Avui és 1 d’octubre. Avui fa 7 anys de l’1 d’Octubre. Agenda del president de la Generalitat d’aquest matí: reunió amb Josep Antoni Duran Lleida, en altres temps líder de la històrica Unió Democràtica, partit que avui ja no existeix perquè quan va separar-se de Convergència no va poder aguantar la tirada. 

El diumenge posterior al referèndum de l'1-O, els veïns de Sant Julià de Ramis tornaven a votar si volien que Catalunya fos independent. Una setmana abans no ho havien pogut fer, si més no al pavelló, on justament havia de votar el president Carles Puigdemont. La Guàrdia Civil hi va irrompre violentament i es va endur les tres urnes que hi havia. Aquest cop ho van fer en una urna de l'1-O que els va regalar el municipi veí de Quart i que ara conserven a l'entrada del pavelló en una vitrina. "Vam decidir deixar-la aquí perquè és el lloc on havíem de votar", explica l'alcalde Marc Puigtió. "No teníem urna i vam fer una crida als pobles veïns per si ens en podien donar una i Quart de seguida s'hi va oferir", explica Jaume Casamitjana, de l'ANC de Sant Julià de Ramis. "Nosaltres en teníem tres i ells cap i com que volien fer un referèndum simbòlic no vam dubtar-ho ni un moment", corrobora l'aleshores coordinador de l'ANC a Quart, Quim Vilar, que en va tenir una a casa, que ara té el nou responsable de l'entitat a Quart. "Qui és el coordinador se la queda i quan deixi el càrrec faré el mateix", explica Xavier Castelltort.

En ple vodevil del govern independentista, TV3 s’ha posat a commemorar els cinc anys del referèndum de l’1-O. El Sense ficció ha inaugurat els actes d’homenatge televisiu amb La piràmide invisible. El documental reconstrueix l’operatiu civil que va permetre que les urnes arribessin als col·legis electorals. El programa va congregar 433.000 espectadors i un 21,8% de quota de pantalla, unes dades que gairebé ens remeten a les xifres de rècord dels mesos més candents del Procés.

Tots els fanals de la Pujada del Primer Maig, el carrer que dona entrada al barri de Vila-roja de Girona, estan engalanats amb banderes espanyoles i senyeres. Les banderes catalanes dels fanals són les úniques que es poden trobar en tota aquesta barriada, situada a l'est de Girona, de mil habitants, la majoria dels quals d'origen andalús. Les banderes espanyoles les va comprar un grup de veïns en un basar xinès el dia que es va proclamar la independència i ja no les han tret. No és l'únic element que posa de manifest l'espanyolitat que professen gran part dels seus habitants. Moltes parets i persianes estan acolorides amb la bandera espanyola i fins i tot alguns senyals de direcció prohibida tenen pintada de groc la franja de color blanc per convertir-la en l'ensenya de l'Estat. Al final d'aquest carrer, que acaba a la plaça de la Constitució, centre neuràlgic del barri per la presència del Bar Cuéllar, dues pancartes amb els lemes "Bienvenidos a España. Som catalans y somos españoles" i "España ama Cataluña" amb la inscripció en un extrem de "Avenida 155" recorda als qui encara no ho saben que aquest és un enclavament espanyolista, la Gàl·lia unionista a la capital de demarcació més sobiranista del país. Aquest, de fet, va ser l'únic barri on van ser els veïns i no la Policia Nacional o la Guàrdia Civil els que van irrompre a l'escola i es van emportar l'urna del col·legi electoral durant el referèndum.

Sona el timbre de casa la Carme. És la cartera, la Neus. No porta qualsevol carta. Si no, seguint el protocol covid no hauria picat el timbre i s'hauria limitat a deixar el sobre a la bústia. Però avui li tocava salvaguardar l'entrega fins a l'últim moment i donar-la en mà. Era la papereta de les eleccions del 14-F que la Carme havia demanat per correu. Quan la Neus ha obert la porta mecànica de l'ascensor, la Carme ja l'esperava al replà, impacient. Tenia clar quina seria la papereta escollida. En condicions normals, la Neus s'hauria limitat a donar-li la papereta i la Carme, un cop triat el partit, l'hauria portat a l'oficina de Correus. Però la pandèmia, especialista en crear situacions inaudites, permet que per primer cop s'emeti el vot davant del carter. Així, el viatge d'anada també es converteix en el de tornada i, pel mig, s'eliminen trajectes.

Avui fa 15 dies que es va saber la sentència. Com a conseqüència de les topades al carrer amb les policies, saben quantes persones han estat detingudes? 208. Set aquest cap de setmana. I d’aquestes 208 persones, 33 són a la presó.

Els esforços per garantir que hi haguessin urnes per al referèndum als més de dos mil col·legis electorals habilitats a tot Catalunya va portar la cúpula de l’1-O a engegar plans alternatius. L’objectiu era que si un d’aquests operatius fracassava, els altres no ho fessin. Si els cossos policials de l’Estat interceptaven les urnes que es van fer servir finalment l’1 d’Octubre -una empresa difícil, perquè a finals d’agost ja estaven repartides en vuit magatzems i, a mesura que s’acostava el dia D, en quaranta naus més petites-, hi havia un pla alternatiu.

De la mateixa manera que l'1-O va ser possible gràcies a l'organització popular i la solidaritat, l'exposició '55 urnes per la llibertat' també ho va ser. Organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord, la mostra és un recorregut per 55 urnes de l'1-O que han estat reinterpretades per 55 artistes dels Països Catalans i França (Franc Aleu, Pascal Comelade, Joan Fontcuberta, Francesca Llopis, Antoni Llena, Assumpció Mateu, Gilles Orly, Claret Serrahima, Francesc Torres, etcètera) i que volen denunciar al món que "a Europa encara avui hi ha llocs on els valors democràtics no són realitat", diu Hervé Pi, president del comitè nord-català, que ja abans del referèndum reunia centenars de persones que es manifestaven per donar suport a les mobilitzacions catalanes.

D’on van sortir les urnes de l’1-O? Qui les va pagar? Com es van distribuir? Aquest i altres interrogants es desvelen en un llibre d’investigació dels periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedó, que han entrevistat més de 50 persones que van participar en l’operatiu. ‘Operació Urnes’, editat per Columna, és a les llibreries i, fins al dia 17, també es pot trobar al quiosc amb l'ARA. Us n'avancem el primer capítol.

La Guàrdia Urbana custodia, des d'aquest dijous a primera hora del matí, les urnes que l'Ajuntament de Barcelona guarda en un taller municipal del Poblenou, al carrer Perú. Fonts municipals han explicat a l'ARA que els agents en cap cas s'estan enduent les urnes, sinó que, per donar compliment al que va dictar ahir la fiscalia, les estan custodiant perquè ningú no les pugui traslladar.

Advertència de Madrid en ple tret de sortida de la setmana del xoc de trens entre Catalunya i l'Estat. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat aquest dilluns que el referèndum que la Generalitat vol convocar l'1 d'octubre no se celebrarà. "És un delicte, una il·legalitat i una vulneració flagrant dels drets dels catalans", ha dit, per afegir que, si cal, l'executiu de Mariano Rajoy "recorrerà a la força que li dona l'estat de dret" per impedir que hi hagi urnes, com va passar el 9-N. "S'encarregarien autoritats corresponents d'impedir que es posessin".

El concurs de l'acord marc per escollir les empreses que es podrien fer càrrec de les urnes del referèndum ha quedat desert, una decisió que el PSC considera una "excusa" del Govern per anar allunyant-se d'un referèndum "que sap que és il·legal i que no podrà fer". La portaveu parlamentària dels socialistes, Eva Granados, ha opinat en roda de premsa que l'executiu ja sap que el Consell de Garanties Estatutàries va advertir de la inconstitucionalitat del referèndum i està convençuda que ara busquen qualsevol excusa per no haver d'evidenciar "que no poden tirar endavant un referèndum unilateral".

El TSJC ha admès a tràmit la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i contra l'aleshores secretari general, Francesc Esteve, per la compra de les urnes. Concretament, la fiscalia va presentar la querella pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de fons públics en relació amb l'acord marc per homologar empreses, i posteriorment la va ampliar amb l'anunci -que no convocatòria oficial- de la data i la pregunta del referèndum per l'1-O. El TSJC ha admès a tràmit també aquest anunci, i no només l'acord marc.

"Volem un referèndum amb garanties, és clar, però si l’Estat no les vol donar, què hem de fer, girar cua i tornar resignadament a casa? I dir, com a ‘Los santos inocentes’, “a mandar, que para eso estamos”?". Antoni Bassas analitza l'actualitat.

La Generalitat necessita 8.000 urnes de metacrilat per no haver de fer servir al setembre les que habitualment li cedeix l'Estat en qualsevol contesa electoral. Hi ha dues empreses que opten al concurs que va obrir ara fa unes setmanes el departament de Governació i aquest dimecres s'ha conegut el preu pel qual estan disposades a fabricar les urnes. Plastic Express ha fixat un preu unitari de 20,47 euros i la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Espai World i Suministros Integrales Futbida ha optat per una opció més econòmica, 19 euros. Els preus amb IVA s'enfilen fins els 23 i els 24,8 euros respectivament i estan per sota de l'import màxim que la Generalitat estava disposada a pagar: 27,8 euros per cada urna (IVA inclòs).

Aquest matí, a la sessió de control del Congrés, Rufián li ha preguntat a Rajoy per les cues al control de passaports de l’aeroport del Prat, les cues per a les quals el delegat Millo demana una mica de “paciència” i “serenitat”.

En el tram decisiu del Procés, la pressió judicial sobre el Govern s'accentua. Per odre de la Fiscalia General de l'Estat, la Fiscalia de Catalunya ha presentat aquest dimarts la querella contra el Govern per l'acord per licitar la compra d'urnes pel al referèndum; una querella que el ministeri públic focalitza sobre la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, que és qui va signar la licitació. A tots dos la fiscalia els imputa els delictes de prevaricació, desobediència i malversació.

"Ens neguem a acceptar les amenaces i intimidacions del govern del PP". Així de taxativa s'ha mostrat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, davant l'avís del govern espanyol que durà a la fiscalia qualsevol pas que faci l'executiu català en la compra d'urnes. Després que aquest aquest dimarts s'hagi publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat' la licitació d'un acord marc per comprar urnes, Munté ha avisat l'Estat: "No permetrem amenaces i intimidacions, tampoc cap a les empreses".

L'acord del Govern per comprar les urnes ja ha rebut resposta per part del govern espanyol. El portaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, s'hi ha referit aquest divendres en la roda de premsa posterior al consell de ministres a la Moncloa i ha recordat que "el Tribunal Constitucional ja va dir al febrer que impediria la celebració del referèndum". De moment, segons ell, només "hem vist un anunci d’un anunci", però "si això es tradueix en fets la fiscalia intervindrà", una asseveració que ressonava greu, ara que la fiscalia està en dubte per la seva manca d'independència del govern espanyol.