Així està canviant Perpinyà després de 5 anys de govern de l'extrema dreta

PerpinyàL’arribada de Reagrupament Nacional (RN) al poder a l’Ajuntament de Perpinyà l’any 2020 va despertar expectació per veure com el partit d’extrema dreta governaria una ciutat de més de 100.000 habitants i, a més, capital de departament, dues característiques que fan que Perpinyà sigui única a l’Estat francès. Una ciutat test, com la va definir algun mitjà francès, tot i que ja hi havia l’exemple de Besiers –d’uns 80.000 habitants–, on RN va arribar al govern de la ciutat el 2014 i hi segueix després d'imposar-se també a les eleccions municipals del 2020.

En la recta final de l'actual mandat, Perpinyà s'encamina cap a unes noves municipals el març del 2026 després d'una transformació "subtil" de la ciutat, apunten els experts consultats per l'ARA. En aquests cinc anys, l'alcalde de RN, Louis Aliot, s'ha convertit en un dels grans representants de RN a l'estranger: com a vicepresident de la formació d'extrema dreta, va anar al funeral de l'activista ultra nord-americà Charlie Kirk i és també l'interlocutor habitual amb Israel.

El 2020 Aliot va guanyar en la segona volta l’anterior batlle, Jean-Marc Pujol, d’Els Republicans, amb poc més del 53% dels vots. Des del primer moment, la victòria de RN a l’Ajuntament de Perpinyà va aixecar els recels d’una part de la població, fins i tot amb protestes davant l’Ajuntament, però en l’inici del canvi d’etapa no es van apreciar canvis gaire significatius respecte a l’anterior equip de govern. “Fins ara, RN ha tingut un mandat mínimament moderat perquè li ha de servir d’aparador de cara a les pròximes municipals. A més, ja feia dècades que la dreta republicana feia el joc a l’extrema dreta, i per això quan arriba Aliot no es veuen grans diferències”, diu Gautier Sabrià, sociòleg especialitzat en l’extrema dreta a la Catalunya Nord.

Racisme

“En una primera etapa del mandat, mediàticament, de cara a la galeria no hi ha hagut cap posició extremadament polèmica. Han passat l’etapa de desdiabolització, de normalitzar-se a les institucions, i a poc a poc es van mostrant més com són, però de manera molt subtil i sibil·lina”, opina Pablo Bonat, professor de secundària i membre del Casal de Perpinyà. Bonat recorda que el passat mes de juliol l’Ajuntament va vetar que SOS Méditerranée, una organització marítima humanitària que rescata persones al Mediterrani –com Open Arms–, i una associació contra el racisme poguessin tenir parades en el festival Ida y Vuelta, que organitza la Casa Musicale, un tòtem del teixit cultural de Perpinyà. "No surt el batlle a dir que associacions com SOS Méditerranée trafiquen amb persones, però els fets, sempre de manera molt subterrània, van en aquest sentit", afegeix Bonat.

El 28 d'agost passat, en la roda de premsa de presentació del festival Visa pour l'Image –en què el genocidi de Gaza va estar molt present–, Aliot va anunciar que a l'Ajuntament hi hauria l'exposició Israel: les massacres del 7 d'octubre del 2023 amb el subtítol L'antisemitisme no és una opinió, és un delicte. Organitzada per l'Ajuntament i pel Col·lectiu 7 d'octubre, en el que es va interpretar com una contraprogramació al festival de fotoperiodisme, l'autor de les fotos, el fotoperiodista israelià Maël Benoliel, va lamentar que se li va dir que seria una exposició col·lectiva i al final hi va haver només fotos seves. Benoliel va dir al diari L'Indépendant que se sentia "enganyat" per una manipulació política i perquè hi va haver errors en alguns peus de foto, en què s'assenyalava com a víctimes de Hamàs víctimes palestines per la intervenció de l'exèrcit israelià. Però la desavinença entre el festival de fotoperiodisme i l'Ajuntament ja ve de l'any passat, quan Aliot es va negar a lliurar el Visa d'Or al fotògraf palestí Loay Ayyou, la primera vegada en més trenta edicions que el batlle de Perpinyà no lliurava aquest guardó.

Revisionisme

El gener de l'any passat, Olivier Gandou va publicar el llibre Perpignan sous mandat RN: bilan 2020-2023 ("Perpinyà sota el mandat de RN: balanç 2020-2023") en què l'autor recopila les accions de l'equip de govern durant la primera meitat del mandat. A parer seu, "hi ha dos discursos que estan normalitzant la ideologia d’extrema dreta: l’àmbit de la religió, que es combina amb la irracionalitat; i un altre aspecte és la nostàlgia de l’Algèria francesa, que suposa donar suport a terroristes de l’OAS (Organització de l’Exèrcit Secret, per les seves sigles en francès)". En aquest sentit, Pere Manzanares, de l'associació Arrels, diu que "Aliot té el mateix punt de vista que el seu predecessor en el càrrec sobre la guerra d’Algèria. Tenen una visió sobre aquella guerra totalment falsa i retrògrada, fins i tot totalment revisionista". Jean-Marc Pujol, l'anterior batlle, va néixer a l'Algèria francesa i sempre ha estat un defensor dels pied noirs, però l'alcalde que hi havia abans, Jean-Paul Alduy, va ser qui va obrir a l'antiga presó de Perpinyà un memorial sobre l'Algèria francesa on avui hi ha l'actual Cercle Algérianiste de Perpinyà.

"Perpinyà és un dels dos o tres ajuntaments de França que cada 19 de març [data de la independència d'Algèria] posa les banderes a mig pal i amb un crespó negre en senyal de dol per la pèrdua de l’Algèria francesa. Això a Perpinyà es fa des de fa anys, no és una cosa de l’extrema dreta. El que han fet ara és intensificar certes coses com ara aquesta comparació entre Hamàs i l’FLN (Front d'Alliberament Nacional algerià, per les sigles en francès)", diu Bonat.

Catolicisme i catalanitat

L'altre element que destaca Gandou és un retorn cap a les tradicions més catòliques: s'han arribat a fer processons a sant Galderic, patró dels pagesos, per invocar la pluja amb participació de càrrecs electes de l'Ajuntament en aquests últims anys de sequera. "Tenim un tinent d’alcalde responsable de l’aigua per organitzar una cerimònia pública per invocar la pluja", diu Gandou. "El que és increïble és que l’endemà, després d’aquesta missa, va ploure a Perpinyà. El segon any que la van fer ja no va tenir èxit i no va ploure", apunta Sabrià. "Vivim en un estat laic i, en teoria, la religió no té espai en les institucions, però el que fa Aliot és un joc molt hàbil: vincular religió i identitat catalana –afegeix Sabrià–. Va tenir un judici perquè per Nadal posa un pessebre a l’entrada de l’ajuntament. Això, per llei, a l’estat francès està prohibit, perquè no pots posar un símbol religiós en un ajuntament. Però ell el que fa és dir que no el posa com un element religiós sinó com a element de la tradició catalana. Fins i tot no parla mai de crèche –que és com es diu en francès– sinó de pessebre, en català". Ara, per evitar problemes amb la justícia, l'any passat el pessebre ja es va posar fora de l'Ajuntament.

"Han ultrapassat les lleis de l’estat francès pel que fa a la separació de les religions amb les institucions. Juguen amb els límits de la llei, posen el pessebre a fora de l’Ajuntament però per veure’l cal entrar a dins. En això han anat més enllà que el govern anterior de la ciutat, també de dretes, però més curós amb aquestes coses", afegeix Bonat.

Menys teixit associatiu

Dissabte passat, com cada dissabte després del 7 d'octubre del 2023, hi va haver una concentració a Perpinyà en contra del genocidi a Gaza. Hi participen diverses associacions i entitats, entre les quals la Union Juive Française pour la Paix (Unió Jueva Francesa per la Pau). Sonia Marzo, filla de mare jueva francesa i de pare republicà de Badalona que va haver de marxar després de la guerra del 1936, és una habitual. Ella va néixer quan feia quatre anys que s'havia proclamat l'estat d'Israel. "A casa hem estat antisionistes i en contra d'Israel des de sempre, començant per la mare", explica, al costat del seu germà Christophe. "Els he vist en acció a les escoles i instituts i és molt impressionant perquè ells treballen amb tres potes: l'antiracisme, els migrants i Palestina. Esclar, per a molts joves, un jueu és igual a Israel, i el que fan ells és treure les coordenades religioses del conflicte polític, que al final és una qüestió colonial", explica Bonat, professor de secundària a Argelers de la Marenda.

Un altre aspecte que es critica en els últims mesos a l'Ajuntament són les imposicions a les associacions, les retallades i fins i tot les retirades de subvencions, en alguns casos. "Com a part del món associatiu, em consta que les associacions que no col·laboren o rebutgen que se les associï a l’Ajuntament, l’any següent els tallen les subvencions. I això no ha passat ni una ni dues ni tres vegades, el que passa és que hi ha associacions que depenen de les subvencions i per por de perdre el que encara reben tampoc declaren la guerra. I això genera un empobriment del teixit associatiu", afirma Bonat. En aquest sentit, diverses entitats i associacions de Catalunya Nord han declinat participar en aquest reportatge per donar la seva opinió. Olivier Gandou no ha volgut facilitar a aquest diari cap descripció professional ni imatge seva per por a represàlies personals i laborals. "Són temps difícils per resumir i per generalitzar a Perpinyà", conclou un periodista nord-català.