Feia 15 anys que l'Ajuntament de Barcelona no renovava la seva imatge. Ara, el consistori ha decidit fer pública la nova identitat corporativa, és a dir, la signatura gràfica que farà servir a partir d'ara en totes les seves comunicacions. L'objectiu de la nova imatge, expliquen fonts municipals, és "posar la ciutat al centre, amb la paraula Barcelona i acompanyada de l'escut oficial de la ciutat al final per tal de "preservar la vinculació entre la institució i l’oficialitat, però amb un sistema visual més fresc i versàtil que vol enfortir el vincle amb la ciutadania", argumenten.

És obvi que vivim en l’era de la imatge i de la immediatesa i que els continguts que compartim a la xarxa tenen cada cop un abast més ampli. Per això, cal estar especialment alerta amb l’exposició que es fa dels menors. Segons l’estudi EU Kids Online 2019, a l’estat espanyol el 89% dels pares i mares comparteix a internet imatges dels seus fills un cop al mes, però només el 24% els demana si hi estan d’acord. A banda dels perills de frau, ciberassetjament o pedofília que pot amagar aquesta pràctica, el 42% dels menors asseguren que passen vergonya pel contingut que els seus pares comparteixen sobre ells, d’acord amb un estudi de Microsoft.

Charlize Theron és una de les grans superestrelles de Hollywood i té una extensa trajectòria, però sovint els mitjans i les xarxes socials només es fixen en el seu físic. L'actriu, de 48 anys, n'ha parlat en una entrevista a la revista Allure, en què s'ha queixat de l'escrutini al qual estan sotmeses les dones i en què ha explicat que tot i haver treballat durant anys com a model i seguir vinculada a la publicitat a través de les campanyes de Dior, no s'hi acostuma.

“I aquest, qui punyeta és?” Diria que és una de les preguntes que més em faig quan soc a Twitter i ensopego amb la foto d’algun/a escriptor/a que algú ha penjat sense dir qui és, ni afegir cap informació extra. Menteixo: a vegades, les fotos van acompanyades d’algun comentari personal: “El mestre”. "L'hi dec tot”. “Geni”. “Rellegir-la és casa”. “L’estimo”. Esclar, tu llegeixes tot això i t’entra una ànsia ferotge per estimar, rellegir i penjar la mateixa foto, però la pregunta segueix al cap: i qui punyeta és? No en tens ni idea. I no t’atreveixes a preguntar-ho, si més no, jo no m’atreveixo a fer-ho, per no semblar idiota o, encara pitjor, inculta. Si és un escriptor tan excels, com és que no el conec? M’espero, a veure si algú altre s’atreveix a preguntar qui és (haha, idiota!, inculte!), o si algú, que vol demostrar que no només no és idiota ni inculte, sinó que és molt llest, deixa anar el nom, com si res, a les respostes del tuit.

La nostra història són totes aquelles escenes colpidores que preservem als indrets de la memòria. Algunes d’elles romanen un temps ocultes i tan sols preguen un lleuger maldecap perquè els siguin obertes les portes de l’amagatall. A voltes, emperò –com ens va demostrar Proust–, no és necessària ni una engruna de dolor per tal de sacsejar-nos les notes de la biografia. N’hi ha prou amb el tast d’una magdalena per remembrar tota una vida. Tanmateix, la memòria és capritxosa, perquè hi ha records que s’obstinen en no ser reviscuts ni una sola vegada i moren, insignificants, després de ser apilonats a les cavernes de l’inconegut. Alguns d’ells, fins i tot, mai arriben a gravar-se. Aquesta deixadesa permet que no farcim de brossa el cervell, de la mateixa manera que l’oblit sovint ens protegeix del patiment. Sigui com sigui, la ductilitat de la memòria és meravellosa. Els records no són meres imatges perfilades amb tinta perenne, sinó que poden ser remodelats mitjançant les noves interpretacions que la nostra sapiència, que per fortuna creix amb el pas dels anys, ens concedeix. És ben sabut per tothom que una experiència viscuda pot turmentar-nos durant molt de temps, però que també pot deixar de foradar-nos el cor quan som capaços de transformar la concepció que tenim d’ella. 

La ciència sempre ha inspirat l’art. A Salvador Dalí li interessava especialment, perquè es tracta d’un procés que fa visible l’invisible, un mecanisme intel·lectual que assoleix algun tipus de revelació. Hi ha una fotografia del 1927 on el pintor, amb només 23 anys, apareix amb la revista Science and Invention a les mans al costat de Federico García Lorca i altres escriptors. Des d’aleshores, l’interès de Dalí per la ciència no només no va disminuir, sinó que va anar creixent amb el temps, tal com demostra la presència de revistes científiques i llibres de física, matemàtiques i biologia a la seva biblioteca. Més endavant, la bomba atòmica el va arribar a obsessionar. I els últims anys de vida, com que li costava molt llegir, feia que li llegissin, entre altres coses, la revista Scientific American. Quan va morir, a la seva tauleta de nit hi havia el meravellós i inspirador What is life?, del físic Erwin Schrödinger, reeditat en castellà per l’editorial Tusquets el 2015 amb el títol ¿Qué es la vida?.

Brandon Stanton és un fotògraf de Nova York que, ara fa cinc anys, va posar en marxa 'Humans of New York', un blog nascut amb la intenció de fer un catàleg exhaustiu de la població de la ciutat. L'objectiu de Stanton era fotografiar 10.000 homes i dones de la ciutat i ubicar-los en un plànol, tot creant un mapa físic i humà de Nova York. Però, de mica en mica, va començar a afegir comentaris, narracions...; no només les imatges, sinó també les històries dels retratats. Ràpidament, 'Humans of New York' es va convertir en un èxit, una radiografia sentimental i emotiva de les vides dels novaiorquesos. Avui el blog, convertit també en llibre, compta amb més de 8 milions de seguidors a les xarxes socials.

L'empresa de productes lactis artesanals Pastoret ha acusat el grup Ametller de competència deslleial per haver copiat presumptament la grafia, imatge i embalatge dels seus iougurts i formatge fresc. Li reclama, a través d'un requeriment dels serveis jurídics, que faci els canvis necessaris per esvaïr "la confusió entre els productes".

El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, ha afirmat aquest dijous que la imputació de la infanta Cristina pel cas Nóos causa un perjudici a la imatge exterior d'Espanya. Després que dimecres l'executiu espanyol guardés silenci, el ministre ha explicat que "causa enorme preocupació al PP i al govern" i ha demanat que es resolgui "de forma ràpida, perquè no beneficia la marca Espanya".

Dos joves que no es coneixien abans que el web de vídeos de qualitat Vimeo els fes coincidir, han produït un clip en time-lapse sobre el Parc Nacional de Yosemite, que s'ha convertit en un èxit viral a Internet.

Dos joves que no es coneixien fins que Vimeo els va unir, Sheldon Neill i Colin Delehanty, han editat un vídeo que utilitza la tècnica del time-lapse per ensenyar a través de la xarxa el Parc Nacional de Yosemite, a Califòrnia, EUA. el clip ha esdevingut viral a la xarxa i els seus autors ja han anunciat possibles seqüeles. L'objectiu de Project Yosemite és mostrar els contrastos d'aquest parc nord-americà a través de la nit i el dia, així com de les diferents estacions. Podeu llegir la informació completa aquí.

blog oficial

El futbolista Gerard Piqué serà la nova imatge de la col·leccio de moda H.E. de Mango durant dues temporades consecutives.