Totes les opcions que la UE té sobre la taula per frenar Trump

Brussel·lesEls dirigents comunitaris insisteixen que la seva intenció no és en cap cas contribuir a aprofundir la crisi entre la Unió Europea i els Estats Units, sinó exactament el contrari. Les bones paraules, però, no han funcionat amb Donald Trump, que aquest dilluns ha dit que tirarà endavant la seva amenaça d'imposar aranzels a diversos països europeus si no arriba a un acord sobre Groenlàndia. "Al 100%", ha assegurat en una breu entrevista amb la cadena NBC.

El club europeu estudia mesures per dissuadir i frenar d'una vegada per totes les agressions i humiliacions contínues de la Casa Blanca. Les opcions que ara tenen sobre la taula i que els líders de la UE discutiran en la cimera extraordinària del pròxim dijous a Brussel·les són sobretot dues: l'aplicació d'uns aranzels extres a productes estatunidencs per un valor de 93.000 milions d'euros i l'activació d'un instrument legal anticoacció que permet aprovar mesures extraordinàries contra un país tercer.

Alguns estats membres, com França, pressionen perquè s'opti per la resposta més contundent i es premi el botó del conegut com el bazuca legal —el sobrenom que rep l'instrument anticoacció a les institucions europees—. "Europa ha de ser forta i assegurar-se que les amenaces [de Trump] no es facin realitat. I, per això, cal demostrar que estem disposats a utilitzar tots els instruments que tenim a la nostra disposició", ha defensat en l'Eurogrup d'aquest dilluns a Brussel·les el titular de Finances francès, Roland Lescure, acompanyat del seu homòleg alemany.

Es tracta d'un mecanisme que pretén dotar la UE d'un marc legal per facilitar que es puguin incrementar els impostos de duanes, restringir les importacions o les exportacions, excloure alguns països de participar en licitacions públiques o, entre d'altres, suspendre obligacions internacionals en matèria de propietat intel·lectual, cosa que afectaria especialment les grans tecnològiques. Ara bé, malgrat que és una eina per aplicar d'urgència, l'avaluació sobre si realment la UE és víctima de coacció per part d'una potència estrangera pot allargar-se fins a quatre mesos i l'activació d'aquesta mesura ha de comptar amb el vistiplau d'una majoria qualificada dels estats membres del bloc: un 55% dels països de la UE hi han d'estar a favor i han de representar el 65% del pes demogràfic de la UE.

El bazuca no s'ha aplicat fins ara i es va idear amb la vista posada en l'amenaça creixent que suposa també la Xina per a la UE, i no s'esperava que s'estudiés activar-lo contra els Estats Units. En concret, arran de les restriccions comercials que Pequín va dur a terme contra Lituània com a càstig perquè el 2021 va anunciar unes millores en les relacions comercials amb Taiwan.

Sovint també s'ha comparat aquest mecanisme amb una arma nuclear en el terreny del comerç internacional. La mateixa Comissió Europea assegura que no es va crear amb la intenció d'aplicar-la, sinó de tenir-la a la recambra per dissuadir altres potències d'atacar la Unió Europea amb restriccions comercials, com poden ser els aranzels. Per aquest motiu, alguns estats membres troben que és una resposta massa contundent i, almenys a hores d'ara, no té el consens amb el qual sembla que compta l'increment dels aranzels contra les importacions estatunidenques. En tot cas, el comissari europeu d'Economia, Valdis Dombrovskis, no l'ha volgut descartar i ha assegurat que "cap opció queda fora de la taula".

Treure la pols a la llista d'aranzels

L'opció que a hores d'ara sembla que compta amb un suport més majoritari a Brussel·les és la recuperació dels aranzels per un valor de 93.000 milions que la UE va amenaçar d'aplicar contra els Estats Units a l'inici de la guerra aranzelària. En firmar el pacte comercial amb Washington, el club comunitari va congelar-ne l'activació fins al pròxim 6 de febrer. Per tant, el bloc europeu no hauria de fer res perquè el 7 del mes vinent ja s'apliquin de manera automàtica aquestes taxes de duanes extres contra les importacions estatunidenques.

Amb aquest llistat, la Unió Europea posa en la diana elements simbòlics dels Estats Units i d'estats federals on Trump té un suport electoral important, com els Levi's, el whisky Bourbon o les motos Harley Davidson. A més, hi inclou alguns productes agroalimentaris, d'higiene personal, roba i, entre d'altres, els avions Boeing o de la indústria automobilística. Els aranzels serien entre el 10% i el 25%, en funció dels elements.