Si hi ha un futbolista que no passa inadvertit als terrenys de joc, aquest és Adama Traoré. Conegut pel seu físic cridaner i la seva potència sobre la gespa –més pròpia d’un jugador de futbol americà–, el jugador de l’Hospitalet de Llobregat ha convertit les seves condicions atlètiques i la seva musculatura en una insígnia i en el seu principal argument competitiu. Una genètica privilegiada que, paradoxalment, sembla haver passat de virtut a problema.

Des de la primavera del 2022, arran de la sortida forçada de Roman Abramovich del Chelsea precipitada per la invasió d'Ucraïna, els nous propietaris del club, el consorci BlueCo, format per quatre inversors americans i un de suís, han empès els blues a protagonitzar una revolució més econòmica que no pas futbolística, malgrat la renovació total de la plantilla i el pas de sis entrenadors –dos d'interins–, inclòs l'actual, Enzo Maresca.

"Quatre ferits molt, molt greus encara són a l'hospital", ha informat aquest dimarts al matí l'alcalde de Liverpool, Steve Rotheram, en referència a l'atropellament múltiple al centre de la ciutat que hi va haver dilluns a mitja tarda, minuts després que passés la rua amb l'autobús dels Reds, que celebraven el títol de la Premier League amb quasi un milió de persones als carrers. A Water Street, poc després de les sis, un Ford Galaxy de color gris –d'acord amb els testimonis presencials– primer va fer marxa enrere i després va accelerar i va envestir un nombrós grup d'aficionats. El balanç és de 47 víctimes, quatre de les quals van quedar atrapades sota les rodes. Eren tres adults i un nen i es desconeix a hores d'ara si són les mateixes que continuen ingressades en un centre sanitari. Els bombers van haver d'intervenir per rescatar-les. En total, vint-i-set persones van requerir assistència hospitalària i vint van ser ateses in situ pels equips d'emergència.

Les batalles legals entre la Premier League i el Manchester City, el club propietat de l'Abu Dhabi United Group, han viscut aquest dilluns un nou i significatiu episodi. Un tribunal d'arbitratge particular a què se sotmeten els membres de l'associació ha anul·lat parcialment algunes de les normes anomenades APT (associated party transaction), destinades inicialment a prevenir acords comercials desproporcionats amb empreses vinculades a la propietat dels clubs, fet que podria afavorir a algunes entitats avantatges competitius.

El futur del Manchester City es juga aquesta temporada fora dels terrenys de joc. Ni Pep Guardiola –el contracte del qual acaba el mes de juny vinent–ni Erling Haaland, ni Kevin de Bruyne, ni Bernardo Silva, ni tampoc İlkay Gündoğan hi tenen massa a dir. En tot cas, és Ferran Soriano qui se la juga més. I, en certa manera, el futur de la Premier League també està en qüestió. Perquè des d'aquest dilluns, i durant les deu setmanes que venen, es jutja la legitimitat dels mitjans financers utilitzats pel club a partir d'un any després (2009) que el comprés el xeic Mansour bin Zayed Al Nahyan a través de l'Abu Dhabi United Group. Des del moment de l'adquisició, el City ha guanyat vuit títols de lliga i la Lliga de Campions el 2023.

Per segon any consecutiu, la Lliga ha tornat a quedar fora del podi dels campionats nacionals que més gasten en el mercat de fitxatges estiuenc. Tot i incrementar un 43% la inversió realitzada l’estiu passat, fins als 559 milions de dòlars (542 milions d'euros), ha quedat per darrere de la Premier League, la Serie A i la Ligue 1, segons l’International Transfer Snapshot 2024, estudi que elabora la FIFA amb dades reals a tancament del mercat. Segons es desprèn de l’informe, la inversió conjunta dels clubs del campionat espanyol li ha permès superar la Bundesliga i la Saudi Pro League, que l’any passat l’havien superat. 

Dotze lligues en quinze temporades. Aquestes són les inabastables dades que ha aconseguit Pep Guardiola des que va començar la seva etapa com a entrenador en el futbol professional. Només n’ha perdut una amb el Barça (2011-2012) i dues amb el Manchester City (2016-2017 i 2019-2020) –cap amb el Bayern–. El conjunt citizen s’ha tornat a proclamar campió de la Premier League després de superar el West Ham a l'Etihad Stadium (3-1) a l’última jornada. Aquesta és la quarta lliga consecutiva dels skyblues, encara que, com en els últims anys, no han pogut dominar-la de principi a fi com tant li agrada al tècnic.

Cada vegada són més els aficionats als equips femenins de futbol i més dones àrbitres xiulen els partits, i aquesta normalització del sector ha fet que l'esport femení estigui cada vegada més a prop a ser tractat igual que el masculí. Però, tot i els avanços socials en general i en l'àmbit esportiu en particular, hi ha reductes que s'entesten a seguir encallats en la misogínia, el masclisme i la cosificació de les dones. Aquest és el cas d'un sector dels aficionats de l'equip britànic de futbol de l'Arsenal.

L’Aston Villa era a la segona divisió anglesa el 2019. Fa quinze anys que no participa en la fase de grups d’una competició europea. En les últimes tres dècades, només ha aixecat un títol, una Intertoto. Al Villa Park hi arrossega, de mitjana, poc més de 42.000 espectadors. I, malgrat tot, aquest serà un dels nombrosos clubs anglesos que, si ho necessiten, podrien arribar a invertir força més diners que el Barça en nous fitxatges aquest estiu. El motiu? N'hi ha diversos: des de la televisió al fair play financer, passant pel múscul econòmic dels propietaris dels clubs de la Premier. 

Punt final a un mercat de fitxatges d'hivern que ha sigut tal com es preveia des del mes de desembre. Ja va assegurar Xavi Hernández en diverses ocasions que la finestra FIFA per al Barça, així com per a la resta dels equips espanyols –i de tot Europa, amb una sola excepció–, seria tranquil·la. Els clubs de futbol de la Premier League, en canvi, demostren el seu poder a Europa amb els últims fitxatges d'aquest mes de gener. En total, els anglesos han fet una despesa històrica de 824 milions d'euros. La Superlliga ja existeix. No cal que Florentino Pérez i Joan Laporta la promoguin.

El calendari de la Premier League per a la temporada 2022-23 ja està disponible per a tothom. Així, els aficionats ja saben on hauran d'anar cada cap de setmana a animar el seu equip. I en els partits de visitant, sabran per endavant què els costarà l'entrada: només 30 lliures (uns 35 euros aproximadament).

Trobar-se un futbolista que no només s'expressi amb la pilota és una cosa especial. Oriol Romeu (Ulldecona, 1991) acaba de publicar el seu primer llibre, Una temporada inoblidable: el viatge interior d'un futbolista, en què presenta el recorregut diari de la vida d'un jugador professional. Format al futbol base del Barça, va marxar al Chelsea amb només 19 anys. Ara, és un dels capitans del Southampton, on juga des del 2015, i vol seguir a la Premier League "fins que el cap i les cames aguantin". No té xarxes socials, participa en clubs de lectura i atén a l'ARA per reflexionar sobre temes que tracta al llibre, com el consumisme, la filosofia o la psicologia en el món del futbol.

Els crits que tallaven el gèlid vent d'Östersund no venien de la graderia. A l'estadi no hi havia ni una ànima; tampoc cap pilota sobre la gespa. Aquell vespre, al gol s'hi arribaria amb les notes de Txaikovski. Els llums del teatre de la ciutat sueca s'havien apagat, i dos milers de persones esperaven assegudes a les butaques. S'estava a punt de disputar un dels partits més importants de l'any: la representació d'El llac dels cignes, interpretada per tota la plantilla de l'equip de futbol. Aquesta és la història d'un equip que va fer de l'art el camí cap a l'èxit.

El mercat d’hivern és la darrera oportunitat que tenen els equips de revertir o potenciar dinàmiques amb fitxatges. Aquest període de traspassos ha estat una mostra més de l’exhibició del múscul financer de la Premier League. Els seus últims cinc classificats han invertit més que qualsevol altra lliga. El Newcastle, que va ser adquirit per un fons d'inversió de l'Aràbia Saudita, ha estat l'equip que més ha gastat, seguit de Juventus i Barça.

Des del primer ministre britànic fins a l'últim aficionat dels sis clubs anglesos implicats inicialment en el projecte de la Superlliga europea de Florentino Pérez van protestar furiosament davant la possibilitat de la creació d’un nou torneig que trenqués els vincles emocionals i econòmics amb la Premier League. Negoci i nacionalisme futbolístic van acabar, almenys de moment, amb un projecte difús que enfrontava gairebé tots els clubs més poderosos d’Europa, amb excepció del Bayern Munic i el PSG, amb la UEFA.

N'hi ha prou amb veure un partit de la Lliga per comprovar que les conseqüències del covid continuen afectant el futbol. En l'últim partit al Camp Nou entre el Barça i el Getafe, només 26.543 espectadors van poder entrar a l'estadi, poc més del 25% de l'aforament del temple blaugrana. S'esperaven pocs moviments en aquest mercat de fitxatges, amb clubs buscant agents lliures i reduint els sous dels seus jugadors. Però, en molts casos, ha acabat sent al contrari. A la Premier els bitllets volen, els dos millors jugadors dels últims anys han canviat de club i Mbappé, finalment, continuarà jugant a París. El mercat de fitxatges de la pandèmia havia de ser sense grans moviments, el contrari del que ha passat. Al final ha servit per constatar la bona salut de la Premier League anglesa i els problemes de la Lliga espanyola. Els clubs de la Premier s'han gastat 1.340 milions en jugadors, mentre que la Lliga s'ha quedat en 293 milions. El Barça, arruïnat, no ha gastat ni un euro en traspassos. El Madrid, tan sols 30. Només l'Atlètic de Madrid, amb més de 70 milions entre De Paul, Cunha i un Griezmann que hi ha tornat cedit, i el Vila-real han animat el mercat. Els clubs de la Serie A italiana s'han gastat 552 milions, els de la Bundesliga alemanya 416 i els francesos 384.

Segons mitjans de Portugal, l'acord ja és definitiu. Cristiano Ronaldo jugarà la temporada vinent al City. La seva segona etapa a la Premier arriba dotze anys després de deixar bocabadat el món defensant la samarreta del Manchester United. Les quantitats de l'operació són encara una incògnita, però el Juventus va valorar Ronaldo en 30 milions, i el rematador portuguès podria rebre un salari d'uns 15 milions d'euros. Això són 16 menys del que cobra a la Juve, però s'asseguraria així estar en un candidat directe a la Champions –competició fetitxe de Ronaldo– i el seu últim gran contracte, així com una possible vinculació directa amb el New York City, equip que forma part del City Football Grup.

Els contagis continuen creixent a la que vol ser la millor lliga del món i, per disminuir el risc, la Premier ha decidit no alliberar els internacionals que han d'anar a països de la llista vermella durant les aturades per seleccions de setembre i octubre. Mentre la decisió a Anglaterra s'ha pres per unanimitat, a Espanya la Lliga ha comunicat que deixa la decisió als clubs. De la mateixa manera, la institució dirigida per Javier Tebas ha manifestat que adoptarà accions legals contra la decisió de la FIFA d'augmentar el període internacional de la CONMEBOL, que comporta que alguns jugadors no puguin combinar la selecció amb la lliga.

Les quatre grans lligues posen punt final a la temporada més atípica, en què la fredor de l'ambient i el silenci s'han apoderat dels escenaris. Malgrat tot, com cada any, el millor futbol europeu ha deixat pel camí alegries i decepcions.

L'intent fallit de la creació d'una Superlliga europea ha suposat un abans i un després a l'Arsenal FC. Quan l'històric club londinenc va confirmar la seva participació en el polèmic projecte presidit per Florentino Pérez, els seus aficionats van reaccionar de forma adversa, protestant als afores de l'Emirates Stadium i exigint l'adeu de Stan Kroenke, propietari de l'entitat i creador de Kroenke Sports and Entertainment.