L'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música han culminat el pas per la Filharmònica de Los Angeles triomfalment, una altra vegada amb el públic dempeus i amb més eufòria. "Gustavo Dudamel està eufòric amb l'Orfeó Català", afirmava el director general del Palau de la Música, Joan Oller, després de l'últim dels concerts al Walt Disney Concert Hall. Dudamel ha trobat el cor per fer la Missa solemnis, i està previst que reprenguin la col·laboració en els pròxims anys, potser amb la Filharmònica de Nova York, de la qual Dudamel serà el titular a partir d'aquesta tardor. Però, de moment, Oller no avança més detalls de futurs projectes amb el director veneçolà. "La relació amb el Gustavo ja era molt bona, i ara ha vist que li hem respost venint a Los Angeles ben preparats, amb tot ben col·locat, i crec que per això està molt eufòric aquests dies", explica Oller.

Los Angeles. La Grand Avenue flanquejada per les característiques palmeres del Pacífic. Al fons, els pics de les muntanyes de Saint Gabriel, encara empolsinats en alguns punts. Aquesta matinada, hora catalana, el caliu del debut esclatant de l'Orfeó Català als Estats Units amb la Filharmònica de Los Angeles sota la batuta de Gustavo Dudamel s'ha imposat a uns dies inusualment freds a la metròpoli californiana.

L'arquitecte Frank O. Gerhy (1929-2025) va descobrir la música clàssica quan era un nen i la mare el portava a escoltar els concerts a la seva Toronto natal. Com a arquitecte, el seu primer gran auditori va ser el Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, la seu de la Filharmònica de Los Angeles, un vaixell d'acer que aquest cap de setmana acollirà el debut de l'Orfeó Català als Estats Units amb una Missa solemnis de Beethoven sota la batuta de Gustavo Dudamel. "El que em va interessar més és que la sala tingués ànima i el fet de reunir la gent", deia Gehry sobre aquest projecte. "Al final vaig acabar creant una mena d’intimitat envoltant l’orquestra, de manera que es comença a trencar la forma de capsa de sabates de la sala i es redueix la distància entre l’orquestra i el públic, acostant-los", explicava.

La Missa solemnis de Ludwig van Beethoven és una de les obres més exigents del repertori simfònicocoral. El més habitual és que l'abordin directors veterans, però cada vegada n'hi ha més de les joves generacions a qui no els fa por assumir-ne el desafiament. Entre ells hi ha el veneçolà Gustavo Dudamel, que aquest cap de setmana la dirigirà per primera vegada a LA Phil de Los Angeles, els dies 20, 21 i 22 de febrer. Per a aquesta ocasió excepcional, Dudamel ha volgut comptar amb l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música. L'Orfeó Català farà història amb el seu debut als Estats Units, i, per reblar el clau, és la temporada en què Dudamel s'acomiada de LA Phil.

"Des del cor: que vagi al cor", va escriure Ludwig van Beethoven a l'encapçalament de la Missa solemnis. La va compondre entre el 1819 i el 1823, quan també treballava en la Novena simfonia. De fet, les va estrenar totes dues en una mateixa sessió a Viena el 1824, tot i que la versió de la missa no era la definitiva. La Missa solemnis és una obra de plena maduresa i, al mateix temps, d'un moment molt difícil, marcat per una sordesa aclaparadora. En el seu entorn, Beethoven assegurava que aquesta missa era la seva obra mestra i, així mateix, la Missa solemnis ha passat a la història com una de les obres més exigents del repertori simfònico-coral.

Amb el rècord de reproduccions a Spotify que va aconseguir Lux, l'últim disc de Rosalía, seria plausible imaginar que alguna de les persones que han assistit aquest dimarts a la presentació de l'oferta cultural de Barcelona al Círculo de Bellas Artes de Madrid hagi escoltat alguns dels seus nous temes anant cap a la trobada organitzada per Turisme de Barcelona. "Teniu el Cor de Cambra del Palau de la Música sonant cada dia a l'àlbum", ha reivindicat Joan Oller, director general del Palau de la Música. "Es va enregistrar a L'Auditori", ha afegit Víctor Medem, el seu homòleg a l'equipament musical barceloní. S'hi ha sumat el director del Gran Teatre del Liceu, Valentí Oviedo: "Rosalía no ha cantat al Liceu, però faig una crida que vingui a cantar quan vulgui. No quedaré ara malament respecte de la resta", ha bromejat.

"És simplement seure i que la música t'aclapari", diu Simon Halsey, director musical de The veil of the temple, l'obra mestra del compositor John Tavener (1944-2023), que s'interpretarà al santuari de la Mare de Déu del Carme de Barcelona aquest dissabte (21 h), dins de la programació del Festival Grec. És la primera vegada que l'obra s'interpretarà a Barcelona i ho farà en una versió reduïda de dues hores i mitja, perquè l'original, estrenada a Londres el 2003, dura gairebé vuit hores. La peça serà interpretada per la família coral de l'Orfeó Català —el cor de l'Orfeó Català, el Cor Jove i el Cor de Noies—, i els cors Albada i Roig Korai, i veus solistes encapçalades per la soprano Montserrat Seró. "Sonoritats boniques que ompliran totes les parts de l'edifici", explica Halsey.

Xavier Puig (Cervera, 1973) ha detallat aquest dimarts com serà la seva primera temporada com a director de l'Orfeó Català, una responsabilitat que compaginarà amb la del Cor de Cambra del Palau de la Música, que dirigeix des del 2018. Precisament a la sala d'assaig de l'Orfeó, al Palau de la Música, ha manifestat la voluntat de "servei" amb què agafa el relleu de Pablo Larraz, que deixa el càrrec per qüestions familiars però que continuarà lligat a les formacions corals de la casa com a director del Cor Jove i de l'Escola Coral. "Vull agrair la tasca feta pel Pablo, la seva saviesa"; ha dit Puig, que assumeix el repte de "donar continuïtat a l'excel·lència i la progressió artística" del cor, tal com ha dit Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

A principis d’abril, l’Orfeó Català va visitar Estocolm per oferir, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, una vibrant interpretació de la segona simfonia de Mahler (Resurrecció), amb direcció de Daniel Harding. Ara, aquell mateix programa i amb els mateixos intèrprets s’ha pogut veure i sentir a Barcelona.

El fet que l’Orfeó Català canti la Simfonia núm. 2, Resurrecció, de Gustav Mahler no és cap novetat. Ara bé, haver-la interpretat a Estocolm i amb un públic eufòric i dempeus és una fita que ara suma orgullós a una trajectòria imparable. Després d’actuar amb les prestigioses orquestres d’Hamburg i Berlín, el cor vocacional del Palau de la Música va debutar divendres passat a la sala Berwaldhallen, acompanyat de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i sota la batuta del director britànic Daniel Harding. “La veritat és que el cor està en un moment molt dolç; és una obra que coneixem molt i que hem interpretat sovint”, diu el director de l’Orfeó, Pablo Larraz. El concert es repetirà al Palau de la Música el 26 de maig i a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona el 27 de maig.

"El repte és majúscul", diu el director general del Palau de la Música, Joan Oller. El repte l'assumeix l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música: 120 cantaires que viatjaran a Los Angeles per interpretar la Missa solemnis de Beethoven amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, LA Phil, sota la batuta de Gustavo Dudamel, els dies 20, 21 i 22 de febrer del 2026. També hi participaran, com a solistes, la soprano Pretty Yende, la mezzosoprano Sarah Saturnino, el tenor Seokjong Baek i el baix Nicholas Browlee. "És una de les obres més difícils del repertori", diu Oller per recordar la magnitud d'una obra descomunal. "És com cantar nou vegades la Novena simfonia. I segur que Dudamel serà exigent", afegeix.

Almenys en dues ocasions d’ençà que Salvador Illa és president de la Generalitat s’ha sentit, abans o després d’Els segadors –l’himne nacional–, el Cant de la senyera. És una cançó tant o més bella que el nostre himne, però no és l’himne de Catalunya.

És indubtable que hi ha moltes coses a millorar. Però també és cert que si es fan com en aquest concert de final de temporada, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) pot i hauria de donar-nos moltes alegries de cara al curs 2024-2025. Perquè aquesta darrera vetllada ha deixat el llistó molt alt en qualitat i en resultats.

"L’Orfeó Català viu sens dubte un dels seus millors moments per la qualitat tímbrica de les veus integrants i per la implicació dels seus membres", afirmava fa uns dies el crític musical de l'ARA, Jaume Radigales. Ho deia a propòsit dels dos concerts al Palau de la Música amb el Balthasar Neumann Chor & Orquestra, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. En el primer, el 13 de febrer, van interpretar el Rèquiem alemany de Brahms; i en el segon, el 14, la Simfonia núm. 2, 'Lobgesang', de Mendelssohn. Aquella col·laboració ha tingut recorregut a Hamburg, amb dos concerts: un el dissabte 17 a la històrica Laeiszhalle, i l'altre aquest diumenge a la sala principal de la flamant Elbphilharmonie. I com a Barcelona, un amb l'obra de Brahms i l'altre amb la de Mendelssohn, respectivament.

M’atreviria a dir que el geni de Mendelssohn encara no ha fet prou pòsit a casa nostra. Més enllà d’obres molt interpretades –com la música incidental per al Somni d’una nit d’estiu o el Concert per a violí, a més de les simfonies conegudes amb els noms d’Italiana i Escocesa– queda molt per descobrir d’aquest músic extraordinari, nen prodigi i reexhumador de l’obra de Johann Sebastian Bach.

Per al conjunt de cor i orquestra alemany Balthasar Neumann hi ha un abans i un després de la pandèmia. Des d’aleshores, conceben les gires "des de la sostenibilitat i amb una clara intenció de generar un impacte social positiu", explica la seva directora general, Christina Schonk. Des del confinament, la Balthasar Neumann va repensar la seva manera de relacionar-se amb els concerts i ara només fan una gira a l’any i cada actuació la plantegen com una residència artística en la ciutat que els acull. A Barcelona, on actuen el 13 i el 14 de febrer al Palau de la Música, van arribar el 6 de febrer i l’endemà ja van fer tres concerts de cambra per a pacients oncològics a la Fundació Kālida de l'Hospital de Sant Pau. En el seu programa també hi ha un taller amb el Cor Infantil i el Cor Juvenil de Palau Vincles, adreçat a joves en situació de vulnerabilitat, i dos assajos oberts per a abonats i socis del Palau.

Ibercamera ha obert la 40a temporada amb un concert estrany. Sobretot pel contrast abismal entre el Beethoven més íntim de la Sonata núm. 5 (Primavera) i el majestuós de la darrera simfonia, la celebèrrima Novena. Programa, tanmateix, interessant, malgrat que no va ser dels millors que ens ha ofert la prestigiosa entitat musical, capitanejada amb la tossuderia i l’excel·lència de Josep Maria Prat, que en un breu discurs inicial va voler dedicar la vetllada al recentment desaparegut mecenes Antoni Vila Casas.

Un dels moments més emocionants del Festival Grec 2023 ha estat la intervenció del Cor de Noies de l’Orfeó Català a l’espectacle The pulse, de la companyia australiana de circ Gravity & Other Myths. Si les acrobàcies desafiaven la gravetat, el cant assumia nous reptes i improvisacions i mostrava el bon nivell de la formació. Tot plegat és fruit de la feina ben feta sota la direcció de Buia Reixach. Després del Grec, el cor ha continuat de gira amb l’espectacle a Mont-real (Canadà) i Galway (Irlanda), i la pròxima parada és a Graz (Àustria) del 28 de juliol a l’1 d’agost. "Ho estem fent amb molta passió i moltes ganes, perquè la motivació és extraordinària", explica Reixach, acabada d’arribar d’Irlanda i pensant ja en les funcions al Festival la Strada de Graz, on el cor té una activitat extra: "El festival fa un acte als carrers que es diu Entrada al paradís, una mena de casament entre cultures amb tot de gent d’arreu del món que participa en el festival. Cada país fa una petita mostra de la seva cultura i les noies cantaran unes cançons catalanes".

"Encara està permès tenir esclaus si són presoners", diu el reputat compositor nord-americà David Lang (1957) en la presentació de Prisoner of the state, l'òpera sobre presos polítics que arriba aquest dissabte al Teatre Grec en el marc del Festival Grec de Barcelona després d'estrenar-la a Nova York i al Regne Unit. La peça de nova creació ha estat coproduïda per L'Auditori juntament amb sis prestigioses institucions internacionals: el Barbican Center de Londres, el De Doelen Concert Hall de Rotterdam, la Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw de Bruges i l'Òpera de Malmö. Serà interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) sota la batuta de Ludovic Morlot, que retorna amb aquesta òpera a l'escenari de Montjuïc, juntament amb el cor d'homes del Cor Jove de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música. Com a solistes, la soprano Claron McFadden donarà vida al personatge de Leonora, que es fa passar per vigilant de presó per trobar-se amb el seu amor injustament empresonat, interpretat per Jarret Ott. Davóne Tines assumeix el rol de carceller i Alan Oke el de governador.