El Madrid trenca el cor de l’Atlètic en uns penals polèmics

BarcelonaL’Atlètic de Madrid segueix topant amb un mur anomenat Reial Madrid. L’equip de Carlo Ancelotti va derrotar els deixebles de Simeone en una eliminatòria decidida als penals, després del triomf per la mínima dels locals. Uns llançaments de penal caòtics, ja que el VAR va servir per no validar un gol de Julián, que va relliscar i va tocar la pilota dos cops. Acció que no va quedar gens clara. A l'estadi molta gent no va entendre que el gol no valia, però Courtois havia protestat i al VAR van decidir que hi havia un doble toc. Cap imatge televisiva ho confirmava al 100%, però. Després Marcos Llorente també va fallar el seu penal i va permetre que Rüdiger classifiqués els madridistes per als quarts de final, on es veurà les cares amb l’Arsenal. L'Atlètic va deixar passar una nova oportunitat per eliminar un Madrid que segueix fent la seva, a la Champions. Sempre acaba guanyant, encara que no jugui bé.

L’ambient era el de les nits especials, les que es recorden amb el pas del temps. A fora del Metropolitano, però, l’espectacle no va ser gaire gratificant, amb un munt de bengales per rebre els dos equips i baralles entre aficionats. L’Atlètic sabia que tenia una oportunitat única per eliminar finalment els seus veïns a la Champions. I van sortir al terreny de joc amb tanta empenta que als 30 segons de joc Gallagher ja marcava el que seria el segon gol més matiner en la història dels derbis de Madrid. Una jugada en què el Madrid, endormiscat, va perseguir ombres durant els 30 segons que va trigar l’equip local a marcar.

L’Atlètic, amb l’eliminatòria igualada, va cedir la pilota, colpejant amb contres en què Julián va posar a prova Courtois uns quants cops. El Madrid, en canvi, tenia possessions llargues, però no trobava un Mbappé que finalment sí que va ser titular. Vinícius es barallava amb tothom i Rodrygo ho provava amb xuts tous. El primer temps s’havia jugat tal com li agrada a Simeone, però l’eliminatòria estava tot just igualada. Després de la batalla física del primer temps, a la segona part el ritme va baixar una mica, fins que a 25 minuts per al final l’Atlètic va fallar a l’hora de tapar una contra del Madrid i va deixar Mbappé tot sol contra Lenglet. L’exjugador del Barça cometria un penal clar, però quan el Madrid ja es veia empatant, Vinícius va enviar la pilota fora. Era el seu primer penal fallat amb la samarreta del Madrid.

El duel ja era llavors una moneda a l’aire, en què podia sortir cara o creu. El derbi va arribar a la pròrroga amb el Madrid cada cop més fort, tancant un Atlètic que anava renunciant a atacar, com si firmés anar als penals, tot i que mai havia eliminat els madridistes en una tanda. De cinc disputades, cinc perdudes. I al final van ser sis. Una tanda de penals estranya, ja que a l'estadi poca gent va entendre que el segon penal local, marcat per Julián, no era validat doncs l'argentí havia relliscat i hauria tocat la pilota dos cops. Després, Oblak va aturar un penal a Lucas que semblava igualar les coses, però Marcos Llorente fallaria el seu. Rüdiger seria l'encarregat de marcar el definitiu, amb Oblak empassant-se la pilota. El Madrid somriure un altre cop a la Champions contra l'Atlètic. Una vella història amb un nou guió cruel per als matalassers, que van veure com Vinicius acabava celebrant l'èxit provocant a la gespa. Un final cruel, com aquell de les dues finals perdudes contra el Madrid. Un final on el VAR va decidir una tanda de llançaments de penal que ja forma part de la història d'aquesta rivalitat.