El primer senyal d’alerta podrien ser els moviments discrets de Pequín per retirar els actius financers dels països occidentals, que podrien congelar-los en cas d’una guerra. Un segon senyal podria ser l’organització de campanyes patriòtiques a la Xina per demanar als ciutadans que donin sang.

Fins al 1914, sense ONU ni Societat de Nacions, el món es regia per àrees d’influència. N’hi havia una, Europa, i un únic estat influent, el Regne Unit, que basava el control del comerç en el seu imperi colonial.

La Xina ha tornat a demostrar que considera que Taiwan li pertany i que està disposada a enfrontar-se amb qualsevol força disposada a intervenir-hi. En un nou gest de força, l'exèrcit xinès ha desplegat la marina, les forces aèries i el cos encarregat dels míssils al voltant de l'illa per dur a terme les maniobres militars més extenses fins ara, que han inclòs exercicis amb foc real de llarg abast.

Donald Trump va assegurar que durant el seu primer mandat va advertir Vladímir Putin que, si Rússia envaïa Ucraïna, ell “bombardejaria Moscou sense contemplacions”. Ho revela un àudio filtrat, acabat de publicar per la CNN, en què l’expresident nord-americà presumeix d’haver proferit l'amenaça durant un sopar privat amb donants abans de les eleccions presidencials de l’any passat. “Vaig dir a Putin: «Si entres a Ucraïna, bombardejaré la merda de Moscou. No tinc cap més opció»", diu Trump a la gravació. Segons el president, el líder rus li va respondre amb incredulitat, però finalment “va acabar creient-me al 100%”.

Després de setmanes d'incertesa sobre els aranzels imposats a una llarga llista de països —inclosos socis comercials i diplomàtics històrics—, el president dels Estats Units, Donald Trump, els va tornar a suspendre durant tres mesos amb una sola excepció: la Xina. L'administració nord-americana veu el país asiàtic com el gran enemic a batre i ha augmentat les tarifes als productes xinesos fins a un insòlit 145%, que Pequín ha respost amb un 125% de recàrrecs.

Per segon dia consecutiu, l'exèrcit xinès ha intensificat els seus exercicis militars dirigits a Taiwan. Al voltant de l'illa, s'han pogut veure vaixells de guerra i avions militars, així com simulacions d'atacs amb foc real contra objectius estratègics a Taiwan, com ara ports i instal·lacions energètiques, segons ha informat l'exèrcit xinès. En els últims anys la Xina ha repetit aquest tipus de maniobres militars intimidatòries al voltant de Taiwan, sovint amb foc real. En un moment de pic de tensió per aquest tipus d'exercicis l'any 2021, el govern de Taiwan ja va advertir que temia que Pequín volgués llançar una invasió a gran escala l'any 2025, que és quan calculava que les forces armades xineses estarien preparades per a una operació així.

En un pati amagat entre diverses cases a la petita localitat rural de Fuxing, situada a la costa oest de Taiwan, un matrimoni d'uns seixanta anys es mou ràpidament d'una banda a l'altra per col·locar acuradament al sol el que des de lluny semblen enormes llençols. Fa anys, aquesta mateixa escena es podia veure a molts patis del barri, però avui la família Lin és una de les últimes que segueixen preparant fideus a mà seguint el procés tradicional que s'ha anat passant de generació en generació. “Ara la majoria els fan a màquina, que és molt menys pesat i es pot produir més, però nosaltres seguirem la tradició fins que ens jubilem”, diu Lin Zheng Yi, de 63 anys, que fa des de les cinc del matí que treballa i ara, sis hores més tard, està penjant les fines tires de fideus al pati.

Taiwan torna a estar en alerta per unes maniobres militars de la Xina a prop de l'illa. Diversos vaixells de guerra i avions de combat xinesos s'han dirigit a Taiwan des de diverses direccions, per demostrar "la superioritat" militar xinesa, segons el govern xinès. Pequín ha explicat que ha iniciat aquesta nova ronda d'exercicis com un avís als "actes separatistes de les forces independentistes de Taiwan". Una referència clara al discurs de la setmana passada del president de Taiwan, Lai Ching-te, durant el dia nacional, en què va dir que la Xina no tenia dret a representar Taiwan. Els mitjans estatals xinesos asseguren que s'han fet llançaments de míssils simulats i que els avions de caça han obert "passadissos d'assalt aeri".

La Xina ha fet una demostració de força militar amb un simulacre de bloqueig de l'illa de Taiwan, com a resposta a la presa de possessió del nou president, l'independentista Lai Ching-te. Des de Taiwan han qualificat els exercicis militars xinesos de "provocacions irracionals" i d'accions que "perjudiquen la pau i l'estabilitat regionals". El discurs de Lai Ching-te en la seva presa de possessió de dilluns no ha agradat a Pequín i els ho ha fet saber amb uns massius exercicis militars que involucren la marina, l'exèrcit de terra i les forces aèries, inclosa la divisió de míssils.

Almenys nou persones han mort i unes 50 més estan desaparegudes a causa d'un terratrèmol de magnitud 7,4 que ha sacsejat a primera hora d'aquest dimecres la costa est de Taiwan i que ha deixat també uns 700 ferits. L'epicentre del sisme, que s'ha produït a les vuit del matí hora local (les dues de la matinada a Catalunya), s'ha situat al mar, a 25 quilòmetres de l'illa i 155 metres de profunditat, i s'ha llançat una alerta de tsunami al Japó. Es tracta del pitjor sisme que pateix Taiwan en els últims 25 anys, amb edificis ensorrats, talls de llum i despreniments de terra. Es tem que desenes de persones hagin quedat atrapades sota la runa a la regió de Hualien, la més propera a l'epicentre, i el govern ha desplegat l'exèrcit per a les tasques de rescat. El Japó i la Xina han ofert la seva ajuda.

Lai Ching-te ha guanyat les eleccions de Taiwan amb un 40% dels vots. L’oposició, dividida entre el més filoxinès Kuomintang (KMT) de Hou Yu-ih i l'outsider TPP de Ko Wen-je, ha obtingut el 33% i el 26%. Què ens diuen aquests resultats?

Lai Ching-te guanya les eleccions de Taiwan i manté al poder l'independentista Partit Demòcrata Progressista (PDP). Tot i les pressions de Pequín, els votants finalment han triat la continuïtat del PDP i la seva línia de defensa de la democràcia i l'autonomia de l’illa. La proposta del Kuomintang (KMT) d'escollir entre “guerra i pau” ha fracassat i el partit preferit per Xi Jinping segurament haurà d'afrontar una remodelació.

Més de divuit milions d'electors decideixen dissabte a Taiwan si mantenen al capdavant del govern l'independentista Partit Democràtic Progressista (PDP) o si aposten pel canvi i opten pel nacionalista Kuomintang (KMT).

El 2024, any amb una gran concentració d'eleccions al món, arrenca amb uns comicis decisius en un dels punts més calents de la geoestratègia mundial. El resultat dels comicis del pròxim 13 de gener a Taiwan marcarà si l’illa vira cap a una posició més conciliadora amb la Xina o manté la línia que defensa l'actual govern, que reclama la independència o almenys mantenir l’statu quo. Pequín vol la reunificació i convertir l'illa en una província xinesa més, sense descartar una invasió militar.

Tot va canviar quan el president rus Vladímir Putin va ordenar a les seves tropes que envaïssin Ucraïna la matinada del 24 de febrer del 2022, no només per a Europa, sinó per al món: el rellotge de la història va tornar enrere.

Grups de turistes xinesos fan torns per fotografiar-se davant el gran canó que defensava, a la fortalesa Hulishan de Xiamen, l'entrada al port i les costes de la Xina. Esperen torn amb paciència per a l'obligatòria fotografia de grup. Els que formen part d'un viatge d'empresa exhibeixen pancartes amb el logotip i als grups de jubilats hi abunden les insígnies del partit. Després ve el moment de les fotos individuals i els més agosarats es posen en actitud de disparar i dirigir un atac cap al mar.

Quan a Europa i als Estats Units el moviment Me Too sembla pràcticament oblidat, a Taiwan viu un moment d'explosió gràcies a un dels últims èxits de Netflix al país asiàtic, la sèrie Las olas del poder. El drama polític taiwanès, que es va estrenar a l’abril, segueix un equip de campanya durant unes eleccions especialment disputades, una trama en què s'obvia l'amenaça xinesa, però sí que es parla d’homofòbia –Taiwan va ser el primer país asiàtic que va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe– i l’assetjament sexual. El tractament que la sèrie fa d’aquesta última qüestió ha empès dones de diferents àmbits a denunciar casos d'agressió sexual. En l'últim mes se n'han fet públics un centenar. Las olas del poder ha disparat el tret de sortida de la primera onada de Me Too a Taiwan.

Un amic meu de Taipei va compartir fa poc a Facebook un apassionat post que instava els joves taiwanesos a preparar-se per a la guerra amb la Xina. Per a ell, l’ús de la força era l’única resposta a les amenaces xineses d’apoderar-se de l’illa; qualsevol altra alternativa era una quimera. Tot i haver fet ja els 60 anys, jurava que estava disposat a agafar les armes si calgués.

Emmanuel Macron està en hores baixes. El president de França acumula contratemps i polèmiques a casa seva i en l’escena internacional en una setmana clau per al seu futur polític. La reforma de les pensions, molt contestada pels ciutadans i els sindicats, ha enfonsat la seva popularitat a França. I quan l’inquilí de l’Elisi ha intentat centrar-se en la política exterior per recuperar la imatge i intentar aparentar normalitat, ha trepitjat un terreny minat, el de Taiwan, afeblint la seva imatge en un escenari -el de la política internacional- que habitualment domina. A França, Macron està acorralat per les protestes. A fora, les seves declaracions sobre Taiwan i els vincles amb Pequín han estat molt criticades des d’Europa i des dels Estats Units. El president, entestat a girar full a una reforma que està monopolitzant la vida política francesa des de fa mesos, no acaba de trobar la sortida. 

Mentre Europa està comprovant en carn pròpia els efectes d'un conflicte bèl·lic a dins mateix del continent amb la invasió russa d'Ucraïna, a l'altra banda del planeta, a l'Àsia, la Xina ha completat tres jornades de maniobres militars per demostrar que en qualsevol moment pot envair l'illa de Taiwan. Després de l'experiència ucraïnesa, la perspectiva d'un conflicte bèl·lic obert al mar de la Xina, que inevitablement involucraria els Estats Units, resulta francament espaordidor. Però, precisament, l'experiència russa el que demostra és que la força del nacionalisme, en règims autoritaris com els de Moscou i Pequín, és tan potent que sovint pot dur a prendre decisions que des del punt de vista econòmic es considerarien irracionals.