El Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat no admetre l'últim intent del grup ultracatòlic Abogados Cristianos d'aturar l'eutanàsia de la Noelia, que des de l'estiu del 2024 està en suspens pel procediment judicial que impulsa el seu pare. El Constitucional descarta que durant aquest procés s'hagin vulnerat els drets de l'home, i amb el seu no es tanca l'última oportunitat que tenien el pare de la Noelia i Abogados Cristianos en la jurisdicció espanyola per impedir la decisió de la noia.

Tot i trobar-se a Madrid, Costa-Gavras (Loutra-Iraias, 1933) no ha estat aliè a les dinàmiques de Sant Jordi durant la promoció a Espanya d'El último suspiro (Le dernier souffle en la versió original), el seu últim film sobre la mort digna, que s'estrena aquest divendres. El director de cinema grec –francès d'adopció– recorre al seu amic Jorge Semprún, que va morir a París el 2011, a l'hora de triar una recomanació literària. La novel·la El llarg viatge és el testimoni d'una època marcada pels totalitarismes, un dels grans temes de la filmografia del cineasta, que va abordar en col·laboració amb l'escriptor i polític espanyol a pel·lícules com Z (1969) o La confessió (1970). "Amb Semprún havíem començat a pensar en un film sobre la Guerra Civil espanyola. Malauradament, es va posar malalt", recordava aquest dimecres.

"La mort encara és molt tabú i no estem preparats per a una mort programada, per saber que el pare es mor al cap de 15 dies i que es mor perquè ell ho ha decidit així, que hi veu un alliberament". Pau Gonzàlez és el fins ara regidor d'Educació i del districte de l'Eixample de Barcelona pels comuns. També anava al número deu de la llista d'Ada Colau i, de moment, ha quedat fora de l'Ajuntament. I és, abans que tot això, el fill de Toni Gonzàlez, que va morir a l'abril després de demanar l'eutanàsia. "Va ser molt valent i li vaig poder dir que ho pensava", explica Gonzàlez, que assegura que es van sentir molt acompanyats en tot el procés i que va tenir el temps de dir-li tot el que necessitava dir-li. Aquest últim any, diu, ha viscut un curset accelerat de gestió de les emocions i d'aprendre a veure la mort com una pantalla més de la vida. I ara compleix, a través de l'ARA, el compromís adquirit amb el pare de fer pública la seva decisió per si ajuda algú que, com ell, està patint. Escull pujar al Tibidabo a fer-se les fotos en un homenatge íntim al pare, que és qui l'acompanyava fins al parc d'atraccions, on va tenir una de les seves primeres feines, perquè fes pràctiques amb el cotxe just després de treure's el carnet. Un record bonic.

La llei de l'eutanàsia, que garanteix el dret a posar fi a la pròpia vida amb assistència mèdica en cas de patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment crònic i impossibilitant, ha ajudat a morir 60 persones a Catalunya en el seu primer any en vigor. I més de la meitat ho han pogut fer a casa seva i acompanyats dels seus. La Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'organisme independent encarregat d'assegurar i controlar que les sol·licituds compleixen els requisits legals tant abans com després de demanar aquesta pràctica, ha rebut 137 peticions d'assistència mèdica per morir dignament i n'ha aprovat més de la meitat, un total de 78. Dels 18 sol·licitants que han rebut l'autorització però no han completat el procés, 4 han hagut d'ajornar el dia de la prestació, 9 van morir abans que se'ls apliqués l'eutanàsia i cinc ja tenen la prestació en curs. La majoria de persones que han rebut l'aval de la comissió patien malalties neurològiques greus (neurodegeneratives, demències i pèrdua completa de la mobilitat) i càncers incurables.

Catalunya ha sigut de les primeres comunitats de l'Estat a desplegar la llei de l'eutanàsia, després que al març Espanya aprovés definitivament la seva despenalització, i des del 25 de juny ja es pot exercir a Catalunya el dret a posar fi a la pròpia vida amb assistència mèdica en cas de patir una malaltia greu i incurable, amb patiment insofrible, o un patiment greu, crònic i impossibilitant. Des de llavors 24 persones ja han exercit aquest dret i han rebut ajuda per morir a Catalunya.

No se'ns ha esborrat el nom, Ramón Sampedro, ni la teva imatge estirat al llit parlant amb lucidesa de la vida i de la mort, escrivint poemes amb la boca o bevent aigua amb una palla de plàstic. El que vas fer el 1998, al cap de vint-i-tres anys, ja és legal. Tu vas ser el primer. El que vas obrir el debat i el camí.

En grec eutanàsia significa mort bona (thànatos vol dir mort i eu bo), s'encarrega de recordar l'Adrián Conesa, que sap del que parla. Nascut i crescut fins als set anys a Badalona, el 1961 va marxar a Bèlgica, on vivia el seu pare, fill d'exiliats republicans. Allà aquest metge ja jubilat ha aplicat l'eutanàsia una vintena de vegades i ara forma part d'un col·lectiu que assessora especialistes joves que han agafat el seu testimoni. "A Espanya s'haurà de posar en marxa una tasca d'informació i formació de ciutadans i metges. Aquí fa 18 anys que la llei existeix, però molts pacients la ignoren i molts metges no saben com procedir", explica Conesa en una conversa telefònica amb l'ARA.

Un tribunal holandès ha absolt una geriatra acusada d'haver practicat l'eutanàsia a una dona de 74 anys que patia Alzheimer i ha resolt que la metge no va cometre cap assassinat, sinó que va actuar d'acord amb el que havia dit la pacient abans de perdre la memòria.

L’Antoni Monguilod (Malgrat de Mar, 1945) se’n vol anar abans que l’atròfia multisistèmica que pateix sigui del tot irreversible. Diu que no té por a la mort, i la seva família ho sap des de fa temps. Des que va ser diagnosticat el 2012, l’home, que ara té 74 anys, ha tingut clara la seva voluntat: poder morir sense patiment. Perquè el que sí que tem és que la malaltia neurodegenerativa el converteixi en una càrrega per a la Magdalena Fornès, la seva dona i cuidadora a temps complet.

Antoni Monguilod, un veí de Malgrat de Mar malalt d'atròfia multisistèmica -un tipus de Parkinson- des de fa dotze anys i que ja no es pot valer per si mateix, suplica als polítics que legalitzin ja l'eutanàsia per deixar de "patir" i poder morir "dignament". Monguilod, de 74 anys, emplaça l'administració a reconèixer que decidir sobre la mort "és un dret fonamental" i que "ningú hauria d‘intervenir en la voluntat d’una persona que vulgui deixar aquest món si no és per ajudar-la".

El cas d’Ángel Hernández i de la seva esposa, María José Carrasco, ha tornat a posar damunt de la taula mediàtica la qüestió del suïcidi assistit i de les diverses formes en què s’entenen l’eutanàsia i la mort digna. Segurament, el fet que es gravés audiovisualment la mort de María José Carrasco i el fet inèdit de la posterior autoinculpació, la detenció i la imputació criminal davant un jutjat sobre violència de gènere d’Ángel Hernández han significat un salt qualitatiu en el debat. S’entén, llavors, l’interès concedit pels mitjans de comunicació a aquest assumpte.

Ángel Hernández ja és a casa. Després de passar les primeres hores del dol per la mort de la seva dona en una cel·la, ahir assegurava que se sent en pau. Ell la va ajudar a morir, tal com ella li havia demanat, després de tres dècades patint una esclerosi múltiple. Hernández va reconèixer els fets davant del jutge i ara s’exposa a fins a sis anys de presó per un delicte de cooperació en el suïcidi perquè l’eutanàsia no està permesa a Espanya. En una trobada amb els mitjans a casa seva va assegurar que no té por i que està “tranquil” perquè ara la seva dona, María José Carrasco, “ha deixat de patir”.

El científic australià David Goodall, que va demanar assistència a l'organització Exit de Suïssa per suïcidar-se, s'ha injectat un medicament letal i ha mort avui, segons ha confirmat l'entitat. Ahir en una roda de premsa Goodall va dir que esperava que la seva acció faci que les coses canviïn al seu país i es permeti que les persones grans puguin decidir quan volen morir. Goodall, un reconegut botànic de 104 anys que havia publicat en revistes científiques, es va convertir en un activista de l'eutanàsia –que està prohibida al seu país, amb excepció d'un estat, que l'ha legalitzat recentment però de manera molt restringida.

El Congrés de Diputats tornarà a debatre aquesta primavera la despenalització de l'eutanàsia. La setmana que ve està previst que obri el ple de dimarts, a les 15 h, la iniciativa legislativa del Parlament que instava les Corts a canviar l'article 143.4 del Codi Penal per legalitzar el suïcidi assistit. A aquesta iniciativa s'hi sumarà la proposició de llei registrada pels socialistes aquest dijous per despenalitzar l'eutanàsia i convertir-la en un servei bàsic de salut, com un dret universal. La cambra baixa ja té encarrilada una altra norma per regular la mort digna presentada per Ciutadans, un debat que el PSOE considera una "qüestió ben diferent que requereix d'un debat separat", ha explicat la senadora socialista María Luisa Carcedo en roda de premsa des de Ferraz.

David Goodall és un australià que el mes passat va complir 104 anys i ja no vol viure més. Científic de formació, activista del dret a l’eutanàsia, està volant aquest dimecres cap a Suïssa a la recerca d'una mort digna perquè el seu país no l'hi pot garantir. Al seu quadre mèdic només hi ha la vellesa centenària, cap malaltia terminal, però vol posar fi voluntàriament a la seva vida. “Lamento enormement haver arribat a aquesta edat”, va confessar l’home a la cadena ABC en la festa d’aniversari que va celebrar amb pastís i espelmes, envoltat de la seva família, que li dona suport. “No soc feliç. Em vull morir. No és especialment trist. El que és trist és que t'ho impedeixin”, continuava. A Süissa, un país que fa anys va legalitzar la mort assistida, podrà sotmetre’s a l’eutanàsia en un centre que ha acceptat la seva sol·licitud.

Alfie Evans, el nen de 23 mesos que tenia una malaltia degenerativa cerebral rara, ha mort aquest dissabte després d'una polèmica batalla legal. Els jutges van ordenar retirar-li el suport vital contra la voluntat dels seus pares i en interès del menor. El nen ha mort a l'hospital pediàtric Alder Hey de Liverpool, després que la justícia desestimés traslladar-lo a un hospital que oferia el Vaticà.

El ple del Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar aquest divendres l'avantprojecte de llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d'atenció final de la vida. L'avantprojecte té per objecte "garantir el respecte a la dignitat i autonomia del malalt, així com l'expressió dels seus desitjos i valors, la seva voluntat i vetllar per la qualitat de la seva vida durant aquest procés".