Trump autoritza la compra de petroli rus en plena escalada del preu dels hidrocarburs

Barcelona / Brussel·lesVladímir Putin sembla ser, de moment, un dels grans beneficiats per la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran. El departament del Tresor dels EUA ha anunciat que autoritzarà temporalment la compra d'aquell petroli rus que estigui en trànsit. És a dir, Washington ha emès una exempció, per ara de 30 dies, de les sancions que impedien comprar hidrocarburs russos com a càstig per la guerra a Ucraïna. La mesura té com a objectiu frenar l'escalada del preu del cru, que aquest dijous es va disparar més d'un 9% després de dies de pujades.

El secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessent, ha argumentat que donar sortida als petroliers que ara estan encallats al mar sense poder transportar el seu cru ajudarà a estabilitzar els mercats energètics mundials. En un comunicat a X publicat hores després que els preus de referència del petroli superessin els 100 dòlars per barril, Bessent ha dit que la mesura era "molt ajustada" i "a curt termini" i que no proporcionaria un benefici financer significatiu al govern rus.

Però el cas és que suposarà un cert alleujament per a l'economia de Rússia, que pateix les conseqüències de més de quatre anys de guerra contra Ucraïna. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ho ha considerat una decisió "incorrecta" i que "no ajuda a la pau".

Quant petroli s'allibera?

Amb l'aixecament d'aquestes sancions al cru rus, milers de barrils entraran al mercat, cosa que hauria de contribuir a una baixada —o, si més no, a una moderació de l'escalada— del preu del barril de petroli. Kiril Dmítriev, l'enviat especial del Kremlin i principal negociador amb els EUA, ha dit que la mesura afectarà uns 100 milions de barrils. Això equivaldria a gairebé un dia de producció mundial, segons els càlculs de l'agència Reuters.

Segons Zelenski, la venda del cru que transporten els petroliers russos generarà uns 10.000 milions de dòlars addicionals, que Moscou destinarà a continuar finançant l'agressió contra el seu país. "Rússia gasta aquests diners en armes, en drons per atacar massivament els ucraïnesos, i com ja veiem als informes d'intel·ligència, aquests mateixos drons s'utilitzen també contra els veïns de l'Iran", ha lamentat en una roda de premsa al costat d'Emmanuel Macron a París.

Com se'n beneficia Rússia?

Des de la imposició d’aquestes restriccions contra les principals petrolieres russes, a finals de novembre, els ingressos del país per la venda d'hidrocarburs s'havien anat desplomant. Ara, la mesura anunciada aquest divendres suposa un baló d'oxigen per al Kremlin, que depèn en gran part de les exportacions de productes energètics per finançar la guerra contra Ucraïna. Els ingressos de Rússia per la venda de productes energètics s'han reduït a la meitat els primers dos mesos de l'any i el govern ja s'havia plantejat una retallada important de la despesa pressupostària per fer-hi front.

L'anunci de Bessent és el segon moviment en pocs dies dels Estats Units per alleugerir les restriccions a les exportacions russes. Dijous de la setmana passada, Washington ja va autoritzar a l'Índia comprar petroli rus, després que a l'agost Trump incrementés els aranzels sobre el país asiàtic justament com a càstig per haver adquirit cru a Moscou. Segons Bloomberg, dimecres Nova Delhi ja havia comprat uns 30 milions de barrils de cru rus emmagatzemats en vaixells des de feia setmanes.

L'opció d'aixecar les restriccions al petroli ja va aparèixer després d'una trucada aquest dilluns entre Donald Trump i Vladímir Putin. Poc després, Dmítriev va viatjar als Estats Units per parlar de la crisi energètica amb una delegació de la Casa Blanca entre els membres de la qual hi havia els seus dos interlocutors habituals, l'enviat especial Steve Witkoff i el gendre de Trump, Jared Kushner.

El Kremlin ja ho està aprofitant per treure pit i defensar que el petroli rus és clau per pal·liar l'impacte de la guerra de l'Iran. "En el context de la creixent crisi energètica, sembla cada cop més inevitable una relaxació més gran de les restriccions sobre el subministrament energètic rus, tot i la resistència d'alguns buròcrates de Brussel·les", ha escrit en un missatge a Telegram.

La decisió pot ajudar mínimament a millorar la situació del comerç de cru i augmentar el subministrament mundial de petroli, però, alhora, pot complicar encara més les relacions de Washington amb els seus aliats europeus, que ja s'hi han mostrat en desacord.

Què hi diu Europa?

Efectivament, des d'Europa, diversos líders han criticat la mesura de Washington. Per a la Unió Europea, les sancions econòmiques són clau per pressionar Rússia i obligar-la a seure a una taula de negociació per a un eventual acord de pau. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s’ha mostrat contrària en diverses ocasions d’aixecar restriccions contra Moscou, i el president del Consell Europeu, António Costa, ha criticat directament la decisió de l’administració Trump, que ha qualificat d'“unilateral” i “molt preocupant” per a la “seguretat europea”. “Augmentar la pressió econòmica sobre Rússia és decisiu perquè accepti una negociació seriosa per a una pau justa i duradora”, ha piulat Costa aquest divendres.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ho ha qualificat d'"error". "Ara mateix hi ha un problema amb els preus, però no amb el subministrament. I en aquest sentit, m'agradaria saber quins altres factors han portat el govern dels Estats Units a prendre aquesta decisió", ha afegit. També ha criticat la mesura el president francès, Emmanuel Macron. Davant del seu homòleg ucraïnès, Macron ha mirat de calmar els ànims assegurant que l'alleujament de les sancions contra el Kremlin és "limitat" i temporal, però ha assegurat que la posició del G7 (les set economies mundials més fortes) és que "la situació actual no justifica en absolut l'aixecament d'aquestes sancions".

La Unió Europea va acordar prohibir la compra, la importació i la transferència de petroli d’origen rus poc després de l’inici de la guerra, el juny del 2022. La prohibició va entrar en vigor el desembre del mateix any, però es va aplicar una exempció als oleoductes que subministren aquest combustible fòssil a alguns dels estats membres com Eslovàquia i Hongria, que són els més prorussos de la UE.

De fet, una de les peticions del govern eslovac i de l'hongarès per deixar de bloquejar un nou paquet de sancions del bloc europeu contra el règim de Vladímir Putin i l’entrega d’un macropréstec de 90.000 milions d’euros a Ucraïna és que s’arregli l’oleoducte de Druzhba. Aquesta infraestructura, que va destruir l’exèrcit rus, és clau per al subministrament de petroli de Rússia cap als seus aliats dins del bloc europeu, sobretot Hongria i Eslovàquia.