El viatge és un dels mites fundacionals de la història de la literatura. En sentit literal, representa l'aventura de marxar o tornar a casa i, en el pla metafòric, concentra tot el significat de qualsevol forma d’experiència interior que impliqui un trànsit o una evolució personal. De l'Odissea d’Homer fins a l'Ulisses de James Joyce. Del Quixot de Cervantes a les peripècies de Jules Verne. De les novel·les d'aprenentatge de Goethe als contes picarescos de Mark Twain. Del Moby Dick de Melville als paradisos d'Aurora Bertrana...

Feta de pasta de brioix, amb la forma de mitja lluna i farcida de crema. Així és la flaona, una de les postres nostrades de la Garrotxa que en les darreres dècades, a diferència de la coca de llardons o el tortell anisat, ha caigut força en l’oblit. Però ara Lluís Riera, que des de fa 18 anys cada divendres en prepara a Cacau Pastisseria, s’ha proposat recuperar-la. I per la porta gran. “El primer diumenge de març celebrarem el primer Aplec de la Flaona. Ens trobarem a la plaça Major d’Olot a les 9 del matí amb barretines, faixes i espardenyes de set vetes. Pujarem fins a dalt del volcà de Sant Francesc acompanyats de música popular i tradicional. I a dalt menjarem flaones, beurem un xarrup de ratafia i baixarem plegats”, explica Riera, creador de la iniciativa.

El programa d’aquest dimecres 28 de gener del concurs de 3Cat Atrapa’m si pots, presentat per Llucià Ferrer, ja és història de la televisió pública catalana. El concursant Albert Coromina, conegut popularment amb el sobrenom de "la bèstia parda d’Olot", ha quedat eliminat després de 158 programes. Una xifra de rècord absolut, que li ha permès acumular fins a 69.500 euros.

La xef garrotxina Martina Puigvert és un dels grans valors del panorama culinari català. Amb tan sols 30 anys, ja és cap de cuina del reputadíssim restaurant Les Cols d'Olot, amb dues estrelles Michelin, fundat pels seus pares, Manel Puigvert i Fina Puigdevall, el 1990. Ara acaba de publicar el seu primer llibre, Natura viva (ARA Llibres), en què, a més d'explicar algunes de les seves receptes més preuades, transmet amb molta traça una manera genuïna d'entendre la vida i la cuina com dos pilars indestriables lligats al territori i la natura. El llibre és essencialment un decàleg de plats i elaboracions, basats en la tradició però amb mirada moderna, que amb una presentació visual exquisida fa venir salivera i dibuixa un autèntic viatge sensorial pel paisatge volcànic de la Garrotxa.

Ara fa 130 anys, el ferrocarril d’Olot a Girona va inaugurar el primer tram de l’explotació ideada per unir Girona amb la capital de la Garrotxa. Va ser el trajecte inicial entre Salt i Amer. La línia fins a Olot no va ser enllestida fins al 1911. La concessió havia estat atorgada, per ordre de 18 d’abril de 1883, a Domènec Puigoriol Fabregat (Vilagrassa, 1834 - Girona, 1889), un home de l’Urgell trasplantat a Girona, que no va poder veure ni celebrar el naixement del tren pel qual s’havia interessat.

Els Mossos d'Esquadra investiguen una segona violació a una menor d'edat durant les festes del Tura d'Olot. La víctima, de quinze anys, ha denunciat que el dissabte 6 de setembre un home la va agredir sexualment quan tornava sola cap a casa, cap a les tres de la matinada. Dues hores abans es va produir una primera violació a una altra menor també a les festes d'Olot, en una àrea apartada de la zona d'atraccions. La primera víctima vivia en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dilluns un jove de 23 anys com a presumpte autor de la violació, precisament el dia que es va formalitzar la denúncia de la segona agressió. En aquest últim cas, encara no hi ha cap persona detinguda.

Amb més d’un milió de seguidors a les xarxes socials, mig milió dels quals només a Instagram, l’olotí Aniol Güell (Olot, 1997) s’ha convertit en només tres anys en un gran ambaixador de la cuina mexicana. I no per al públic català, sinó que el seu èxit ha estat, en les seves paraules, ser “un espanyol que fa vídeos de menjar mexicà per a mexicans”. En concret, la seva especialitat són els tacos i és conegut pel sobrenom de @tacotios. El 2022 va marxar a la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, a estudiar l’últim curs del grau en ciències de l’activitat física i de l’esport, que feia a l’Euses de Salt. Va ser una manera de “fugir” i, alhora, “trobar-se” després de la mort prematura del seu pare quan tenia 18 anys. “Marxar sol et fa créixer –reflexiona–. Des d’Olot sempre pensava que jo volia ser com la gent que marxa. Necessitava el meu propòsit a la vida”.

La recomanació d'avui és per als amants de la gastronomia i l'arquitectura. No cal dir que algun cop a la vida s'ha de passar per Les Cols, el fantàstic restaurant d'Olot de la família Puigvert-Puigdevall. Ara, l'experiència és la bomba si a més us podeu permetre quedar-vos a dormir a Les Cols Pavellons. Anem a pams. RCR Arquitectes és l'estudi olotí conformat pel trio prodigiós de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Aquests arquitectes van guanyar el premi Pritzker, el més important en la seva disciplina. I resulta que un exemple del seu virtuosisme el tenim tant en el restaurant com en els Pavellons.

En un futbol actual en què tot es compra amb diners, a la Garrotxa subsisteix un club singular amb una política molt marcada dins i fora del terreny de joc, basada en la sostenibilitat i la proximitat. “És un projecte que fa que creïs un sentiment i un orgull propi de pertànyer a aquesta família, que es transforma en vincle, unió i rendiment”. Així descriu Pedro del Campo, primer capità, el que significa l’Olot, un equip que es caracteritza per tenir només jugadors dels Països Catalans. “Això genera un sentiment de pertinença molt més elevat. De seguida els nous fitxatges entren en dinàmica, coneixen el club, el seu posicionament, i formem una família. Aquest punt d'unió es transforma en bona sintonia al camp i en resultats”, assegura el jugador.

Olot és un dels municipis que més creix de Catalunya. Sobretot després de la pandèmia, suma prop de 1.000 persones cada any, la majoria immigrants, i això vol dir un índex de creixement anual del 10% que fa que la població ja fregui les 40.000 persones. La tendència per als pròxims 15 anys és de creixement sostingut, segons l'Idescat, i aquest augment d'habitants tan pronunciat ja ha fet saltar les alarmes de l'Ajuntament olotí. L'alcalde, Agustí Arbós, de Junts, ha repetit en diverses ocasions que veu "inassumible" mantenir aquest ritme i poder garantir la qualitat dels serveis públics al municipi.

Anna Callís Galceran (Olot, 1993) és una de les quatre finalistes de la tretzena edició de MasterChef, el popular concurs de cuina de RTVE que té el cuiner Jordi Cruz, de l'ABaC de Barcelona, com un dels tres membres del jurat. La traça de la jove garrotxina per la cuina, sumada a un do natural pel lideratge i una gran capacitat d'adaptar-se a situacions adverses, claus en un programa d'aquestes característiques, l'han portat fins a l'última fase de la competició. Dilluns que ve se sabrà si n'és la guanyadora.

Aliè a les modes culinàries, a l'auge de la cuina creativa d'avantguarda, a la sofisticació i a les influències foranes que en les últimes dècades s'han imposat en el món de la gastronomia, el restaurant Can Guix d'Olot s'ha mantingut sempre fidel a la seva manera de cuinar. Com si hagués quedat ancorat en el passat, res ha canviat en els últims 45 anys en aquest humil restaurant situat al cor de la capital de la Garrotxa, a pocs metres del mercat municipal, on els comensals poden gaudir d'un generós plat de capipota per només 4,5 euros, uns fesols amb botifarra esparracada per 4 euros, unes mandonguilles per 4,5 euros o un plat del dia, que pot ser des d'un arròs a la cassola fins a uns fideus o unes llenties estofades, per 3,50 euros. Preus “d'abans” per a una cuina que, "malauradament, avui ja no es troba en gairebé cap restaurant”, diu la mestressa i cuinera de can Guix, Mercè Colomer. “No hem fet mai res per aprendre noves tècniques culinàries, per modernitzar-nos o per adaptar-nos a les modes perquè la gent que ve aquí vol el que hem fet des del primer dia: plats de cuina tradicional catalana fets a la manera de sempre, sense innovacions ni sofisticacions”, explica la Mercè. “Mentre jo hi sigui, no farem res per canviar. Si canviéssim, això ja no seria Can Guix”, sentencia. 

Quan la meva mare va enviudar tenia 42 anys. Jo i el meu germà, en un lapse de només dos anys, vam marxar del niu per anar a la universitat i ja no en vam tornar. De tenir una vida plena i acompanyada, en un breu període de temps de molts canvis sobrevinguts va haver-se d’acostumar a viure sola. Buscar la manera de tenir plans que abans feia en família, viatjar, anar al teatre... Amb el temps ha traçat un grup d’amigues que comparteixen una cosa en comú: són també vídues, solteres o separades. Per això vaig obrir molt els ulls quan una altra vídua em va comentar molt emocionada pels volts de Nadal la iniciativa que acabaven d’impulsar a Olot i havien fet extensiu a tota la Garrotxa: un grup que unia dones com les que havia trobat la meva mare amb un clar objectiu: no sentir-se mai més soles.

El vers de Maria-Mercè Marçal "un altre nom per a l’amor, si us plau", inspira el lema i les activitats de la nova edició del festival literari MOT, dedicat en aquesta ocasió a l’amor en totes les seves formes, més enllà dels clixés heretats i en un "present ple de possibilitats d’estimar-nos". "Qui gosa no anomenar amor noves formes de relació sexoafectiva com el poliamor?", planteja l’escriptora, filòsofa i especialista en estudis de gènere Montse Barderi, comissària d’aquesta edició del MOT, que porta per lema "Més noms per a l’amor". "Ens agradaria que en aquesta edició del festival tothom s’hi sentís interpel·lat. Tothom té o ha tingut experiències amoroses, o manca d’experiències amoroses, i per això aquest festival parla de tothom", diu Barderi.

Per sortir dels polígons industrials del nord d’Olot en direcció a Vic, abans d’enganxar el traçat de la carretera principal del túnel de Bracons, cal recórrer tota una circumval·lació pels barris perifèrics de la capital garrotxina i creuar pel mig el municipi de les Preses. Són més de 10 quilòmetres de traçat urbà per on cada dia circulen més de 20.000 vehicles, la majoria camions d’alt tonatge, carregats de bestiar, que transiten amunt i avall entre Osona i els escorxadors garrotxins. Els camions no tenen cap altra opció de pas, i els veïns afectats estan farts dels problemes de soroll, contaminació i pudor que genera aquesta situació.

La legislatura del nou govern socialista de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per Salvador Illa, comença a caminar. Un cop oficialitzat el traspàs de carteres als càrrecs de màxima responsabilitat, se succeeixen les primeres trobades, reptes, mesures i peticions des d'arreu del país per fixar el rumb. Pel que fa a les comarques gironines, representades a l'executiu català per l'exregidora Sílvia Paneque, que ha passat en poc temps de ser la cap de l'oposició a la capital gironina a convertir-se en la portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, són molts els temes candents i importants sobre la taula. Aquests en són alguns dels principals, que ja han estat abordats en les primeres setmanes de mandat del nou president.

A tocar de la Font de l’Àngel de la plaça Mora, al bell mig del barri antic d’Olot, una senzilla placa a les bústies de l’entrada d’un edifici del carrer Antoni Llopis informa de l’existència de PattLab (Pattern Laboratory) a la segona planta. Hi descobrim un espai gairebé secret, sorprenent, diàfan, modern, amb una activitat que entronca amb la tradició del tèxtil olotí, però on els vells telers són ara ordinadors amb programes que desenvolupen patrons digitals i prototips de col·leccions de moda de primeres marques. No hi falten, però, les màquines de cosir on es cusen els prototips.

El volcà Montsacopa és un dels quatre cons volcànics que sobresurten dins del nucli urbà d’Olot. Des de dalt del seu cràter, coronat amb una ermita del segle XVII, es pot gaudir d'una de les panoràmiques més boniques i emblemàtiques de la capital garrotxina. Pel vessant dret, enllaça amb el volcà de la Garrinada i, pel pendent esquerre, s'estenen les urbanitzacions dels barris de Sant Miquel i el Morrot. Entre les cases de la falda del volcà, abans d’enfilar el camí de pujada al cràter, només queden uns terrenys verds sense construir, que ofereixen una perspectiva nítida del volcà des de la ciutat. Recentment, però, l’Ajuntament d’Olot ha iniciat els tràmits per construir una quarantena d’habitatges en aquesta parcel·la verda, de 12.000 m², on ara hi ha camps de conreu. La iniciativa ha causat molta controvèrsia entre els veïns, que han recollit més de 1.800 firmes contràries i han presentat al·legacions al projecte.

El famós cocteler Javier de las Muelas sol explicar que els restaurants són platós on es roden escenes de la vida de la gent. Sempre he pensat que un dels motius pels quals la gent s'estima la restauració és perquè és en llocs així on han viscut moments feliços: la primera cita amb qui seria el seu company de vida o bé han celebrat els anys rodons de l'àvia. Un dia potser l'àvia no hi serà, però anirem a aquell lloc i pensarem en la cara que va fer quan li van donar el ram immens de flors. Hi ha establiments que per la seva tipologia són com imants per a celebracions, sobretot perquè són restaurants de categoria i impliquen un esforç econòmic. Un racó que estem disposats a gastar perquè l'efemèride s'ho val. Jo feia temps que tenia un lloc així en ment, només em calia la celebració. El lloc era Les Cols i "l'excusa" va ser el meu aniversari.

"Es busca personal". Aquest cartell és ben visible a l'entrada d'una cafeteria del centre d'Olot. No és l'únic. La capital de la Garrotxa és un dels centres de la indústria càrnica del país i necessita mà d'obra. Les oportunitats laborals, amb una taxa d'atur d'un 8%, un punt i mig per sota de la mitjana catalana, han comportat un degoteig de persones nouvingudes a la ciutat per fer feines poc qualificades que els autòctons no volen fer. Això situa Olot en un dels percentatges d'immigració més alts, amb un 25%, quan a Catalunya és del 17%. Només l'últim any van arribar-hi 1.300 persones de fora, a una població que ha crescut fins als 38.000 habitants. El fenomen migratori i la paràlisi del Procés han estat el caldo de cultiu perfecte perquè Aliança Catalana (AC) hagi irromput com a tercera força a Olot i com a segona a la Garrotxa captant vot de totes les forces independentistes.