L'equip d'ArqueoAntro ha trobat en un hort entre Nules i Moncofa sis cossos que correspondrien a detinguts al camp de concentració de Moncofa afusellats el 28 de març del 1939, uns dies abans que s'acabés la Guerra Civil. Fa pocs dies es va començar a remoure la terra de la fossa del Xòfer, a la comarca de la Plana Baixa. El camp de concentració de Moncofa, situat a la platja, va funcionar com a mínim durant l'abril i el maig del 1939 i s'hi van concentrar un mínim de 3.500 persones. Per tant, és previsible que hi hagi més restes de cadàvers que ningú ha reclamat fins ara. 

Novament, com ja va succeir amb Franco i amb Queipo de Llano, un feixista important del segle XX espanyol ha estat exhumat sense que el fet hagi tingut una major transcendència. En el trasllat de les despulles de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, des de la cripta de Cuelgamuros fins al cementiri de San Isidro, s'ha seguit la mateixa rutina que en els casos anteriors. Un tracte asèptic, profilàctic es pot dir, per part del govern, d'un material històric que remet directament a les foscúries del segle XX espanyol: una Guerra Civil i una dictadura militar, impulsades per determinades elits per blindar els seus interessos, encara que fos a sang i foc i al preu de sumir un país sencer en la misèria material, moral i intel·lectual.

L’exhumació de Primo de Rivera s’ha fet de matinada, a porta tancada i coincidint amb el 120è aniversari del seu naixement. Les seves restes han estat exhumades de Cuelgamuros i traslladades al cementiri de San Isidro, on uns 300 falangistes l’han rebut amb crits i avalots. Repassem en aquest capítol la història del fundador de la Falange, la seva relació amb Franco i per què va ser convertit, durant dècades, en un símbol.

Finalment, les despulles de José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia han estat exhumades del presbiteri de la basílica del Valle de los Caídos i enterrades, per decisió de la família, a la Sacramental de San Isidro, el cementiri de l'elit madrilenya. Aquest trasllat posa fi –esperem que definitiva– a un periple pòstum i un xic macabre que ha portat les restes del líder feixista espanyol des del cementiri d’Alacant fins al monestir d’El Escorial (1939), des d’allà a Cuelgamuros (1959) i finalment al recinte funerari de Madrid.

Tretze dies després que entrés en vigor la llei de memòria democràtica, i en compliment d'aquesta, aquesta matinada han estat exhumades sense comunicació pública les restes del general colpista Gonzalo Queipo de Llano, responsable de desenes de milers d'afusellaments del franquisme i, segons figures com l'hispanista Ian Gibson, principal responsable de l'assassinat el 1936 del poeta Federico García Lorca. Ha sigut a les 2.20 hores quan un cotxe fúnebre, on també hi havia les restes de la dona del general, Genoveva Martí, sortia de la basílica de la Macarena de Sevilla, a l'exterior de la qual familiars han seguit l'escena amb aplaudiments i algun "Viva Queipo!"

"Aquesta cuneta va ser durant 64 anys la fossa anònima de 13 civils republicans, víctimes de la repressió franquista. La seva exhumació, el 21 d’octubre del 2000, va trencar el silenci sobre milers de desapareguts i va donar lloc al naixement de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica". Aquest és el text que es pot llegir a la placa que es va col·locar sobre la primera fossa que es va exhumar, després d’anys de silenci, a Prianza del Bierzo. La fossa de la població lleonesa, però, no era la primera que s’obria després de la mort de Franco. Entre el 1978 i el febrer del 1981, familiars, alcaldes i sacerdots van impulsar l’exhumació de moltes fosses en diferents poblacions espanyoles, però el cop d’estat de Tejero ho va aturar tot de cop.

Al Cogul (les Garrigues), s’han recuperat tres soldats de la Guerra Civil. No se sap si eren republicans o rebels i les restes s’han traslladat a la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n l’ADN i intentar identificar-los. El que és segur és que van morir en plena batalla: tenen traumatismes, ferides de bala i restes de metralla.

Per primera vegada des que va desaparèixer el seu pare, el 22 de setembre del 1936, Mercedes Abril ha pogut estar a pocs centímetres de les seves restes. Ha tingut uns moments d'intimitat acompanyada de la seva filla davant d'unes caixes apilonades sense noms, només amb el lloc d'origen; en el seu cas, una fossa comuna del cementiri de Calatayud. "Sento que el meu pare és aquí", ha dit, després de 60 anys de buscar el parador d'un home que exercia de cap d'una estació ferroviària. Va ser traslladat de Calatayud al Valle de los Caídos sense permís ni coneixement de la família, que va marxar a viure a Valladolid perquè es va quedar sense casa quan l'home va "deixar la feina", segons van notificar a la vídua. La Mercedes tenia 3 anys. Ara en té 85.

Nou episodi del recargolat fulletó de l'exhumació de Francisco Franco. Segons un comunicat de Moncloa que ha avançat 'El País, el prior del Valle de los Caídos ha comunicat oficialment al govern espanyol que no autoritza l'accés a l'abadia per exhumar les restes del dictador. Es tracta de la resposta oficial de la institució eclesiàstica al requeriment enviat al desembre per la ministra de Justícia, Dolores Delgado. L'executiu ja s'esperava aquesta resposta que, segons el comunicat, el govern atribueix als "antecedents ideològics" de Santiago Cantera, prior del Valle de los Caídos, tot recordant que "abans d'ingressar a l'orde dels benedictins va ser candidat a les eleccions generals del 1993 i als comicis europeus del 1994 del partit Falange Espanyola Independent".

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha carregat durament contra la família de Francisco Franco per mantenir obert el debat de l'exhumació del dictador en un acte reivindicatiu a favor de les víctimes del franquisme al cementiri de Paterna (València). Ábalos els ha demanat "humilitat", després de "tants anys d'arrogància, imposició i eliminació del discrepant". "Per ells mateixos i, ja que tant els agrada la pàtria, per estima a la pàtria", ha afegit el ministre en la seva intervenció al costat del mur on es calcula que van afusellar més de 2.000 persones. També hi han participat la secretària general provincial del PSOE, Mercedes Caballero, i l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo.

Ciutadans no donarà suport al decret llei per blindar l'exhumació de Francisco Franco de l'altar major de la basílica del Valle de los Caídos. Malgrat que l'executiu socialista va dir que aprovar un decret llei molt breu és la forma més adequada per retirar les restes mortals del dictador, Albert Rivera creu que no ho és perquè "després de 40 anys" l'exhumació de Franco no es pot considerar una qüestió "d'urgència".

El PSOE vol aconseguir en dos mesos el que no s'ha fet en 40 anys. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha concretat aquest dimecres que pretén que s'exhumi el cos de Franco del Valle de los Caídos al juliol. Fa poc més d'una setmana, el secretari de justícia i nous drets del PSOE, Andrés Perelló, va anunciar que el PSOE volia modificar la llei de memòria històrica per poder treure les restes de Francisco Franco del seu mausoleu. El president també ho fa defensar en la seva primera entrevista, a TVE. Sembla que aquest procés s'accelerarà, segons ha comentat en una conversa informal amb periodistes.

Una comitiva formada per una secretària judicial i una forense ha visitat aquest dimarts la mare de la dona que assegura ser filla de Dalí per sotmetre-la a proves d'ADN, segons ha informat la seva filla, Pilar Abel, que ha interposat la demanda de paternitat.

Les riallades de Salvador Dalí ressonaven per les parets del Teatre-Museu. Qui li havia de dir que, 28 anys després del seu enterrament, sortiria de la tomba per oferir un últim xou: la seva exhumació. I es va fer com a ell li hauria agradat, envoltat de centenars de càmeres i curiosos que no es volien perdre un dels esdeveniments més surrealistes de la història de Figueres i de tot el país.

La Fundació Gala-Salvador Dalí presentarà recurs contra la interlocutòria judicial que ordena exhumar el cadàver del pintor. L'ens assegura que el seu equip jurídic i el despatx d'advocats Roca Junyent estan treballant en el document, que elaboraran coordinadament amb l'advocat de l'Estat.

El jutjat de primera instància número 11 de Madrid ha ordenat exhumar el cadàver del pintor Salvador Dalí per extreure'n mostres d'ADN. La prova genètica ha de permetre resoldre la demanda de paternitat interposada per la figuerenca Maria Pilar Abel, que assegura que és filla del geni del surrealisme.