El catalanisme se la juga a la Catalunya del Nord: té opcions o s'aboca al fracàs?
La divisió a Perpinyà dificulta l'operació per destronar l'extrema dreta anticatalanista de l'Ajuntament
BarcelonaEl catalanisme a la Catalunya del Nord haurà de superar un examen aquest diumenge en les eleccions municipals. Més enllà de saber l'estat del moviment, la clau de volta és Perpinyà. La capital nord-catalana és la ciutat més gran de tot l'estat francès amb batlle de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, Louis Aliot, que recentment ha dit a Efe que no és "anticatalanista", només "antiindependentista", i que defensa la "cultura catalana", malgrat haver vetat un casament en la llengua pròpia perquè va exigir el francès i haver arraconat Sant Jordi enmig del seu canvi progressiu de la ciutat. Amb més de 120.000 habitants, acapara una quarta part de la població de la Catalunya del Nord, que frega el mig milió, i és el principal camp de batalla d'un catalanisme que allà també es presenta dividit. La importància de Perpinyà permet entendre que el dirigent de l'extrema dreta francesa Jordan Bardella i el de l'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon hi hagin aterrat. Com arriba el catalanisme als comicis?
Els partits catalanistes que es presenten són Unitat Catalana –aliat de Junts– i Sí al País Català-Oui au Pays Catalan, amb caps de llista propis o dins de candidatures encapçalades per partits estatals. Un dels casos paradigmàtics és Elna, que ha tingut com a alcalde el comunista Nicolas Garcia, catalanista convençut, acompanyat de Pere Manzanares, catalanista històric, de tinent d'alcalde. Tots dos pleguen deixant pas com a alcaldable André Trives, que té una sensibilitat nord-catalana i incorpora membres catalanistes. En conversa amb l'ARA, Manzanares assegura que "fa anys que el catalanisme simbòlicament té un pes, però políticament en té molt poc" i que "el gruix de la gent no vota tenint en compte el vessant identitari". I no és gens optimista a Perpinyà: "No hi veig opció, l'esquerra està dividida, la dreta està dividida i Aliot ho té molt fàcil. La incògnita només és saber si serà impugnat [per la inhabilitació que té després de la condemna judicial]", assevera.
De fet, Manzanares apunta que amb el creixement del Reagrupament Nacional fins i tot pot ser que acabin guanyant en alguna ciutat gran, "com Marsella". En les últimes eleccions legislatives, els quatre diputats de la Catalunya del Nord se'ls va emportar l'extrema dreta. Ara bé, en localitats com Elna podria reeditar-se el triomf dels aliats dels catalanistes, i també en altres poblacions. El copresident d'Unitat Catalana, Jaume Pol, afirma a aquest diari que és força optimista, també a la capital: "[L'alcalde Louis] Aliot serà primer en la primera volta i esperem ser segons i poder tenir el suport de les altres llistes de dretes i esquerres. Tenim una oportunitat", rebla.
A Perpinyà, a la candidatura transversal i ecologista de centreesquerra liderada per Agnès Langevine i la centrista Annabelle Brunet, amb el suport del Partit Socialista Francès, hi ha diversos membres d'Unitat com el copresident Mateu Pons o la filla de Pol, Melina. A més, la número dos del tàndem, Brunet, "parla molt bé català i va organitzar el míting de Puigdemont a Perpinyà del 2020", destaca Pol.
El caos de Perpinyà
Unitat també presenta candidatura a Prada, a Argelers –on tenen un tinent d'alcalde–, a Cabestany, a Salelles hi tenen dirigents del partit com a alcaldables –tot i que formalment es presenten com a independents–, als Banys i el Palaldà, amb la batllessa Maria Costa –pròxima a Puigdemont i també exdirigent del Consell de la República– i a Millars. Unitat Catalana ha tingut una continuïtat a Perpinyà fins al darrer mandat de l'exbatlle Jean-Marc Pujol, quan el partit va trencar peres amb l'alcalde conservador. Brunet va ser tinenta d'alcaldia de Pujol el darrer mandat. Però el protagonisme d'Unitat Catalana ve d'ençà del 1993 amb el batlle Joan Pau Alduy, que s'hi va aliar des del principi amb nombrosos regidors com Pol, Jaume Roure, Virgine Barre, Brice Lafontaine, entre d'altres.
Pel que fa a la candidatura Sí al País Català, el seu líder, Jordi Vera, sosté que es presenten en una trentena de candidatures amb nou caps de llista, entre els quals ell mateix a Forques, però també al Portús, Pesillà, Toès, Ribesaltes, Passà, Finestret, Llupià o Clairà –i tenen membres a Elna, Trullars, Pià, Portvendres, el Soler o el Tec. En global, afronta els comicis "amb optimisme", "el primer cop amb tants candidats amb tantes possibilitats", quan "fa anys era impensable que un catalanista pogués encapçalar una llista i guanyar". A Perpinyà, però, on s'han aliat amb la dreta dels Republicans i el centre de la llista de Bruno Nogayrède, no hi veu opcions: "Soc molt pessimista del que passarà perquè no hi ha cap personalitat d'envergadura per contrarestar el Reagrupament Nacional", etziba. Vera lamenta que hi hagi quatre candidatures d'esquerra, però sobretot que l'alternativa sigui difícil en segona volta perquè "tots es detesten". "Juguem per d'aquí a sis anys perquè ara res a gratar, fem una aposta pel futur i si pot ser tenir algun electe", apunta.
"Res en comú"
Entre Sí al País Català i Unitat Catalana ni tan sols han parlat entre ells i discrepen de les seves respectives aliances, amb els primers lamentant les candidatures amb l'esquerra dels segons que, al seu torn, critiquen l'adhesió a la dreta del seu rival. Més enllà de discrepàncies ideològiques, hi ha un xoc partidista i amb retrets per qüestions del passat: Jordi Vera prové de Convergència a la Catalunya del Nord, però el seu partit actual neix com a resposta a les regions instaurades la passada dècada i marca distàncies amb Unitat Catalana, amb qui diu que "no té res en comú". Unitat, aliada amb Junts, es veu allunyada del tarannà de Vera, que no veuen útil per a la defensa de la identitat catalana, també lamentant el paper gens catalanista de Nogayrède.
