La UE apuja el to contra Trump i avisa que es "defensarà" de les seves "coaccions"

Brussel·les/BarcelonaResposta d'urgència a les amenaces de Donald Trump contra estats membres de la Unió Europea per apoderar-se de Groenlàndia. El president del Consell Europeu, António Costa, reunirà els caps d'estat i de govern europeus dijous o divendres de la setmana que ve per coordinar una estratègia sobre la greu crisi de les relacions entre el bloc europeu amb els Estats Units, segons informen fonts comunitàries. Una de les principals opcions que hi ha sobre la taula és un increment dels aranzels contra els productes estatunidencs.

El comunicat emès pel Consell Europeu no avança cap mesura contra la potència nord-americana i només recorda un advertiment que fa temps que els dirigents comunitaris llancen. "Estem disposats a defensar-nos contra qualsevol forma de coerció", diu l'escrit referint-se a l'anunci de dissabte de Trump d'aplicar gravàmens addicionals del 10% a vuit estats membres per pressionar per la compra de Groenlàndia. "Avaluació compartida que els aranzels minvaran les relacions transatlàntiques i són incompatibles amb l'acord comercial UE-EUA", afegeix el comunicat.

La UE també llança un missatge de suport a Dinamarca i Groenlàndia, i fa una crida a respectar "el dret internacional, la integritat territorial i la sobirania nacional". A més, el bloc europeu assegura que té "un interès en mantenir la pau i la seguretat a l'Àrtic, especialment a través de l'OTAN". Tot i això, i com és habitual, el Consell Europeu remarca que la UE està "disposada a continuar col·laborant de manera constructiva amb els Estats Units sobre totes les qüestions d'interès comú".

Les opcions que estan sobre la taula

El diari Financial Times ha avançat aquest diumenge a la tarda que una de les opcions que s'està plantejant Brussel·les és l'aplicació d'un paquet d'aranzels contra productes estatunidencs per un valor de 93.000 milions d'euros. Altres veus europees defensen més contundència amb l'activació de l'"Instrument anticoacció". Aquesta legislació pretén dotar la UE d'un marc legal per facilitar que, de manera urgent i per la via ràpida, pugui incrementar els impostos de duanes, restringir les importacions o les exportacions, excloure alguns països de participar en licitacions públiques o, entre d'altres, suspendre obligacions internacionals en matèria de propietat intel·lectual, cosa que afectaria especialment les grans tecnològiques.

Amb tot, també hi ha partidaris d'adoptar una postura més conciliadora i, abans de prendre decisions precipitades, asseure's a negociar amb Donald Trump. És el cas de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, una de les figures més properes a la Casa Blanca del bloc europeu. "Sembla interessat en escoltar", va dir després d'haver parlat amb Trump diumenge.

"No suposen cap amenaça"

Unes hores abans els vuit països europeus que van enviar tropes a Groenlàndia han afirmat aquest diumenge que l'operació militar a l'illa "no suposa cap amenaça per a ningú". "Com a membres de l'OTAN, estem compromesos amb l'enfortiment de la seguretat de l'Àrtic com a interès transatlàntic compartit. L'exercici danès Arctic Endurance, coordinat prèviament i dut a terme amb els aliats, respon a aquesta necessitat. No suposa cap amenaça per a ningú", han defensat en un comunicat conjunt Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Suècia i Noruega.

Els països contra els quals Trump ha dit que prendrà represàlies comercials han fet costat a Dinamarca i a Groenlàndia, i s'han mostrat oberts a "entaular un diàleg basat en els principis de sobirania i integritat territorial". Alhora, els signants han defensat que continuaran responent "de manera unida i coordinada" i restaran "compromesos amb la defensa de la seva sobirania".

Fent servir expressions calcades a les de dissabte dels presidents de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del Consell Europeu, António Costa, el comunicat dels vuit també insisteix que "les amenaces aranzelàries soscaven les relacions transatlàntiques i comporten el risc d'una perillosa espiral descendent". En canvi, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha evitat criticar Trump i no ha ni defensat la sobirania de Groenlàndia i Dinamarca. Així, el dirigent neerlandès ha explicat aquest diumenge per les xarxes socials que ha mantingut una conversa amb el president estatunidenc sobre Groenlàndia i s'ha limitat a dir que "continuaran treballant" en la seguretat de l'Àrtic.