"Groenlàndia no està en venda!": milers de danesos surten al carrer contra l'amenaça de Trump

Barcelona"Groenlàndia no està en venda". Amb aquest i altres eslògans, milers de manifestants han omplert els carrers de Dinamarca en solidaritat amb Groenlàndia davant l'amenaça del president dels Estats Units, Donald Trump, d'annexionar-se l'illa àrtica, i en defensa del dret dels groenlandesos a l'autodeterminació.

Les manifestacions són la resposta a les sostingudes amenaces de Trump, que han empès diversos països europeus a enviar personal militar a l'illa aquesta setmana a petició de Dinamarca. Trump no descarta l'ús de la força per prendre Groenlàndia, un territori que considera vital per a la seguretat dels Estats Units per la seva ubicació estratègica i per la seva riquesa en minerals.

Brandant pancartes amb lemes com ara "Traieu les mans de Groenlàndia" i banderes amb el vermell i el blanc de Groenlàndia –les anomenades Erfalasorput–, una munió de manifestants s'han agrupat a la plaça de l'Ajuntament de Copenhaguen en una marxa que els ha portat fins a l'ambaixada dels Estats Units.

"Estic molt agraïda per l'enorme suport que rebem com a groenlandesos... També estem enviant un missatge al món que tots vosaltres heu de despertar", ha afirmat a Reuters Julie Rademacher, presidenta d'Uagut, una organització de groenlandesos a Dinamarca. "Groenlàndia i els groenlandesos s'han convertit involuntàriament en el front en la lluita per la democràcia i els drets humans", afegia. "Exigim respecte pel regne danès i pel dret de Groenlàndia a l'autodeterminació", defensava Camilla Siezing, presidenta d'Inuit, l'Associació Conjunta d'Associacions Locals Groenlandeses a Dinamarca, impulsora de la convocatòria juntament amb l'ONG danesa ActionAid Denmark.

També hi ha protestes en curs en altres ciutats de Dinamarca i està previst que al llarg del dia se'n produeixin més a Nuuk, la capital de Groenlàndia.

Crisi diplomàtica sense precedents

Les repetides declaracions de Trump sobre l'illa han desencadenat una crisi diplomàtica sense precedents entre els Estats Units i Dinamarca, tots dos membres fundadors de l'aliança militar de l'OTAN, i han generat una onada de condemna a Europa.

El territori groenlandès, de 57.000 habitants i governat durant segles des de Copenhaguen, s'ha forjat una autonomia significativa des del 1979, però continua formant part del Regne de Dinamarca, que en controla la defensa i la política exterior, i finança gran part de la seva administració.

Els cinc partits polítics elegits al Parlament de Groenlàndia són majoritàriament partidaris de la independència, però no estan d'acord en el calendari d'aquest moviment. De fet, al llarg dels últims dies les autoritats groenlandeses han defensat que prefereixen seguir formant part de Dinamarca que no incorporar-se als Estats Units.

Només el 17% dels nord-americans aproven els esforços del president Donald Trump per adquirir Groenlàndia, i la gran majoria de demòcrates i republicans s'oposen a l'ús de la força militar per adquirir l'illa, segons una enquesta de Reuters i Ipsos.