L'extrema dreta no avança tant com voldria al conjunt de França, però suma nous ajuntaments i guanya força a la Catalunya Nord. Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ja va revalidar fa una setmana l'alcaldia de Perpinyà per la via ràpida, amb majoria absoluta en primera volta, i aquest diumenge ha vençut a la segona volta de les municipals a Ribesaltes i Cànoes, al Rosselló. L'ultra Steve Fortel, a més, ha aconseguit la victòria a Elna, i el també polític d'extrema dreta Gilles Foxonet ha revalidat el seu mandat a Baixàs. "És una lliçó per al futur per a Catalunya i Espanya: dient que són feixistes no n'hi ha prou", assegura a l'ARA l'exbatlle d'Elna Nicolas Garcia. "Els catalans no podem guanyar", afegeix el regidor de Forques Jordi Vera, que subratlla que el 60% de la població prové de fora de la Catalunya Nord.

Aquesta ha estat una setmana de campanya arreu de l'estat francès per la segona volta de les eleccions municipals de diumenge, però no pas a Perpinyà, on la primera volta va decidir amb el 50,61% dels vots que el batlle d'extrema dreta Louis Aliot revalidava el seu mandat. Va arrasar després de l'absorció d'una part de la dreta tradicional, fins i tot amb el suport públic de l'exalcalde Jean-Marc Pujol, el seu rival històric que va perdre en els comicis del 2020 i que feia onze anys que presidia l'Ajuntament.

El catalanisme a la Catalunya del Nord haurà de superar un examen aquest diumenge en les eleccions municipals. Més enllà de saber l'estat del moviment, la clau de volta és Perpinyà. La capital nord-catalana és la ciutat més gran de tot l'estat francès amb batlle de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, Louis Aliot, que recentment ha dit a Efe que no és "anticatalanista", només "antiindependentista", i que defensa la "cultura catalana", malgrat haver vetat un casament en la llengua pròpia perquè va exigir el francès i haver arraconat Sant Jordi enmig del seu canvi progressiu de la ciutat. Amb més de 120.000 habitants, acapara una quarta part de la població de la Catalunya del Nord, que frega el mig milió, i és el principal camp de batalla d'un catalanisme que allà també es presenta dividit. La importància de Perpinyà permet entendre que el dirigent de l'extrema dreta francesa Jordan Bardella i el de l'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon hi hagin aterrat. Com arriba el catalanisme als comicis?

Imatges de primera hora del matí, preses pel periodista de Catalunya Ràdio Jordi Corbalán. Carles Puigdemont arriba a una sala de Perpinyà on, a aquesta hora que els parlo, està reunida la comissió executiva de Junts. El president a l’exili arriba entre l’expectació dels mitjans, catalans i espanyols, perquè si es confirma el que tothom dona per fet, que és la ruptura amb el PSOE, la legislatura de Pedro Sánchez es complicarà encara més, i tornarà a posar-se a prova la seva condició de supervivent.

L’arribada de Reagrupament Nacional (RN) al poder a l’Ajuntament de Perpinyà l’any 2020 va despertar expectació per veure com el partit d’extrema dreta governaria una ciutat de més de 100.000 habitants i, a més, capital de departament, dues característiques que fan que Perpinyà sigui única a l’Estat francès. Una ciutat test, com la va definir algun mitjà francès, tot i que ja hi havia l’exemple de Besiers –d’uns 80.000 habitants–, on RN va arribar al govern de la ciutat el 2014 i hi segueix després d'imposar-se també a les eleccions municipals del 2020.

Adeu a Christopher Person com a delegat de la Generalitat a Perpinyà. Diu el Govern que ha cessat “a petició pròpia”. Tant és, la seva continuïtat en el càrrec era insostenible i el Govern, que prou que ho sabia, bé que l'hi deu haver fet veure.

El delegat del govern de Salvador Illa a la Catalunya del Nord està cada vegada més assenyalat. Dins la societat civil nord-catalana hi ha malestar vers Christopher Person, el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà que nega fins i tot la validesa de la denominació Catalunya del Nord. Diversos alcaldes s'estan mobilitzant per demanar a Illa que el faci plegar, com el partit nord-català Unitat Catalana, a més de Junts, ERC i la CUP; però ara també ho han demanat els seus antecessors al càrrec. Els anteriors delegats han fet pública una carta en què reclamen a Illa que destitueixi Person. En un document, al qual ha accedit l'ARA, tots els predecessors vius de Person el critiquen per "l'arrogància i la ignorància" que exhibeix, a parer seu, i avisen que posa "en perill la credibilitat guanyada al llarg dels darrers vint anys" per part de la institució.

Fins a 58.300 metres quadrats de botigues de tota mena, restaurants i cafeteries. Aquestes són les dimensions faraòniques del nou centre comercial Gran Jonquera, que acaba d'obrir les portes de les seves instal·lacions ampliades, després de quatre anys d’obres. La nova superfície, que quasi ha doblat la mida original, equival a l’extensió de més de vuit camps de futbol i consolida així aquest macrocentre alt-empordanès com un dels pols comercials més grans de Catalunya. Inaugurat el 2013, pertany al grup familiar Escudero i el regenta l’empresari Antonio Escudero, que actualment també forma part de la junta directiva del Barça de Joan Laporta. 

L'expresident Carles Puigdemont protagonitza la campanya electoral del 12-M a la Catalunya del Nord, on pretén desfermar la catalanitat del territori, mentre al mateix temps Perpinyà amaga una festivitat clau com Sant Jordi. L'ajuntament de la capital del Rosselló el dirigeix l'ultradretà Louis Aliot del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i ha tret dels carrers el 23 d'abril per recloure'l al convent dels dominics de la ciutat. Un moviment que ha "descatalanitzat" la diada, segons diverses associacions catalanistes com Perpinyà la Catalana. Així doncs, com s'hi viu aquest dia?

Laura Bertran és la nova corresponsal de 3Cat –TV3 i Catalunya Ràdio– a la Catalunya Nord. Onze anys després del tancament de la delegació de Perpinyà, la CCMA ha tornat a obrir-ne una a la capital del Rosselló. Bertran, que el 2013 va cobrir el tancament per Ràdio Arrels, mitjà on ha treballat els últims vint anys, afronta la nova etapa “amb il·lusió". "Anava a dir aprensió, però tampoc seria això. Em fa respecte, però també és un repte que agafo amb ambició”, explica.

Les tradicions nadalenques de la Catalunya del Nord i la del sud són similars però també tenen les seves diferències. Les similituds són moltes. Per exemple, la tradició del pessebre és a banda i banda de la frontera -de fet, és un costum estès en el conjunt de la Mediterrània cristiana-, “però al sud estan més desenvolupats”, segons explica Pere Manzanares, activista cultural. “Els pessebres vivents els van introduir al nord el cantautor Jordi Barre i el poeta, historiador, polític i promotor cultural Esteve Albert a la dècada dels anys 50 o 60”, afegeix.

No hi ha fronteres per a la sequera, però sí maneres diferents de fer-hi front: amb més o menys restriccions. A l’altra banda de l’Albera, a la regió francesa dels Pirineus Orientals, s’ha passat aquest dimecres d’una alerta reforçada en vigor des del 23 de febrer a una situació de crisi per la falta d’aigua. És el nivell més alt que contempla l'estat francès i de moment està previst que s'allargui fins almenys al 13 de juny després de viure la sequera més greu des del 1959. Tot i que per a aquesta setmana estan previstes pluges abundants, el govern francès alerta que als Pirineus Orientals durant un any no s’ha vist un dia sencer de pluja i que “davant d’una crisi així la cosa és molt senzilla: l’aigua és per beure-la i res més”.

Al Rosselló hi trobem una de les processons més antigues dels Països Catalans que encara perviuen. La Processó de la Sanch acumula més de sis segles de resistència i ha superat les vicissituds tant del Tractat dels Pirineus, la Revolució Francesa i les lleis per separar església de l’estat francès. La Confraria de la Sanch de Perpinyà es va crear el 1416 a instàncies de sant Vicent Ferrer i, si no és la més antiga de totes les confraries de la Sang que existeixen als Països Catalans, poc n'hi deu faltar. Només la de Cotlliure, també a la Catalunya Nord, podria ser contemporània, però aquesta dada no està documentada. El motiu pel qual va néixer va ser la compassió: acompanyar la vetlla de l’execució als condemnats a mort que acceptaven fer penitència dels fets pels quals havien estat sentenciats i donar-los un final molt més digne del que tenien fins aleshores. “Fins al 1415, els condemnats eren conduïts al patíbul desfilant en mig de la plebs, que els llançava pedres i els vilipendiaven”, explica Cedrik Blanch Vicente, president de l’Arxiconfraria de la Preciosíssima Sanch de Nostre Senyor Jesucrist de Perpinyà.

La sisena jornada de vaga a l’estat francès contra la reforma de les pensions que proposa Emmanuel Macron no va permetre tenir aquesta conversa amb Joana Serra presencialment, ja que el peatge del Voló estava bloquejat, les entrades a Perpinyà tallades unes hores i el centre de la ciutat col·lapsat. “Em sorprèn molt que al sud no us arribi això i que gairebé no hi hagi cap mitjà que en parli. Una manifestació d’entre 15.000 i 30.000 persones –sempre hi ha la típica guerra de xifres– és molt grossa per a una ciutat com Perpinyà”, explica Serra en videotrucada una estona després que la manifestació, a la qual ella va assistir, hagués acabat tot i que el col·lapse a la ciutat continuava. “Crec que el tancament de la delegació de TV3 a Perpinyà té molt a veure en aquest desconeixement”, afegeix.

El 24 de febrer l’exèrcit rus envaïa Ucraïna. Mstyslav Chernov i Evgeniy Maloletka, de l’agència Associated Press, van ser els primers i els últims fotoperiodistes que van ser testimonis de l’infern de Mariúpol: van estar 20 dies dins la guerra. La ciutat va ser aïllada i bombardejada sense treva, i 300.000 persones hi van quedar atrapades: tot arrasat. Seves són algunes de les fotografies més terribles que es poden veure –després d’un panell d’advertència per contingut sensible– al festival Visa pour l’Image, que des d'aquest dissabte fins a l’11 de setembre obre en diferents espais de Perpinyà 25 exposicions de fotoperiodisme i sis vespres de projeccions, tot de forma gratuïta.

Al cementiri de l'Oest de Perpinyà hi ha, segons els historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas, una de les fosses més grans causades per la Guerra Civil. Allà, els tres historiadors han pogut posar nom a 841 exiliats republicans que hi van ser enterrats però n'hi podrien haver molts més. Quan es va iniciar la recerca, el gener de l'any passat, havien documentat 1.685 persones (el llistat es pot consultar aquí) que havien mort a l'exili. La continuació de la investigació als arxius dels Pirineus Orientals els ha permès augmentar aquesta xifra fins als 2.835. Avui divendres s'ha fet un homenatge a tots aquells que no van sobreviure als primers mesos de l'exili. Molts havien estat internats als camps d'Argelers, Sant Cebrià i Barcarès, i van morir als hospitals de la capital del Rosselló.

Almenys set persones han mort aquest dilluns en un incendi provocat per una explosió a la localitat de Sant Llorenç de la Salanca, a tocar de Perpinyà i a uns 40 quilòmetres de Catalunya. L'explosió s'ha produït durant la matinada al carrer principal d'aquest municipi de 10.000 habitants. El foc ràpidament s'ha propagat en diversos edificis residencials. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, ha detallat en declaracions a la premsa que entre els morts hi ha un nadó i un altre infant i que la xifra de víctimes podria no ser definitiva, ja que els bombers continuaven amb les tasques de rescat.

Quan bebem cafè o te pensem poc que consumim un producte que ha fet milers de quilòmetres fins a acabar a la nostra tassa, amb un procés d’elaboració molt llarg. Això, però, pot canviar: una empresa ja conrea plantes de te i cafè a la Catalunya Nord. Això faria que el te i el cafè made in Catalonia puguin ser una realitat d’aquí a poc temps.

Com si res no hagués passat, Marine Le Pen ha revalidat el lideratge del Reagrupament Nacional (RN) de manera molt còmoda per quarta vegada des del 2011, quan va heretar el partit del seu pare. Una setmana després de la desfeta electoral en els comicis regionals i departamentals –que segons ella mateix havien d'impulsar el partit cap a l'Elisi–, la líder d'extrema dreta ha obtingut més del 98,35% dels vots en el congrés que la formació d'extrema dreta ha celebrat aquest cap de setmana a Perpinyà. Aquesta tarda també ha anunciat que, a partir del setembre, el seu número 2, Jordan Bardella, passarà a ser el president de la formació i ella se centrarà a fer campanya per a les presidencials.

Més de 2.000 persones s'han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà en contra de la proposta de 61 diputats de l'Assemblea Nacional francesa de derogar alguns articles de la llei que protegeix les llengües minoritzades, entre les quals el català, el basc i l'occità. Els assistents han reclamat que es mantingui el text legislatiu que va aprovar l'Assemblea de França i han reivindicat les llengües com un "patrimoni" de l'estat gal.