La Clarity Act, aprovada pel Parlament federal canadenc l'any 2000 i que atorgava al Quebec una via constitucional per a l'autodeterminació, fou repetidament emprada en el transcurs del Procés català com una sortida alternativa a l'impàs en què ens trobàvem. De forma similar, el discurs del primer ministre liberal canadenc, Mark Carney, a la reunió de Davos de fa un mes està obrint una via sòlida del que hauria de ser l'autodeterminació europea per independitzar-se del nou marc de desequilibri multipolar que estan establint els Estats Units i la Xina, amb la col·laboració indispensable de Rússia.

Almenys deu persones han mort aquest dimarts en una escola de secundària del Canadà després que una persona hagi obert foc massivament a dins de les instal·lacions, a la localitat de Tumbler Ridge, a la demarcació de la Colúmbia Britànica del Canadà, segons informa l'agència Efe de fonts policials. Entre les víctimes mortals hi ha la suposada autora dels trets que, s'ha suïcidat, segons detalla la policia.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat aquest dissabte el Canadà amb un aranzel del 100% a tots els seus productes si tanca un acord comercial amb la Xina. A través de la seva xarxa social, Truth Social, ha assegurat que si el primer ministre canadenc, Mark Carney, "creu que convertirà el Canadà en un punt d'entrada perquè la Xina enviï béns i productes als Estats Units, està molt equivocat".

El discurs que va fer el primer ministre canadenc, Mark Carney, des de Davos –en què va enterrar el vell ordre mundial– no va agradar a Donald Trump. L'endemà de sentir-lo, el president dels Estats Units va replicar que el Canadà "viu gràcies als Estats Units" i va dir al primer ministre que hauria d'estar agraït per la generositat de Washington. "Recorda això, Mark, la pròxima vegada que facis les teves declaracions", va reblar.

Vam començar la setmana afirmant que la democràcia ha d'aturar Trump i l'acabarem de la mateixa manera. No serà fàcil, perquè ara ja sabem que el trumpisme no s'acaba en Trump ni en les extravagàncies i els abusos d'autoritat d'un president groller i megalòman: el trumpisme és un pla per establir un ordre autoritari que funcioni internament, dins els mateixos EUA, però també arreu del món occidental. Un pla pensat per ser hegemònic durant molts d'anys d'ara endavant. No és una amenaça conjuntural, sinó estructural i amb projecció en el temps.

“Avui parlaré sobre la ruptura de l’ordre mundial, el final d’una bonica història i el començament d’una realitat brutal en què la geopolítica entre les grans potències no està subjecta a cap límit”. Així arrencava aquest dimarts el seu contundent i aplaudit discurs al Fòrum Econòmic de Davos el primer ministre del Canadà, Mark Carney. Durant gairebé 20 minuts, el liberal que governa el país veí dels Estats Units va fer una crida a les "potències mitjanes" a unir-se i "actuar juntes" davant un món en què "l'ordre basat en normes s'està esvaint". En l'àmbit de les relacions internacionals, el discurs en què Carney assegura que "el vell ordre no tornarà" s'ha llegit com un diagnòstic exemplar de la situació geopolítica actual. Però en el context actual, amb les amenaces de Trump d'annexionar-se Groenlàndia i l'agressió a Veneçuela encara coent, les paraules de Carney també s'han vist, en part, com una crítica al veí del sud. I no és el primer cop que el primer ministre canadenc planta cara a Trump.

Els atacs militars i les amenaces verbals reiterades dels Estats Units a la sobirania de tercers països estan fent trontollar l'ordre mundial tal com el coneixíem de fa dècades. És tal la magnitud i transcendència de la política exterior de la Casa Blanca que fins i tot el president del Canadà, Mark Carney, ha plantejat aquest dimarts en un discurs des del Fòrum de Davos, a Suïssa, que "el vell ordre mundial" no es recompondrà i ha fet una crida a diversos països a unir-se davant les grans potències que han desmuntat un món basat en unes normes internacionals que ara "s'apaguen".

Després de gairebé una dècada de relacions tenses a causa de disputes comercials i topades diplomàtiques, la Xina i el Canadà han anunciat una “nova associació estratègica” impulsada per les grans pressions aranzelàries de Donald Trump. En la visita d'estat a Pequín, el primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha defensat crear una nova relació "adaptada a les noves realitats globals". És una manera de reconèixer que la guerra comercial de Donald Trump obliga el Canadà a buscar nous mercats, també a la Xina.

Catalunya és el gran centre de producció de marihuana d'Europa. Se'n produeix en masies abandonades de les Garrigues, als boscos del Pallars, en naus industrials abandonades de l'àrea metropolitana de Barcelona o en xalets aixecats a la perifèria de molts pobles de la Selva. "A Vidreres i a Maçanet hi ha urbanitzacions on una casa sí, una no, tenen plantacions de cànnabis a l'interior", expliquen els cossos policials. Tot i això, malgrat que Catalunya s'ha convertit en el gran graner del continent, ara la marihuana arriba també de fora. L'Agència Tributària ha comissat a l'aeroport del Prat i al Port de Barcelona 1.214 quilos de marihuana provinents de Tailàndia i el Canadà. Aquí, però, cal sumar-hi 467 quilos que van entrar pel port de Huelva i 642 kg més que la policia canadenca va aturar al port de Montreal i que es dirigien cap a Barcelona. Són més de dues tones de droga intervingudes en set operatius durant els últims sis mesos.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dijous a la nit la fi de tota negociació comercial amb el Canadà, molest amb un anunci televisiu publicat pel govern d'Ontario on apareixen imatges comercials amb la veu de l'expresident Ronald Reagan –que apareix breument al final– expressant-se contrari a la imposició d'aranzels. Trump ha atribuït l'anunci a l'executiu canadenc i ha fulminat les negociacions que estaven en marxa, i ha tornat així a un escenari d'incertesa amb un dels seus socis comercials principals.

El Comandament de Defensa Aeroespacial de l'Amèrica del Nord (NORAD) va enviar avions de combat dimecres per identificar i interceptar quatre avions militars russos davant d'Alaska, segons ha informat aquest dijous.

Maniobra d'equilibri entre la mala consciència històrica, els interessos eterns del Regne Unit, més lligats que mai als Estats Units, i una opinió pública cada vegada més contestatària contra el sostingut genocidi israelià a la Franja de Gaza. El primer ministre, Keir Starmer, acaba d'anunciar aquest diumenge, formalment, en un vídeo prèviament enregistrat, el reconeixement de l'estat de Palestina, un anunci que ha fet al mateix temps que ho feien els seus homòlegs d'Austràlia i del Canadà, membres de la Commonwealth. L'anunci s'emmarca en una onada de pronunciaments en el mateix sentit d'aliats tradicionals d'Israel, que pretén aturar la política del govern israelià de Benjamin Netanyahu d'esborrar els palestins del mapa, alhora que busca aïllar Hamàs i forçar-lo a una rendició incondicional a Gaza. Actualment 147 estats de membres de l'ONU, inclòs Espanya, reconeixen Palestina. Ara s'hi ha sumat Portugal, i s'hi afegiran també França (l'altra ex potència colonial del Pròxim Orient), Bèlgica, Luxemburg, Malta i possiblement Nova Zelanda i Liechtenstein.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dijous la imposició d'aranzels del 35% a tots els béns importats procedents del Canadà, a partir del primer d'agost, una mesura que suprimirà si les empreses canadenques decideixen traslladar la fabricació dels seus productes a territori estatunidenc. "A partir de l'1 d'agost del 2025 cobrarem al Canadà un aranzel del 35% sobre els seus productes enviats als Estats Units, independent de tots els aranzels sectorials", ha assenyalat en una carta dirigida al primer ministre del país, Mark Carney. Com és habitual, l'ha difós al seu compte de Truth Social.

Mark Carney, el primer ministre del Canadà, ha guanyat les eleccions legislatives avançades d'aquest dilluns. I Donald Trump i la seva guerra comercial amb el país veí les han perdut. El Partit Liberal canadenc, que durant deu anys ha comandat Justin Trudeau fins a la seva renúncia al gener, podrà formar el seu quart govern consecutiu. La victòria de Carney suposa una de les més grans remuntades de la història política del país, si es tenen en compte els sondejos de fa dos mesos, que pronosticaven una enorme patacada per a la formació en el poder.

Un conductor ha envestit una multitud que assistia a un festival de carrer filipí a Vancouver, al Canadà, i ha matat almenys 11 persones, segons les autoritats locals. L'atropellament massiu ha tingut lloc cap a les vuit del vespre (hora local; les sis de la matinada a Catalunya), i la policia ha dit que havia detingut "un únic sospitós" al mateix lloc dels fets: el conductor, un home de 30 anys de Vancouver. Els investigadors han descartat el terrorisme com a motiu de l'atropellament, segons ha explicat la policia de Vancouver en un correu electrònic, però no han ofert més detalls. Les fotografies publicades per les agències de notícies mostraven el que semblava un totterreny negre amb danys importants a la part de davant del vehicle i els airbags desplegats.

Qui sap què acabarà significant el “dia de l’alliberament” als llibres d’història: la fi del règim comercial de postguerra, l’acceleració de la producció automatitzada als Estats Units, l’estratègia de negociació més costosa de la història, tot el que acabem de dir o potser alguna cosa completament diferent. Per a Donald Trump el terme havia tingut un significat més frívol, fins i tot una mica innocent. Un matí de primavera de mitjans dels anys 90, el magnat va trucar a un assessor de la seva empresa, entusiasmat amb un anunci: “Avui és el dia de l’alliberament”. Més tard, mentre caminaven cap al dinar a l’Hotel Plaza, Trump s’entretenia observant les dones sense jaqueta que trobaven pel carrer, segons explica Maggie Haberman a la seva biografia sobre l'actual president dels EUA, Confidence man. “Per a ell –escriu la periodista– el terme tenia un significat molt específic: era el primer dia càlid de primavera, quan les dones deixaven d’anar amb abric i alliberaven la part superior del cos”.

Turistes internacionals detinguts a les fronteres dels EUA. Aranzels elevats imposats als socis comercials. Amenaces a aliats.

El primer ministre del Canadà, Mark Carney, que va assumir el càrrec el 14 de març després de la dimissió de Justin Trudeau, ha decidit avançar sis mesos les eleccions, que se celebraran el 28 d'abril. Carney vol aprofitar que les enquestes li són favorables. El sondeig de la radiotelevisió pública canadenca, CBC, atribueix al seu Partit Liberal (PL) una intenció de vot del 37,5%, que li permetria aconseguir 174 dels 338 escons de la Cambra dels Comuns. Si ho aconsegueix seria la quarta victòria consecutiva del partit.

En plena guerra comercial amb els Estats Units, el nou primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha escenificat el trencament del seu govern amb el president nord-americà, Donald Trump, triant Europa per a la seva primera visita a l'estranger. Habitualment, el primer viatge d'un nou cap de govern del Canadà es fa a Washington. Però Carney, que substitueix Justine Trudeau, ha visitat aquest dilluns París per traslladar-se a la tarda a Londres. S'ha entrevistat amb el president Emmanuel Macron, amb el premier Keir Starmer i amb el rei Carles III, que també ostenta el càrrec de cap d'estat del Canadà. Una visita que s'ha de llegir en clau protocol·lària però que també és un mostra de suport del monarca a un país sota amenaça d'annexió de Donald Trump.

Un banquer sense experiència política, però que ha dirigit dos bancs centrals, el del Canadà i el d'Anglaterra, ha estat l'escollit per substituir Justin Trudeau com a primer ministre del Canadà. Serà aquest home, Mark Carney, qui haurà de negociar ara amb el president dels Estats Units, Donald Trump, en la guerra comercial oberta entre els dos països. Almenys fins que se celebrin les eleccions anticipades que s'espera que ell mateix convocarà a finals de mes. Després de més de nou anys al poder, Trudeau deixa el càrrec per decisió pròpia i passa el relleu a un outsider de la política, en un dels moments més convulsos de la política internacional.