Ara fa menys de dos anys, Clàudia Peña (Barcelona, 2004) va decidir fer un pas endavant i va posar-se en contacte amb diferents clubs de la lliga anglesa de rugbi femení per veure si la fitxaven. Dit i fet. La Clàudia no és d'aquelles persones que es queda quieta esperant. Sempre mira cap endavant i així va aconseguir que la fitxés un dels equips més històrics, l'Harlequins, en el qual aquest any aspira a guanyar la millor lliga del món. Peña atén l'ARA des de Londres, a Anglaterra, allà on fa poc va jugar el Mundial amb la selecció espanyola, just després de ser escollida millor jugadora estatal de l'any.

Abbie Ward és campiona del món de rugbi amb la selecció anglesa, però el seu camí no va ser el més habitual. La jugadora va decidir ser mare en el millor moment professional de la seva carrera i després va retornar a l’elit amb un èxit majúscul. “Des que soc petita estic acostumada a lluitar per superar diferents sostres, però em vaig adonar que eren de vidre i es podien trencar. Hi ha molta gent que té ambició, però que no té forces per fer el pas en solitari. La clau és unir esforços per augmentar l’energia”, sentencia.

Aitor Esteban (Bilbao, 1962) porta a la política tota la vida, sempre al PNB. És doctor en dret a la Universitat de Deusto i des del 1991, que va entrar a la Diputació de Biscaia com a secretari general de la Presidència i portaveu, no ha parat. Va aprendre d'un dels millors, Xabier Arzalluz, i a la seva ombra un grup de joves, entre els quals també hi havia Iñigo Urkullu i Andoni Ortuzar, van formar un grup que es va conèixer com els Jobubis (Joves Burukides Biscaïns) que a poc a poc van anar guanyant batalles fins a aconseguir controlar el partit. Dimecres, en la seva última sessió de control al Congrés, es va acomiadar ovacionat per bona part dels diputats.

"La gent de rugbi sempre t'obre les portes. Sempre està disposada", diu Francesc Gómez, que el 2020 va començar a fer entrevistes a personalitats del rugbi català conscient que s'acostava el centenari d'aquest esport a Catalunya. "Eren entrevistes amb tota mena de persones vinculades al nostre esport, gent que se l'estima. Vaig anar a gravar un partit de veterans del mític Albert Malo, en un camp ple de fang", recorda en referència al millor jugador català de tots els temps, capità de l'única selecció espanyola que ha anat a un Mundial fins ara i primer espanyol que va jugar a Nova Zelanda. Gómez sempre va trobar gent disposada a explicar les seves vivències en un esport que et canvia la vida. "Al rugbi, si no poses el cor... no ho fas bé, amb tant de contacte. És molt emotiu escoltar la gent del rugbi explicar com els ha canviat la vida", explica.

El Mundial de rugbi d'aquest any a França havia de ser el dels equips de l'hemisferi nord, els europeus. Mai Irlanda havia arribat com a primera del rànquing mundial, però va perdre per ben poc contra Nova Zelanda als quarts de final. Cor trencat, doncs. França, que tampoc ha guanyat mai el Mundial, tenia un bon equip i jugava a casa. De fet, va debutar derrotant els All Blacks en la fase de grups. Era el seu any. Però va caure als quarts de final amb Sud-àfrica en un tram final molt ajustat. Cor trencat, també. Gal·les també va agenollar-se davant els Pumas argentins, quan semblaven volar després d'haver-se desfet de la potent Austràlia. Tercer cor trencat.

A França organitzen els Jocs Olímpics l'estiu que ve, però aquests dies poca gent parlarà d’aquesta cita, ja que ara arriba el rugbi. França serà seu del 8 de setembre al 28 d’octubre del Mundial d'aquest esport, una cita que promet espectacle i sorpreses. Els francesos, a més, han aconseguit aplegar una bona generació i, malgrat no ser els principals favorits, s’engresquen somiant en ser per fi campions del món. Abans han perdut tres finals.

L'11 de febrer del 1923, un grup d'entusiastes va fundar la Federació Catalana de Rugbi. Un segle més tard, la flama segueix encesa i l'esperit és el mateix. La Federació Catalana ha celebrat el seu centenari amb un partit amistós entre Catalunya i Suècia. Davant de 1.200 persones, el XV de la ginesta s'ha imposat per 51 a 14. L’equip capitanejat per Joan Losada ha volgut deixar clar que el protagonisme avui seria català en el partit commemoratiu del centenari. La casualitat o el destí han volgut que Oriol Ripol, segurament el millor jugador català de rugbi de la història, sigui un dels protagonistes del cap de setmana en ser el director tècnic dels suecs: “És un orgull i una sort poder ser present en aquest partit, encara que sigui a l’equip rival”, ha explicat Ripol, que va jugar molts anys a Anglaterra.

És fosc al camp de la Foixarda. Són les set del vespre i tots els focus que il·luminen la gespa del camp de rugbi estan encesos. És hora punta: el camp està ple. Massa, però. Més de 180 jugadors de totes les edats –des dels més petits que no aixequen un pam de terra fins al sènior que competeix a Divisió d'Honor B– es veuen obligats a compartir el terreny de joc per entrenar sobre una gespa on només hi hauria d'haver un màxim de 30 jugadors. Set categories i nou equips dels Gòtics es reparteixen un camp que no els pot acollir a tots. La situació és crítica. "Hi ha homes de més de vint anys entrenant al costat de nens de sis o set. Algú pot prendre mal", explica el president del club, José Luis Blanco. Però no hi ha cap més opció: Barcelona només compta amb quatre camps de rugbi per als nou equips de la ciutat, i les hores d'entrenament són reduïdes –"els nens només poden entrenar des que surten de l'escola fins a l'hora de sopar". A parer de Blanco, la situació és "insostenible" i la considera una "vergonya".

Avui fa 23 dies que el jugador de rugbi anglès Levi Davis està desaparegut. Va ser vist per últim cop a l'Old Irish Pub, una taverna de la Rambla de Barcelona, el 30 d'octubre, i per als Mossos d'Esquadra no està sent fàcil seguir els passos que va fer després de sortir del pub. Una càmera de seguretat el va gravar marxant amb una samarreta blanca de màniga curta, uns pantalons curts foscos i una maleta negra. Va ser al bar des d'on va enviar l'últim missatge al seu entorn. Fins ara, amb algunes falses alarmes pel mig, ha sigut l'últim que s'ha sabut d'ell. Fa uns dies, però, segons confirmen fonts de la investigació a l'ARA, van localitzar el seu passaport a la zona portuària de Barcelona.

L'últim cop que van veure el jugador de rugbi anglès Levi Davis a Barcelona va ser ara fa 14 dies sortint de l'Old Irish Pub, una taverna de la Rambla. En una de les primeres taules hi ha la seva mare, la Julie. Està asseguda, mirant a la porta. "L'espero aquí. Apareixerà en qualsevol moment", diu esperançada. Explica que avui fan la Fórmula 1 i que al seu fill li agrada molt. "Si ve aquí a veure-la, l'estaré esperant. Seré el primer que veurà". Passen les hores i no es desespera. No plora, ni es desfà. A vegades riu. Admet que està en "xoc", però que pesa més l'esperança de trobar-lo que la pena d'haver-lo perdut. Només està "frustrada" per una cosa, pel fet que demà surt un vol que la retorna a Birmingham i té por de fer-ho sense el Levi al costat. Les hores que queden, l'esperarà i el buscarà.

Dos homes vestits amb roba de carrer van entrar aquest dijous a la tarda a l'Old Irish Pub, el bar de la Rambla de Barcelona on va ser vist per últim cop Levi Davis, un jugador de rugbi anglès de 24 anys que està desaparegut des de fa 13 dies. Segons diversos testimonis, s'hi van estar una bona estona. Es van presentar com a policies anglesos i van preguntar per Levi, per què havia fet en aquell local, quan va marxar i també van demanar les imatges de les càmeres. Corpulents, amb posat seriós i rígid i sense saber parlar gairebé el castellà, segons les mateixes veus, també van preguntar pels voltants del local a diverses persones si havien vist alguna cosa aquella nit. De nou, es presentaven com a policies anglesos que investigaven la desaparició del jugador de rugbi.

Fa dues setmanes els treballadors de la Sala Apolo de Barcelona van trobar el cos sense vida de Liam Hampson, un jugador de rugbi semiprofessional australià de 24 anys. Buscant el lavabo, va sortir sense voler al terrat d'evacuació, va pujar a un mur, i va caure en un buit de 20 metres. Els empleats el van trobar dos dies després de caure i en aquest impàs de temps els seus amics van fer una crida a tothom que l'hagués vist. Aquest dilluns s'ha denunciat una altra desaparició: de nou, un jugador professional de rugbi, aquest cop britànic. Levi Davis, també de 24 anys, va ser vist per últim cop fa nou dies a l'Old Irish Pub, un bar de la Rambla. Bath Rugby, un dels exequips de Davis, ha iniciat una campanya a les xarxes socials per trobar-lo.

16 anys després, la Santboiana torna a regnar al rugbi espanyol. El degà del rugbi estatal s’ha proclamat campió de Lliga per primer cop des de l’any 2006 al derrotar l’Ordizia basc a la final jugada precisament a casa, a Sant Boi, al Baldiri Aleu (23-17). Aquest és el primer cop que l’equip del Baix Llobregat guanya la Lliga amb el nou format de play-off, ja que l'últim títol va ser conquerit encara amb el format de Lliga amb partits d’anada i tornada. L’equip català posa punt final al llarg període de domini dels clubs de Valladolid, campions sempre amb el format de play-off, fins ara.

Crisi al rugbi estatal. Alfonso Feijoo, president de la Federació Espanyola de Rugbi (FER), ha anunciat que dimitirà del seu càrrec després de l'expulsió de la selecció del Mundial de França 2023 com a conseqüència d'una irregularitat comesa amb el jugador Gavin van den Berg, d'origen sud-africà. Feijoo també ha anunciat l'ajornament de la final de la Copa del Rei en què aquest cap de setmana hauria de jugar l'Alcobendas, el club al qual pertany el jugador i que estaria darrere de la presumpta falsificació del passaport.

Quan encara no fa un any es va crear el RC Vilafranca, ningú podia sospitar l’èxit que obtindria després de mesos de fort treball. Un equip creat des de zero, amb uns inicis complicats i que ha acabat amb una temporada històrica en el rugbi català. Debutava amb 33 fitxes de jugadors sèniors masculins i ha aconseguit imposar la seva llei amb un ple de victòries durant la fase regular i al play-off pel títol de la Divisió d’Honor Catalana. L'èxit és tan rotund que ara estudia fórmules per seguir competint amb el mateix bloc de jugadors i tècnics a la Divisió d’Honor B estatal.

La secció de rugbi del Barça no és una secció qualsevol: és la segona més antiga del club, fundada el 1924, i la favorita del fundador Joan Gamper, qui a banda del futbol era un gran apassionat a l'esport de la pilota ovalada. La secció de rugbi, tot i ser amateur, compta amb un gran palmarès, ja que els blaugrana han estat campions de Lliga, Copa del Rei o de la Supercopa d’Espanya, entre altres, però fins fa ben pocs anys encara no comptaven amb un equip sènior femení que encabís les moltes jugadores que aquest club tenia –i encara té– als seus equips base. De fet no va ser fins al 2016 que l'Associació de Veterans de Rugbi del Futbol Club Barcelona (AVRFCB), una entitat que exerceix com a filial del Barça, va decidir apostar per crear un equip sènior femení, per donar continuïtat a moltes jugadores dels equips base mixtos que hi havia al club.

El jugador de rugbi de l’Ampo Ordizia basc i de la selecció espanyola Kawa Leauma ha mort aquesta matinada en un hospital neerlandès després de no haver pogut superar les ferides provocades per l'accident que va patir la nit de dissabte a diumenge en el marc del tercer temps –o trobada posterior– del partit classificatori per al Mundial del 2023 que va enfrontar el combinat local amb l'estatal.

El Sis Nacions és el torneig esportiu més antic del món i enguany enceta la seva 127a edició, probablement una de les més estranyes de tots els temps. I és que aquest campionat només s'ha suspès durant les dues guerres mundials, i ni tan sols els Anys de Plom a l’Ulster l’havien posat en perill, fins que l’any passat la pandèmia de coronavirus va obligar a suspendre'l al mes de març i no es va poder acabar fins a finals d’octubre, ja sense públic als estadis per primer cop en la seva història.

A principis de març la pandèmia del coronavirus va obligar a suspendre el torneig de les Sis Nacions de rugbi, el campionat esportiu més antic del món i que durant 137 anys d’història només s’havia deixat de disputar durant les dues guerres mundials. Amb la situació sanitària una mica més controlada, el World Rugby –màxim organisme del rugbi mundial– ha anunciat que els quatre partits que falten per disputar-se tindran lloc durant les dues últimes setmanes d’octubre.

Hi ha una dita popular que assenyala que “el rugbi és un esport de cavallers”. Amb el pas del temps, però, aquest esport que semblava dissenyat per a homes ha viscut la irrupció de moltes dones que trepitgen molt fort i trenquen estereotips masclistes. Aurora Pérez té 31 anys i és la capitana del Club de Rugbi Tarragona. Venia de practicar altres esports, com el futbol, però el dia que va provar el rugbi s’hi va enganxar. I ja porta dotze temporades. Confessa que el rugbi li ha donat allò que portava molt de temps buscant: valors, equilibri i fortalesa física i mental.