de l'Iran", ha reivindicat en referència a la seva aposta estratègica per les renovables. Alhora, Sánchez ha lamentat que cap pla, "per molt ambiciós que sigui", podrà "neutralitzar totes les misèries" del conflicte i s'ha mostrat "enfadat per la situació del món".

El PSOE i Sumar ultimen el contingut del decret llei per fer front a les conseqüències de la guerra d'Iran, que s'aprova aquest divendres en un consell de ministres extraordinari. Els socis de coalició han de transitar en un equilibri difícil: s'ha de convalidar al Congrés dijous que ve i això vol dir que necessita el suport des de Junts fins a Podem. Per això hi ha un estira-i-arronsa sobre les mesures que ha d'incloure el pla de xoc: segons diverses fonts consultades per l'ARA, el govern espanyol incorporarà en el paquet rebaixes d'impostos per intentar acontentar Junts; i, a canvi, el PSOE i Sumar pressionen els de Carles Puigdemont perquè avalin mesures que tinguin a veure amb l'habitatge, com la pròrroga dels contractes de lloguer o la suspensió dels desnonaments que fins ara han tombat a la cambra espanyola. I és que l'habitatge és una condició sine qua non de Sumar, ERC, EH Bildu i Podem.

L'oposició d'Esquerra Republicana, sumada al rebuig del PP, Vox i UPN, ha fet naufragar la llei que va impulsar el PSOE al Congrés per rebaixar la taxa d'alcohol al volant de 0,5 grams per litre en sang a 0,2 per a conductors professionals i novells. Ha sigut el primer cop aquesta legislatura que els republicans han tombat una llei promoguda pels socialistes –també van votar en contra de la llei contra el proxenetisme, però el seu vot no va ser determinant–. La decisió arriba, precisament, el mateix dia que el PSC i ERC han acordat que el Govern retiri els pressupostos de la Generalitat per evitar que divendres Salvador Illa patís una patacada parlamentària. "Aquesta llei no evitarà els accidents, el que farà és provocar molta frustració", ha argumentat la diputada Inés Granollers durant el debat a la comissió d'Interior de la cambra baixa. La republicana ha lamentat que els socialistes siguin "covards" per no instaurar una taxa al voltant del 0,0 i ha esgrimit que la norma és "molt cínica" i conté una "falsa promesa". En canvi, el PSOE, Sumar, Junts, Bildu i el PNB hi han donat suport. La votació s'ha saldat amb 18 vots a favor i 19 vots en contra. Malgrat el revés parlamentari, els socialistes s'han compromès a presentar la llei "exactament igual" perquè la seva proposta és "innegociable".

Hi havia expectació aquest dijous al Cercle d'Economia per escoltar la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ja que parlava d'un tema que genera polèmiques polítiques i demagògiques: la immigració. Precisament aquest fòrum d'opinió presidit per Teresa Garcia-Milà va emetre fa uns dies una nota d'opinió en la qual reclamava modular l'arribada d'immigrants i alinear-la a un nou model econòmic basat en una productivitat més gran. I també exigia una "veritable política d'immigració". Saiz, acostumada a difondre les consecucions de l'executiu de Pedro Sánchez (fins i tot s'ho va fer venir bé per acabar les declaracions als periodistes abans d'entrar amb un No a la guerra), no va satisfer del tot quan li van fer preguntes.

La representació diplomàtica de l'Estat a Israel s'ha rebaixat oficialment. Fa sis mesos, el govern espanyol va cridar a consultes la seva ambaixadora a Tel-Aviv, Ana María Salomón, després d'un nou xoc amb el govern de Benjamin Netanyahu, amb qui les relacions es van tensionar des de l'ofensiva militar sobre la Franja de Gaza. I aquest dimecres, l'executiu de Pedro Sánchez ha formalitzat el seu cessament a través de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La sortida arriba "a proposta" del ministre d'Assumptes Exteriors, José Manuel Albares, i després d'haver-se discutit en el consell de ministres d'aquest dimarts. Ara, al capdavant de l'ambaixada espanyola a Israel s'hi queda una encarregada de l'àrea de negocis, expliquen fonts del ministeri d'Exteriors, deixant la representació diplomàtica "al mateix nivell" que l'ambaixada d'Israel a Madrid.

El govern espanyol està decidit a aprovar un pla de mesures per afrontar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà, però abans vol parlar amb els partits al Congrés, de qui en necessitarà l'aval, així com amb els agents socials (sindicats majoritaris i patronals). D'aquesta manera, la Moncloa activarà una "ronda de contactes", en paraules de la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, amb les diferents formacions per avaluar quines mesures es poden prendre –també li servirà per conèixer les exigències dels partits i que alguns, com Podem o el PP, ja han posat damunt la taula–. Una particularitat d'aquesta ronda serà, però, la inclusió de Vox, a qui l'executiu de Pedro Sánchez ha deixat fora en altres ocasions. De fet, el va excloure de la ronda de contactes del mes de gener passat per informar sobre l'enviament de tropes espanyoles a Ucraïna.

La guerra a l'Iran i les seves ramificacions a l'Orient Mitjà no només estan pressionant els preus de les matèries primeres com el petroli o el gas, sinó que ja es nota "a la butxaca dels espanyols i al seu dia", tal com ha reconegut el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dilluns des de Brussel·les. Des de l'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran, el govern espanyol està fent un seguiment de l'impacte del conflicte sobre l'economia espanyola i es mostra obert a adoptar mesures. "Aquest govern respondrà", indiquen fonts governamentals. L'escenari actual ha despertat el fantasma de fa quatre anys, quan l'atac rus a Ucraïna va desencadenar una crisi energètica i inflacionista sense precedents: el preu del MWh al pool elèctric, per exemple, va fer pols tots els rècord.

El pla inicial era aprovar la llei de secrets oficials abans que acabés el 2025, però l'objectiu no només no s'ha complert, sinó que la llei continua encallada al Congrés. Una setmana després que el govern espanyol desclassifiqués els documents del 23-F, no ha estat capaç de desbloquejar la norma que ha d'emparar legalment aixecar el secret de matèries reservades. La Moncloa va enviar al Congrés el projecte el juliol de l'any passat, però fonts del grup socialista admeten a l'ARA que ara per ara no hi ha cap "novetat" sobre aquesta reforma i que el seu projecte de llei "no té els suports necessaris" per tirar endavant.

L'atac dels Estats Units i Israel a l’Iran ha donat a Pedro Sánchez una oportunitat per tornar a connectar amb un ampli segment de l’electorat espanyol. Però no és aquesta l’única raó per la qual ha optat per aquest camí. Aviat han començat les especulacions sobre l’oportunisme de la decisió del govern i el seu president. S’ha considerat inclús la hipòtesi d'una triple convocatòria a les urnes, que faria coincidir les autonòmiques d’Andalusia, el mes de juny vinent, amb una anticipació de les generals i les catalanes. Són càlculs prematurs. Tal com va la legislatura –sense possibilitats d'aprovar pressupostos ni d'impulsar reformes importants que requereixin la tramitació de projectes de llei–, seria lògic que Sánchez aprofités la primera oportunitat en què tingués alguna expectativa favorable de passar una nova revàlida electoral. Però haurà d’anar amb compte, perquè en moments d’un escenari bèl·lic i de molta incertesa i inestabilitat pel qüestionament de la legalitat internacional, es fa més difícil preveure els moviments electorals. També, l’opció que ha pres ara el líder socialista obeeix a la seva versatilitat per fer de la necessitat virtut, expressió que ell mateix va utilitzar en el comitè federal del seu partit per justificar la llei d'amnistia als líders independentistes catalans.

Pedro Sánchez s'ha refermat en el "No a la guerra" que el situa com l'antítesi de Donald Trump dins de la Unió Europea i ha redoblat el pols al president dels Estats Units amb la publicació d'un article a 'The Economist' aquest divendres. El president del govern espanyol hi exposa el posicionament que l'ha dut al xoc amb l'administració Trump i argumenta que no deu "obediència cega" als EUA en el "camí temerari" que ha emprès a l'Iran, per molt que sigui un país aliat. Sánchez hi ha insistit en la compareixença posterior a la cimera hispano-portuguesa celebrada a Huelva. "Entre països aliats és bo ajudar quan es té raó i també assenyalar quan s'està equivocat o s'està cometent un error", ha dit.

Al govern espanyol se li acumulen els projectes de llei al Congrés i aquesta setmana alguns dels partits del bloc d'investidura l'hi han recordat. Amb la desclassificació dels documents del 23-F, els socis, en particular les formacions basques, li han exigit que tregui la pols a una reforma que va iniciar el seu tràmit parlamentari l'estiu del 2025, és a dir, fa més de mig any: la llei franquista de secrets oficials. Les anades i vingudes amb aquesta norma han estat constants, fins al punt que hi ha dues propostes damunt la taula, la de l'executiu de Pedro Sánchez i la del PNB, partit que històricament ha fet bandera de la necessitat de deixar enrere la llei de secrets de 1968. De fet, la iniciativa dels jeltzale va superar el seu primer examen al Congrés el febrer del 2024.

El govern espanyol aprovarà aquest dimarts la desclassificació dels documents relacionats amb l'intent de cop d'estat del 23-F. Quan fa exactament 45 anys dels fets del 1981, l'executiu fa el pas per saldar un "deute històric" amb la ciutadania, segons ha reivindicat Pedro Sánchez en un missatge a la xarxa social X. La desclassificació es farà efectiva aquest dimecres amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, a partir d'aquell moment, tota la documentació estarà disponible per a "totes les persones interessades" a la pàgina web de la Moncloa, segons fonts del govern espanyol. La notícia ha estat aplaudida pels socis del PSOE, si bé ja han reclamat anar més enllà i desbloquejar la reforma de la llei de secrets oficials, que data del franquisme.

El govern espanyol fa un pas més en la promesa feta arran de l'esclat del cas Santos Cerdán per tallar de soca-rel la corrupció a les institucions i les empreses. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda en primera volta (per tant, tot just comença el tràmit) a l'avantprojecte de llei orgànica d'integritat pública que, entre altres coses, endureix el control sobre les donacions als partits polítics, però també la pena d'inhabilitació i prohibició a participar en la contractació pública a les empreses que s'han vist implicades en un cas de corrupció. A més de partits i empreses, el focus també es posa en l'administració pública.