Mor Frank Gehry, l'arquitecte del Museu Guggenheim de Bilbao

Barcelona"Em plantejo cada edifici com un objecte escultòric", va afirmar l'arquitecte Frank O. Gehry, que ha mort aquest divendres als 96 anys al seu domicili de Santa Mònica, Califòrnia, després de patir una breu malaltia respiratòria, segons ha fet públic la seva cap de gabinet, Meaghan Lloyd. Gehry va fer història des del començament de la seva trajectòria amb obres com la seva pròpia casa a Santa Mònica, i a finals dels anys noranta va reblar el seu impacte amb el Museu Guggenheim de Bilbao, una de les seves grans fites i obres més estimades per l'impacte que va tenir en la seva carrera. De fet, un dels grans degans de l'arquitectura nord-americana, Philip Johnson, el va considerar com "l'edifici més important del nostre temps". Precisament, un dels treballs més recents és el Museu Guggenheim d'Abu Dhabi, el més gegantí de la família de museus Guggenheim: té 80.000 metres quadrats i arriba als 80 metres d'altura. Està previst que obri les portes l'any que ve. Ell mateix, que ha estat en actiu fins fa molt poc, l'havia definit com un viatge del caos a la llum.

Gehry, que va rebre el premi Pritzker el 1989 –el Nobel dels arquitectes–, veia els seus treballs com "un contenidor espacial, un espai amb llum i aire, una resposta al context", als quals els usuaris donaven vida. "En aquest contenidor, en aquesta escultura, l'usuari porta el seu bagatge, el seu programa i hi interactua. Si no pot fer-ho, he fracassat", va dir. D'altra banda, abans del Guggenheim, Gehry havia fet la pèrgola gegantina amb forma de peix a la vora de l'Hotel Arts de Barcelona. Més endavant, va quedar al calaix un altre projecte seu a la capital catalana, un museu del transport i una torre a la Sagrera, i va fer un hotel per al celler Marqués de Riscal.

Entre les altres obres més destacades de Gehry hi ha el Museu Vitra, a Weil am Rhein (Alemanya), i l'auditori Walt Disney de Los Angeles, la pell d'acer del qual, en comptes de la de pedra prevista, és fruit de l'èxit que va tenir la de titani del museu de Bilbao. També la Torre Beekman, un gratacel amb la façana sinuosa a Nova York, i la Fundació Louis Vuitton de París, la imatge del qual evoca un hivernacle decimonònic. Els seus detractors el van acusar de desatendre la funció en favor de la forma. De l'auditori Walt Disney van dir que era “una pila de vaixella trencada”, “una galeta de la fortuna desbocada”, “brossa deconstruccionista” i “una paperera buidada”. Gehry va treure ferro a les crítiques i el 2007 va declarar a la revista New Yorker: “Almenys miren!”

Sovint la primera imatge dels edificis de Gehry és un croquis tan aparentment espontani que semblen quatre gargots. Però construir-los ha sigut tot un repte: la geometria d'edificis com el mateix Guggenheim de Bilbao és tan complexa que, per fer-la realitat, va ser el pioner a recórrer a un software sorgit de la indústria espacial francesa, el CATIA.

"Gehry, que sempre està obert a l'experimentació, té una seguretat i una maduresa que es resisteix, de la mateixa manera que va fer Picasso, a estar lligat per l'acceptació crítica i pels seus èxits. Els seus edificis són collages juxtaposats d'espais i materials que fan que els usuaris puguin apreciar tant l'escenari com les bambolines, revelats simultàniament", va afirmar el jurat del Pritzker.

Però, malgrat tot, Gehry sempre va rebutjar la idea de l'arquitectura espectacle. Quan li van concedir el premi Príncep d’Astúries el 2014, va respondre a un periodista que li havia preguntat la seva opinió sobre la gent que pensava que els seus edificis no passaven de ser espectacle: aixecant el dit per engegar-lo a dida, va dir que considerava que el 98% dels edificis que es fan al món eren "pura merda". En les últimes dues dècades, va continuar mantenint el llistó alt, amb edificis com l'escola de negocis Dr. Chau Chak, a Sydney, la façana de maó de la qual sembla un paper arrugat. Per construir-la van caldre més de 320.000 maons, i se l'ha considerat com un dels edificis més emblemàtics a la ciutat després de l'Òpera de Jørn Utzon. D'una altra banda, una altra de les seves grans obres recents és el campus de Facebook a Silicon Valley, de gairebé 90.000 metres quadrats.

Gehry abans de Gehry

Gehry, nascut al Canadà el 1929 i nacionalitzat nord-americà el 1950, abans de ser arquitecte es va guanyar la vida com a camioner i repartidor de mobles a Califòrnia. Provenia d'una família juevapolonesa, i es va canviar el cognom inicial d'Owen Goldberg per passar desapercebut després de patir alguns episodis d'antisemitisme. Com va explicar ell mateix, anava a classes a una escola de belles arts i un professor de ceràmica li va comentar que hauria d'entrar en un curs d'arquitectura, i li va fer una carta de recomanació. Així va ser, i es va graduar com a arquitecte a la Universitat del Sud de Califòrnia el 1954. La formació de Gehry va continuar amb estudis d'urbanisme a Harvard, i abans d'obrir el seu despatx a Los Angeles el 1962 va fer una estada a París amb la família durant la qual va estudiar l'obra de companys europeus com Le Corbusier. Una anècdota que havia explicat el mateix Gehry del seu pas per Harvard era que s'havia negat a col·laborar amb Josep Lluís Sert perquè li havia proposat treballar en el pla pilot de l'Havana encarregat pel dictador Fulgencio Batista.

Entre els seus treballs inicials hi ha diversos centres comercials i edificis d'habitatges i oficines força més convencionals. Com també va explicar ell mateix, la primera obra en la qual va començar a forjar-se un camí més personal va ser la casa per al pintor Ron Davis (1972), cinc anys abans de l'habitatge familiar que Gehry va convertir en un manifest de l’arquitectura desconstructivista, tan de moda als anys vuitanta, per la manera com experimentava amb estructures de fusta i materials industrials, com el metall corrugat. Va ser arran d'aquella obra, que més endavant va modificar una vegada i una altra, tot i la importància històrica que va adquirir, que va decidir ser tan agosarat amb els encàrrecs externs. Així que va reduir el nombre de treballadors del seu despatx, i va arrencar una nova etapa que el va fer famós arreu del món.

Abans del Guggenheim de Bilbao, Gehry va construir un altre dels seus edificis, el conegut com l'edifici dels prismàtics, amb la col·laboració dels artistes Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen. En un gest de pop, el més destacat de la façana són uns binoculars gegantins dissenyats pel duet d'artistes. El va encarregar l'agència de publicitat Chiat/Day i actualment és una de les seus de Google.