Derrota del Barça a l'anada dels quarts de final de la Champions contra l'Atlètic de Madrid (0-2). A continuació, uns apunts en calent.

El cor del Barça va bategar fins al darrer minut, fins a l'última pilota dividida, fins al darrer alè del darrer aficionat que, com tots els jugadors del seu equip, va creure-hi fins al final (3-0). Els futbolistes de Hansi Flick van demostrar una fe indestructible, impulsats per més de 45.000 ànimes que els van acompanyar en un intent de remuntada tan quimèric com somiat. Marc Bernal, amb un doblet i un partit que el consagra com el mig centre del present i del futur, i Raphinha, després d'un penal provocat per un Pedri que ja és un bocí de l'escut, van alimentar unes esperances que no es traslladen en un bitllet per a la final de Copa, però que són una mostra de l'orgull immensurable d'un equip ple de joves i de talent. No es va aconseguir capgirar el 4-0 d'una anada nefasta, però sí que es va recuperar el crèdit per caminar amb el cap ben alt fins al final de la temporada.

El Barça va quedar ferit de mort a la Copa després de caure per 4 a 0 al camp de l’Atlètic de Madrid a l’anada de semifinals. El resultat va ser tan contundent com sagnant per a un equip que no va tenir recursos ni en atac ni en defensa. Els locals, amb un joc molt físic i amb molt d’ofici, van sentenciar el partit i l’eliminatòria amb quatre gols a la primera meitat d’un duel en què, per increïble que sembli, el marcador va acabar fins i tot curt contra un rival que, sense opcions a la Lliga i amb dubtes a Europa, s’aferrava a la Copa com l’única opció real d’aconseguir un títol.

El Barça jugarà les semifinals de la Copa del Rei davant l'Atlètic de Madrid. Després d'eliminar el Guadalajara (0-2) de Primera Federació i el Racing de Santander (0-2) i l'Albacete (1-2) de Segona Divisió, els blaugranes hauran de superar els matalassers per ser a la final de Sevilla. "Serà un partit molt important, tenim moltes ganes que arribi l'eliminatòria. La part bonica de la Copa és que tothom pot competir amb tothom, l'Albacete va eliminar el Reial Madrid", ha comentat Balde abans de conèixer el rival. L'anada serà el 10, l'11 o el 12 de febrer a Madrid, mentre que la tornada es jugarà el 3, el 4 o el 5 de març al Camp Nou. L'altra eliminatòria de la Copa del Rei la disputaran l'Athletic Club i la Reial Societat.

Si s'ha passat la majoria del 2025 perdent, no és gens estrany que el Girona hagi acomiadat l'any amb una nova derrota. A Montilivi, malauradament, ja s'han acostumat a patir decepcions. Contra l'Atlètic de Madrid, a més, pràcticament no ha presentat ni oposició i els punts ja havien volat abans del descans (0-3). Caldrà fer-ho molt millor el 2026, perquè els de Míchel es menjaran el raïm des de la zona de descens, i afinar durant el mercat d'hivern, en què s'esperen reforços per canviar la situació actual.

La temporada de consolidació de l'Espanyol a l'elit, la que trenca amb Rastar Group i deixa enrere una dècada amb una classificació europea i dos descensos traumàtics, va començar amb molt bon peu. Canvi de propietat, augment d'abonats, èxit de vendes de la nova samarreta (ahir la cua sortia de la botiga), imbatibilitat a la pretemporada... tot el hype que hi ha al voltant del club perico des de la marxa de Joan Garcia el va esbravar amb 37 minuts el rejovenit Atlètic de Madrid, de nou candidat a tot, amb un golàs de falta de Julián Álvarez. Però una acció d’estratègia executada per Edu Expósito i culminada per Miguel Rubio i un autèntic golàs de Pere Milla a les acaballes del partit va desfermar la festa a l'RCDE Stadium, en èxtasi amb l'actuació colossal dels de Manolo González, que van enviar Simeone al racó de pensar.

El 14 de juliol, l’Espanyol va anunciar que Rastar havia arribat a un acord amb Velocity Sport Limited (VSL) per vendre-li el club a canvi de 130 milions d’euros. Dues setmanes després, els accionistes del conglomerat xinès van acceptar en junta d’accionistes el canvi de mans, que inclou un 16,45% de les accions de VSL, que controla l’entitat periquita i el Burnley anglès, els dos equips sota el paraigua del hòlding empresarial dirigit per Alan Pace.

"Cada partit del Girona a Primera ha de ser una festa", reflexionava fa uns anys Jordi Guerrero, ex segon entrenador blanc-i-vermell i ara company d'aventures de Domènec Torrent a Mèxic. Sabia de què parlava, l'arbucienc, acostumat al fang de les categories anònimes. Des de la distància, segur que ha encetat una ampolla de cava amb la permanència actual, patida a l'extrem de manera inesperada. Montilivi l'ha celebrat en la cloenda del campionat, tot i que sense gaire entusiasme, un fet que provocaria la ganyota de Guerrero, que es deixaria anar per cantar i ballar, si calgués. Però tant la plantilla com l'afició estan esgotats i desgastats. Les vacances són necessàries. Ha guanyat l'Atlètic gràcies al hat-trick de Sorloth i un gol de Lenglet (0-4), un resultat exagerat en els minuts finals.

L’Espanyol necessitarà alçar més la veu per aconseguir el respecte arbitral. Pocs dies després que el seu conseller delegat, Mao Ye, acceptés les explicacions del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) sobre el polèmic arbitratge patit a Son Moix, els blanc-i-blaus van tornar a veure com nous errors arbitrals li van passar factura davant un Atlètic de Madrid (1-1) que s'allunya de la lluita pel títol. Un déjà-vu, si es té en compte que en l'última visita dels madrilenys a l’RCDE Stadium es va validar un gol fantasma d'Antoine Griezmann sense que el VAR tingués cap imatge que demostrés que la bola havia travessat la línia de gol completament.

Semblava que el Barça perdria al camp de l'Atlètic de Madrid, però quatre gols en 20 minuts van permetre guanyar al Metropolitano, un estadi en què sempre s'ha de patir, siguis l'equip visitant o els aficionats locals, que no han viscut la millor setmana, entre la derrota als penals contra el Reial Madrid i la remuntada del Barça. L'Atlètic queda molt tocat en la lluita per la Lliga. Serà cosa de dos?

L'Atlètic de Madrid rep aquest diumenge (21 h, DAZN) el Barça en hores baixes després d'una eliminació cruel als penals a la Champions. "Els meus sentiments són de ràbia i injustícia. Però, des del càrrec que tinc, l'únic que puc fer és treballar perquè l'equip continuï competint com sempre", diu Diego Pablo Simeone, l'entrenador dels matalassers, només tres dies després d'encaixar el rebés contra el Reial Madrid. Sense gairebé temps per refer-se després de disputar 120 minuts dimecres, el tècnic argentí té la difícil tasca de reanimar el seu conjunt, immers en la lluita pel títol de Lliga, davant del Barça de Hansi Flick.

L'entrenador de l'Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone, va irrompre a la roda de premsa interpel·lant els periodistes: “Que aixequi la mà qui hagi vist que Julián tocava la pilota dues vegades”. L’argentí va voler situar al centre de la polèmica el gol no concedit al seu equip durant la tanda de penals de la tornada dels vuitens de final de la Champions contra el Reial Madrid (0-1, 3-4) i va criticar amargament la decisió arbitral.

El Barça de Hansi Flick es va tornar a fer un tret al peu contra l’Altètic de Madrid (4-4) i va deixar escapar una renda de dos gols després d’haver remuntat un 0-2 advers. L’Atlètic de Madrid, de nou amb Sorloth com a heroi final, va aconseguir sortir viu de Montjuïc gràcies a dos gols als minuts finals. El Barça va demostrar que té una fe indestructible aconseguint capgirar el marcador inicial, però no va saber tancar el partit i tot queda obert per a la tornada a Madrid del 2 d’abril.

El Barça, que fa poques setmanes semblava perdut a la Lliga, es pot posar líder si dilluns derrota el Rayo Vallecano. De nou els resultats van jugar a favor de l’equip blaugrana, que va veure com el Reial Madrid i l’Atlètic punxaven en dos partits marcats per les targetes vermelles. Primer, els blancs no van passar de l’empat al camp de l’Osasuna (1-1), el seu tercer partit consecutiu a la Lliga sense guanyar. I després, l’Atlètic es va quedar amb un home menys ja als cinc minuts de joc i va acabar empatant amb el Celta de Vigo al Metropolitano (1-1).

Els culers beneeixen Carlos Romero, el lateral de l'Espanyol, mentre que el madridisme el criminalitza. La maquinària de Florentino Pérez ha ensorrat l'enorme alegria del conjunt entrenat per Manolo González, però la realitat de la competició és ben diferent. La resistència perica liderada per Joan Garcia, el mur de Sallent, manté viva la lluita pel títol de Lliga i dota d'esperances els seus perseguidors. El Barça, que observava com el seu màxim rival s'escapava, recupera terreny veient com els blancs se situen a només quatre punts amb 48 en joc. Pot passar de tot, en les 16 jornades que queden per disputar-se.

Del derbi de Madrid, qui en va sortir guanyador va ser el Barça. L’empat entre el Reial Madrid i l’Atlètic pot permetre a l’equip de Hansi Flick retallar encara més distàncies amb el lideratge si s’imposa al camp del Sevilla. Va ser un derbi bonic, amb tensió i debats, amb una primera part ben controlada per l’equip de Simeone i una segona en què el Madrid va fer mèrits per marcar un segon gol. No va passar, i el repartiment de punts deixa la Lliga ben igualada i enredada en els debats sobre l’arbitratge, ja que el madridisme plora pel penal que van xiular a favor dels visitants a la primera part.

Pedri va posar la màgia en un estadi massa fred, però si perdones contra l'Atlètic de Madrid, ho pagues. Quina forma d'acabar un any en què s'havia recuperat la il·lusió gràcies a Lamine, Cubarsí, Casadó, Pedri i Hansi Flick. Una derrota que fa mal, que et deixa amb un pam de nas, però que no pot amagar que els últims mesos s'ha treballat amb encert. Encara que ara costa, cal defensar aquests joves que van marxar al vestidor amb cara d'estar ben emprenyats.