El sector cultural català creix, i ho fa en molts aspectes, però també arrossega problemes estructurals que fan que el model actual sigui poc sostenible, segons l'informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts del CoNCA. Hi ha xifres rècord en el sector editorial, l’any 2023 les editorials catalanes van facturar dintre del mercat espanyol 1.544 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 7,1% respecte a l’any anterior i un 26,6% respecte al 2019. Hi ha hagut també un augment de les companyies d'arts escèniques: el 2023 n'hi havia 201 –136 de teatre, 33 de dansa i 32 de circ–, una xifra que suposa un increment en valors absoluts de 51 companyies respecte de l’any anterior i de 30 respecte al 2019. A més, en arts escèniques, els ingressos per caixets continuen creixent per tercer any consecutiu i el 2023 van aconseguir un total de 65,1 milions d’euros, la qual cosa suposa un 18% més que l’any anterior i un 42% més respecte al 2019.

L'aigua puja a una velocitat esfereïdora. En pocs segons passa d'un metre a dos. L'interior de la casa es nega. Només queden dos esglaons per arribar al segon pis, la màxima altura a què es poden protegir de la inundació. I en aquest breu marge de temps s'han de prendre moltes decisions. Decisions que et poden situar entre la vida i la mort i que són tan complicades com la de l'Agustina: si ella salta amb el seu fill a una terrassa del costat, el seu marit i la seva sogra, amb la mobilitat reduïda, s'hauran de quedar a casa i haurà d'esperar que l'aigua no superi els dos graons per poder-los tornar a veure de nou. Decisions a la desesperada, com la de la Corina de fer un forat a la paret de casa seva per sortir a un hort alçat i salvar-se. I decisions que, per molt que les vulguis prendre, et fan sentir impotent perquè no les pots executar. Com va passar-li a la Celsa, de 88 anys. No va poder fer res per evitar que l'aigua acabés inundant els baixos on vivia i va ser la primera víctima mortal registrada de la DANA, el temporal que s'ha emportat la seva vida i d'un centenar més de persones al País Valencià, Castella-la Manxa i Andalusia.

"Trobem rècords de recaptació en arts escèniques, però també companyies amb dificultats per trobar escenaris. Celebrem aniversaris de gran rellevància en arts visuals, però tenim més d'una vintena de comarques sense cap equipament. El sector de la música va facturar més de 40 milions el 2022, però hi ha artistes que han de marxar del país per poder viure d'aquesta feina. Diria que hi ha una gran ambivalència", ha explicat aquest dimecres Salvador Casals, membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Ho ha dit després d'entregar l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2023 al president del Parlament, Josep Rull.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat aquest dijous l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts corresponent al 2022. L'estudi constata la recuperació sectorial, sobretot pel que fa a la despesa pública, que se situa en valors del 2010, l'últim any abans de la davallada provocada per la crisi financera i econòmica del 2008 i les retallades posteriors. Pel que fa a les dades de cada sector cultural, la majoria de les recollides a l'informe del CoNCA són del 2021, un any encara afectat per les restriccions sanitàries arran de la pandèmia del covid. No inclou, per tant, les dades del 2022 de l'Anuari de la Música i Adetca, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, que mostraven una millora de facturació i espectadors respecte al 2019, l'últim any prepandèmic, tot i que en el cas d'Adetca no recull la informació de tots els teatres del país. En canvi, el CoNCA sí que aporta dades interessants sobre pressupostos públics del 2022.

"Assegurar la presència de les arts en tots els nivells educatius i amb càrrega curricular significativa. Tendir a un reequilibri en la temporalització de les àrees de formació, cap a una equivalència entre ciències, humanitats i arts, a raó d'un 33% cadascuna". Aquesta és una de les 63 recomanacions incloses a la Carta de les Arts a l'Educació que ha presentat aquest dimarts el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Es tracta d'una ambiciosa declaració d'intencions que neix del propòsit de "dotar la ciutadania d'una capacitat bàsica d'expressar-se artísticament, creativament", tal com explica el secretari del CoNCA, Jordi Font, que considera el llenguatge artístic com a "factor essencial per al desenvolupament de la persona". "Cal començar per induir l'alfabetització artística en l'educació obligatòria", afegeix Font. I no només. Una de les recomanacions és "incloure totes les especialitats artístiques" tant a primària com a secundària, i una altra que la presència de les arts també sigui "suficient" i "assequible a tot l'alumnat" en l'oferta educativa fora de l'escola.

El sector cultural a Catalunya fa anys que llança un SOS, des de la crisi del 2008, però semblava que a finals del 2019 i principis del 2020 es començava a recuperar: el mes de gener del 2020 les empreses culturals van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros. Va ser una arrencada d’any espectacular, que superava la mitjana mensual, situada entre 37 i 40 milions de facturació, però la pandèmia ha suposat una estocada que ha deixat molt enrere aquelles bones perspectives i, en molts casos, ha incrementat fins a límits extrems la precarietat dels treballadors. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i les arts del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), un 30% de les persones treballadores de la cultura s'han quedat sense feina (un 10% han estat o continuen en ERTO), i un 42% han vist com se'ls reduïa la feina.

L'impacte de la pandèmia no ha sigut igual per a tots els sectors culturals. En la fotografia que han fet pública avui dijous el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), juntament amb D’EP Institut, els més perjudicats lògicament han sigut els sectors que requereixen presencialitat. Les arts escèniques i musicals han perdut un 72% dels ingressos; el sector del patrimoni ha perdut un 35%; l’edició i el comerç al detall de llibres, un 14%; l’audiovisual i multimèdia, un 15%, i les activitats de disseny especialitzat, fotografia, creació artística i literària, un 12%. 

La sensació de déjà-vu és poderosa. Any rere any, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) entrega el seu informe anual sobre l’estat de la cultura al Parlament i les xifres sempre fan saltar totes les alarmes. L'any passat, aquest malalt crònic que pot semblar la cultura tot just s'estava recuperant, molt lentament, de la crisi del 2008, però ha arribat l'estocada del covid-19 i l'ha enviat de nou a la unitat de cures intensives, més greu que mai.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha demanat aquest dimarts a la Generalitat, al govern espanyol i als grups del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats nou línies d'actuació complementàries a les ja adoptades per garantir la supervivència del teixit cultural. Segons recull l'ACN, davant la crisi originada per la pandèmia l'òrgan assessor considera que les ajudes econòmiques acordades fins avui poden ser insuficients, i per això demana ajudes directes per cobrir els costos de manteniment de les estructures culturals, així com el manteniment dels ERTO fins a assolir un grau suficient d'estabilitat. D'altra banda, el Consell reclama una taula de diàleg permanent entre el sector de la cultura i l'administració.

La gestora cultural Vinyet Panyella serà la presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Margarida Troguet n'assumirà la vicepresidència i Jordi Font les funcions de secretari. Així s’ha acordat aquest dijous al plenari constitutiu de l'òrgan renovat, que ha tingut lloc al Palau Moja després que els nous membres prenguessin possessió del càrrec al Parlament. En aquest acte previ, presidit pel president del Parlament, Roger Torrent, Vinyet Panyella ja havia pres la paraula per parlar en nom dels seus companys de plenari. Panyella havia apuntat a la necessitat de “reflexionar” sobre la institució “deu anys després de la seva constitució” per garantir-se una “actuació independent i àmplia en el panorama cultural”.

El Generalitat acabarà amb la interinitat del Consell Nacional de la Cultura i les Arts i proposarà set nous consellers per liderar l'ens que hauria de fiscalitzar les polítiques culturals públiques i avaluar l'estat del sector cultural. El president Quim Torra, que és qui té la potestat per fer-ho, ha proposat set nous membres al Parlament de Catalunya, que finalment els designarà la setmana que ve en el ple del 10 de juliol: la gestora cultural Margarida Troguet, el gestor cultural i expresident de la Federació d'Ateneus Salvador Casals, el director d'orquestra Edmon Colomer, l'exdirector general de l'Institut del Teatre Jordi Font, la subdirectora de 'L'Avenç' Núria Iceta, l'exdirectora dels Museus de Sitges Vinyet Panyella i la productora audiovisual Míriam Porté. Es preveu que el vist-i-plau del Parlament sigui un tràmit, ja que habitualment aquests càrrecs els acorden els partits prèviament.

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) té tots els seus set consellers o bé dimitits (Valentí Puig des del 2014; Gemma Sendra des del 2018) o bé caducats des de fa mesos (des del gener) o fins i tot anys (dos d'ells havien de plegar fa dos anys). Això vol dir que continuaven al càrrec provisionalment quatre consellers que van ser nomenats el 2012 i també la cinquena, Pilar Parcerissas, que és consellera des del 2008.

La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha reiterat el seu compromís a renovar els membres del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) de manera "imminent", però ha advertit que el problema de l'ens és "més profund i ve de més enrere". En resposta a una pregunta en sessió de control del diputat socialista Rafel Bruguera, la consellera ha afirmat que el consell no ha pogut desplegar el programa marc ni el contracte programa tot i la "màxima implicació" dels seus membres. Bruguera ha assegurat que es "resisteix a creure" que l'estratègia del Govern sigui que el CoNCA quedi "liquidat per inanició" i ha anunciat que presentaran una proposició de llei de lectura única per resoldre-ho. "A vostè li preocupa el que és més urgent, el qui; a mi el que és important, per fer què", li ha respost Borràs.

Carles Duarte, el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, ha demanat aquest dimecres la renovació urgent dels membres de l'organisme que presideix. Ho ha fet durant la seva compareixença davant la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, on ha subratllat que el debat sobre el nou model que hauria de tenir d'aquest organisme no ha d'ajornar la renovació dels seus actuals membres.

La comissió de cultura del Congrés ha aprovat aquest dijous per unanimitat l'estatut de l'artista i el treballador de la cultura, una mesura sense precedents, llargament reclamada i aplaudida per tots els sectors culturals. L'objectiu és "fer una mica menys difícil la vida dels professionals de la cultura", ha apuntat la seva presidenta, Marta Rivera, que ha assenyalat la "sort" de tirar endavant aquest informe en el Dia Internacional de la Música. Ara falta que es desplegui la reglamentació de l'estatut, que implicaria la modificació de tres lleis (la d'IRPF, d'Autònoms i d'Enjudiciament Civil).

Tot va començar amb una sentència del Tribunal de Justícia Europea en què es posava en qüestió la subvenció (exempta de la base imposable d'IVA) a un geriàtric. La sentència interpretava que la subvenció afectava el preu final del geriàtric i, per tant, l'afavoria respecte dels altres. L'Agència Tributària espanyola, però, ha utilitzat aquesta sentència per aplicar-la al món cultural i social, i ha posat en perill així moltes iniciatives culturals catalanes, com Temporada Alta o el Mercat de les Flors, i de recerca. Avui el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i els representants de nou associacions i entitats catalanes sense afany de lucre han enviat una carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per qüestionar aquest tractament fiscal. Aquest dijous precisament es discuteix al Congrés de Diputats si es posa fi a aquestes recaptacions.

La cultura a Catalunya és com un malalt que no acaba de sortir de la grip que va contraure fa anys, quan va esclatar la crisi econòmica. Ni abans s’havia invertit en vacunes que evitessin el mal, ni després s’ha disposat de remeis per fer menys feixuga la recuperació. I així segueix la cultura, estancada en la precarietat i lluny dels estàndards que correspondrien a un país que vol explicar-se com una societat basada en el coneixement. Aquesta és la radiografia de l’informe Estat de la cultura i de les arts 2017, que va presentar ahir el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) a l’Ateneu Barcelonès. “Reclamem que la cultura tingui un paper rellevant. De cap manera podem plantejar-nos un model de país en què la cultura sigui residual, marginal”, va dir el president del CoNCA, Carles Duarte, davant un auditori ple de representants de l’ecosistema cultural i amb una convidada especial, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va rebre un aplaudiment afectuós a l’inici de l’acte.

Davant de la detenció i l’empresonament a Madrid dels titellaires del grup Títeres desde Abajo, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts celebra l'alliberament dels artistes empresonats però "demana l’arxivament definitiu de les diligències obertes", unint-se a la petició de diverses veus del sector cultural que aquesta setmana s'han manifestat a diverses ciutats de l'estat.

El jutge de la Cort d'Apel·lació de Timisoara (Romania) ha acceptat la petició de la Fiscalia de la regió romanesa d'extradir a Espanya el presumpte assassí del doble crim de Conca, Sergio Morate, segons ha informat a Europa Press la fiscal encarregada del cas, Violeta Filip.