Fins a cinc anys ha hagut d'esperar una jove extutelada per la Generalitat per tenir al seu compte les mensualitats de la pensió d'orfandat que l'antiga DGAIA –actualment reconvertida en DGPPIA– guardava fins que arribés a la majoria d'edat. La jove té ara vint-i-tres anys i ha cobrat de cop 15.000 euros, però el seu no és l'únic cas de demores injustificades en aquest col·lectiu de nois.

El departament de Drets Socials i Inclusió ha qualificat de trobada "cordial" la reunió que aquest dimecres ha mantingut la consellera del ram, Mònica Martínez Bravo, amb cinc portaveus dels joves extutelats als quals la Generalitat reclama que tornin entre 12.000 i 36.000 euros per suposats "pagaments indeguts". A la trobada, que ha tingut lloc a primera hora d'aquest matí al Parlament, la consellera s'ha disculpat per tot el patiment i enrenou que ha causat al col·lectiu l'enviament de les cartes i també els ha mostrat la seva disposició a "acompanyar-los" en el procés per a l'aportació de la documentació que se'ls requereix en el període de deu dies obert per presentar al·legacions. Per la seva banda, la síndica de greuges ha demanat que s'aprovi la condonació d'aquests deutes, com ja es va fer amb els perceptors de la renda garantida de ciutadania.

Mares amb criatures grans dependents que han de deixar de treballar. Filles o esposes que cuiden a casa els pares o parelles. “Les famílies, bàsicament dones, es veuen obligades a immolar-se, a fer grans sacrificis de la seva vida”, resumeix Gustavo García, coordinador de l'Índex DESC 2024, amb què anualment l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials explica amb xifres oficials l'estat dels serveis socials públics. La frase serveix per il·lustrar fins a quin punt els nous models de cura a domicili que propugnen tots els governs (el ministeri té en marxa una estratègia de desinstitucionalització) fracassen al topar amb la realitat de les llars que han de fer mans i mànigues per tenir cura del familiar dependent amb les poques ajudes públiques que reben.

Més d'un centenar de joves extutelats per la Generalitat han denunciat sentir-se el boc expiatori d'una mala gestió de l’administració i pel retret de la Sindicatura de Comptes sobre els 167 milions d'euros de prestacions socials pagades a persones que ja no complien els requisits. Com ha avançat l'ARA, la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA) ha començat a enviar a centenars d'aquests nois missatges en què reclama milers d'euros per "impagaments indeguts" i els dona deu dies perquè puguin presentar al·legacions. Són quantitats que superen els 10.000 euros i en molts casos fins i tot els 30.000.

El subsidi per a majors de 52 anys és una ajuda per a les persones que ja han esgotat la seva prestació d'atur –o altres subsidis– i no tenen altres rendes. Si vols saber si hi tens dret, t'expliquem quins són els requisits que has de complir, tots els detalls del subsidi i tota la informació necessària per accedir-hi:

No fa ni 24 hores que Enric Morist (Igualada, 1965) substitueix la veterana Francina Alsina al capdavant de la Taula de les Entitats del Tercer Sector, una plataforma que aplega 3.000 entitats i 37 federacions socials, que es dediquen des del lleure, a la salut mental o l'atenció a la vulnerabilitat i la discapacitat. Al currículum de Morist, que havia estat expresident de l'organització, es destaquen les dues dècades com a responsable de Creu Roja a Catalunya i l'actual direcció de la Fundació Ajuda i Esperança.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat una “amnistia” per a les famílies vulnerables que han de tornar milers d’euros pels cobraments indeguts de la renda garantida de ciutadania (RGC). En una compareixença al Parlament que ha fet a petició pròpia aquest dimecres, la consellera ha explicat que el Govern explora “diferents vies legals” per solucionar un problema que afecta de moment 2.829 persones, perquè ha admès que la reclamació dels diners compromet “l’objectiu de lluitar contra l’exclusió i la vulnerabilitat”. Martínez ha rebutjat que hi hagi hagut cap “error” de càlcul o de desídia de l’administració, però ha estat molt dura en criticar que la gestió de la prestació s’ha fet amb un “bloc de notes”. Aquesta condonació pot fer-se a través d’incloure una partida a la llei d’acompanyament dels pressupostos (sense data en l’horitzó) o per decret del mateix Govern, tot i que la consellera no ho ha concretat. Al seu torn, Junts, ERC, Comuns i la CUP han avançat el seu suport a les reformes que calguin.

Fins a 8.500 famílies vulnerables han rebut ja una carta del departament de Drets Socials i Inclusió reclamant-los que retornin els diners de prestacions cobrades per errors de la Generalitat, principalment de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). L'import mitjà reclamat és de 7.500 euros, segons ha confirmat el número dos del departament, Raúl Moreno, que ha explicat que també hi ha altres prestacions socials afectades. I el problema no s'acaba aquí, ja que s'espera enviar la mateixa comunicació al voltant d'un miler més de famílies abans que acabi l'any. En total, s'espera que unes 9.500 famílies estiguin afectades per aquestes reclamacions.

Per a Rosa González la jubilació "és allò que tenen els altres". Amb 70 anys acabats de fer, encara fa hores a dues cases de Badalona on ha estat treballant des de fa més de dues dècades. Quan va fer 65 anys, la pensió que li va quedar donava –i dona– per tan poc que ni va aturar-se a pensar que li havia arribat l'hora de parar. Amb la pensió del seu marit la parella va tirant, així que tot el que es treu netejant és un "extra" per tenir un raconet. González, que no cotitza a la Seguretat Social, diu que continua treballant "per diners". 

Si hi ha un factor que marca les probabilitats de ser pobre a Catalunya és el de l’origen. Haver nascut fora dels límits de la Unió Europea gairebé multiplica per tres el risc d’exclusió social, el terme amb què la sociologia defineix una vida marginal i amb privacions de necessitats bàsiques: el 52,7% dels estrangers no comunitaris són pobres, enfront del 20,7% dels nascuts a Espanya, segons l’informe dels indicadors socials Insocat, elaborat per la federació ECAS. I si al lloc de naixement se li afegeix el factor del gènere, la fotografia de la pobresa té nom de dona, de dona migrant.

L’últim “caprici” que s’ha fet Marisa Aledo són uns pantalons de pana blancs. Els havia vist fa temps, però va haver d’esperar a la “paga extra” per gastar-se els 20 euros que valien. “La butxaca no dona per a més”, es justifica aquesta barcelonina de 69 anys que rep una prestació no contributiva (PNC) que es perceben quan o bé no s’ha cotitzat prou anys per tenir una pensió o s'és un adult amb una gran invalidesa reconeguda. A desembre de l’any passat, uns 65.000 catalans n’eren beneficiaris. Són les prestacions més bàsiques del sistema de protecció, que fins a l'increment del 6,8% a partir d'aquest gener, suposaven menys de 500 euros al mes. L'increment donarà “aire” després de dos anys en què la inflació ho ha encarit tot, també els productes bàsics.

La reforma del subsidi d'atur continua aixecant polseguera. Primer entre l'exministra d'Economia, Nadia Calviño, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), quan la segona acusava la primera de defensar una retallada d'aquest subsidi. Salvat aquest escull, però, la discrepància va arribar al Congrés dels Diputats, fins al punt que aquest dimecres la reforma no va prosperar. Podem hi va votar en contra, cosa que ha encès encara més la tensió entre el partit lila i Sumar.

Les prestacions socials com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital no treuen de la pobresa les poques famílies que arriben a rebre-les. Ho constaten cada dia les entitats socials, que fa temps que reclamen un canvi en el model d’ajudes, primer perquè arribin a tothom simplificant-ne els criteris i tràmits, i després per garantir-ne l'eficiència. Amb un de cada cinc catalans en risc d’exclusió socials, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya –que aplega 35 federacions i grans organitzacions que representen 3.000 entitats socials contra la pobresa– proposa augmentar entre 100 i 200 euros l’import mensual de la renda garantida.

El govern espanyol ha salvat les diferències i tirarà endavant la reforma dels subsidis d'atur, vinculada a l'arribada de fons europeus antipandèmia. Després d'una jornada maratoniana de negociació, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts els canvis d'una ajuda que actualment reben 716.500 persones a tot l'Estat, segons dades del SEPE del mes d'octubre. A partir d'ara, la prestació augmenta dels 480 euros al mes actuals fins a 570 euros durant els primers sis mesos, però es reduirà a mesura que els aturats l'esgotin.

El subsidi per desocupació no es retallarà. Aquest és el principal missatge que des del ministeri de Treball es vol llançar davant les diferències sobre la reforma d'aquesta prestació amb el ministeri d'Economia. Fonts de la cartera que dirigeix Yolanda Díaz (Sumar) assumeixen que mantenen posicions diferents de les del departament de Nadia Calviño (PSOE), i acusen aquest ministeri d'obrir la porta a una reducció d'aquest subsidi. Per contra, Calviño ha afirmat aquest dijous que "el govern està alineat i l'objectiu és compartit".

"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, tal com ja va passar amb la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania a Catalunya, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

L'ingrés mínim vital (IMV) està arribant als més vulnerables, però és una prestació que s'ha "estancat". Així ho conclou l'Autoritat Fiscal (Airef) en la seva segona opinió sobre la prestació publicada aquest dimecres. L'organisme independent que dirigeix Cristina Herrero assenyala que el nombre de beneficiaris de l'IMV es manté en 284.000 llars, és a dir, en el 35% de les llars que podrien rebre'l (800.000 és l'objectiu que es va marcar el ministeri de la Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá). A més, l'Airef torna a detectar que hi ha un gran nombre de famílies que tindrien dret a la prestació, però que no la sol·liciten (és el que en anglès s'anomena non-take-up): 470.000 famílies (58%). Tot plegat, doncs, dibuixa un escenari molt similar al de fa un any, quan l'Airef va presentar la primera opinió sobre aquesta prestació aprovada en plena pandèmia de coronavirus, el juny del 2020.

Els pressupostos de la Generalitat tiren endavant, però sense l'aval per posar en marxa el pla pilot per la renda bàsica universal (RBU), després que socialistes i Junts s'hagin oposat a la votació d'aquest divendres, i es deixa en l'aire què farà el Govern d'Esquerra amb una qüestió que havia pactat amb la CUP per a la investidura de Pere Aragonès. El director de l'oficina del pla pilot és el sociòleg Sergi Raventós, que fa dècades que planteja els beneficis d'implementar una prestació sense condicions per lluitar contra la pobresa.

Des d'aquest dijous ja és possible sol·licitar la nova ajuda de 200 euros aprovada pel govern espanyol per a les persones amb ingressos baixos, que són les que més pateixen l'increment dels preus. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha avançat que en només un dia ja han demanat aquest xec prop de 570.000 persones. En les primeres 24 hores en què s'ha obert la convocatòria ja s'han rebut un total de 85.284 peticions a Catalunya. Es tracta d'un subsidi directe per ajudar els ciutadans a fer front al cistell de la compra i les factures, que s'han disparat en l'últim any, com la de l'electricitat o l'habitatge.

Un pas més per aconseguir que la renda garantida de ciutadania (RGC) pugui ser compatible amb l'ingrés mínim vital (IMV). La proposició de llei dels comuns per modificar aquesta prestació i fer-la més flexible ha superat el debat al Parlament, i ara continuarà la tramitació. PSC-Units, ERC, Junts i la CUP-NCG també han donat suport al nou text. De fet, els dos socis del Govern han retirat l'esmena a la totalitat que hi havien interposat, de manera que no ha calgut cap votació al ple d'aquest dimecres. L'objectiu de la proposició dels comuns és "resoldre buits" legals de la norma per facilitar la complementarietat de la RGC amb l'IMV estatal, "maximitzar les possibilitats d'arribar a col·lectius no atesos fins ara per la renda garantida", sobretot per a aquelles famílies que tenen fills a càrrec, i la creació d'una nova prestació complementària per cobrir les necessitats bàsiques d'accés a l'habitatge.