JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Política 16/05/2017

Querella preventiva de la fiscalia per evitar la compra d’urnes

Borràs defensa que la seva actuació és “impecable” i evita vincular la licitació amb el referèndum

Gerard Pruna / Núria Orriols
4 min
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ahir en roda de premsa després de conèixer la querella.

BarcelonaPrimera querella contra el Govern pel referèndum. Per ordre de la Fiscalia General de l’Estat, el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va presentar ahir una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, per l’acord marc de l’executiu català que licita la compra d’urnes. Una querella preventiva -la fiscalia actua abans fins i tot que la Generalitat compri les urnes- que fa entrar la judicialització del Procés en una nova fase: posa l’executiu català en el punt de mira del ministeri públic i fa entrar en escena el delicte de malversació, que, a diferència dels de desobediència i prevaricació, sí que comporta penes de presó.

La fiscalia calca així el pronòstic del govern espanyol, que ja abans que el Govern publiqués al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el concurs per triar les empreses que fabricaran les urnes havia vaticinat que tot acabaria amb una querella del ministeri públic. La resposta del Govern va anar a càrrec de la mateixa consellera de Governació, que va carregar contra un “estat urnofòbic que té actuacions pròpies d’una dictadura” i va defensar que la licitació de l’acord marc s’havia fet de forma “impecable” dins les competències de la Generalitat.

Tanmateix, preguntada per si les urnes havien de servir pel referèndum, Borràs va evitar vincular-ho directament i es va limitar a fer referència al compromís del Govern amb la consulta oficialitzat en l’acte del 21 d’abril al Pati dels Tarongers. Borràs intentava així no donar més munició a la fiscalia, que en el seu escrit s’agafa a declaracions públiques de membres del Govern per sustentar la seva acusació.

De fet, proclames públiques del president, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i alguns consellers comprometent-se amb el referèndum fonamenten bona part de l’argumentació de la querella, que intenta demostrar que rere l’inici del procés per comprar urnes la Generalitat hi “emmascara” el seu objectiu de celebrar una votació sobre la independència. En aquesta línia, tot i que l’acord marc afirmava que les urnes eren per a eleccions, consultes populars i altres processos participatius, el fiscal sosté que són per al referèndum, ja que -obviant que Andalusia en té de pròpies des del 2000 perquè són una competència autonòmica- si no fossin per dur a terme un actuació “il·legal”, “no tindria sentit” adquirir un material que l’Estat cedeix gratuïtament quan hi ha eleccions.

Per això, el fiscal sosté que Borràs i Esteve impulsen el procés “plenament conscients” que estan posant en marxa els tràmits per possibilitar “la celebració d’un referèndum il·legal com a pas essencial en el procés de creació de l’estat català independent en forma de república”. Per tot plegat, el ministeri públic acusa els dos querellats d’actuar “amb total menyspreu a la Constitució” i “dinamitant el sistema de distribució de competències”. Una actuació que, afegeix, l’executiu català està fent desobeint els diferents avisos que el Tribunal Constitucional ha fet arribar als consellers -acumulen fins a cinc requeriments relacionats amb el Procés- perquè aturin qualsevol actuació relacionada amb el referèndum.

Delicte de malversació

Més enllà dels delictes de desobediència i prevaricació, la novetat en aquesta querella respecte a les del 9-N i les que s’han presentat contra la mesa del Parlament és que inclou el delicte de malversació, que pot comportar presó. Tot i que l’acord marc per si sol no derivi en “una immediata disposició de fons públics” -només tria les empreses que podran subministrar urnes quan tot el consell executiu signi col·legiadament la compra-, el fiscal defensa actuar abans perquè la licitació preveu que les 8.000 urnes de cartró i metacrilat costin 200.000 euros més IVA, i “posa en marxa un procés que si s’acaba duent a terme generarà despesa pública orientada a dur a terme accions delictives”. A més, tot i que habitualment el delicte de malversació s’apunta en aquells casos en què hi ha ànim de lucre, el fiscal defensa que “el tipus penal no requereix l’enriquiment de l’autor sinó, en tot cas, la disminució il·lícita dels recursos públics o béns assimilats a aquests”.

A l’espera que el tribunal decideixi si admet a tràmit la querella, ahir el sobiranisme ja va mostrar el seu rebuig a un nou episodi de judicializació del Procés i va expressar el seu suport a la consellera Borràs i el seu secretari general. Un dels primers a fer-ho va ser el president de la Generalitat: “Hi posarem les urnes i la gent hi posarà els vots”, va dir a través de Twitter. També va fer-ho el vicepresident, Oriol Junqueras. Després que el seu departament i el de Borràs topessin en un primer moment per com s’havia de fer la compra d’urnes, ahir el republicà va fer-se “corresponsable de totes i cadascuna de les decisions del Govern en la defensa de la democràcia i per garantir el dret a votar”.

Tant l’expresident Artur Mas en nom del PDECat -que va ironitzar que “l’Estat haurà de fitxar nous fiscals perquè no en tindrà per a tantes querelles”- com la CUP també van mostrar el seu suport al Govern davant d’una querella que, tot i que no comporta cap petició per aturar immediatament el procediment, caldrà veure si afecta d’alguna manera la compra d’urnes. En l’últim tram del Procés, la judicialització entra en una nova fase.

Cap il·legalitat en l’obtenció de dades

“L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) no tracta dades identificatives ni de caràcter tributari que hagin estat obtingudes de manera irregular o il·legal”. És la conclusió a què ha arribat l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades després de l’auditoria a la Hisenda catalana. La secretaria d’Hisenda va fer públic ahir l’informe per remarcar la falsedat de les declaracions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal, que en diverses conferències apuntava que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades de tots els contribuents. “Les dades que fa servir l’ATC serveixen exclusivament per a l’exercici de les seves funcions i no en fa cap tractament per a finalitats incompatibles o funcions que no tingui atribuïdes”, assenyala l’informe. Això avala la tesi del secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, que va desmentir des del primer moment l’exsenador. Tot i això, Protecció de Dades recomana mesures a l’ATC: millorar la gestió de les contrasenyes dels usuaris que accedeixen al sistema informàtic G@audí, destruir la informació que no és necessària per a les seves funcions i regular el seu paper en la tramesa de dades de famílies nombroses i de persones amb discapacitat.

stats