L'amenaça de Trump a Groenlàndia fa trontollar l'OTAN: "No s'havia previst ni en els pitjors malsons"
El president dels Estats Units, que ha mostrat un menyspreu històric a l'Aliança, està analitzant opcions per adquirir l'illa àrtica
ParísQuan Donald Trump va tornar a la Casa Blanca el gener del 2025, hi havia pocs dubtes que el president dels Estats Units marcaria distàncies amb Europa i trasbalsaria l'OTAN. Però un any després, l'actuació de Trump és molt més inquietant del que es podia preveure. No només menysprea sense cap mirament els països europeus i els seus líders sinó que ha ignorat sense cap mena de vergonya les normes internacionals per capturar el president de Veneçuela i prendre el control del país. Ara amenaça Groenlàndia, el territori autònom situat a l'Àrtic que pertany a Dinamarca, país que és soci de la Unió Europea i de l'OTAN. Si compleix l'amenaça, les conseqüències per a l'Aliança Atlàntica poden ser letals.
Europa està desconcertada i atemorida. Sobretot després de l'advertiment a l'illa àrtica. "Necessitem Groenlàndia per a la seguretat nacional. Hi hem de ser. Si no hi som, no podem garantir ni la seguretat nacional ni la internacional; ara mateix, Groenlàndia és plena de vaixells russos i xinesos per tot arreu", va afirmar Trump fa uns dies, tot i que no hi ha constància actualment de presència de vaixells amb banderes de Rússia o de la Xina. En canvi, Washington hi té una base militar i el territori és ric en recursos minerals.
Després de l'atac a Veneçuela per posar fi al règim de Maduro, ja ningú es pren de broma les amenaces a l'illa europea. Fins fa poc, era impensable que els Estats Units s'atrevissin a amenaçar un dels membres de l'Aliança Atlàntica. Ara l'impossible esdevé una possibilitat molt real. Washington prioritza "comprar" Groenlàndia, però no exclou l'ús de la força militar per prendre el control: "El president i el seu equip debaten diverses opcions per assolir aquest important objectiu de política exterior i, naturalment, l’ús de l’exèrcit nord-americà és sempre una opció a disposició del comandant en cap", va assegurar dimarts la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.
Escenari inèdit
Què passaria si un membre de l'OTAN ataqués un altre aliat? Els estatuts de l'Aliança no preveuen una agressió entre membres i si Trump optés per la força militar, l'acció suposaria un punt d'inflexió per a l'OTAN, una crisi amb conseqüències imprevisibles. "Hi ha precedents, en particular amb el litigi històric entre Grècia i Turquia, però aquí ens trobem davant d'un escenari que no s'ha previst mai, ni tan sols en els pitjors malsons de l'OTAN", va admetre el general Jérome Pellistrandi, expert en defensa, en una entrevista a la cadena francesa BFMTV. "Seria una crisi com l'Occident no n'ha conegut mai cap", advertia.
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha evocat la possibilitat d'un trencament de l'Aliança. "Si els Estats Units ataquen militarment un altre país de l’OTAN, aleshores tot s’atura, inclosa la nostra OTAN i, per tant, el sistema de seguretat establert des del final de la Segona Guerra Mundial", ha assegurat aquesta setmana. A França, l'expresident François Hollande també sosté que l'Aliança Atlàntica està en risc en el cas que Washington ataqui militarment Groenlàndia. "No crec que sigui la hipòtesi més probable, però si hi hagués una intervenció militar nord-americana a Groenlàndia, seria la fi de l'OTAN", ha afirmat a France Info.
Un atac d'un aliat a un altre suposaria una violació del preàmbul del tractat de l'Aliança segons el qual els seus membres es comprometen a "preservar la pau i la seguretat". "L’OTAN clarament no està concebuda per fer-se la guerra entre els seus membres. És, des de sempre, una de les seves fòbies", sosté l'historiador Stéphane Audrand a Le Figaro. Amb tot, segons afirma l'historiador al diari conservador francès, si Trump ataca Groenlàndia, difícilment els aliats s'atrevirien a plantar cara als Estats Units, la primera potència militar mundial. "Ningú [dels europeus] està disposat a lluitar contra els EUA i encara menys per Groenlàndia", assegura Audrand.
Crítiques a l'OTAN
Des del seu primer mandat, el president dels Estats Units no ha estalviat crítiques al paper de l'OTAN i als seus aliats. Aquest dimecres va posar en dubte que els països de l'Aliança estiguin compromesos amb els EUA. "Dubto que l’OTAN hi fos per nosaltres si realment la necessitéssim", va escriure a Truth Social. L'article 5 de l'Aliança, el que estableix el principi de defensa col·lectiva entre els aliats, només s'ha activat una vegada a la història i va ser precisament per ajudar els Estats Units després dels atemptats de l'11 de setembre.
Davant l'actitud imperialista de Donald Trump i les seves alarmants amenaces, els europeus intenten no apujar massa el to i contenir les crítiques. El dilema és evident: el suport de Washington a Ucraïna –i a les garanties de pau que s'estan negociant– és clau per als europeus. En joc no només està el futur d'Ucraïna sinó també la seguretat d'Europa. Si l'OTAN es va crear el 1949 per protegir els aliats de l'amenaça russa després de la Segona Guerra Mundial, 77 anys després torna a ser més necessària que mai per garantir que Moscou no ataca els països europeus. El trencament de l'Aliança en l'actual context geopolític tindria enormes riscos difícils de calibrar.
